A la Terreta sovintegen les coves i els grallers * (avencs) degut a la tipologia de les seves roques. Una de les més emblemàtiques per la seva morfologia i per les llegendes que ha originat al llarg del temps, és el Graller d’Esplugafreda.
Està situat a l’obaga del Graller a 1.242 metres d’alçada sobre el nivell del mar (foto 1).
Presenta una boca d’uns 5×3 metres en forma triangular. L’embut d’accés té un desnivell de 13 metres entre el llavi superior i l’inferior. A partir d’aquí s’obre un pou vertical de més de 40 metres (foto 2, 3, 4 i 5). El lloc és molt feréstec (foto 6, 7 i 8) i amb una gran pendent. El terreny és pedregós i constituït per petits còdols (foto 9) que fa que el seu accés sigui dificultós i molt perillós (foto 10) .
Per entrar al graller cal anar-hi equipat amb material d’escalada-espeleologia. A la base del pou (-53 metres) s’hi troba una galeria ascendent de 15 metres de llarg per 4 d’ample i 13 metres d’alçada. En sentit descendent la galeria gira 90º i 10 metres i més endavant torna a girar uns altes 90º (foto 2).
La primera exploració va ser realitzada per membres del Grup Espeleològic Pedraforca l’any 1966. Actualment està equipada per poder-hi baixar amb l’equipament necessari. En l’àmbit espeleològic es coneix com el Graller d’Espills.
A la Terreta hi ha una llegenda que va ser recollida per l’escriptor Pep Coll en el seu llibre “Quan Judes era fadrí i sa mare festejava”: una vegada hi havia una pastoreta d’Esplugafreda que estava a la vora del Graller i de cop va rebre la tossada d’un marrà que la va precipitar al fons del forat. Mai més se’n va saber res d’ella, fins que al cap d’uns anys l’anell que portava al dit va sortir per la font de Rejuncs que està situada als peus del picó de Sant Cosme.
Bibliografia:
https://espeleobloc.blogspot.com
Pep Coll. Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Editorial la Magrana. 1986
Accés:
0,0 km: Pont d’Orrit. Agafem la carretera que va a Saperia, a el Castellet i a Espluga de Serra.
1,8 km: Deixem la carretera asfaltada que gira a l’esquerra. Seguim recte per la pista que va a Esplugafreda i a Tremp (pal indicador). La carrerada que ara s’agafa està en males condicions, per la qual cosa es recomanable seguir amb un vehicle 4×4.
2,8 km: Es deixa la pista de l’esquerra que va a una pedrera i continuem recte.
3,7 km: Travessem el gual del barranc d’Esplugafreda. Ara la pista es va enfilant fent ramanxoles i guanyant alçada.
5,7 km: A la dreta tenim el poble d’Esplugafreda que està a escassos 100 metres.
6,5 km: La pista passa per sota dels cingles de Turmeda.
6,7 km: En aquest punt, baixant a la dreta hi ha molt a prop el forat del Botet de casa el Rei i les restes de la casa del mateix nom, que serà una propera entrada a www.elcanutdelsminairons.cat.
8,1 km: Ara travessem el gual del barranc dels Botets, en aquest punt, a vegades s’hi poden trobar còdols de grans dimensions que ha arrossegat l’aigua. Continuem per la pista que va pujant i guanyant alçària.
12,28 km: Al costat de la pista hem de trobar una petita fita de pedra (foto 9). (Es pot deixar el vehicle a uns 120 metres més enllà al costat del desviament que porta a Espills). Del costat est de la pista anem baixant diagonalment en direcció sud, amb molt de compte i en mig de l’espessa vegetació (foto 7) per anar a trobar el llavi inferior de la boca del Graller (20 metres des de la pista). Fins que no s’hi arriba no es veu on és l’entrada (foto 11). Això és molt important, ja que si fem cap al llavi superior, el risc de caure al forat és molt alt !!!.
* Els avencs a la Terreta reben el nom de grallers, ja que en aquestes cavitats naturals formades per pous de parets verticals, hi acostumen a niar les gralles.
El canut dels minairons 