El corder és la carn per excel·lència de la Terreta. Quan anàvem a dinar a casa dels meus pares, preguntàvem: “mamà, què hi ha per dinar, sí ella contestava: carn, sabíem que era carn de corder. 

Les ovelles van ser domesticades al Pròxim Orient cap al 9000-8000 aC en el període conegut com la Revolució Neolítica. Van aparèixer als Pirineus durant el neolític, aproximadament entre el 5500 i el 4000 aC. Amb el temps, es van adaptar als ecosistemes de les muntanyes i els pastors van anar seleccionant els exemplars més ben adaptats, provocant l’aparició de races.

A la Terreta i al Pallars hi ha una raça d’ovelles que es denomina xisqueta (fotos 1 i 2). Aquesta raça és el resultat d’un procés gradual de selecció d’animals que s’ha anat adaptant al clima dur, als pendents i als accidents geogràfics que hi ha en aquest territori. També havien de tenir resistència pels llargs desplaçaments de la transhumància que havien de fer, d’anada i de tornada, tots els estius. 

D’aquesta selecció en va sortir la raça xisqueta que presenta les següents característiques:

• Gran resistència al fred i a la muntanya
• Capacitat de caminar llargues distàncies per les rutes de les cabaneres per anar a buscar les pastures de l’alta muntanya a l’estiu. 
• L’aprofitament de pastures pobres
• Bona producció de carn i sobretot molt gustosa 

Normalment, totes les cases dels pobles de la Terreta tenien un ramat d’ovelles més o menys gran en funció de “l’argenda” (conjunt de terres que tenia una casa) que disposava per poder “péixer” (pasturar). El ramat era una font de riquesa important, ja que permetia poder vendre els corders i la llana, quan aquesta tenia valor, i d’aquesta manera entraven diners a la casa, tenint en compte que la major part de la producció familiar es destinava a la subsistència.

La llana de les ovelles ha estat, tradicionalment, el principal material per confeccionar roba d’abrigar, tant en forma de teixit de llana com utilitzant directament la pell de l’animal.

El procés de la llana començava quan es xollaven les ovelles durant el mes de juny, abans d’anar a “muntanya” per a péixer les tendres pastures, donat que a les terres més baixes, en aquesta època de l’any, l’herba escassejava. A més, el fet de no haver de cuidar el ramat, permetia dedicar-se a una tasca important i necessària que era segar i mallar el blat.

La llana una vegada rentada, a la tardor els paraires anaven de poble en poble i de casa en cas per cardar la llana. Ara ja es podia fer el fil amb un torcedor per fer els cabdells i les madeixes a punt per confeccionar les diferents peces de vestir tant per als homes com per a les dones.

La llana també es portava a la fàbrica de mantes del Pont de Suert per a fer cobrellits, mantes, faixes, etc. (fotos 3 i 4).

Una manera d’impermeabilitzar la llana per abrigar era “abatamanar-la”, d’aquesta manera les fibres es compacten i no deixaven passar l’aigua. En una època que no hi havia “Goro-tex”, la llana “abatanada” feia aquesta funció (foto 5 i 6).

Quan se sacrificava un corder s’aprofitava tot, la pell per a fer una motxilla de pastor (foto 7) o per confeccionar una jupa de pastor i els ossos per fer el batall d’una esquella (foto 8) o per jugar a les tabes. (foto 9).

Tota la carn s’aprofitava (foto 10): el cap, els menuts per a fer girella, la sang i el fetge per menjar freginat, les cues (menjar carn de bèstia viva) i la resta de la carn en diferents receptes que aniré explicant en aquest apartat del blog, dins dels Menjars de la Terreta/aprofitament integral del corder.

La llet de les ovelles servia majoritàriament per “popar” els corders, però quan aquests es “despopaven” se’n podia fer dos tipus de formatge, el denominat Serrat i el del Tupí (foto 11).

Ara que sembla que menjar carn de corder va de baixa, deixeu-me trencar una llança a favor d’aquesta carn, i de pas animar al sector ramader extensiu oví de la Terreta i del Pallars. 

Hem de menjar carn de corder perquè és rica en proteïnes d’alt valor biològic, conté vitamina B3 que disminueix el cansament, per això és ideal per a persones adultes i vitamines B6 i B12 que contribueixen al normal funcionament del sistema immunitari i del metabolisme dels glòbuls vermells. Té un gran contingut de potassi i fòsfor pel manteniment dels ossos i de les dents. També conté zinc (protecció de les cèl·lules com antioxidant) i seleni (protector de les ungles i dels cabells). Les persones que tenen el colesterol aixecat haurien de menjar amb moderació els talls que tinguin greix, com són les costelles, encara que són molt gustoses, però, en canvi, poden menjar la carn de la cuixa que és més magra.

Per acabar, els ramats d’ovelles fan una funció ecològica molt important: controlen la vegetació reduint l’excés de biomassa, fet que ajuda a prevenir incendis forestals. També contribueixen a la conservació de la biodisponibilitat, fertilitzant el sòl de manera natural, afavoreixen la dispersió de llavors i, sobretot, mantenen el paisatge tradicional que coneixem (foto 12).