El Pont d’Orrit és un conjunt de cases que estan situades a la riba esquerra del riu Noguera Ribagorçana i al costat del pont i totes formaven part del poble d’Orrit.

Aquest nucli de població  està constituït per quatre cases que, a l’estar situades al costat de la carretera N230, els seus veïns no van emigrar com així ho van fer els del poble d’Orrit. 

L’any 1963 hi havia un pressupost per arreglar el llenat de l’església de Sant Pere (veure Sant Pere d’Orrit a: http://www.elcanutdelsminairons.cat), però el bisbat de Lleida no va creure oportú arranjar-lo donat que moltes de les cases d’aquest poble ja havien marxat. Per aquest motiu es va decidir la construcció una església nova al Pont d’Orrit on hi vivien més famílies.

El dia 13 de setembre de 1963 es va posar la primera pedra d’aquesta església i crida l’atenció que el bisbe de Lleida, Mn. Aurelio del Pino Gómez, no va creure oportú anar a aquest acte delegant la seva presència en el capellà Mn. Amadeo Capella.

És un edifici de petites dimensions d’una sola nau amb volta semicircular. A la paret oest s’obre la porta d’entrada, damunt seu hi ha una petita finestra rodona i un campanar d’espadanya amb  dos ulls  que allotgen dues campanes que  van ser aprofitades de l’església de Sant Pere d’Orrit (foto 1 i 2).

Bibliografia:

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes.

Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu.