Casterner de les Olles està situat a la vessant nord de la serra de Sant Gervàs, a prop de la riba esquerra del riu Noguera Ribagorçana i a 878 metres d’altitud. El nom li ve donat per “Castrum migrum”, degut al color verd fosc de la roca volcànica que aflora en aquest lloc. I el mot de les Olles, devia ser per la manufactura d’estris de terrissa que, aprofitant l’argila de la vora del riu, es devien fer en aquest lloc.

En el cens de 1359 hi havia cinc focs (aproximadament unes 30 persones), depenia de la vegueria del Pallars i estava sota el domini de l’abat d’Alaó.

Va tenir ajuntament propi entre 1812 i 1847, moment en què va passar a formar part del d’Espluga de Serra. Des de l’any 1970 pertany al municipi de Tremp.

El seu terme ha quedat inundat per les aigües del pantà d’Escales. Això li confereix un encant especial, sembla una península enmig de les aigües de l’embassament (foto 1).

Per sota del poble hi passava el camí que arribava fins al Pont de Suert i al seu costat hi havien dues cases molt importants: Sant Andreu i l’hostal de Borrugat, lloc de pas i parada obligada dels traginers que feien el camí.

L’església de Sant Llorenç havia sigut una parròquia pròpia i tenia com a sufragades les esglésies d’Enrens, del Trepadús i de Llastarri. En les darreries del s. XIX va passar a dependre de Santa Maria d’Alaó.

És un edifici romànic construït al segle XII (foto 2), d’una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada (foto 3).  L’absis  és semicircular amb una finestra que ha estat cegada i com a única ornamentació hi ha un fris bisellat a la part superior   sense cap mènsula que l’aguanti (foto 4). L’altar està desmuntat però encara hi ha l’ara que és d’una sola peça i de dimensions considerables (foto 5). No es conserva la pila baptismal, però el que es manté encara és pila de la l’aigua beneïda que està al costat de la porta d’entrada (foto 6).

En la paret oest s’alça un petit campanar d’espadanya d’un sol ull sense campana i s’obre la porta d’entrada que és molt senzilla (fotos 7 i 8).

L’estat de conservació és molt dolent, una part del mur sud ha caigut i el llenat està en molt males condicions (foto 9).

Accés:

Des de l’esplanada que hi ha al costat del pantà d’Escales, on es poden deixar els cotxes, es passa pel damunt de la presa per anar a trobar la riba esquerra del riu Noguera Ribagorçana. Tot just a la paret de roca que està foradada per continuar el camí hi ha una placa commemorativa que diu: “DESCANSEN DE SUS TRABAJOS PUESTO QUE SUS OBRAS LES ACOMPAÑAN. EN RECUERDO DE SUS FALLECIDOS. ENHER. MCMLXXII (foto 10). No deixa de ser un gran eufemisme homenatjar uns treballadors que van morir construint la presa i la central als anys cinquanta, patint un règim de treball molt dur  i sense cap mesura de seguretat laboral.