La parròquia d’Orrit estava formada per l’església de Sant Pere d’Orrit i la de Sant Esteve d’Esplugafreda.

El poble d’Orrit va pertànyer al municipi de Sapeira fins a l’any 1970 i actualment forma part del de Tremp com tots els pobles de la Terreta que en aquella època hi van ser traspassats. En l’actualitat el poble està totalment abandonat i perdut (foto 1).

Orrit és un dels pobles de la Terreta que surt documentat al s. IX. La primera referència és del monestir d’Alaó de l’any 806, on es cita  que la “cel·la” monàstica està situada “in pago orritense”.

Guillem I de Tolosa, cosí de Carlemany, fou el primer en establir contactes i oferir protecció als habitants del  “pagus d’Orrit” vers l’any 802. El seu successor, Bigó de Tolosa, als voltants de l’any 806 va establir a Orrit i en aquest territori, el que es coneix com la Marca Tolosana. 

Al s. XI el “castrum d’Orrit” es converteix en una unitat politicoadministrativa menor, integrada dins del comtat del Pallars Jussà i lligat al castell d’Areny (foto 2). Entre els anys 1030 i 1047 ambdós castells foren infeudats a Radulf Oriol. El jurament de fidelitat d’aquest castlà davant del comte Ramon IV de Pallars Jussà i la seva esposa Ermesenda, es va recollir en un document on l’encapçalament i el final està escrit en llatí i la resta, en un català molt arcaic i en alguns aspectes molt llatinitzats. Actualment aquest document és considerat com el primer escrit en llengua catalana. 

És una església romànica d’una sola nau coberta amb una volta de canó reforçada per tres arcs torals (foto 3). Està capçada a llevant per un absis semicircular obert a la nau mitjançant un arc presbiteral (foto 4 i 5). La porta d’entrada està situada a la façana sud, resolta en arc de mig punt amb dovelles de pedra tosca del país (foto 6).

Adossat a la paret sud hi ha el campanar format per una torre quadrangular amb tres nivells d’obertures. En la part més baixa hi han dues espitlleres (que van ser cegades) que li donaven un caràcter defensiu. A la part central hi han dues finestres probablement d’arc de mig punt que es van cegar i transformar quan es va refer per aixecar el campanar en una època més posterior, deixant una finestra a la part més superior en cada costat del campanar (foto 7).

A la part baixa del campanar hi ha una capella amb volta de canó que obre a l’església (foto 8). En època posterior es va obrir una segona capella a la paret nord i segurament també es va construir la sagristia entre el campanar i l’inici de l’absis, tapant parcialment les arcuacions llombardes (fotos 9 i 10).

A la part exterior de l’església s’hi pot observar els contraforts que corresponen als arcs torals (foto 11). L’absis està ornamentat amb arcuacions fetes amb pedra tosca del país,  amb  bandes llombardes i al mig hi ha una finestra amb doble esqueixada que ha estat cegada (fotos 12 i 13).

Les parets estan fetes amb carreus escairats sense polir, ben posats i col·locats en filades regulars (foto 12).

L’estil arquitectònic és del primer romànic, suposem que va ser construïda a finals del s. X o a principis del s. XI com la majoria de les esglésies dels pobles de la Terreta. És una petita joia del primer romànic ja que segurament el nombre d’habitants d’Orrit no va variar al llarg del mil·lenni i no va necessitar fer cap ampliació i per aquest motiu s’ha mantingut amb aquesta puresa arquitectònica, cosa que no va passar en altres pobles de la Terreta.

En el seu interior només hi queda la pila de baptisme i la de l’oli de cremar les llànties per il·luminar el Santíssim i l’interior de l’església, ambdues fetes d’una sola pedra (foto 14).

En època posterior s’hi va construir un cor, per fer els primers esgraons de les escales es van aprofitar dues pedres que es veia que no eren del país. Semblaven dues pedres romanes pel tipus de material (semblava marbre) i per unes inscripcions que s’hi podien veure (foto 15). 

Amb la restauració que es va fer l’any 2018, aquestes pedres es van poder extreure per examinar-les. L’estudi arqueològic va confirmar que es tracta de pedra de Santa Tecla, aquest material és una varietat de marbre de baixa qualitat que únicament es troba a Tarragona, per tant, va pujar de Tàrraco. Per la grafia són del segle II d. de C. i formaven part del pedestal d’una estàtua. Es tractaria del  regal d’uns fills a la seva mare AEMILIAE (fotos 16 i 17).

L’any 1963 hi havia un pressupost de 8.800 pta. per arreglar el llenat. El bisbat va desestimar fer aquesta obra donat que ja havien començat a marxar les famílies de les cases del poble, tal com passava en la majoria dels pobles de la Terreta.

L’església es va anar deteriorant amb l’enfonsament de la capella nord i amb la possibilitat que li passés el mateix a la coberta de la nau (fotos 18 i 19).

L’any 2018 es van poder iniciar les obres de la primera fase de restauració. Es va haver de pujar tot el material amb un helicòpter. Es va fer tot el llenat nou, substituint les antigues lloses per teula aràbiga. També es va refer la volta de la capella nord, es va escombrar i netejar el terra que estava ple de sierro (servia per guardar-hi les ovelles) (fotos 4,9 i 12). També es van treure les dues pedres romanes que formaven part de les  escales del cor i es van reconstruir els dos esgraons amb pedra del país.

Accés:

Des del Pont d’Orrit, agafem la carretera que porta a Sapeira. 

0,1 km: Pal indicador, agafem el camí de bast que arriba a Orrit. Al cap de 620 metres de distància i de 144 metres de desnivell positiu s’arriba a l’església. Actualment està senyalat amb marques vermelles i blanques ja que hi passa el GR-3.

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes.

Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu.

Conferència del professor Francesc Fité en la inauguració de les obres de la primera fase de l’església d’Orrit el dia 20 d’octubre de 2018.