Hi ha dos aplecs molt importants a la Terreta: el de Sant Gervàs que aplega la gent dels pobles d’ambdues parts d’aquesta gran serralada i el de la Mare de Déu de la Mir, que congrega bàsicament els habitants dels pobles del sud de Sapeira i tota la Clotada d’Areny fins a Castissent i se celebra el dia 6 de maig.

Hi havia una gran devoció per aquesta marededéu. Els seus “gois” (goigs) canten les lloances a la Mare de Déu de la Mir i la seva lletra ens indica que és advocada dels malalts que pateixen mal de cap, dels coixos, dels tolits i dels sords. També intercedeix quan hi ha alguna pestilència (epidèmia) i evita les tempestats i les pedregades que poden fer malbé els cereals plantats, la vinya i les oliveres (foto 1).

Aquesta capella pertanyia a la parròquia d’Espills, encara que segons els “gois” formava part de l’Església d’Escarlà.

L’ermita està situada gairebé equidistant entre els pobles d’Escarlà i d’Espills i al capdamunt del Serrat de la Capella a 784 metres d’alçada, entre els barrancs de la Mir al sud i el d’Escarlà al nord (foto 2) .

És un edifici d’una sola nau orientat d’est a oest i sense cap estil arquitectònic definit. La capçalera és a llevant i inicialment tota la nau estava oberta a ponent. Amb el temps es va tancar i s’hi van deixar tres finestres, una d’ull de bou i dues quadrades i una porta (foto 3). La coberta és de volta de canó i en el seu interior només hi queda l’altar on hi havia la Mare de Déu de la Mir, que es va traslladar a la nova capella situada al costat del riu Noguera Ribagorçana.

Al damunt de la volta hi ha un petit campanar d’un sol ull on hi havia la campana (actualment desapareguda). Està acabat amb un arc de mig punt fet amb pedra tosca que arranca d’una imposta que hi ha a cada costat. El llenat està fet amb lloses planes del país que li dona un aspecte molt rústic (foto 3).

Accés:

Els camins que conduïen a la Mare de Déu de la Mir des de Sapeira, Escarlà o Espills, actualment estan totalment perduts. Gràcies a les pistes agrícoles de la zona permeten una aproximació fins al barranc d’Escarlà, i des d’allí encara es pot trobar l’antic camí que puja fins a l’ermita.

Se surt del Pont d’Orrit i s’agafa la pista que transcorre paral·lela a la riba esquerra del riu Noguera Ribagorçana.

0,0 km: El pont d’Orrit.

0,6 km: Es travessa el barranc d’Esplugafreda i es continua en direcció sud.

2,7 km: Es franqueja el barranc de Tamesí fent una doble corba. 

3,6 km: Barranc del Campàs.

3,9 km: S’agafa el trencall a l’esquerra que va pujant en direcció est pel mig de camps de conreu i de roures.

5,1 km: Es deixa la pista que va a Escarlà i a l’esquerra s’agafa una carrerada que passa pel mig d’una plantada d’oliveres.

5,4 km: A l’esquerra hi ha el cementiri nou d’Escarlà, al cap de 100 metres s’inicia la baixada cap al barranc, després de tres ramanxoles es traspassa el barranc  i es troba la pista que va construir l’ENHER per fer la canonada de Soperia al Pont de Montanyana.

6,4 km: Accés per fer el manteniment de la canonada de l’ENHER (lloc perillós). Tot just a la corba surt el caminet que ascendeix primer en direcció est i al cap de 100 metres, gira en direcció sud-oest per anar a trobar el capdamunt del Serrat de la Capella.

6,9 km: Ermita de la Mare de Déu de la Mir.

Bibliografia:

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes.

Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu.

https://algunsgoigs.blogspot.com/2021/09/goigs-la-mare-de-deu-de-la-mir-en.html?spref=tw