El seu nom científic és Ramonda myconi, és de la família de les gesneraceas, gènere Ramonda, de les que n’hi ha tres espècies i únicament la Ramonda myconi es troba a la península ibèrica.
Aquesta planta rep aquest nom en honor al metge i botànic català del s. XVI, Francesc Micó, que la va catalogar per primera vegada.
És una planta herbàcia amb les fulles rugoses i molt peludes, de color verd fort . Les seves flors són hermafrodites, en la corol·la té 5 pètals de color violeta i floreix durant els mesos de maig a juliol. El fruit és una càpsula allargassada que guarda nombroses llavors (foto 1,2 i 3).
Aquesta planta és una veritable relíquia de la flora del període terciari i el seu hàbitat són les roques calcàries i ombrívoles dels Pirineus.
A la Terreta es pot trobar a la part nord de les parets rocoses del Pas d’Escales, del barranc de Canarill, de la Roca de Turmeda, del Congost de Mont-rebei (foto 4) i en molts altres llocs amb aquestes característiques.
Les seves fulles s’utilitzen des de l’antiguitat per les seves propietats expectorants i contra la tos. També té un efecte hipotensor i se li atribueix propietats curatives del fetge i antiinflamatòries de la pròstata.
Les fulles seques es poden utilitzar barrejades amb cendra, en forma de cataplasma, per resoldre una crisi hemorroïdal.
Tot això fa que de l’herba del setge hi hagin moltes dites: “herba del setge, no li cal metge”; “qui gasta fulles de setge, no necessita metge”; “on hi ha setge, no entra el metge”; “el qui pren aigua de setge, no li farà mal el fetge”; “qui coneix el setge no necessita metge”.
* Segons Joan Corominas el nom de setge prové de sedicum (seient), sedere (seure), degut a què aquesta planta està enganxada i aplanada a la roca on creix. També se la coneix com Orella d’os
Bibliografia:
G. Montserrat, M. Gispert, J. Mora. Patogenesia de Ramonda myconi. Revista médica de homeopatia. 2010 (54-61).
Diccionari Català-Valencia-Balear. Institut d’Estudis Catalans
http://floraragon.ipe.csic.es>fichas>especia=myconi
http://floracatalana.cat>flora
El canut dels minairons 