PRECEDENTS I UTILITAT

Durant molts anys el motor econòmic de la Terreta fou la ramaderia i més concretament els ramats d’ovelles. Els excedents de producció amb la venda dels corders i de la llana, produïa uns ingressos econòmics a les famílies, i això era el que generava riquesa. La major part de les cases tenien un ramat d’ovelles més o menys gran en funció de la riquesa de la casa.

PROCEDIMENT

El procés de la llana començava amb la xolla que es feia durant el mes de juny, abans d’anar a muntanya. Normalment es feia a les eres on estaven més arrecerats.  Hi havia grups de xolladors que anaven de poble en poble xollant els ramats.  Cada grup era comandat per un cap de colla. Uns feien de tonedors(xolladors) i uns altres feien de peçaladors  (peçadors) que  agafaven els animals i mitjançant peçols (curions) els lligaven  per immobilitzar-los i així poder-los xollar. També duien un noiet que volia aprendre l’ofici que plegava la llana,  l’ensacava i escombrava el terra, era l’ensacador. Es xollava a peu dret i amb tisores.  Els tonedors es disposaven en rotllana esquilant la bèstia que els deixaven els peçaladors, rodant en sentit invers a les agulles del rellotge. Un esquilador podia xollar entre 70 i 80 ovelles al dia.

La llana que es treia d’una ovella s’anomenava belló, i pesava entre un i dos quilos.

La major part de la llana xollada es venia a la fàbrica de llana de Pont de Suert, tot i que es reservava la millor per a ús propi.  Aquesta es rentava amb lleixiu calent per treure-li la sutja i després la bugadejaven  bé en un barranc amb aigua corrent i es deixava assecar. 

A la tardor els peraires preparaven la llana per filar mitjançant les cardes.

La llana cardada es filava amb el fus i se’n feien madeixes. Quan es volia tricotar, feien un cabdell ajuntant el fil de dues fusades alhora. Després torcien els dos caps amb el torcedor i a mesura que s’anava fent el fil es posava en una debanadora per a fer madeixes.

A les nits llargues d’hivern les dones tricotaven la llana i feien peces de vestir tant per a homes, dones i nens: mitjons, jerseis, bufandes, etc. Les agulles de fer mitja es guardaven en uns canuts llargs fets de boix.  La llana també servia per farcir els matalassos del llits.