El castell de Falç va ser construït pels musulmans probablement als voltants del s. X. L’any de conquesta cristiana es desconeix, però segurament va ser conquerit a la vegada que altres castells de la contrada, com Benavari, Viacamp i Lluçars, entre els anys 1049 i 1062.

Aquest castell era propietat del rei d’Aragó, que l’infeudà a Arnau Mir de Tost.

La primera vegada que el castell de Falç apareix documentat és l’any 1062, en un pacte de vassallatge entre Ramir I i Agila de Falç. L’any següent, el castell és esmentat com a límit septentrional del castell de Purroi. Finalment, l’any 1071 figura en el testament del senyor d’Àger, que el va conquerir i en va tenir el feu al servei del rei aragonès.

El castell està situat estratègicament al capdamunt d’un turó rocós, a 767 metres d’altitud, al començament del congost de Siscar (foto 1).

El castell està format per un cos central de planta triangular, amb una torre circular envoltada per un pany de muralla molt ample. Es tracta d’un castell de grans dimensions i d’una gran importància amb una clara funció ofensiva.

Avui en dia encara conserva la torre, una part de la muralla nord del cos central i nombrosos vestigis del pany de muralla exterior, que defineix el perímetre del castell a la part oest (fotos 2, 3, 4 i 5). Al mur nord té 1 m d’amplada i 6,5 m d’alçada i està reforçat amb una bestorre semicircular i una torre quadrada que protegia el vèrtex oposat a la torre.

La torre és circular, d’uns 15 metres d’alçada i de 7,5 m de diàmetre. A uns set metres del nivell del terra s’obre la pota que mira al nord-oest, fora del cos central. Aquest fet demostra que la torre es va construir abans que el perímetre de la muralla (foto 2). La part final de la torre s’ha perdut, i probablement hi devia haver finestres similars a les dels castells de Viacamp i de Lluçars, amb el mateix sistema defensiu (foto x).

No es conserven les restes del poblament que hi havia sota la protecció d’aquest castell, avui en dia només hi ha el mas de Falç, que ha aprofitat moltes pedres del castell per a la seva construcció. En canvi, sí que existeix l’església de Sant Just i Pastor, situada a pocs metres del recinte del castell (foto 6). És una església que es va bastir al s. XII, de grans dimensions, d’una sola nau amb un absis semicircular orientat a l’est, actualment només se’n conserven les parets perimetrals (fotos 7, 8 i 9).

La porta d’entrada i la façana oest és monumental, i una part va ser traslladada al poble de Tolba. Està formada per tres arquivoltes amb decoració variada, amb escultures que representen animals que devoren humans i d’altres motius guerrers, vegetals, etc., d’una bellesa extraordinària (fotos 10 i 11).

Accés:

Per arribar al castell de Falç cal agafar una pista que surt entre el quilòmetre 72 i 73 de l’N-240, just al costat d’una granja. La carrerada va en direcció sud, està molt malmesa i només és apta per a vehicles tot terreny. Al cap d’1,1 km, a mà esquerra, surt una pista particular que va al mas de Falç. Aquí cal deixar el vehicle i continuar a pau. Després de 2,3 km arribem al mas de Falç. Des d’aquí, cal enfilar-se camp a través en direcció est pel monticle on es troben les restes del castell, situades a escassos cent metres.

Bibliografia:

• Lluís Colomés Barbarà. Localització i estudi dels castells en feu i alo d’Arnau Mir de Tost a la frontera del s. XI. Treball de recerca de batxillerat, Escola Puigcerver de Reus. 2014.
• Enciclopèdia Romànica de Catalunya. Vol. XVI.
• Enciclopedia.cat
• Jordi Pons i Sala, Jordi Bolòs i Víctor Hurtado. Alguns aspectes de la Ribagorça de l’època romana a través de l’epigrafia i la documentació visigòtica i medieval. Atles dels Comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998). 2012. Rafael Dalmau Editor.
• Francesc Fité i Eduard González. Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera al segle XI. Edicions de la Universitat de Lleida. 2010.
• http://www.artmedieval.net-Arago
• www.elcanutdelsminairons.cat