SANTA MARIA D’ENRENS

Aquesta església es troba al costat del castell del mateix nom. El conjunt del castell, de l’església i de l’antic poblament està situat a la vessant nord de la Serra de Sant Gervàs. 

Enrens és un topònim d’origen basc, segon Joan Coromines el seu origen podria derivar de errentze que voldria dir espina o punxa. Per tant, Enrens voldria dir lloc amb matolls, esbarzers,..

Les primeres notificacions del lloc d‘Enrrense  surten en un document de l’any 980 que està relacionat amb unes adquisicions del monestir de Lavaix al castell de Viu que estava termenat amb el d’Enrens. 

En l’arranjament definitiu de la partició del comtat de Pallars, Artau II (comte de Pallars Sobirà), la seva esposa Eslonça i el seu germà Ot, venen i permuten el castell d’Enrens a Ramon V (comte de Pallars Jussà) i a la seva esposa Valença.

Enrens tot i estar a la part nord de la serra de sant Gervàs, pertanyia al terme municipal d’Espluga de Serra (la Terreta). Des de l’any 1970 pertany a l’ajuntament de Tremp.

El castell protegia el coll de Sant Roc de Viu de les possibles incursions sarraïnes procedents de la Terreta a través del coll de Llastarri, evitant així la penetració cap al Pallars Sobirà (Senterada-Sort) i la vall de Barravés (el Pont de Suert). 

El castell està totalment ensorrat i les seves pedres han servit per a la construcció de bordes properes al castell. Hi resten els murs que podrien correspondre a una torre de planta quadrangular.

L’església es troba al damunt d’una roca de grans dimensions situada al sud-oest del castell (50 metres). Per accedir-hi cal trobar una escletxa a la part est de la roca que serveix per poder pujar a la plataforma superior a on hi han les restes. Queden els carreus de la base de la paret oest i de l’absis que aprofita la forma semicircular de la mateixa roca. Les pedres de les parets de l’est i de l’absis han caigut fora de la roca. La major part del mur oest està caigut i es poden veure les pedres que estan ben escairades i treballades. 

El poblament d’Enrens i el Trepadús l’any 1812 formaven part d’un ajuntament propi i la seva església estava sufragada a la de Casterner de les Olles.

Accés: Des del mateix port de Viu en la N240 (1.230m d’alçada),  al costat d’un prat on hi ha un petit bar, s’agafa una pista que puja en direcció oest. A 150 m es deixa i s’agafa el camí que s’enfila amunt. La pista va fent alguna ramanxola per guanyar alçada i el senderó va pujant per la part dreta. A uns 100 metres del coll, el camí creua la pista i puja per la seva esquerra. En aquest punt hi ha el pilaret de Sant Roc. El coll està a 1,5 km de la sortida (alçada 1.442m). A partir d’aquí s’agafa la pista que va  baixant en direcció oest , al cap de 400 metres es pren de nou el camí (1,9Km). Al Km 2,3 es torna a trobar la pista i la seguirem durant 100 metres, deixant-la definitivament. Es continua baixant  pel senderó en direcció oest durant uns 500 metres fins arribar a les restes del castell (Km 2,9). A 50 metres es troba l’esperó rocós on està situada l’església. Es va a buscar la base de la paret rocosa per la part est fins que es troba una escletxa, que puja diagonalment a la plataforma on hi han les restes de  l’església de Santa Maria d’Enrens. En total s’han fet 2,98 Km, amb un ascens de 226 metres i un descens  de 178 metres. El trajecte no presenta cap dificultat tècnica.

Bibliografia:

Catalunya Romànica, Volum XV, Pallars

Enciclopèdia Catalana

Arxiu Gavín de les Avellanes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s