PRECEDENTS I UTILITAT

La planta del cànem produeix un tija que pot mesurar entre 1,5 i 2 metres d’alçada. D’aquest matoll s’extreu una fibra vegetal que va ser molt utilitzada fins l’era de la revolució industrial, ja que d’ella es poden fabricar cordes, espardenyes, sacs, etc. També s’ha utilitzat per fer veles dels vaixells, paper (la primera Constitució dels Estats Units i la seva Declaració d’Independència es van imprimir en paper de cànem) i teixits. 

LOCALITZACIÓ, PREPARACIÓ I PRODUCTES

Als pobles de la Terreta hi ha molts topònims amb el mot “canemà”, això vol dir que tenien horts on es plantava aquest vegetal. A Sapeira el cànem es conreava a l’hort del Canemà o de les Basses, ja que allí es podia regar amb facilitat. 

A la tardor se segava, es lligava en trosses i es tiraven dins d’una bassa d’aigua (d’aquí el nom de la font del Canemà o de les Basses) (foto 1). Després es treien de l’aigua i es deixaven assecar. Els de casa Botigué de Sapeira tenien una trinxadora que trencava la palla del cànem (foto 2). 

Després es pentinava amb una pinta de ferro que tenia unes barnilles d’uns 30 centímetres acabades en punxa. Pentinant el cànem sortien tres tipus de qualitats: l’estopa (fibres curtes, utilitzades per a cordes de baixa qualitat), el clarell (fibres de 20 a 40 cm) i la canal (que tenia les fibres d’1 a 1,5 metres) que era d’una qualitat molt bona.

A la tardor pujaven del País Valencià uns soguers que fabricaven les sogues saumugueres i els gams. També en feia Manelet de Sobrecastell. El lloc on es confeccionaven era al bancal de Sapeira, ja que era un lloc proper al poble, pla i llarg.

El procés consistia primer  en filar el cànem per fer el fil o cordó que acostumava a tenir uns 10 metres, i després s’agafaven els cordons i es retorçaven per poder fer la soga. Aquestes podien ser de 3 o de 4 cordons. Els gams eren més curts i menys gruixuts que les sogues. Tot aquest procés de fabricació es feia al bancal (foto 3 -recreació-).

Les sogues saumugueres servien per carregar els animals (sobretot les garbes) i també per estacar les bastides quan es feia una casa. Els gams servien per lligar els cartrons a les “aubardes” (albardes).

Existien els vencills que es feien d’espart i es compraven a Areny o a Tremp.  Servien per lligar les garbes, els feixos de llenya, etc. (foto 4).

Quan plovia i no es podien fer les feines del camp, totes les cases aprofitaven per fer vencills de “séguel” (sègol) que servien per lligar les garbes quan segaven.