Es tracta d’un antic priorat benedictí del s. X, filial del monestir d’Alaó.
Diferents documents de mitjans del s. IX (838 i 863) demostren que Alaó tenia propietats en aquest lloc en forma de casals, prats, pasturatges i boscos, demostrant la seva voluntat d’expansió dins del territori de la Terreta.
L’enclavament de Torogó tenia dues zones clarament diferenciades: les millors terres i vinyes que aprofitaven la petita conca arrecerada i drenada pel barranc de Torogó que buida les seves aigües al barranc del Solà (actualment aquesta zona es denomina la vinya de Llebot i de Monge). L’altra zona era a ponent, no estava conreada i era un lloc per poder fer artiga i aprisió de la terra, incrementant d’aquesta manera les seves propietats amb el sòl obtingut (aquesta zona es diu en l’actualitat la Costera).
L’any 984 hi havia una petita comunitat que depenia d’Alaó amb un prior que es deia Cometal, amb sis o set preveres i monjos i un cellerer que feia d’administrador.
Amb el canvi del mil·lenni arriba la decadència de la vida monàstica en aquest priorat i a mitjans del s. XI va tenir lloc la seva secularització.
L’església de Sant Climent és un edifici molt transformat, està format per una sola nau amb volta de canó que neix del propi absis (aquesta part podria ser preromànica, de finals del s. X) (foto 1), després es va ampliar allargant el temple (foto 2), amb una coberta de fusta amb una falsa volta enguixada (foto 3).
La porta d’entrada s’obre a la paret nord en la part de l’ampliació. Un campanar d’espadanya d’un sol ull descansa sobre la façana de ponent. L’absis està orientat a llevant, és semicircular amb una finestra d’una sola esqueixada molt rudimentària (foto 4), la part exterior està formada per tres peces de pedra tosca del país (foto 5).
Les parets exteriors no tenen cap ornamentació i estan construïdes amb un aparell de reble irregular però disposat en filades uniformes (foto 2)
En el seu interior només hi queda la pila de l’aigua beneïda situada al costat de la porta d’entrada (foto 6).
Accés:
El lloc de sortida és el pàrquing del poble de la Torre de Tamúrcia (la Terreta).
0,0 km: Pàrquing de l’entrada de la Torre de Tamúrcia. Agafem la carretera que porta a Espluga de Serra.
0,3 km: Deixem la carretera asfaltada i agafem el trencall de la dreta (pal indicador: Torogó 2,1 km). Continuem per la pista que comença a baixar seguint l’orografia i les cotes de nivell del terreny.
1,3 km: A l’esquerra i a uns 100 metres i a 41 d’alçada es troba el canyet de la Terreta.
2,4 km: Torogó.
2,43 km: Església de Sant Climent de Torogó.
Bibliografia:
Catalunya Romànica, Volum XV, Pallars. Enciclopèdia Catalana
Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.
Arxiu Gavín de les Avellanes
Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu
El canut dels minairons 