Originalment era una església que pertanyia als senyors d’Orrit. El 23 de març de l’any 1044 Miró Dac en presència del bisbe de Roda d’Isàbena Arnulf, de l’abat del monestir de Taverna i d’altres prohoms, lliurà al cenobi de Santa Maria d’Alaó i al seu abat Isnard, l’església de Santa Maria d’Orrit al lloc dit ad Ivone,juntament amb la terra on estava edificada i la resta de l’alou que tenia a Orrit.

El cartulari d’Alaó recull l’esmentada donació de Miró Dac i en aquest arxiu s’hi troben uns documents datats  als anys 1035 i 1049 sobre Santa Maria d’Ivó que permet ubicar-la prop de la confluència del barranc del Solà i la Noguera Ribagorçana. En aquest lloc encara s’hi veu un petit ivó o llacuna que té una forma triangular d’uns 20 metres de cada costat.

Aquesta localització podria correspondre a l’actual mas de Jaumet (fotos 1, 2 i 3).

Accés:

En el punt quilomètric 103 de la N230, s’agafa la carretera que va a la Torre de Tamúrcia. Una vegada travessat el riu Noguera Ribagorçana es pren a la dreta la pista que va a les masies de Sapeira. La carrerada va paral·lela al riu i després gira en direcció est per anar paral·lela al barranc del Solà, al cap d’1,170  km es troba el mas del Jaumet.

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV

Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.