EL PONT DE MONTANYANA-CORÇÀ

Segona etapa: el Pont de Montanyana-Corçà

Dissabte 13 de gener de 2024.

Mercè Gené

Carme Tost

Alfons Barceló

Joan Eslava

Josep Colomés

Lluís Colomés

Aureli Barrull

Montse Bonastra

Anna Barull

Lluís Colomés Barbarà

Eva Safont

Alfonso Carbajo

Cori Bertomeu

Àmbit territorial: La Terreta, Pallars Jussà, Ribagorça Oriental, la Noguera.

Track:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/de-reus-a-sapeira-el-pont-de-montanyana-corca-158062123

Grau de dificultat:

SENDIF: lineal  1.442 Molt exigent

Ascensió acumulada:  596 metres

Descens acumulat: 418 metres

Recorregut:

El Pont de Montanyana. A l’edat mitjana la població d’aquest territori s’aixoplugava al poble de Montanyana i per poder travessar el riu Noguera Ribagorçana hi van construir un pont romànic. Quan va desaparèixer el perill sarraí, a poc a poc, es va establir un nucli de població a la riba esquerra d’aquest riu que es va anomenar el Pont de Montanyana. Amb el temps el nombre d’habitants va créixer i es va fer necessari la construcció d’una església que es va dedicar a Sant Armengol.

Aquest pont romànic va ser destruït durant la Guerra de Successió juntament amb el d’Orrit (als voltants de 1710?). A finals del s. XIX o a principis del XX se’n va construir un de nou del tipus penjant. El dia 3 d’abril de 1938 les tropes de l’Exèrcit de la República el van destruir per evitar que les forces feixistes poguessin avançar en direcció a Tremp. El dia 9 del mateix mes, la companyia de sapadors de la 63 Divisió del Cos de l’Exèrcit de Navarra el va reconstruir.

Aquesta etapa del camí té l’encant de travessar el congost de Mont-rebei que està format per les impressionants parets verticals que tenen una alçada superior als 500 metres. Era l´únic congost dels grans rius del Pirineu català  que no era transitable, la qual cosa dificultava enormement la comunicació de la vall d’Àger amb la part de la Ribagorça catalana. Per aquest motiu la Mancomunitat de Catalunya, dins del Pla Orgànic de Vies de Comunicació, va obrir un camí excavat a la roca l’any 1924.

La  construcció del pantà de Canyelles en la dècada dels seixanta del segle passat va provocar que aquell camí quedés negat sota les aigües. La despoblació de la zona i la poca utilització va provocar que ningú se’n preocupés i quedés oblidat, fins que el lingüista, escriptor i activista cultural, Jordi Mir Parache va publicar una sèrie d’escrits al diari Avui l’any 1977, per reivindicar aquest camí i el pas entre les dues comarques. Això va provocar que l’empresa ENHER en construís un de nou de les mateixes característiques, però uns metres més amunt i lluny del nivell màxim de l’embassament. Avui aquest camí és un atractiu turístic de primer ordre i un important motor econòmic d’aquesta zona.  

0,0 km: Travessen el pont penjant (foto 1).

0,2 km: Plaça major. Agafem el carrer de l’Arrabal i continuem en direcció sud.

0,7 km: Agafem la C1311 durant 100 metres.

0,8 km: Prenem la carretera d’Alsamora (foto 2) i continuem en direcció sud.

2,8 km: A l’esquerra surt la carretera que va a Castissent (foto 3). Aquest poble està situat a 2,8 km i el seu nom prové de Castell de Sent, Castellum SanctumCastellum Sancti o Castell de Sanç. Va ser el baluard defensiu per la banda sud i oest de la Terreta fins al s.XI.

3,4 km: A la dreta es pot veure el mas de l’Agustina (foto 4) i a l’esquerra hi ha l’accés a la central hidroelèctrica del Pont de Montanyana que produeix electricitat amb l’aigua que surt de Sopeira i durant 23,5 km traspassa tota la Terreta.

4 km: A la dreta es pot veure la sortida de l’aigua del desguàs de la central del Pont de Montanyana (foto 5).

5,6 km: A l’esquerra i a uns 80 metres, hi han les restes de l’antic molí fariner del mas de Mont-rebei (foto 6). Degut a l’obertura del camí que va construir la Mancomunitat de Catalunya l’any 1924, la seva activitat molinera es va incrementar considerablement. Això també va succeir durant els primers anys de la postguerra, en aquest cas, treballant de nit per evitar la requisa de la farina que va imposar el Règim.  

5.8 km: La carretera fa una corba a l’esquerra. Al davant hi ha les restes del mas de Mont-rebei, casalici del s. XVI-XVII que tenia capella i cementiri propi,  la qual cosa indica la importància d’aquesta masia (foto 7).

7,5 km: Mirador de les llúdrigues (foto 8) on es pot gaudir d’unes vistes fantàstiques, tant del congost (foto 9), com de l’església romànica de Girbeta.

7,9 km: Lloc de control de pas de vehicles de la Reserva del Congost de Mont-rebei que gestiona la Fundació la Pedrera (foto 10).

8,2 km: La Masieta, punt d’informació i pàrquing de vehicles. Prenem el camí més proper al riu i continuem en direcció al sud. Davant tenim el Congost de Mont-rebei (foto 11). El senderó va ascendint una mica i transcorre proper al riu. Comença a ser aeri.

10 km: Pont penjant que va bastir l’ENHER als any 70 del segle passat quan va construir el camí superior (foto 12) en substitució del que va fer la Mancomunitat de Catalunya l’any 1924. Comença el tram de 1,2 km més espectacular del congost de Mont-rebei. El camí està excavat a la roca, té una amplada d’aproximadament un metre (fotos 13, 14 i 15) i en alguns trams hi ha una línia de vida per millorar la seguretat del tram. 

11,9 km: A l’esquerra i a uns 15 metres d’alçada hi ha la cova de la Colomera. Per pujar-hi no hi ha cap problema ja que està equipada amb una cadena i uns graons de ferro (foto 16). Prospeccions arqueològiques han determinat que aquesta cova va ser habitada durant els períodes neolítics i l’edat de bronze inicial.

12,4 km. S’acaba el camí excavat a la roca i continua un senderó que va guanyant alçada.

13 km: A la dreta baixa el camí que porta al pont penjant del congost del Sieguer, situat a uns 600 metres d’aquest punt i després a les escales de Montfalcó (foto 17). Continuem en direcció sud, ara el camí s’endinsa dins del bosc de la Boïga de la Jaumeta i, a poc a poc, es van trobant els antics bancals de conreu del mas de Carlets (foto 18).

14,2 km: Font del Rajolí. Actualment  degut a la gran sequera no raja ni una gota d’aigua (Foto 19).

14,4 km: Mas de Carlets (foto 20). Punt de descans dels veïns de la vall d’Àger que anaven a moldre el blat al molí de Mont-rebei. Encara s’hi pot veure el forn semicircular, testimoni de l’autosuficiència que havia de tenir la família que allí hi vivia (foto 21). L’any 1973 el darrer propietari del mas va anar a viure a Corçà. Des de 1989 al 2000 va fer les funcions de refugi de muntanya obert.

14,8 km: Pas del Guiler. Punt més alt de tot el recorregut (762 m). Les vistes cap al nord i cap al sud són esplèndides (fotos 22 i 23). El camí ara inicia la baixada per passar per sota dels cingles de la serra del Mill. 

15 km: Una mica més amunt del camí es troba la cova de Tonya. 

16 km: Pas del Mill (foto 24). El camí va baixant fent diverses ramanxoles.

17 km: Masia de la Pardina (foto 25). Continuem baixant fins a travessar el barranc del mateix nom. S’inicia la pujada fent ramanxoles pel mig de l’obaga de la Pardina fins a travessar la serra de Cantaperdius. Tenim al davant la Mare de Déu de la Pertusa i les restes del castell (foto 26).

18 km: Esplanada de l’antic pàrquing de la Pertusa (foto 27). És molt recomanable agafar el senderó que surt en direcció oest per anar fins a l’ermita. 

18,3 km: A l’esquerra i enlairat al damunt de la roca hi han les restes del castell de la Pertusa que pertanyia a la Canònica de Sant Pere d’Àger, domini d’Arnau Mir de Tost (foto 27).

18,6 km: Mare de Déu de la Pertusa. Construcció romànica del s. XI-XII (foto 28), actualment està molt ben conservada gràcies a una recent restauració.

19 km: Esplanada de l’antic pàrquing de la Pertusa. Agafem la pista asfaltada en direcció sud est que porta a Corçà.

21 km: Corcà. Poble que ha crescut als peus del tossal rocós on hi han les restes de l’antic castell datat a la primera meitat del s. XI (foto 29). Aquest lloc serà la sortida de la tercera etapa de Sapeira a Reus. Fi de la segona etapa (foto 30).

Deixa un comentari