LES DEFENSES REPUBLICANES DE LES COSTES CATALANES: LA PINEDA-SALOU

Des del punt de vista militar la vigilància i la defensa de la costa li pertocava a les forces de la Marina, i l’Exèrcit de Terra només havia d’actuar en el cas d’un desembarcament, per aquest motiu disposaven de les bateries de costa, d’armes antiaèries i de les fortificacions costaneres.

Per a la República, la mar no representava un perill real militar, ja que la major part de l’Armada no va secundar el cop d’estat. Però dos fets van fer replantejar l’estratègia defensiva de les costes:

El primer fet, va ser la facilitat com es va poder realitzar l’intent de conquesta de les Illes Balears, amb el desembarcament d’un exèrcit al mes d’agost de 1936 i, una vegada fracassada la invasió, com es van poder reembarcar les tropes per poder tornar a Barcelona amb la mateixa facilitat.

El segon fet, va ser quan a finals de setembre de 1936, els destructors facciosos Canarias i Almirante Cervera, van poder passar l’estret de Gibraltar i entrar al Mediterrani, comprovant la ineficiència de l’esquadra republicana per poder-los mantenir a ratlla.

Tot això, i el bombardeig de Roses el dia 30 d’octubre de 1936 per part del vaixell Canarias, va fer veure la necessitat de crear un sistema de defensa costanera. 

La Conselleria de Defensa va dividir la costa catalana en tres trams: 

1r tram: Portbou-Tossa de Mar (Plana major a Figueres i els seus batallons ubicats a Roses, a Torroella de Montgrí i a Sant Feliu de Guíxols).

2n tram: Tossa de Mar-Vilanova i la Geltrú (Plana major a Barcelona i el seus batallons ubicats a Mataró, a Badalona, al Prat de Llobregat i a Sitges).

3r  tram: Vilanova i la Geltrú-Alcanar (Plana major a Tarragona i els seus batallons ubicats al Vendrell, a Vila-seca, a l’Hospitalet de l’Infant i a Amposta).

A l’octubre de 1936 comença tot el procés per recórrer tota la costa catalana per decidir on es posaran les bateries de costa i els nius de metralladores. Ràpidament s’inicien les obres de construcció que s’acceleraran després del bombardeig de Roses per part del vaixell facciós Canarias i, sobretot, a partir del 13 de febrer de 1937, quan la ciutat de Barcelona pateix un bombardeig naval per part del creuer italià Eugenio di Savoia.

La Conselleria de Defensa també va planificar les defenses de cara a un hipotètic desembarcament facciós, establint uns punts de vigilància a tota la costa en previsió d’un cop de mà que hagués pogut tenir uns efectes psicològics i militars molt importants per a la República.

Un hipotètic desembarcament facciós en una platja catalana que hagués permès,  ja no una invasió, sinó simplement un sabotatge en una línia de ferrocarril o la destrucció d’un dipòsit d’armes, etc,. hagués creat un fort impacte negatiu  en la moral republicana i un gran ressò internacional. Per aquest motiu es van construir molts búnquers amb metralladores per protegir les platges que permetien un fàcil desembarcament. 

L’element principal i permanent de la defensa del litoral va ser l’artilleria de costa, preparada per fer foc sobre blancs en moviment i estava ubicada en punts estratègicament situats i protegits dels bombardejos des de la mar.

Tipus de búnquers

Búnquer tipus A: D’una sola metralladora. Era semicircular a la part del davant on hi havien les espitlleres i quadrangular la part lateral i posterior. Les dimensions podien anar de 7,38 m de llarg per 3,8 d’ample amb un gruix de les parets de 0,75 metres.

Búnquer tipus B: El conjunt eren dos búnquers amb una metralladora cadascun  amb una entrada pròpia i connectats per un passadís protegit (normalment enterrat).

Búnquer tipus C: Amb dues metralladores amb les seves espitlleres i amb un habitacle posterior on hi havia l’observador. Estava connectat mitjançant un passadís protegit amb l’entrada. 

SITUACIÓ DELS BÚNQUERS I BATERIA DE COSTA DE LA PINEDA-SALOU

A 30 metres de l’inici del passeig marítim de la Pineda, just on han construït un petit espigó del complex del Port de Tarragona, es troba un conjunt de dos búnquers del tipus B. Estant mig ensorrats de la part de les espitlleres degut al pes del formigó. Encara es pot observar les dues entrades que quasi estan tapades (foto 1 i 2). 

Davant del restaurant Soldemar (antic Reymar) hi havia un búnquer del tipus A i a 100 metres en direcció al sud n’hi havia un altre de les mateixes característiques. Quan es va remodelar el passeig  es van treure i actualment no en queda cap rastre (foto 3 i 4). 

Búnquer del Racó de Salou

Era del tipus C. Tenia la funció de protegir un possible desembarcament a la platja de la Pineda. Tota la seva construcció estava feta sobre un esperó de roca viva i cobert amb ciment armat reforçat amb bigues de ferro i pedres a la part més exterior. El seu interior estava folrat amb totxanes. Comptava amb quatre espitlleres, dues frontals i dues laterals. Té dues càmeres, una semicircular on hi havia les metralladores i una avantsala quadrangular on hi havia l’observador. El seu accés estava protegit per una estructura en forma de túnel. Tot el seu voltant està revestit de les pedres de la roca on està enclavat perquè estigui més camuflat (foto 5 i 6).

Sobre el búnquer hi ha l’obra escultòrica “Marca d’Aigua” realitzada en acer per l’escultor Sergi Aguilar (foto 7). 

Bateria del Cap de Salou

La seva ubicació era a prop del far de Salou, al punt més aixecat  (73,6 metres sobre el nivell del mar) i el de més endins del mar des del Delta de l’Ebre.  Estava constituïda per dues seccions amb  quatre fortificacions circulars amb un mur de protecció d’un gruix considerable, a cel obert o en barbeta. Servien per encabir-hi una peça d’artilleria. En una d’elles encara hi han els ferros per a la fixació del canó (foto 8 i 9).

La primera secció està situada més superior i al nord i està comunicada per passadissos subterranis que arriben als set metres de profunditat on hi havia el polvorí i els recanvis de les peces dels canons. Tot el conjunt està excavat a la roca viva de la muntanya (foto 10). Aquest emplaçament estava protegit per quatre nius de metralladora i per una trinxera de protecció que està també soscavat a la roca i molt propera al precipici (foto 11).

A la part del darrere hi havia dues barraques per allotjar als artillers. En aquest lloc hi ha la caseta de l’antena de TVE que fa fer de repetidor per a la zona de la Pineda i de Salou.

A 250 metres en direcció sud i al costat del punt geodèsic (76,1 metres) hi ha un búnquer amb una explanada per ubicar-hi una altra bateria que sembla que no es va arribar a construir. Podria ser el punt de comandament ja que està al lloc més enlairat. Per la vessant sud i nord d’aquesta  posició hi ha excavada a la roca una trinxera que servia de protecció de l’indret  (foto 12 i 13).

La posició d’aquest emplaçament el feia molt estratègic ja que permetia realitzar el foc tan al sud mirant a Salou i Cambrils com al nord cap a Tarragona.

El radi d’acció d’aquest conjunt de bateries del Cap de Salou era de 15,9 quilòmetres, cobrint la costa des de Miami Platja fins a la Punta de la Mora. S’ha de dir que els canons que disposava eren obsolets: Krupp de 150 mm i després seran substituïts per obusos de bronze de 150 mm, model 1891 (eren molt poc efectius ja que la lenta velocitat de l’obús el feia poc efectiu sobre els blancs en moviment) (foto 14).

Búnquer de la Punta del Cavall

És un búnquer tipus C situat a la part oest de la Punta del Cavall. Presenta una entrada protegida per un passadís obert i una altre accés excavat a la roca. Conté tres espitlleres que protegirien sobretot la platja Llarga de Salou (foto 15 i 16). 

Encara es pot veure el caminet excavat a la roca per accedir-hi des del camí de Ronda.

Búnquers de la Punta de Porroig

Es tractaria de dos búnquers tipus B situats a la Punta de Porroig. Actualment la zona s’ha explanat per fer-hi un mirador, per la qual cosa només es poden veure les dues cúpules dels búnquers. Possiblement estaven connectats per un passadís que els comunicava (foto 17). 

Protegien la platja Llarga per l’est i la dels Capellans i tota la de Llevant de Salou per l’oest (foto 18).

Itinerari:

0 km: Inici al passeig de la platja de la Pineda. Girem en direcció est fins al petit espigó del complex del Port de Tarragona.

0,03 km: Es troba un conjunt dels dos primers búnquers del tipus B. Reprenem el passeig de la platja de la Pineda en direcció oest.

1,2 km: Ubicació del búnquer tipus A actualment desaparegut.

1,3 km: Ubicació del búnquer tipus A actualment desaparegut.

3,0 km: Búnquer del Racó de Salou.

3,1 km: Sortim de la platja per anar a trobar el carrer del Vaporet, just a la part dreta de la tanca de l’accés al recinte de l’Autoritat Portuària hi ha l’accés al Camí de Ronda.

3,3 km: El camí gira en direcció oest i paral·lel a l’antiga pedrera i al mar.

3,9 km: El senderó comença a endinsant-se dins del bosc i ascendint en direcció al Racó de Salou.

4,3 km: Deixem el camí de Ronda i ascendim a la part més alta del Racó de Salou (73,6 metres sobre el nivell del mar).  

4,4 km: Conjunt de la Bateria de Salou. Seguim per la part del darrera fins a trobar la caseta de l’antic repetidor de TVE, ara anem en direcció oest fins a trobar una cadena, pugem per una pista fins a un gran dipòsit d’aigua que al costat hi ha el punt geodèsic. 

4,6 km: Búnquer del segon emplaçament. Tornem enrere fins a trobar el senderó que baixa fins al carrer de la Falconera.

5 km: Carrer de la Falconera (urbanització d’apartaments).

5,4 km: Porta d’entrada del Far de Salou. A l’esquerra hi ha el camí de Ronda que, a partir d’aquí fins a Salou, està restaurat. Cal seguir-lo al voltant de tota la tanca del far.

5,6 km: Estem davant del Far de Salou on hi han diverses plataformes d’observació de les impressionants vistes del mar, de les roques i de les caletes que configuren aquest espai. Es segueix el camí de Ronda passant per la Cala Crancs i la Punta de la Salada.

6,8 km: Punta del Cavall. Búnquer situat a l’extrem de les roques. Reprenem l’antic camí que van excavar a la pedra quan van construir el búnquer, per continuar cap a la Penya Tallada, la Punta Roja, els Replanets, les roques Puntxoses fins arribar a la Platja Llarga.

8,9 km: Deixem la Platja Llarga per enfilar el caminet per les roques de l’Altar i la   Punta del Lari. El camí passa enlairat pel damunt de les roques, a poca distància del mar i ens porta a la platja de les Llenguades.

9,4 km: Punta del Porroig. Esplanada urbanitzada on hi han les dues cúpules dels dos búnquers. Lloc privilegiat on es pot veure tota la costa de Salou i la de Cambrils. El camí de Ronda passa pel costat mateix dels edificis d’apartaments de la Punteta Roja. 

9,7 km: Escales que baixen a la Platja dels Capellans. Travessem tota la platja fins arribar a les Ferreries. Aquí el camí de Ronda és un voladís de fusta amb baranes de protecció. Continuem fins a trobar l’inici de la Platja de Llevant de Salou.

10,4 km: Els Pilons, inici de la Platja de Llevant i del Passeig marítim de Salou, també conegut pel passeig de Jaume I.    

Bibliografia:

http:/www.ggc.com

Adrián Cabezas Sánchez. La defensa de la costa a Catalunya durant la Guerra Civil (1936-1939). 2013. UB.

Anna Soret Miravet. Los fortines de los rojos. Búnquers de la costa catalana: patrimonio inmueble de la guerra civil en riesgo: El pasado que no pasa. La guera civil a los ochenta años de su finalización. Ediciones Universidad de Castilla-la Mancha.

Josep Clarà. Els fortins de Franco. Arqueologia militar als Pirineus catalans.

Rafael Dalmau Editor, 2010.

COVA DE L’ESPLUGA LLORNA

Nom de l’excursió: Cova de l’Espluga Llorna

Història/ressenya: És una cova molt coneguda per la gent de la contrada des de temps immemorials. Propera al poble d’Espluga de Serra (la Terreta) Pallars Jussà. Coneguda per pastors i habitada pels habitants de la Terreta des de que l’home va habitar aquest territori. 

Es tracta d’una interessant cavitat de 210 metres de recorregut dins de la Serra de Lleràs. Presenta una boca de 7 metres d’alçada que dona pas a una galeria que durant 30 metres conserva una secció de 7×10 metres. A partir dels 40 metres, la galeria presenta una forta pendent fins que arriba a una sala de 25 metres d’ample per 14 d’alçada. Acaba en una gatera molt estreta que dona a una gran galeria de 23 metres amb una boca de sortida a l’altre costat de la serra. La seva gran boca és visible a la mitat de l’espadat de la roca des de tota la Terreta (fotografia 1).

Àmbit territorial: Antic terme municipal d’Espluga de Serra (ara ajuntament de Tremp).

Recorregut: Cal arribar a la font dels Capellans per la carretera-pista que va del Castellet a Espluga de Serra. Just pel darrera de la font cal agafar un corriol en direcció est i va pujant en mig del roures i dels antics camp de cultiu. Hi ha dos maneres d’accedir-hi (veure itineraris al Wikiloc). Itinerari 1: als 300 metres de l’inici es va pujant en direcció est fins anar a trobar la feixa de la roca (900m) que està al mateix nivell que l’entrada de la cova. Es camina en direcció oest i pel costat de la paret de la roca durant  400 metres. Aquest trajecte està molt emboscat i difícil de passar (curiosament era el camí per on el ramat d’ovelles podia accedir a la cova) 1,417 Km. Itinerari 2: en comptes d’anar cap a l’esquerra es continua ascendint en direcció a l’entrada de la cova (direcció sud) pel mig d’una petita llau que ens portarà amb alguna dificultat fins a l’entrada de la cova (en alguns moment s’ha de grimpar)  1,1 Km. 

Distància: Itinerari 1: 1,417 Km; Itinerari 2: 1.14Km

Durada aproximada: 1-1,5 hores

Grau de dificultat: SEDID: Exigent

Recorregut Wikiloc (veure QR)

CIRCULAR PELS PUIG I LA PEDRERA DEL COUBI

Nom de l’excursió: Circular pels Puig i la pedrera del Coubi

Història/ressenya: és una excursió als voltants de Reus, amb un grau atractiu i una forta pujada per arribar als Puig, on es gaudeix d’una vista 360º de tot el Baix Camp i  el Tarragonès.

Àmbit territorial: termes municipals de Castellvell del Camp i de Maspujols.

Recorregut: (0,0 Km) Surt del pàrquing de Castellvell del Camp, s’agafa el carrer de Maspujols que després continua amb el camí de la pedrera del Coubi. Just quan s’arriba a la pedrera del Coubi (2,3 Km) s’agafa un caminet a la dreta que es va enfilant ràpidament en direcció nord. Amb 400 m es puja 115m d’alçada arribant al primer puig (2,7 Km) (fotos1,2,3). Seguint en direcció Nord i anant carenejant (foto 4, 5), en alguns moments grimpant sense cap dificultat, s’arriba al punt més alt del Puig de 431m ( 3,2 Km). En 800 metres es fan 173 m de desnivell positiu. Des d’aquest punt les vistes 360º son espectaculars, podent contemplar tot el Baix Camp  fins al Montsià i el Tarragonès fins a Montagut (fotos 6,7). A partir d’aquí s’inicia el descens per la part nord-est seguint un corriol que va baixant ràpidament fent ziga-zagues fins arribar  als primers xalets i, pel camí del Puig de Dalt, s’arriba al coll del Perelló (3,7 Km). Aquí s’agafa el camí que porta a la riera de Salvià en direcció Oest. Al Km 4,2 prenem el trencall a l’esquerra que porta a la pedrera del Coubi. En el  Km 4,8 es pot observar les restes d’una mina que els entesos diuen que és de l’època romana (fotos 8, 9, 10). Tornem a trobar el camí de la pedrera del Coubi a Castellvell del Camp (5,2 Km) arribant al pàrquing havent fet 7,8 Km.

Recorregut: circular

Distància: 7,8 Km

Ascensió acumulada: 232 metres

Durada aproximada: 70-120 minuts

Grau de dificultat: SEDID: htps://www.caminariconneixer.cat/sendif/

  • Moderada

Recorregut Wikiloc (veure QR)

CIRCULAR LA LLENGUADERA-RIERA DE SALVIÀ-ALZINA DEL LLAMP

Història/ressenya: és una excursió als voltants de Reus amb un grau atractiu, transcorre per senderons en mig de pins i alzines.

Àmbit territorial: termes municipals d’Almoster i de l’Aleixar.

Recorregut: (0,0 Km) Surt de la zona de la Llenguadera (cap de la urbanització del Picarany). (0,6 Km) S’agafa el camí del Coll del Perelló (foto 1), (0,6 Km) deixem la pista i agafem un corriol que s’enfila en direcció Sud, després gira cap a l’Oest i va transcorrent en mig de pins (foto 2),  el seguirem fins arribar a la riera de Salvià (2,8 Km i punt més baix amb 308m) (foto 3). Agafem la riera amunt (3,3 Km) (foto 4)  i s’agafa un senderó que puja  (foto 5) fins arribar a la monumental alzina del Llamp (4,6 Km) (foto 6), es travessa la pista que va al mas de Borbó (camí de Prades) i s’enfila el tallafocs que baixa del Puig d’en Cama (foto 7) per arribar a la pista que porta al coll del bosc d’en Manolo i a Almoster (5 Km i punt més alt amb 543m). Des d’aquest punt es contempla la millor panoràmica del Baix Camp i del Tarragonès (fotos 8 i 9). Es baixa per la pista fins arribar al començament de la urbanització del Picarany, punt de sortia i arribada (6,2 Km).

Recorregut: circular

Distància: 6,2 Km

Ascensió acumulada: 283 metres

Durada aproximada: 60-90 minuts

Grau de dificultat: SEDID: htps://www.caminariconneixer.cat/sendif/

  • Moderada

Recorregut Wikiloc (veure QR)

Foto 1

Foto 2

Foto 3

Foto 4

Foto 5

Foto 6

Foto 7

Foto 8

Foto 9

QR Track Wikilog

EL FORN DE CALÇ DEL MAS DE CERCÓS (L’ALEIXAR)

Localització: Agafem el camí des del coll de Perelló (Castellvell) que va al Salt. Quan s’arriba a la riera de Sàlvia es traspassa i s’agafa una pista just a l’altre costat que puja en direcció a l’oest i que passa molt a prop del mas Cercós (fotografia 1). A uns 200 metres de la riera a mà dreta hi ha una explanada amb restes d’edificacions, una de les quals és un gran forn de calç (fotografia 2). Encara es poden identificar les seves parts: la boca, per on s’introduïa la llenya que feia de combustible; la portada (fotografia 3), on es posaven capes de pedres encavalcades amb fang que tancava la caixa (fotografia 4)que era l’espai on hi havien les pedres calcàries que amb la calor es transformaven en la calç.

La calç era necessària per a la construcció ja que juntament amb la sorra i l’aigua es produeix l’argamassa, un morter que amb el temps s’endureix i te una alta resistència.

El forn de calç del mas de Cercós està documentat l’any 1714 i va estar actiu fins al 1939. Donades les dimensions del forn i de les infraestructures que es troben al seu costat podem parlar d’un petit complex industrial del Baix Camp.

Fotografia 1
Fotografia 2
Fotografia 3
Fotografia 3

Circular del Puig d’en Marc

Excursió per visitar l’avenc del Puig d’en Marc on tenien l’amagatall el grup dels Teixidors.

És una excursió de dificultat moderada pel desnivell de quasi 400 metres positius i el camí es pot fer sense cap problema.

Cabana de pedra seca aque està al costat del camí de pujadaM
Mas de Puig d’en Marc
Avenç de Puig d’en Marc

Avenç de Puig d’en Marc