Els castells de Capella, Lasquari i Llaguarres, controlaven la vall del riu Isàvena, una via de pas de les d’incursions musulmanes als segles X i principis de l’XI, dirigides contra els comtats cristians situats a les terres de llevant. Aquestes fortificacions van ser les més properes a les alcassabes musulmanes de Graus i de Barbastre, fet que va permetre als cristians consolidar la seva frontera territorial més a ponent durant la primera meitat del s. XI.
Aquests castells eren propietat del rei d’Aragó i dels comtes ribagorçans i van ser administrats per Arnau Mir de Tost, fet que posa de manifest la influència política i militar que el senyor d’Àger va exercir sobre els territoris més occidentals d’aquest àmbit fronterer.
El castell de Capella va ser construït pels comtes de Ribagorça, per la qual cosa no podem dir que fos conquerit als musulmans i era propietat primer de Ramir I i després de Sanç I.
El castell apareix documentat per primera vegada l’any 1040, quan fou infeudat, juntament amb els castells de Llaguarres i Lasquarri, a Arnau Mir de Tost. L’any 1071 torna a aparèixer esmentat en el testament del senyor d’Àger, que els deixa en feu a la seva filla Letgarda.
Del castell de Capella no en queda actualment cap rastre. Se suposa que devia estar ubicat a l’indret que ocupa l’actual poble.
Capella conserva una impressionant església romànica dedicada a Sant Martí. El temple està format per una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada i capçada a llevant per un absis semicircular. Aquest presenta un ràfec aguantat per petites mènsules amb figures esculpides i una finestra de doble esqueixada, actualment cegada (foto 1).
La porta d’entrada, situada al mur de migdia, és d’una gran riquesa arquitectònica (foto 2). És d’arc de mig punt amb dues arquivoltes suportades per dues columnes amb els corresponents capitells decorats amb motius florals. A l’intradós dret hi ha la figura d’un àngel amb les ales esteses (fotos 3 i 4). Una imposta ressegueix tota l’amplada de la porta a manera de guardapols (foto 2). Al mur de ponent hi ha una altra porta d’arc de mig punt, formada per grans dovelles, en una d’elles, la central, hi ha esculpit un crismó (fotos 5 i 6), actualment està cegada i probablement comunicava l’interior de l’església amb l’antic cementiri.
Aquest temple fou construir a finals del s. XII i principis del XIII. En èpoques posteriors va patir diverses transformacions, en l’afegir-hi capelles laterals i el campanar.
Una altra joia arquitectònica que té Capella és el seu impressionant pont medieval, format per sis grans arcades, que permetia travessar el riu Isàvena. El pont fou construït entre els s. XIII-XIV (fotos 7 i 8).
Accés:
Capella està situada al costat de la A-1605, a 5,8 km de Graus, en direcció a Roda d’Isàvena i Bonansa. Quan s’arriba a Capella, és recomanable deixar el vehicle a l’aparcament que hi ha a mà dreta, just al costat del pont medieval, que mereix una visita obligada.
Prenem el carrer de l’Emplame i, quan apareixen les primeres cases, agafem a la dreta el carrer del Portillet. Després trobarem la plaça Major, el carrer Major i el carrer de l’Església, que va pujant fins a arribar a l’Església, lloc on possiblement va estar situat el castell de Capella.
Bibliografia:
- Lluís Colomés Barbarà. Localització i estudi dels castells en feu i alo d’Arnau Mir de Tost a la frontera del s. XI. Treball de recerca de batxillerat, Escola Puigcerver de Reus. 2014.
- Enciclopèdia Romànica de Catalunya. Vol. XVI.
- Enciclopedia.cat
- Jordi Pons i Sala, Jordi Bolòs i Víctor Hurtado. Alguns aspectes de la Ribagorça de l’època romana a través de l’epigrafia i la documentació visigòtica i medieval. Atles dels Comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998). 2012. Rafael Dalmau Editor.
- Francesc Fité i Eduard González. Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera al segle XI. Edicions de la Universitat de Lleida. 2010.
- http://www.artmedieval.net-Arago
- www.elcanutdelsminairons.cat
