Aquesta manera de cuinar el corder s’ha incorporat a la nostra cuina gràcies als immigrants de sud-amèrica principalment argentins i ara forma part de moltes festes multitudinàries on el protagonista és el corder com és ara la Fira del Corder de Tremp (foto 1) o familiars com és el cas de casa Jumperna (foto 2).

Es prepara un corder en canal d’uns aproximadament 12 kg. Se li dona uns cops a l’espinada i al sacre per tal que es pugui obrir bé per estacar-lo a la creu (foto 3).

Es sala amb abundància per la part interior i exterior. Es lliguen amb filferro les quatre potes a la creu. També es lliga la columna dorsal per tal que estigui ben fixat així com els extrems de les costelles perquè quedi tot el corder totalment obert i pla.

Es posa boca avall de tal manera que les cuixes queden a la part superior perquè li arribi millor l’escalfor de les flames i la part interna del corder mirant a la font de calor. Es posa el foc a una distància d’uns 80 cm de tal manera que en posar la mà a la carn no ens cremem (fotos 4 i 5). A mesura que es va coent cal ruixar-lo amb salmorra per hidratar la carn i evitar que es cremi i a la vegada es va salant. La cocció pot durar 3-4 hores, els primers dos terços es cou l’interior (la part externa comença a suar), després es gira i el següent terç es cou la part externa. 

Preparar un corder a la creu o a l’estada, és tota una experiència. La lentitud de la cocció convida a compartir conversa al voltant del foc, mentre l’espectacle de les flames, els ferros i l’aroma de la carn creen una atmosfera única. El rostit pausat permet que la carn es vagi torrant a poc a poc, adquirint una textura i sabor excepcionals. Si, a més a més, s’hi suma la qualitat de la carn del corder xisqueta, el resultat és una experiència gastronòmica extraordinària (foto 2).

Salmorra: 

• En una ampolla de litre i mig de plàstic es fan 2-3 forats al tap
• Sal abundant 
• Suc de 2 llimones
• 3-5 alls matxucats 
• Llores, orenga, romer

El corder s’acompanya amb chimichurri:

• S’hidrata amb una mica d’aigua amb les següents herbes aromàtiques: 2 cullerades d’orenga, 1 branca de farigola, 1 branca de romaní, també s’hi pot posar alfàbrega o llorer.
• Se sofregeix 1 ceba i es barreja amb les herbes hidratades, s’hi afegeix ají de chimichurri, grans de pebre negre, pebre vermell, vinagre de vi, 3 rams de julivert ben picat, 1 tasseta de vinagre i 250 cc d’oli d’oliva.  

Una alternativa pallaresa al chimichurri és acompanyar-lo amb un bon allioli de trumfa o de codony. https://elcanutdelsminairons.cat/2025/11/21/els-menjars-de-la-tereta-allioli-de-codony-de-pera-i-de-trumfa-patata/