El Botet de casa el Rei d’Esplugafreda és una de les coves més emblemàtiques de la Terreta. Quan havia plogut molt s’amerava i l’aigua sortia per la seva boca de cop i fent bots, com una glopada. Aquest fenomen es podia veure des de varis quilòmetres lluny.
Està situat als peus de la cinglera de la roca de Turmeda (foto 1 i 2), al damunt del poble d’Esplugafreda (foto 3) i molt a prop de les restes de casa el Rei* (foto 4 i 5).
La boca d’accés és bastant petita i s’hi va col·locar un tub d’acer a la seva entrada, per evitar que s’obstruís a conseqüència dels despreniments del talús, en el moment de construir la pista que va a Tremp (foto 6 i 7). Està format per roca conglomerada.
La primera exploració es va efectuar al mes d’octubre de 1975. Té una extensió de 1.579 metres entre el recorregut principal i el secundari (foto 8 i 9). Està format per galeries de diferents dimensions amb gatoneres i sifons d’aigua que cal superar. Per transitar-hi és necessari anar degudament equipat i tenir experiència en espeleologia.
El mot botet significa saltar una resclosa, sobreeixir o descarregar-se de cop un líquid o qualsevol massa resclosa o continguda. A la Terreta es fa servir per indicar els forats que s’ameren quan ha plogut molt. A part del botet de casa el Rei, també hi ha el de la Maciana, el del Castellet i el de Sant Gervàs.
*En aquesta casa es va produir un fet luctuós que va commocionar la Terreta: el dia 20 de febrer de 1949 hi va morir el pare i la filla. Va ser un suïcidi premeditat, el pare va disparar primer a la filla i després es va descarregar ell mateix un tret al cap. Les causes d’aquest parricidi i suïcidi van provocar tota mena de conjectures que un dia publicaré a: www.elcanutdelsminairons.cat
https://redib.org; Exploraciones en la Sierra de Lleràs. Botet de Casa Rei (2017-2019) (Tremp, Lérida)
Accés:
0,0 km: Pont d’Orrit. Agafem la carretera que va a Saperia, a el Castellet i a Espluga de Serra.
1,8 km: Deixem la carretera asfaltada que gira a l’esquerra. Seguim recte per la pista que va a Esplugafreda i a Tremp (pal indicador). La carrerada que ara s’agafa està en males condicions, per la qual cosa és recomanable seguir amb un vehicle 4×4.
2,8 km: Es deixa la pista de l’esquerra que va a una pedrera i continuem recte.
3,7 km: Travessem el gual del barranc d’Esplugafreda. Ara la pista es va enfilant fent ramanxoles i guanyant alçada.
5,7 km: A la dreta tenim el poble d’Esplugafreda que està a escassos 100 metres.
6,5 km: La pista passa per sota dels cingles de Turmeda.
6,6 km: En el mateix revolt, a la part oest hi ha una petita esplanada que permet aparcar un vehicle.
6,7 km: En aquest punt hi ha un pal amb la part superior pintada de color groc, pel costat oest de la pista es baixa en diagonal seguint un petit senderó (foto 4) que ens portarà a la boca d’entrada del Botet d’Esplugafreda (foto 6 i 7).
A la Terreta sovintegen les coves i els grallers * (avencs) degut a la tipologia de les seves roques. Una de les més emblemàtiques per la seva morfologia i per les llegendes que ha originat al llarg del temps, és el Graller d’Esplugafreda.
Està situat a l’obaga del Graller a 1.242 metres d’alçada sobre el nivell del mar (foto 1).
Presenta una boca d’uns 5×3 metres en forma triangular. L’embut d’accés té un desnivell de 13 metres entre el llavi superior i l’inferior. A partir d’aquí s’obre un pou vertical de més de 40 metres (foto 2, 3, 4 i 5). El lloc és molt feréstec (foto 6, 7 i 8) i amb una gran pendent. El terreny és pedregós i constituït per petits còdols (foto 9) que fa que el seu accés sigui dificultós i molt perillós (foto 10) .
Per entrar al graller cal anar-hi equipat amb material d’escalada-espeleologia. A la base del pou (-53 metres) s’hi troba una galeria ascendent de 15 metres de llarg per 4 d’ample i 13 metres d’alçada. En sentit descendent la galeria gira 90º i 10 metres i més endavant torna a girar uns altes 90º (foto 2).
La primera exploració va ser realitzada per membres del Grup Espeleològic Pedraforca l’any 1966. Actualment està equipada per poder-hi baixar amb l’equipament necessari. En l’àmbit espeleològic es coneix com el Graller d’Espills.
A la Terreta hi ha una llegenda que va ser recollida per l’escriptor Pep Coll en el seu llibre “Quan Judes era fadrí i sa mare festejava”: una vegada hi havia una pastoreta d’Esplugafreda que estava a la vora del Graller i de cop va rebre la tossada d’un marrà que la va precipitar al fons del forat. Mai més se’n va saber res d’ella, fins que al cap d’uns anys l’anell que portava al dit va sortir per la font de Rejuncs que està situada als peus del picó de Sant Cosme.
Pep Coll. Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Editorial la Magrana. 1986
Accés:
0,0 km: Pont d’Orrit. Agafem la carretera que va a Saperia, a el Castellet i a Espluga de Serra.
1,8 km: Deixem la carretera asfaltada que gira a l’esquerra. Seguim recte per la pista que va a Esplugafreda i a Tremp (pal indicador). La carrerada que ara s’agafa està en males condicions, per la qual cosa es recomanable seguir amb un vehicle 4×4.
2,8 km: Es deixa la pista de l’esquerra que va a una pedrera i continuem recte.
3,7 km: Travessem el gual del barranc d’Esplugafreda. Ara la pista es va enfilant fent ramanxoles i guanyant alçada.
5,7 km: A la dreta tenim el poble d’Esplugafreda que està a escassos 100 metres.
6,5 km: La pista passa per sota dels cingles de Turmeda.
6,7 km: En aquest punt, baixant a la dreta hi ha molt a prop el forat del Botet de casa el Rei i les restes de la casa del mateix nom, que serà una propera entrada a www.elcanutdelsminairons.cat.
8,1 km: Ara travessem el gual del barranc dels Botets, en aquest punt, a vegades s’hi poden trobar còdols de grans dimensions que ha arrossegat l’aigua. Continuem per la pista que va pujant i guanyant alçària.
12,28 km: Al costat de la pista hem de trobar una petita fita de pedra (foto 9). (Es pot deixar el vehicle a uns 120 metres més enllà al costat del desviament que porta a Espills). Del costat est de la pista anem baixant diagonalment en direcció sud, amb molt de compte i en mig de l’espessa vegetació (foto 7) per anar a trobar el llavi inferior de la boca del Graller (20 metres des de la pista). Fins que no s’hi arriba no es veu on és l’entrada (foto 11). Això és molt important, ja que si fem cap al llavi superior, el risc de caure al forat és molt alt !!!.
* Els avencs a la Terreta reben el nom de grallers, ja que en aquestes cavitats naturals formades per pous de parets verticals, hi acostumen a niar les gralles.
Una passejada pels voltants de Reus que transcorre per camins veïnals de terra i en algun trams asfaltats. Podrem gaudir del paisatge típic del Baix Camp i entretenir-nos mirant la diferent vegetació que trobarem al llarg del recorregut. Per la part obaga dels Puigs: els pins i la vegetació pròpia del bosc (foto 1) i per les terres de conreu: les oliveres (foto 2), els avellaners (foto 3), els ametllers (foto 4) i els garrofers (foto 5). També podrem observar els marges fets amb pedra seca i les terrasses dels camps de conreu que hi ha en tot el recorregut (foto 6 i 7). El circuït és de 13,6 km amb un desnivell positiu de 220 metres, no presenta cap dificultat tècnica i es pot fer en 2,5-3 hores.
Itinerari:
00 km: Reus.
0,8 km: Camí de la pedrera del Coubi.
1,1 km: Pal indicador (foto 8). Agafem a la dreta el camí de les Ànimes .
2,7 km: Pal indicador (foto 9). Castellvell del Camp.
2,8 km: Camí de Castellvell a l’Aleixar.
4,2 km: Agafem a la dreta el camí de les Planes del Puig que puja en direcció nord.
4,7 km: Coll del Perelló (foto 10).
5,8 km: Riera de la Salvià (foto 11).
7,9 km: Pal indicador (foto 12). Agafem a l’esquerra el camí de Copons.
8,5 km: Pal indicador (foto 13). Des d’aquí es poden veure els pobles de Maspujols, les Borges del Camp i tot l’oest del Baix Camp (foto 14). Prenem a l’esquerra el camí de la Drecera.
10,5 km: Pal indicador (foto 15). Cinc Camins. En aquest punt es pot veure una magnífica panoràmica del Baix Camp i de les serres de ponent. Agafem el camí asfaltat de la pedrera del Coubi en direcció sud.
10,8 km: Passem pel costat esquerre de la bassa de regulació dels regants del Pantà de Riudecanyes (foto 16).
12,1 km: Pal indicador (foto 17). Creuem el Cinturó Nord, seguim en direcció sud. Passem pel costat de la bassa nova (bassiol de forma hexagonal construïda l’any 1842 per recollir l’aigua d’una mina per a ús agrícola i domèstic) (foto 18).
El conjunt megalític de Cornudella de Valira està format per dos dòlmens i un menhir que guarden relació amb els que es troben al Pallars. Està datat en l’època del neolític, entre els anys 6000 i 3000 AC. Està situat a la Rourera del Transà, al costat del mas de l’Hospitalet, entre els barrancs del Transà i el de la Serra, sota els cingles de la serra del Cis i de Coll de Vent.
Els dòlmens són de cambra rectangular simple, estan construïts amb blocs de pudinga, que són conglomerats de còdols molt durs que hi ha per la zona. Tenien una funció funerària i ambdós han perdut totalment el túmul que devien tenir, deixant al descobert les dues pedres verticals i l’horitzontal.
En l’excavació del dolmen de la Cabaneta del Formó, s’intueix que hi podia haver hagut un passadís sense cobrir que arribava fins a l’entrada de la cambra (foto 1).
El primer a donar-ho a conèixer fou Ramón Violant i Simorra (Sarroca de Bellera 1903-Barcelona 1956). L’any 1973 es va procedir a fer una prospecció arqueològica que va trobar pocs materials a l’interior de les cambres dels dòlmens, la qual cosa fa suposar que havien estat espoliades anteriorment.
La Roureda del Transà està a 1.020 metres sobre el nivell del mar, fa una pendent i s’orienta de nord a sud. En aquest lloc abunden nombrosos vestigis de murs i ruïnes de construccions que són de difícil interpretació, que han quedat emmascarades per la vegetació i els conreus que s’hi ha fet al llarg del temps (foto 2). És molt recomanable visitar-la per la tarda, ja que els rajos del sol en mig del roures li donen un caire més “esotèric” al lloc.
Accés: Per accedir a la Rourera del Transà cal fer un tros en vehicle i un altre a peu.
Accés en vehicle: Al km 103.3 de la N230 s’agafa el trencall de la A2614 que va a Sobrecastell i a Cornudella de Valira.
1.4 km: Sobrecastell.
6.9 km: Ribera de la Vall.
8.37 km: Deixem el trencall que va a Sant Martí del Sas i continuem per l’esquerra.
9.35 km: Deixem a la dreta la carretera que ens portaria al Sas i a Soperuny. Continuem per la A2614.
10.9 km: Arribem a la masia de l’Hostalet on podem deixar el vehicle. Per deferència als propietaris de la rourera, caldria demanar permís a la família que habita la masia abans de començar el camí.
Accés a peu:
0.0 Km: Agafem la pista en direcció nord que primer puja i després va baixant fins arribar al barranc del Transà.
0.25 km: Llera del barranc del Transà, la recorrem durant uns 30 metres a la vegada que fa una corba que gira en direcció oest.
0.28 km: Enfilem la pista que puja.
0.55 km: Deixem la pista i s’agafa el camí que puja en direcció nord (foto 3) que passa entre dues parets amples fetes amb pedres rodones de diferents mides (foto 4). Continuem per aquest camí.
0.64 km: A pocs metres veiem el dolmen de la Cabaneta del Formó (foto 5, 6 i 1). Ara anem en sentit nord pel mig de la Rourera del Transà (foto 7), sense que hi hagi cap corriol ni fita que indica el següent dolmen.
0,9 km: Dolmen de la Cabaneta del Tancat de Dalt (foto 8, 9 i 10). Ara girem en direcció sud oest durant uns 100 metres.
1 km: Menhir (foto 11 i 12). Pel mig de la rourera baixem en sentit sud fins a trobar el dolmen de la Cabaneta del Formó i retrobem el camí de tornada a l’Hostalet.
1,85 km: l’Hostalet.
Bibliografia:
Megalismo en Aragón. Maria Teresa Andrés. El Misterio de las grandes piedras (El megalismo en la Corna de Aragón) Colección: La Corona de Aragon T.I, 40-99, Barcelona-Zaragoza 1988.
Historia del Condado de Aragón. Manuel Iglesias Costa. Instituto de Estudios Altoaragoneses. Diputación de Huesca. 2001.
Des del punt de vista militar la vigilància i la defensa de la costa li pertocava a les forces de la Marina, i l’Exèrcit de Terra només havia d’actuar en el cas d’un desembarcament, per aquest motiu disposaven de les bateries de costa, d’armes antiaèries i de les fortificacions costaneres.
Per a la República, la mar no representava un perill real militar, ja que la major part de l’Armada no va secundar el cop d’estat. Però dos fets van fer replantejar l’estratègia defensiva de les costes:
El primer fet, va ser la facilitat com es va poder realitzar l’intent de conquesta de les Illes Balears, amb el desembarcament d’un exèrcit al mes d’agost de 1936 i, una vegada fracassada la invasió, com es van poder reembarcar les tropes per poder tornar a Barcelona amb la mateixa facilitat.
El segon fet, va ser quan a finals de setembre de 1936, els destructors facciosos Canarias i Almirante Cervera, van poder passar l’estret de Gibraltar i entrar al Mediterrani, comprovant la ineficiència de l’esquadra republicana per poder-los mantenir a ratlla.
Tot això, i el bombardeig de Roses el dia 30 d’octubre de 1936 per part del vaixell Canarias, va fer veure la necessitat de crear un sistema de defensa costanera.
La Conselleria de Defensa va dividir la costa catalana en tres trams:
1r tram: Portbou-Tossa de Mar (Plana major a Figueres i els seus batallons ubicats a Roses, a Torroella de Montgrí i a Sant Feliu de Guíxols).
2n tram: Tossa de Mar-Vilanova i la Geltrú (Plana major a Barcelona i el seus batallons ubicats a Mataró, a Badalona, al Prat de Llobregat i a Sitges).
3r tram: Vilanova i la Geltrú-Alcanar (Plana major a Tarragona i els seus batallons ubicats al Vendrell, a Vila-seca, a l’Hospitalet de l’Infant i a Amposta).
A l’octubre de 1936 comença tot el procés per recórrer tota la costa catalana per decidir on es posaran les bateries de costa i els nius de metralladores. Ràpidament s’inicien les obres de construcció que s’acceleraran després del bombardeig de Roses per part del vaixell facciós Canarias i, sobretot, a partir del 13 de febrer de 1937, quan la ciutat de Barcelona pateix un bombardeig naval per part del creuer italià Eugenio di Savoia.
La Conselleria de Defensa també va planificar les defenses de cara a un hipotètic desembarcament facciós, establint uns punts de vigilància a tota la costa en previsió d’un cop de mà que hagués pogut tenir uns efectes psicològics i militars molt importants per a la República.
Un hipotètic desembarcament facciós en una platja catalana que hagués permès, ja no una invasió, sinó simplement un sabotatge en una línia de ferrocarril o la destrucció d’un dipòsit d’armes, etc,. hagués creat un fort impacte negatiu en la moral republicana i un gran ressò internacional. Per aquest motiu es van construir molts búnquers amb metralladores per protegir les platges que permetien un fàcil desembarcament.
L’element principal i permanent de la defensa del litoral va ser l’artilleria de costa, preparada per fer foc sobre blancs en moviment i estava ubicada en punts estratègicament situats i protegits dels bombardejos des de la mar.
Tipus de búnquers
Búnquer tipus A: D’una sola metralladora. Era semicircular a la part del davant on hi havien les espitlleres i quadrangular la part lateral i posterior. Les dimensions podien anar de 7,38 m de llarg per 3,8 d’ample amb un gruix de les parets de 0,75 metres.
Búnquer tipus B: El conjunt eren dos búnquers amb una metralladora cadascun amb una entrada pròpia i connectats per un passadís protegit (normalment enterrat).
Búnquer tipus C: Amb dues metralladores amb les seves espitlleres i amb un habitacle posterior on hi havia l’observador. Estava connectat mitjançant un passadís protegit amb l’entrada.
SITUACIÓ DELS BÚNQUERS I BATERIA DE COSTA DE LA PINEDA-SALOU
A 30 metres de l’inici del passeig marítim de la Pineda, just on han construït un petit espigó del complex del Port de Tarragona, es troba un conjunt de dos búnquers del tipus B. Estant mig ensorrats de la part de les espitlleres degut al pes del formigó. Encara es pot observar les dues entrades que quasi estan tapades (foto 1 i 2).
Davant del restaurant Soldemar (antic Reymar) hi havia un búnquer del tipus A i a 100 metres en direcció al sud n’hi havia un altre de les mateixes característiques. Quan es va remodelar el passeig es van treure i actualment no en queda cap rastre (foto 3 i 4).
Búnquer del Racó de Salou
Era del tipus C. Tenia la funció de protegir un possible desembarcament a la platja de la Pineda. Tota la seva construcció estava feta sobre un esperó de roca viva i cobert amb ciment armat reforçat amb bigues de ferro i pedres a la part més exterior. El seu interior estava folrat amb totxanes. Comptava amb quatre espitlleres, dues frontals i dues laterals. Té dues càmeres, una semicircular on hi havia les metralladores i una avantsala quadrangular on hi havia l’observador. El seu accés estava protegit per una estructura en forma de túnel. Tot el seu voltant està revestit de les pedres de la roca on està enclavat perquè estigui més camuflat (foto 5 i 6).
Sobre el búnquer hi ha l’obra escultòrica “Marca d’Aigua” realitzada en acer per l’escultor Sergi Aguilar (foto 7).
Bateria del Cap de Salou
La seva ubicació era a prop del far de Salou, al punt més aixecat (73,6 metres sobre el nivell del mar) i el de més endins del mar des del Delta de l’Ebre. Estava constituïda per dues seccions amb quatre fortificacions circulars amb un mur de protecció d’un gruix considerable, a cel obert o en barbeta. Servien per encabir-hi una peça d’artilleria. En una d’elles encara hi han els ferros per a la fixació del canó (foto 8 i 9).
La primera secció està situada més superior i al nord i està comunicada per passadissos subterranis que arriben als set metres de profunditat on hi havia el polvorí i els recanvis de les peces dels canons. Tot el conjunt està excavat a la roca viva de la muntanya (foto 10). Aquest emplaçament estava protegit per quatre nius de metralladora i per una trinxera de protecció que està també soscavat a la roca i molt propera al precipici (foto 11).
A la part del darrere hi havia dues barraques per allotjar als artillers. En aquest lloc hi ha la caseta de l’antena de TVE que fa fer de repetidor per a la zona de la Pineda i de Salou.
A 250 metres en direcció sud i al costat del punt geodèsic (76,1 metres) hi ha un búnquer amb una explanada per ubicar-hi una altra bateria que sembla que no es va arribar a construir. Podria ser el punt de comandament ja que està al lloc més enlairat. Per la vessant sud i nord d’aquesta posició hi ha excavada a la roca una trinxera que servia de protecció de l’indret (foto 12 i 13).
La posició d’aquest emplaçament el feia molt estratègic ja que permetia realitzar el foc tan al sud mirant a Salou i Cambrils com al nord cap a Tarragona.
El radi d’acció d’aquest conjunt de bateries del Cap de Salou era de 15,9 quilòmetres, cobrint la costa des de Miami Platja fins a la Punta de la Mora. S’ha de dir que els canons que disposava eren obsolets: Krupp de 150 mm i després seran substituïts per obusos de bronze de 150 mm, model 1891 (eren molt poc efectius ja que la lenta velocitat de l’obús el feia poc efectiu sobre els blancs en moviment) (foto 14).
Búnquer de la Punta del Cavall
És un búnquer tipus C situat a la part oest de la Punta del Cavall. Presenta una entrada protegida per un passadís obert i una altre accés excavat a la roca. Conté tres espitlleres que protegirien sobretot la platja Llarga de Salou (foto 15 i 16).
Encara es pot veure el caminet excavat a la roca per accedir-hi des del camí de Ronda.
Búnquers de la Punta de Porroig
Es tractaria de dos búnquers tipus B situats a la Punta de Porroig. Actualment la zona s’ha explanat per fer-hi un mirador, per la qual cosa només es poden veure les dues cúpules dels búnquers. Possiblement estaven connectats per un passadís que els comunicava (foto 17).
Protegien la platja Llarga per l’est i la dels Capellans i tota la de Llevant de Salou per l’oest (foto 18).
Itinerari:
0 km: Inici al passeig de la platja de la Pineda. Girem en direcció est fins al petit espigó del complex del Port de Tarragona.
0,03 km: Es troba un conjunt dels dos primers búnquers del tipus B. Reprenem el passeig de la platja de la Pineda en direcció oest.
1,2 km: Ubicació del búnquer tipus A actualment desaparegut.
1,3 km: Ubicació del búnquer tipus A actualment desaparegut.
3,0 km: Búnquer del Racó de Salou.
3,1 km: Sortim de la platja per anar a trobar el carrer del Vaporet, just a la part dreta de la tanca de l’accés al recinte de l’Autoritat Portuària hi ha l’accés al Camí de Ronda.
3,3 km: El camí gira en direcció oest i paral·lel a l’antiga pedrera i al mar.
3,9 km: El senderó comença a endinsant-se dins del bosc i ascendint en direcció al Racó de Salou.
4,3 km: Deixem el camí de Ronda i ascendim a la part més alta del Racó de Salou (73,6 metres sobre el nivell del mar).
4,4 km: Conjunt de la Bateria de Salou. Seguim per la part del darrera fins a trobar la caseta de l’antic repetidor de TVE, ara anem en direcció oest fins a trobar una cadena, pugem per una pista fins a un gran dipòsit d’aigua que al costat hi ha el punt geodèsic.
4,6 km: Búnquer del segon emplaçament. Tornem enrere fins a trobar el senderó que baixa fins al carrer de la Falconera.
5 km: Carrer de la Falconera (urbanització d’apartaments).
5,4 km: Porta d’entrada del Far de Salou. A l’esquerra hi ha el camí de Ronda que, a partir d’aquí fins a Salou, està restaurat. Cal seguir-lo al voltant de tota la tanca del far.
5,6 km: Estem davant del Far de Salou on hi han diverses plataformes d’observació de les impressionants vistes del mar, de les roques i de les caletes que configuren aquest espai. Es segueix el camí de Ronda passant per la Cala Crancs i la Punta de la Salada.
6,8 km: Punta del Cavall. Búnquer situat a l’extrem de les roques. Reprenem l’antic camí que van excavar a la pedra quan van construir el búnquer, per continuar cap a la Penya Tallada, la Punta Roja, els Replanets, les roques Puntxoses fins arribar a la Platja Llarga.
8,9 km: Deixem la Platja Llarga per enfilar el caminet per les roques de l’Altar i la Punta del Lari. El camí passa enlairat pel damunt de les roques, a poca distància del mar i ens porta a la platja de les Llenguades.
9,4 km: Punta del Porroig. Esplanada urbanitzada on hi han les dues cúpules dels dos búnquers. Lloc privilegiat on es pot veure tota la costa de Salou i la de Cambrils. El camí de Ronda passa pel costat mateix dels edificis d’apartaments de la Punteta Roja.
9,7 km: Escales que baixen a la Platja dels Capellans. Travessem tota la platja fins arribar a les Ferreries. Aquí el camí de Ronda és un voladís de fusta amb baranes de protecció. Continuem fins a trobar l’inici de la Platja de Llevant de Salou.
10,4 km: Els Pilons, inici de la Platja de Llevant i del Passeig marítim de Salou, també conegut pel passeig de Jaume I.
Bibliografia:
http:/www.ggc.com
Adrián Cabezas Sánchez. La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939). 2013. UB.
Anna Soret Miravet. Los fortines de los rojos. Búnquers de la costa catalana: patrimonio inmueble de la guerra civil en riesgo: El pasado que no pasa. La guera civil a los ochenta años de su finalización. Ediciones Universidad de Castilla-la Mancha.
Josep Clarà. Els fortins de Franco. Arqueologia militar als Pirineus catalans.
Història/ressenya: És una cova molt coneguda per la gent de la contrada des de temps immemorials. Propera al poble d’Espluga de Serra (la Terreta) Pallars Jussà. Coneguda per pastors i habitada pels habitants de la Terreta des de que l’home va habitar aquest territori.
Es tracta d’una interessant cavitat de 210 metres de recorregut dins de la Serra de Lleràs. Presenta una boca de 7 metres d’alçada que dona pas a una galeria que durant 30 metres conserva una secció de 7×10 metres. A partir dels 40 metres, la galeria presenta una forta pendent fins que arriba a una sala de 25 metres d’ample per 14 d’alçada. Acaba en una gatera molt estreta que dona a una gran galeria de 23 metres amb una boca de sortida a l’altre costat de la serra. La seva gran boca és visible a la mitat de l’espadat de la roca des de tota la Terreta (fotografia 1).
Àmbit territorial: Antic terme municipal d’Espluga de Serra (ara ajuntament de Tremp).
Recorregut: Cal arribar a la font dels Capellans per la carretera-pista que va del Castellet a Espluga de Serra. Just pel darrera de la font cal agafar un corriol en direcció est i va pujant en mig del roures i dels antics camp de cultiu. Hi ha dos maneres d’accedir-hi (veure itineraris al Wikiloc). Itinerari 1: als 300 metres de l’inici es va pujant en direcció est fins anar a trobar la feixa de la roca (900m) que està al mateix nivell que l’entrada de la cova. Es camina en direcció oest i pel costat de la paret de la roca durant 400 metres. Aquest trajecte està molt emboscat i difícil de passar (curiosament era el camí per on el ramat d’ovelles podia accedir a la cova) 1,417 Km. Itinerari 2: en comptes d’anar cap a l’esquerra es continua ascendint en direcció a l’entrada de la cova (direcció sud) pel mig d’una petita llau que ens portarà amb alguna dificultat fins a l’entrada de la cova (en alguns moment s’ha de grimpar) 1,1 Km.
Nom de l’excursió: Circular pels Puig i la pedrera del Coubi
Història/ressenya: és una excursió als voltants de Reus, amb un grau atractiu i una forta pujada per arribar als Puig, on es gaudeix d’una vista 360º de tot el Baix Camp i el Tarragonès.
Àmbit territorial: termes municipals de Castellvell del Camp i de Maspujols.
Recorregut: (0,0 Km) Surt del pàrquing de Castellvell del Camp, s’agafa el carrer de Maspujols que després continua amb el camí de la pedrera del Coubi. Just quan s’arriba a la pedrera del Coubi (2,3 Km) s’agafa un caminet a la dreta que es va enfilant ràpidament en direcció nord. Amb 400 m es puja 115m d’alçada arribant al primer puig (2,7 Km) (fotos1,2,3). Seguint en direcció Nord i anant carenejant (foto 4, 5), en alguns moments grimpant sense cap dificultat, s’arriba al punt més alt del Puig de 431m ( 3,2 Km). En 800 metres es fan 173 m de desnivell positiu. Des d’aquest punt les vistes 360º son espectaculars, podent contemplar tot el Baix Camp fins al Montsià i el Tarragonès fins a Montagut (fotos 6,7). A partir d’aquí s’inicia el descens per la part nord-est seguint un corriol que va baixant ràpidament fent ziga-zagues fins arribar als primers xalets i, pel camí del Puig de Dalt, s’arriba al coll del Perelló (3,7 Km). Aquí s’agafa el camí que porta a la riera de Salvià en direcció Oest. Al Km 4,2 prenem el trencall a l’esquerra que porta a la pedrera del Coubi. En el Km 4,8 es pot observar les restes d’una mina que els entesos diuen que és de l’època romana (fotos 8, 9, 10). Tornem a trobar el camí de la pedrera del Coubi a Castellvell del Camp (5,2 Km) arribant al pàrquing havent fet 7,8 Km.
Història/ressenya: és una excursió als voltants de Reus amb un grau atractiu, transcorre per senderons en mig de pins i alzines.
Àmbit territorial: termes municipals d’Almoster i de l’Aleixar.
Recorregut: (0,0 Km) Surt de la zona de la Llenguadera (cap de la urbanització del Picarany). (0,6 Km) S’agafa el camí del Coll del Perelló (foto 1), (0,6 Km) deixem la pista i agafem un corriol que s’enfila en direcció Sud, després gira cap a l’Oest i va transcorrent en mig de pins (foto 2), el seguirem fins arribar a la riera de Salvià (2,8 Km i punt més baix amb 308m) (foto 3). Agafem la riera amunt (3,3 Km) (foto 4) i s’agafa un senderó que puja (foto 5) fins arribar a la monumental alzina del Llamp (4,6 Km) (foto 6), es travessa la pista que va al mas de Borbó (camí de Prades) i s’enfila el tallafocs que baixa del Puig d’en Cama (foto 7) per arribar a la pista que porta al coll del bosc d’en Manolo i a Almoster (5 Km i punt més alt amb 543m). Des d’aquest punt es contempla la millor panoràmica del Baix Camp i del Tarragonès (fotos 8 i 9). Es baixa per la pista fins arribar al començament de la urbanització del Picarany, punt de sortia i arribada (6,2 Km).
Localització: Agafem el camí des del coll de Perelló (Castellvell) que va al Salt. Quan s’arriba a la riera de Sàlvia es traspassa i s’agafa una pista just a l’altre costat que puja en direcció a l’oest i que passa molt a prop del mas Cercós (fotografia 1). A uns 200 metres de la riera a mà dreta hi ha una explanada amb restes d’edificacions, una de les quals és un gran forn de calç (fotografia 2). Encara es poden identificar les seves parts: la boca, per on s’introduïa la llenya que feia de combustible; la portada (fotografia 3), on es posaven capes de pedres encavalcades amb fang que tancava la caixa (fotografia 4)que era l’espai on hi havien les pedres calcàries que amb la calor es transformaven en la calç.
La calç era necessària per a la construcció ja que juntament amb la sorra i l’aigua es produeix l’argamassa, un morter que amb el temps s’endureix i te una alta resistència.
El forn de calç del mas de Cercós està documentat l’any 1714 i va estar actiu fins al 1939. Donades les dimensions del forn i de les infraestructures que es troben al seu costat podem parlar d’un petit complex industrial del Baix Camp.
El canut dels minairons 