El topònim d’aquesta església-capella el podem situar a l’antic mas d’Olari que ha derivat amb el temps al nom actual de mas de l’Aulari.
El vilar Oliberanum es perd en la nit dels temps preromànics. Tres instruments conservats al Cartoral d’Alaó dels anys 845, 851 i 905 en parlen i probablement fou un domini d’Alaó a la zona del Solà. Aquesta zona està orientada a migjorn i permet dos conreus fonamentals: els cereals i l’olivera, ja que la Terreta és el límit septentrional del conreu d’aquest arbre. Això podria haver donat el nom al lloc.
Inicialment devia gaudir de certa autonomia, però quan es va crear el priorat dels Masos de Tamúrcia va passar a dependre d’aquest cenobi.
La capella devia estar en actiu fins a l’època moderna ja que surt en els inventaris relacionats amb la desamortització a mitjans del segle XIX.
L’actual mas de l’Aulari es va abandonar quan es va despoblar dràsticament la Terreta als anys seixanta del segle passat. Els seus propietaris van anar a viure a Tremp*. Actualment està en un estat de total ruïna i no permet poder identificar cap estructura que pogués haver format part de la capella (fotos 1,2 i 3).
* Informació facilitada per Jesús Porté de casa Rafel dels Masos de Tamúrcia.
Accés:
0,0 km: Al km 103 de la N230 s’agafa la carretera asfaltada que porta a la Torre de Tamúrcia i a Espluga de Serra.
2,4 km: Agafem una pista a la dreta que baixa en direcció a la cabana de Talló.
2,5 km: Estem a prop de la cabana, girem en direcció est i ja veiem les restes del mas de l’Aulari.
2,58 km: Restes de l’era i del mas de l’Aulari.
Bibliografia
El canut dels minairons 