L’església de Santa Maria de Sapeira formava part de la parròquia del mateix nom juntament amb la d’Aulàs que n’era sufragada.
Està situada a la part més alta del poble, al seu costat hi havia l’antic fossar i tancava el poble per la part oest, costat amb costat amb l’antiga muralla que pujava des del castell.
El primer temple es devia construir a finals del s. X o a principis del s. XI com va succeir en la majoria de pobles de la Terreta. D’aquesta època només en queden les restes d’un fragment de la paret sud (foto 1). Segurament degut a l’increment de la població de Sapeira, al s. XIII es va construir un nou temple més gran que l’anterior, d’una sola nau i capçada amb un absis semicircular precedit per un arc presbiteral. La volta és de canó i està apuntada, arranca d’una imposta bisellada i està aguantada per dos arcs torals (fotos 2 i 3). El campanar era quadrangular amb quatre finestres per posar quatre campanes i estava col·locat damunt de la coberta. Actualment encara es conserven tres campanes originals (foto 4 i 5).
Aquesta església amb el temps va sofrir més canvis, s’hi van afegir dues capelles laterals, una a la paret nord (foto 6) i l’altra a la sud (foto 7) i l’absis va ser substituït per una sagristia quadrangular (fotos 8 i 9).
La porta d’entrada està situada a la façana sud, presenta dues arquivoltes en arc apuntat en degradació i extradossada una tercera arcada a mode de guardapols, que descansen sobre una senzilla imposta. Sota d’elles, deixant un espai a manera d’un timpà vidriat, el portal modern queda obert en un arc també apuntat a base de dovelles ben tallades, que descansa sobre els brancals de l’antic mur (foto 10).
L’aparell constructiu és molt ordenat, està format per carreus ben escairats i polits, on encara s’hi poden veure les marques de picapedrer, distribuït en fileres rectes (foto 11).
En una època més recent s’hi va obrir a la paret nord la capella del baptisteri (foto 6).
Finalment als anys cinquanta del segle passat va sofrir la darrera transformació, el pes del campanar sobre la volta feia que aquesta cedia per no poder aguantar tanta pressió. En època més anterior es van reforçar els arcs torals amb uns contraforts a les parets externes (foto 7), però aquesta solució no va ser suficient.
Per aquest motiu es va decidir desmuntar el campanar de pedra i la volta, per substituir-ho per rajol que pesa menys (foto 7). També s’hi va construir un pseudoabsis semicircular entre la nau i la sagristia (foto 2).
Als peus de l’església hi ha el cor que s’hi accedeix mitjançant una escala de fusta. Gairebé totes les imatges que tenia el temple van ser destruïdes al juliol de 1936, alguns objectes petits van ser salvats de la crema gràcies a diverses famílies del poble que els van amagar. Entre elles destaquen tres peces de gran valor artístic, dos calzes de plata daurada (foto 12) un d’ells de l’any del 1800 que va ser regalat per Josep Maria Sullà, senyor de Sapeira (foto 13) i una crismera d’època barroca (foto 14), actualment estan dipositades al Museu d’Art Sacre de la Ribagorça, situat a l’església vella del Pont de Suert.
La peça artística més important que hi queda a l’església és la pila baptismal romànica del tipus d’immersió, està feta d’una sola peça de pedra (foto 15) amb una ornamentació de “corda” al llarg del seu perímetre (foto 16).
L’església de Sapeira tenia adossada a la paret oest l’abadia (fotos 4, 17 i 18) però degut a l’estat de ruïna que presentava es va enderrocar als anys setanta del segle passat (foto 19).
Bibliografia:
Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.
Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.
Arxiu Gavín de les Avellanes.
Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu.
El canut dels minairons 