SANT FELIU DEL CASTELLET

Possiblement fou l’església del castell de Castelleto de la Terreta.

És una església del s. XI que es va començar a construir per la capçalera amb un disseny de tres absis i segurament es va interrompre per algun conflicte d’aquella època, ja que no hi han restes de les parets perimetrals. Si s’hagués acabat de bastir segurament seria l’església més gran de la Terreta amb tres absis i tres naus?. Probablement es va fer per donar assistència espiritual  a la població que hi havia als voltants del castell de Castelleto de la Terreta. 

La interrupció de la seva construcció podia ser deguda a les disputes ocasionades arran del repartiment del comtat de Pallars. Els protagonistes foren dos cosins: Artau I de Pallars Sobirà i Ramon de V de Pallars Jussà. Hi ha un episodi documentat on s’explica que Artau I va cegar, punxant els ulls, al castlà de Castelleto de la Terreta per ser vassall de Ramon V.

Aquets esdeveniments podien haver provocat l’abandonament  d’aquest lloc i el desplaçament de la seva població a l’actual lloc del Castellet, per aquest motiu la seva església es va construir a finals del s. XII o a principis del s. XIII.

Està situada al costat del camí que va a la Collada del Castellet i actualment és un paller particular.

També es coneix com la Quadra del Mag. En èpoques pretèrites quan una construcció sobresortia per la seva grandària o dificultat es deia que ho havia fet el dimoni, els moros o un mag. Aquest nom es podria deure a l’obra de gran envergadura  (capçalera amb tres absis) i va queda paralitzada. 

De les restes que es conserven es pot observar la capçalera amb els tres absis: el situat a l’esquerra, el central que és el més gran i està tapat parcialment per una paret on hi ha una pilastra que aguanta la teulada del l’actual paller (foto 1) i l’absis de la dreta que es perllonga amb una mica de mur original (foto 2 i 3). És possible que la pedra de l’ara estigui aprofitada com a basament de la pilastra (foto 4).

Accés:

Des de la Carretera-pista que va des del Pont d’Orrit al Castellet i a Espluga de Serra, al Km 10,8 s’agafa l’antic camí que transcorre entre dues parets de pedres arrodonides de grans dimensions (foto 5) i en alguns trams encara s’hi pot veure l’empedrat original (foto 6). Al cap de 850 metres estarem al davant  de Quadra del Mag-Sant Feliu. Cal recordar que actualment és una propietat privada (Foto 7).

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.

www.enciclopedia.cat

MARE DE DÉU DE L’ESPERANÇA DEL CASTELLET

El poble del Castellet formava part del municipi d’Espluga de Serra (la Terreta) fins l’any1970 i ara pertany a l’ajuntament de Tremp.

El temple de la Mare de Déu de l’Esperança és l’església del poble del Castellet i pertany a la parròquia d’Espluga de Serra. És un edifici d’una sola nau amb volta de canó feta amb pedra tosca del país i està aguantada per un arc toral. Està capçada per un absis semicircular orientat a l’est que es continua  amb la volta sense cap arc presbiteral (foto 1). Proper a l’obertura absidal s’obren dues capelles en els murs nord i sud, de forma quadrangular i amb volta de canó afegides posteriorment (foto 2), igual que la sagristia situada a  l’angle sud-est.

En el seu interior s’hi conserven les piles del baptisme i de l’aigua beneïda que estan al costat de la porta (foto 3). El cor està situat al damunt de l’entrada (foto 4).

A la façana oest s’obre la porta de l’església que és de mig punt amb grans dovelles. Al seu damunt hi ha una petita finestra rectangular amb una esqueixada. En aquesta paret s’alça un campanar d’espadanya de grans dimensions amb dos pisos. El pis inferior té dos ulls i el superior només un. Dues campanes de diferent mida ocupen els ulls del primer pis (foto 5).

La coberta està feta de llosa del país (foto 6)

La seva construcció podria datar-se de finals del s. XII o de principis del s. XIII.

Accés: Al km 101,4  de la N230 s’agafa el trencall que passa pel damunt del pont sobre el Noguera Ribagorçana, entrem a Catalunya i prenem la carretera-pista del Pont d’Orrit-Sapeira-el Castellet-Espluga de Serra. Al km 11,7 s’arriba al llogaret del Castellet (foto 7). 

Bibliografia

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes

Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu

CIRCULAR REUS-CASTELLVELL-COLL DEL PERELLÓ-RIERA DE SALVIÀ-CAMÍ DE LA DRECERA-REUS

Una passejada pels voltants de Reus que transcorre per camins veïnals de terra i en algun trams asfaltats. Podrem gaudir del paisatge típic del Baix Camp i entretenir-nos mirant la diferent vegetació que trobarem al llarg del recorregut. Per la part obaga dels Puigs: els pins i la vegetació pròpia del bosc (foto 1) i per les terres de conreu: les oliveres (foto 2), els avellaners (foto 3), els ametllers (foto 4) i els garrofers (foto 5). També podrem observar els marges fets amb pedra seca i les terrasses dels camps de conreu que hi ha en tot el recorregut (foto 6 i 7). El circuït és de 13,6 km amb un desnivell positiu de 220 metres, no presenta cap dificultat tècnica i es pot fer en 2,5-3 hores.

Itinerari:

00 km: Reus.

0,8 km: Camí de la pedrera del Coubi.

1,1 km: Pal indicador (foto 8). Agafem a la dreta el camí de les Ànimes .

2,7 km: Pal indicador (foto 9). Castellvell del Camp.

2,8 km: Camí de Castellvell a l’Aleixar.

4,2 km: Agafem a la dreta el camí de les Planes del Puig  que puja en direcció nord.

4,7 km: Coll del Perelló (foto 10).

5,8 km: Riera de la Salvià (foto 11).

7,9 km: Pal indicador (foto 12). Agafem a l’esquerra el camí de Copons.

8,5 km: Pal indicador (foto 13). Des d’aquí es poden veure els pobles de Maspujols, les Borges del Camp i tot l’oest del Baix Camp (foto 14). Prenem a l’esquerra el camí de la Drecera.

10,5 km: Pal indicador (foto 15). Cinc Camins. En aquest punt es pot veure una magnífica panoràmica del Baix Camp i de les serres de ponent. Agafem el camí asfaltat de la pedrera del Coubi en direcció sud.

10,8 km: Passem pel costat esquerre de la bassa de regulació dels regants del Pantà de Riudecanyes (foto 16).

12,1 km: Pal indicador (foto 17). Creuem el Cinturó Nord, seguim en direcció sud. Passem pel costat de la bassa nova (bassiol de forma hexagonal construïda l’any 1842 per recollir l’aigua d’una mina per a ús agrícola i domèstic)  (foto 18).

12,9 km: Avinguda del Comerç.

13 km: Plaça d’Almoster.

13,6 km: Reus.

SANTA MARIA DE LES NEUS D’ESPLUGA DE SERRA

Les primeres notícies documentals d’Espluga de Serra apareixen a finals del s. X (977 i 986). El llogaret estava format per l’església i el nucli de població situat al voltant d’una gran roca on hi havia el castell (foto 1 i 2 ).

Va ser un dels municipis de la Terreta fins l’any 1970, després aquest territori va ser adscrit al municipi de Tremp.

Santa Maria de les Neus és l’església de la parròquia d’Espluga de Serra, i d’ella en depenia Sant Climent de Torogó i la Mare de Déu de l’Esperança del Castellet.

L’actual església és de finals del segle XII o principis del XIII i devia substituir una d’anterior construïda a les darreries del X o a començament del XI.

És d’una sola nau (foto 3) amb volta de canó apuntada (foto 4) i capçada per un absis a llevant que va reemplaçar per una sagristia quadrangular (foto 5 A). Inicialment tenia un campanar d’espadanya i posteriorment es va convertir en una torre quadrangular que descansa directament damunt de la volta (foto 6). En època més recent s’hi van afegir dues capelles laterals obertes a les parets nord i sud (foto 5 B).

La porta està ubicada a la façana de migjorn, és d’arc de mig punt que arranca de la imposta, amb grans dovelles i un fris extradossat, a mode de guardapols, que està fet amb pedra tosca del país (foto 7).

Al seu  interior hi destaca una pila baptismal de pedra de grans dimensions feta d’una sola peça, encastada parcialment  a la paret. S’aguantava al damunt d’uns tros de columna i d’un capitell que segurament va ser aprofitat i portat d’un altre lloc. Aquesta estructura es va desmuntar (foto 8 i 9) i a l’agost de l’any 2017 havia desaparegut el capitell (foto 10) .

A la paret nord de l’església hi ha el cementiri del poble.

Bibliografia

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes

Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu

SANT CLIMENT DE TOROGÓ

Es tracta d’un antic priorat benedictí del s. X, filial del monestir d’Alaó. 

Diferents documents de mitjans del s. IX (838 i 863) demostren que Alaó tenia propietats en aquest lloc en forma de casals, prats, pasturatges i boscos, demostrant la seva voluntat d’expansió dins del territori de la Terreta. 

L’enclavament de Torogó tenia dues zones clarament diferenciades: les millors terres i vinyes que aprofitaven la petita conca arrecerada i drenada pel barranc de Torogó que buida les seves aigües al barranc del Solà (actualment aquesta zona es denomina la vinya de Llebot i de Monge). L’altra zona era a ponent, no estava conreada i era un lloc per poder fer artiga i aprisió de la terra, incrementant d’aquesta manera  les seves propietats amb el sòl obtingut (aquesta zona es diu en l’actualitat la Costera).

L’any 984 hi havia una petita comunitat que depenia d’Alaó amb un prior que es deia Cometal, amb sis o set preveres i monjos i un cellerer que feia d’administrador.

Amb el canvi del mil·lenni arriba la decadència de la vida monàstica en aquest priorat i a mitjans del s. XI va tenir lloc la seva secularització.

L’església de Sant Climent és un edifici molt transformat, està format per una sola nau amb volta de canó que neix del propi absis  (aquesta part podria ser preromànica, de finals del s. X) (foto 1), després es va ampliar allargant el temple (foto 2), amb una coberta de fusta amb una falsa volta enguixada (foto 3).

La porta d’entrada s’obre a la paret nord en la part de l’ampliació. Un campanar d’espadanya d’un sol ull descansa sobre la façana de ponent. L’absis està orientat a llevant, és semicircular amb una finestra d’una sola esqueixada molt rudimentària (foto 4), la part exterior  està formada per tres peces de pedra tosca del país (foto 5).

Les parets exteriors no tenen cap ornamentació i estan construïdes amb un aparell de reble irregular però disposat en filades uniformes (foto 2)

En el seu interior només hi queda la pila de l’aigua beneïda situada al costat de la porta d’entrada (foto 6). 

Accés:

El lloc de sortida és el pàrquing del poble de la Torre de Tamúrcia (la Terreta).

0,0 km: Pàrquing de l’entrada de la Torre de Tamúrcia. Agafem la carretera que porta a Espluga de Serra. 

0,3 km: Deixem la carretera asfaltada i agafem el trencall de la dreta (pal indicador: Torogó 2,1 km). Continuem per la pista que comença a baixar seguint l’orografia i les cotes de nivell del terreny.

1,3 km: A l’esquerra i a uns 100 metres i a 41 d’alçada es troba el canyet de la Terreta.

2,4 km: Torogó.

2,43 km: Església de Sant Climent de Torogó.  

Bibliografia:

http://www.enciclopedia.cat

http://www.monestirs.cat

Catalunya Romànica, Volum XV, Pallars. Enciclopèdia Catalana

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes

Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu

SANT GENÍS D’OLIBERÀ

El topònim d’aquesta església-capella el podem situar a l’antic mas d’Olari que ha derivat amb el temps al nom actual de mas de l’Aulari.

El vilar Oliberanum es perd en la nit dels temps preromànics. Tres instruments conservats al Cartoral d’Alaó dels anys 845, 851 i 905 en parlen i probablement fou un domini d’Alaó a la zona del Solà. Aquesta zona està orientada a migjorn i permet dos conreus fonamentals: els cereals i l’olivera, ja que la Terreta és el límit septentrional del conreu d’aquest arbre. Això podria haver donat el nom al lloc.

Inicialment devia gaudir de certa autonomia, però quan es va crear el priorat dels Masos de Tamúrcia va passar a dependre d’aquest cenobi.

La capella devia estar en actiu fins a l’època moderna ja que surt en els inventaris relacionats amb la desamortització a mitjans del segle XIX.

L’actual mas de l’Aulari es va abandonar quan es va despoblar dràsticament la Terreta als anys seixanta del segle passat. Els seus propietaris van anar a viure a Tremp*. Actualment està en un estat de total ruïna i no permet poder identificar cap estructura que pogués haver format part de la capella (fotos 1,2 i 3). 

* Informació facilitada per Jesús Porté de casa Rafel dels Masos de Tamúrcia.

Accés:

0,0 km: Al km 103 de la N230 s’agafa la carretera asfaltada que porta a la Torre de Tamúrcia i a Espluga de Serra.

2,4 km: Agafem una pista a la dreta que baixa en direcció a la cabana de Talló.

2,5 km: Estem a prop de la cabana, girem en direcció est i ja veiem les restes del mas de l’Aulari.

2,58 km: Restes de l’era i del mas de l’Aulari.

Bibliografia

http://www.enciclopedia.cat

ESGLÉSIA DE LA MIRABELLA DELS MASOS DE TAMÚRCIA

Durant l’edat mitjana el territori es configurava pel conjunt format  per un castell, una església i un nucli de població proper, més o menys gran, depenent de la zona on estava ubicat. 

L’església de la Mirabella podria ser el temple de l’antic poblament dels Masos de Tamúrcia, que està emplaçat a 160 metres (foto 1) i del castell de Corbins, situat al capdamunt del Tossal Gros, a 320 metres de distància (foto 2).

Les persones més velles del lloc li diuen la Vilavella encara que el nom ha derivat a Mirabella, que és com se’l coneix en l’actualitat. 

De l’església de la Mirabella només en queden les restes perimetrals del temple que era d’una sola nau (foto 3). La part més ben conservada és la de l’absis on encara hi queda un tros de la paret arrodonida d’aproximadament un metre d’alçada (foto 4 i 5). Es va construir amb uns carreus de pedra rectangular, ben tallats i sense polir. Es tracta d’una construcció romànica del s. XII de la mateixa època de Santa Maria de Miralles i de Sant Josep de la Torre de Tamúrcia. Una gran part de les pedres d’aquesta església van ser aprofitades per construir un corral situat uns metres més avall (foto 6).

Accés: 

0,0 km: Al km 103 de la N230 s’agafa la carretera asfaltada que porta a la Torre de Tamúrcia i a Espluga de Serra.

4,3 km: Agafem el  trencall a l’esquerra que va als Masos de Tamúrcia.

5,2 km: A 900 metes del trencall, prenem a la dreta una pista que passa pel costat de casa Alberto i va pujant en direcció nord-est.

6,2 km: Agafem el camí que envolta un camp en forma de triangle. Continuem pujant, ara la pista es transforma en dues roderes de tractor que arriba a un camp de conreu que té una bassa d’aigua a la part més alta del terreny. Les roderes passen pel mig de la finca que la traspassarem.

6,8 km: Continuem camp a través ascendint en direcció nord-est fins trobar un corral. 

7 km: Ensopeguem amb el corral que deixem a l’esquerra.

7,05 Km: Restes de l’església de la Mirabella.

Bibliografia

Catàleg de Béns  Culturals d’Interès Arquitectònic. Ajuntament de Tremp.

Arxiu Gavín de les Avellanes.

EL TREBALL DEL CÀNEM

PRECEDENTS I UTILITAT

La planta del cànem produeix un tija que pot mesurar entre 1,5 i 2 metres d’alçada. D’aquest matoll s’extreu una fibra vegetal que va ser molt utilitzada fins l’era de la revolució industrial, ja que d’ella es poden fabricar cordes, espardenyes, sacs, etc. També s’ha utilitzat per fer veles dels vaixells, paper (la primera Constitució dels Estats Units i la seva Declaració d’Independència es van imprimir en paper de cànem) i teixits. 

LOCALITZACIÓ, PREPARACIÓ I PRODUCTES

Als pobles de la Terreta hi ha molts topònims amb el mot “canemà”, això vol dir que tenien horts on es plantava aquest vegetal. A Sapeira el cànem es conreava a l’hort del Canemà o de les Basses, ja que allí es podia regar amb facilitat. 

A la tardor se segava, es lligava en trosses i es tiraven dins d’una bassa d’aigua (d’aquí el nom de la font del Canemà o de les Basses) (foto 1). Després es treien de l’aigua i es deixaven assecar. Els de casa Botigué de Sapeira tenien una trinxadora que trencava la palla del cànem (foto 2). 

Després es pentinava amb una pinta de ferro que tenia unes barnilles d’uns 30 centímetres acabades en punxa. Pentinant el cànem sortien tres tipus de qualitats: l’estopa (fibres curtes, utilitzades per a cordes de baixa qualitat), el clarell (fibres de 20 a 40 cm) i la canal (que tenia les fibres d’1 a 1,5 metres) que era d’una qualitat molt bona.

A la tardor pujaven del País Valencià uns soguers que fabricaven les sogues saumugueres i els gams. També en feia Manelet de Sobrecastell. El lloc on es confeccionaven era al bancal de Sapeira, ja que era un lloc proper al poble, pla i llarg.

El procés consistia primer  en filar el cànem per fer el fil o cordó que acostumava a tenir uns 10 metres, i després s’agafaven els cordons i es retorçaven per poder fer la soga. Aquestes podien ser de 3 o de 4 cordons. Els gams eren més curts i menys gruixuts que les sogues. Tot aquest procés de fabricació es feia al bancal (foto 3 -recreació-).

Les sogues saumugueres servien per carregar els animals (sobretot les garbes) i també per estacar les bastides quan es feia una casa. Els gams servien per lligar els cartrons a les “aubardes” (albardes).

Existien els vencills que es feien d’espart i es compraven a Areny o a Tremp.  Servien per lligar les garbes, els feixos de llenya, etc. (foto 4).

Quan plovia i no es podien fer les feines del camp, totes les cases aprofitaven per fer vencills de “séguel” (sègol) que servien per lligar les garbes quan segaven.

EL CONJUNT MEGALÍTIC DE CORNUDELLA DE VALIRA

El conjunt megalític de Cornudella de Valira està format per dos dòlmens i un menhir que guarden relació amb els que es troben al Pallars. Està datat en l’època del neolític, entre els anys 6000 i  3000 AC. Està situat a la Rourera del Transà, al costat del mas de l’Hospitalet, entre els barrancs del Transà i el de la Serra, sota els cingles de la serra del Cis i de Coll de Vent.

Els dòlmens són de cambra rectangular simple, estan construïts amb blocs de pudinga, que són conglomerats de còdols molt durs que hi ha per la zona. Tenien una funció funerària i ambdós han perdut totalment el túmul que devien tenir, deixant al descobert les dues pedres verticals i l’horitzontal.

En l’excavació del dolmen de la Cabaneta del Formó, s’intueix que hi podia haver hagut un passadís sense cobrir que arribava fins a l’entrada de la cambra (foto 1).

El primer a donar-ho a conèixer fou Ramón Violant i Simorra (Sarroca de Bellera 1903-Barcelona 1956). L’any 1973 es va procedir a fer una prospecció arqueològica que va trobar pocs materials a l’interior de les cambres dels dòlmens, la qual cosa  fa suposar que havien estat espoliades anteriorment.  

La Roureda del Transà  està a 1.020 metres sobre el nivell del mar, fa una pendent i s’orienta de nord a sud. En aquest lloc abunden nombrosos vestigis de murs i ruïnes de construccions que són de difícil interpretació, que han quedat emmascarades per la vegetació i els conreus que s’hi ha fet al llarg del temps (foto 2). És molt recomanable visitar-la per la tarda, ja que els rajos del sol en mig del roures li donen un caire més “esotèric” al lloc. 

Accés: Per accedir a la Rourera del Transà cal fer un tros en vehicle i un altre a peu.

Accés en vehicle: Al km 103.3 de la N230 s’agafa el trencall de la A2614 que va a Sobrecastell i a Cornudella de Valira. 

1.4 km: Sobrecastell.

6.9 km: Ribera de la Vall.

8.37 km: Deixem el trencall que va a Sant Martí del Sas i continuem per l’esquerra.

9.35 km: Deixem a la dreta la carretera que ens portaria al Sas i a Soperuny. Continuem per la A2614.

10.9 km: Arribem a la masia de l’Hostalet on podem deixar el vehicle. Per deferència als propietaris de la rourera, caldria demanar permís a la família que habita la masia abans de començar el camí.

Accés a peu:

0.0 Km: Agafem la pista en direcció nord que primer puja i després va baixant fins arribar al barranc del Transà.

0.25 km: Llera del barranc del Transà, la recorrem durant uns 30 metres a la vegada que fa una corba que gira en direcció oest.

0.28 km: Enfilem la pista que puja.

0.55 km: Deixem la pista i s’agafa el camí que puja en direcció nord (foto 3) que passa entre dues parets amples fetes amb pedres rodones de diferents mides (foto 4). Continuem per aquest camí.

0.64 km: A pocs metres veiem el dolmen de la Cabaneta del Formó (foto 5, 6 i 1). Ara anem en sentit nord pel mig de la Rourera del Transà (foto 7), sense que hi hagi cap corriol ni fita que indica el següent dolmen.

0,9 km: Dolmen de la Cabaneta del Tancat de Dalt (foto 8, 9 i 10). Ara girem en direcció sud oest durant uns 100 metres.

1 km: Menhir (foto 11 i 12).  Pel mig de la rourera baixem en sentit sud fins a trobar el dolmen de la Cabaneta del Formó i retrobem el camí de tornada a l’Hostalet.

1,85 km: l’Hostalet.

Bibliografia:

Megalismo en Aragón. Maria Teresa Andrés. El Misterio de las grandes piedras (El megalismo en la Corna de Aragón) Colección: La Corona de Aragon T.I, 40-99, Barcelona-Zaragoza 1988.

Historia del Condado de Aragón. Manuel Iglesias Costa. Instituto de Estudios Altoaragoneses. Diputación de Huesca. 2001.

http://www.piedras-sagradas.es

http://www.spainisculture.es

http://issuu.com

SANT JOSEP DE LA TORRE DE TAMÚRCIA

Les primeres notícies del lloc de la Torre de Tamúrcia són indirectes i estan relacionades amb adquisicions per part del monestir de Santa Maria d’Alaó al lloc de Tamurces, a finals del s.X.

L’església de Sant Josep és una construcció romànica del segle XII, d’una sola nau amb  coberta d’una volta de canó reforçada amb un arc toral. Està capçada per un absis semicircular precedit d’un arc presbiteral (foto 1). La seva estructura ha estat modificada al llarg dels anys incorporant dues capelles laterals a les parets nord i sud. Al seu interior hi ha un cor i recentment ha estat pintada i restaurada (foto 1 i 2).

La part exterior de l’absis presenta un ràfec bisellat suportat per un fris de petites mènsules que es perd a la cara nord, similar al que hi ha a Santa Maria de Miralles, a Sant Roc-Sant Esteve de Prullans (Castissent) i a la Mare de Déu de la Fabregada (Sant Esteve de la Sarga). Per damunt d’aquest ràfec, l’absis va ser aixecat per fer la teulada del mateix nivell que la nau (fotos 3 i 4).

La torre del campanar està situada a la paret de ponent (foto 5). La porta s’obre al migdia i està aixoplugada per un porxo. Anteriorment el llenat era de llosa que va  ser substituït per teula aràbiga (foto 6). 

Bibliografia

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes

Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu