SANTA MARIA DE MIRALLES

L’església està situada al costat del castell del s.IX (documentat l’any 837) que controlava les comunicacions de la serra de Sant Gervàs, del que només en queden les restes d’una torre quadrangular, així com dels vestigis de l’antic poblat de Miralles que va desaparèixer durant el s.XVIII.

Era una de les millors esglésies de la Terreta arquitectònicament parlant, per les seves dimensions i per l’estil constructiu del romànic del s.XII. La seva edificació        està dins de l’òrbita estilística de Santa Maria d’Alaó i de Cornudella de Valira. 

És un edifici d’una sola nau capçada a llevant amb un absis semicircular (foto 1) precedit per un curt tram presbiteral (foto 2). El sostre de la nau era de volta de canó reforçada per dos arcs torals, un al mig i l’altre adossat al mur de ponent i el de l’absis era de quart d’esfera, ambdós estan totalment enfonsats (foto 3).

La porta està situada a la façana sud, amb un arc de mig punt emfatitzat amb dues arquivoltes que formen un cos que sobresurt del mur (foto 4). En aquesta paret s’obre una finestra de doble esqueixada asimètrica amb la part externa recta (fotos 5 i 6).

L’absis presenta una finestra de doble esqueixada de les mateixes característiques que la que hi ha a la paret sud. A la part superior apareix un fris de mènsules bisellades que potser aguantaven un ràfec o unes arcuacions, similar al que hi ha a les esglésies de la Torre de Tamúrcia, de Sant Roc de  Prullans i de la MD de la Fabregada (foto 7). És possible que aquesta ornamentació continués al llarg de tots els murs laterals però està totalment perduda. 

A la paret de ponent s’obre una finestra en forma de creu llatina (foto 8). A l’interior del mur nord existeixen vuit fornícules que podrien servir per dipositar-hi ofrenes (foto 9).

L’aparell constructiu és molt ordenat, està format per carreus ben escairats i sense polir. L’estat de conservació és molt lamentable i caldria una actuació urgent per impermeabilitzar els murs al llarg del seu perímetre i, especialment, la part de la finestra de l’absis que si no s’arregla podria provocar tot el seu ensorrament (foto 10).

Accés:

Des de la N 230, abans d’arribar al primer túnel de Soperia, s’agafa una pista a la dreta que travessa el riu Noguera Ribagorçana pel pont de Baix (0,4 km), que condueix al molí de Sopeira i va paral·lela al canal de l’ENHER. A 1.8 Km es passa la canonada just al davant de Sant Gregori (pal indicador: Santa Maria de Miralles, Llasterri i Adons). A partir d’aquí la pista està en molt mal estat, apta només per vehicles 4×4, travessa tres vegades el barranc de Miralles i després s’enfila amunt en direcció nord fent diverses ramanxoles.  Al cap de 4.7 Km s’arriba a una petita esplanada que està al davant de Sant Maria de Miralles.

Bibliografia

Catàleg del patrimoni arquitectònic, paisatgístic i ambiental de l’ajuntament de Tremp.

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes

Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s