El castell de Lasquari formava part de les fortificacions que controlaven la vall del riu Isàbena. Juntament amb els castells de Capella i Llaguarés defensaven per llevant les terres cristianes dels comtats de Ribagorça i de Pallars Jussà.
La primera referència documental de la fortalesa de Llasquarri apareix l’any 1023, quan Sanç III de Navarra i Ribagorça en fa donació al monestir de Tavèrnoles. L’any 1040, el castell torna a aparèixer en una disputa entre el rei d’Aragó, Ramir I, i Armengol (Sant Armengol), bisbe d’Urgell. En aquest document apareix Arnau Mir de Tots com a feudatari del castell de Lasquari, lloc on es desenvolupà el judici. Aquest instrument s’entén en el context dels problemes i disputes que hi va haver entre el comtat de Ribagorça i el bisbat d’Urgell. Finalment, el castell torna a aparèixer en el testament del senyor d’Àger, de l’any 1071.
El castell de Lasquarri apareix en els documents amb els noms de Laquers o Alasquars. Etimològicament, aquest topònim prové de dos mots d’origen basc: lats o latz que significa toll, barranc,.. i de gorri, roig, vermell. Aquesta toponímia quadra perfectament, ja que Lasquarri està al costat del barranc de l’Oliviadre que té unes ribes argiloses vermelles.
No es coneix amb exactitud la data de construcció d’aquest castell. Gràcies al document de l’any 1023, podem saber que era en mans del rei aragonès. Aquest fet ens indica que el castell, probablement, havia estat conquerit als musulmans poc abans d’aquesta data.
El castell actualment està desaparegut i estava situat a la part superior del poble de Lasquarri. El fet que s’hi celebrés un judici entre Armengol, bisbe d’Urgell i Ramir I d’Aragó, ens permet imaginar que es tractava d’una fortalesa important i de dimensions considerables.
Actualment, només es poden observar vestigis que formaven el castell a la part nord, al voltant de l’actual església de l’Assumpció. Aquests podrien formar part de la muralla nord, amb una possible torre quadrada i una bestorre semicircular (fotos 1, 2 i 3).
L’actual església parroquial del poble és del segle XVI (foto 4) però la paret nord conserva el mur de la primitiva església romànica, que presenta arcuacions llombardes que decoraven aquesta façana (foto 5). La porta actual d’entrada a l’església és d’estil renaixentista (fotos 6 i 7).
Accés:
Per arribar a Lasquarri, hi ha dues possibilitats:
- Des de Graus per la A-1605 en direcció a Roda d’Isàbena i a Bonansa. Al cap de 14 km, cal girar a la dreta per la A-2613 i, després d’1,5 km, s’arriba a Lasquarri.
- Des de l’N-230 a l’altura de Tolba, cal agafar la carretera HU-V9321 en direcció a Castigaleu (10,6 km). Un cop en aquesta població, cal continuar en direcció oest per la A-2613 i, després de 8,8 km, s’arriba a Lasquarri.
Aquest itinerari permet endinsar-se en un paisatge singular i descobrir un patrimoni poc conegut, però de gran interès, que sens dubte mereix una visita.
Bibliografia:
- Lluís Colomés Barbarà. Localització i estudi dels castells en feu i alo d’Arnau Mir de Tost a la frontera del s. XI. Treball de recerca de batxillerat, Escola Puigcerver de Reus. 2014.
- Enciclopèdia Romànica de Catalunya. Vol. XVI.
- Enciclopedia.cat
- Jordi Pons i Sala, Jordi Bolòs i Víctor Hurtado. Alguns aspectes de la Ribagorça de l’època romana a través de l’epigrafia i la documentació visigòtica i medieval. Atles dels Comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998). 2012. Rafael Dalmau Editor.
- Francesc Fité i Eduard González. Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera al segle XI. Edicions de la Universitat de Lleida. 2010.
- http://www.artmedieval.net-Arago
- www.elcanutdelsminairons.cat
