Utilitat: el ges s’utilitzava per a la construcció, com a revestiment  de les antostes  (parets interiors de les cases)  i els tribols   (sostre entre biga i biga).

La pedra del ges està formada per un precipitat de sulfat de calci hidratat, constituït per la precipitació de les sals dissoltes principalment a l’aigua de mar o llacs salats a causa d’una intensa evaporació (la Terreta era un mar  entre 35 i 42 milions d’anys enrere).

El forn de ges de Sapeira tenia una forma d’U”.  Estava situat al davant de la casa nova, al costat del trull de Sullà. La paret lateral sud era  la del propi trull, i el forn estava  obert per la part est (davant de casa Garcia) -fotografia 1-.

Construcció del forn: quan una casa necessitava guix per fer una reforma o construcció d’un casa, preparava un forn de guix. Anava a buscar la pedra del ges al barranc d’Esplugafreda o del Regany-fotografia 2-. La pedra del ges sobresurt entre l’argila, son unes lloses blanques que es veuen molt bé amb el contrast rogenc de l’argila.  Es transportava amb mules carregades amb dos cartrons i l’aubarda fins al forn. Prèviament  es recollia llenya per fer la cuita (llenya prima de roure i alzina i matolls) que servia de combustible del forn.

La construcció: dins del forn es feien tres parets de lloses de ges paral·leles i una posterior perpendicular que les unia. Entre aquestes tres parets es construïen dues arcades a mode de volta, cada arcada es convertia en una boca per a on es feia el foc. A vegades s’aprofitava el ges d’una construcció antiga  per fer les voltes i d’aquesta manera es podia reciclar. Aquest ges aprofitat li deien gessals. Per damunt de les dues voltes s’omplia de més lloses de pedra de ges  fins completar el forn.

S’encenia el forn i es feia foc de forma ininterrompuda durant 3-4 dies que és el temps que es necessitava per transformar les pedres de ges en el ges definitiu.

Es deixava refredar el forn i es desmuntava. Al davant de la porta de la casa Nova es picava el ges amb la maceta per triturar el trossos grans  i amb el maçó s’acabava d’esmicolar. A aquest  si li col·locava un lluc de lledoner verd per tal de que fos més elàstic i facilités el esmicolament. 

Una vegada picat i convertit en pols, es porgava amb el porgador,  s’ensacava i ja es podia utilitzar.