Possiblement fou l’església del castell de Castelleto de la Terreta.
És una església del s. XI que es va començar a construir per la capçalera amb un disseny de tres absis i segurament es va interrompre per algun conflicte d’aquella època, ja que no hi han restes de les parets perimetrals. Si s’hagués acabat de bastir segurament seria l’església més gran de la Terreta amb tres absis i tres naus?. Probablement es va fer per donar assistència espiritual a la població que hi havia als voltants del castell de Castelleto de la Terreta.
La interrupció de la seva construcció podia ser deguda a les disputes ocasionades arran del repartiment del comtat de Pallars. Els protagonistes foren dos cosins: Artau I de Pallars Sobirà i Ramon de V de Pallars Jussà. Hi ha un episodi documentat on s’explica que Artau I va cegar, punxant els ulls, al castlà de Castelleto de la Terreta per ser vassall de Ramon V.
Aquets esdeveniments podien haver provocat l’abandonament d’aquest lloc i el desplaçament de la seva població a l’actual lloc del Castellet, per aquest motiu la seva església es va construir a finals del s. XII o a principis del s. XIII.
Està situada al costat del camí que va a la Collada del Castellet i actualment és un paller particular.
També es coneix com la Quadra del Mag. En èpoques pretèrites quan una construcció sobresortia per la seva grandària o dificultat es deia que ho havia fet el dimoni, els moros o un mag. Aquest nom es podria deure a l’obra de gran envergadura (capçalera amb tres absis) i va queda paralitzada.
De les restes que es conserven es pot observar la capçalera amb els tres absis: el situat a l’esquerra, el central que és el més gran i està tapat parcialment per una paret on hi ha una pilastra que aguanta la teulada del l’actual paller (foto 1) i l’absis de la dreta que es perllonga amb una mica de mur original (foto 2 i 3). És possible que la pedra de l’ara estigui aprofitada com a basament de la pilastra (foto 4).
Accés:
Des de la Carretera-pista que va des del Pont d’Orrit al Castellet i a Espluga de Serra, al Km 10,8 s’agafa l’antic camí que transcorre entre dues parets de pedres arrodonides de grans dimensions (foto 5) i en alguns trams encara s’hi pot veure l’empedrat original (foto 6). Al cap de 850 metres estarem al davant de Quadra del Mag-Sant Feliu. Cal recordar que actualment és una propietat privada (Foto 7).
Bibliografia:
Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.
El canut dels minairons 