SANT ROC DE PRULLANS (ABANS SANT ESTEVE) DE CASTISSENT

On 14 d'Octubre de 202316 d'Octubre de 2023 Per lluiscolomesfigueraIn Esglésies, ermites i capelles al sud de la Terreta, La Terreta1 comentari

Està situat a l’antic lloc de Prullans, on es troben les restes d’una torre rodona (foto 1) envoltada d’una muralla amb espitlleres (foto 2) i en el seu interior si poden veure rastres d’edificis (foto 3). L’any 1381 hi havien quatre focs.

Aquesta església va ser una de les que van fundar al terme de Castissent els comtes de Pallars Jussà Ramon V i Valença l’any 1099. Va ser donada al monestir de Lavaix i estava sufragada per la parròquia de Castissent.

És un edifici d’una sola nau amb volta de canó lleugerament apuntada (foto 4). L’arc presbiteral arranca en una petita motllura bisellada (foto 4). L’absis té una finestra d’una sola esqueixada i està coronat amb un ràfec bisellat aguantat per unes petites mènsules. Aquesta ornamentació apareix en altres esglésies de la Terreta (foto 5). Aquest ràfec es troba al voltant de l’absis i de la paret sud (foto 6). La porta està situada al mur oest i està aixoplugada per un porxo de construcció posterior. A la façana sud s’hi va obrir una finestra en època posterior (foto 7). L’estil arquitectònic és de finals del s. XI, però la seva construcció ja és del s. XII.

En el seu interior s’hi venera la imatge de Sant Roc (foto 8). Inicialment tenia com a patró a Sant Esteve, que era un sant habitual duran l’edat mitjana i demostra els lligams d’aquesta demarcació amb el passat carolingi del s.IX, quan depenia del bisbat de Narbona. En aquest territori hi han cinc esglésies dedicades a aquest protomàrtir^[1]: Sant Esteve de la Sarga d’Aulàs, Sant Esteve del mas de Barreda, Sant Esteve d’Esplugafreda, Sant Esteve de Castellnou del Montsec i Sant Esteve d’Alsamora.

Sant Roc va néixer a Montpellier sobre el 1300 i va peregrinar a Roma coincidint amb la gran epidèmia de pesta que hi va haver a mitjans del s.XIV, allí va ajudar als malalts empestats i finalment també es va contagiar.

Aquesta epidèmia va provocar la pèrdua d’entre un quart i un terç de la població europea, es calcula que es va passar de 80 milions a 50 millions, és a dir, hi van haver uns 30 millions de morts.

Per evitar propagar la malaltia es va amagar en un bosc al costat d’un riu, estava ple de nafres i un gosset cada dia li portava un panet i li llepava les ferides fins que es va curar. Va ser beatificat l’any 1584.

El simbolitzen amb un bastó, un gosset i les nafres. També és un dels patrons dels pelegrins, d’aquí la vieira de pelegrí de Sant Jaume que porta a la capa i al barret. També es advocat del còlera, i altres epidèmies, de la ràbia, del mal de peus i de genolls, de les nafres i de tot tipus d’accidents. Protegeix als presos malalts, als metges, als farmacèutics i als enterramorts. Com es pot veure és un sant molt polivalent.

És possible que els habitants de Prullans canviessin l’advocació de la seva església durant l’epidèmia que va fuetejar aquest territori en el transcurs de la Guerra del Segadors^[2] per veure si el nou sant hi podia fer alguna cosa més que Sant Esteve.

Accés:

0,0 km: Des de la plaça major del Pont de Montanynana se surt en direcció sud pel carrer de l’Arrabal fins a trobar la carretera C1311.

0,5 km: Carretera C1311, continuem per aquesta via en direcció sud.

0,7 km: A l’esquerra surt el camí que inicialment puja i després continua ascendint en direcció sud.

1,1 km: El camí gira en direcció nord i va a trobar la part inferior d’un bancal que seguirem duran uns 300 metres.

1,4 km: Església de Sant Roc i antic poblat de Prullans (foto 9).

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes.

Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu.

^[1] Sant Esteve es considera protomàrtir ja que va ser el primer deixeble que fou martiritzat.

^[2] Epidèmia de pesta que va fuetejar Catalunya i Aragó entre 1650 i 1654, provocant la mort d’una cinquena part de la població.

CIRCULAR ALFORJA-CREU DEL FORMATGE-ERMITA DE PUIGCERVER-COLL D’ALFORJA-ALFORJA

On 7 d'Octubre de 20239 d'Octubre de 2023 Per lluiscolomesfigueraIn Baix Camp, ExcursionsDeixa un comentari

Nom de l’Excursió:

Circular Alforja-creu del Formatge-ermita de Puigcerver-coll d’Alforja-Alforja.

Història/ressenya:

Aquesta excursió transcorre pel terme d’Alforja i per l’extrem oriental del Baix Camp a tocar del Priorat. La ruta és plena d’història ja que passa per l’antic camí que comunicava el Priorat amb el Camp de Tarragona a través de dos colls, el de Cortiella que portava a Porrera i el d’Alforja, per servia per anar a Arbolí i a Cornudella del Montsant.

També podem gaudir d’una vegetació que va canviant a mesura que fem l’ascens. Primer es troben els canyars típics de les rieres del Baix Camp (foto 1), després apareixen els roures i les alzines, alguna d’elles és monumental, com la Creu (foto 2). Els pins que hi ha a la costa arriben fins a aquests indrets (foto 3) i a les parts més ombrívoles del camí podem observar la molsa i la falguera (foto 4).

Des de Puigcerver es pot contemplar tot el Camp de Tarragona des de les muntanyes de Prades fins al mar.

Àmbit territorial:

Circuit: Circular.

Distància: 15,5 km.

Ascensió acumulada: 584 metres.

Grau de dificultat SENDIF: 1135 Exigent.

Track:

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/baixa-camp-circular-alforja-creu-del-formatge-ermita-de-puigcerver-coll-dalforja-alforja-149317484

Recorregut:

Per iniciar la caminada s’ha d’anar a la part més oest del poble d’Alforja i de les darreres cases que hi ha al carrer del camí de Sant Antoni.

0,0 km: Creu de Pedra. És una antiga creu de terme esculpida en estil gòtic tardà que data de l’any 1602 (foto 5). L’any 1936 va ser destruïda i als anys cinquanta del segle passar va ser reconstruïda imitant l’original.

0,3 km: Deixem el camí a l’esquerra que porta a l’ermita de Sant Antoni. Continuem en direcció oest per l’antic camí que anava al Priorat.

0,5 km: Font provinent d’una antiga mina d’aigua.

0,7 km: Pal indicador que indica l’ermita de Puigcerver. Prenem aquest camí que puja en direcció sud-oest. El camí és una pista forestal molt ben conservada, a l’esquerra hi han camps de conreu i a la dreta la boscúria (foto 6).

3 km: Creu del Formatge. L’antiga creu estava formada per un pedestal de tres graons i un cos de tres metres d’alçada rematada amb una creu de ferro. Va ser destruïda l’any 1936 i l’actual creu la va fer l’escultor Josep Rull l’any 1991 (foto 7). Des d’aquest lloc sortia la processó que avançava resant el rosari fins a Puigcerver. Fins aquí hem fet 252 metres de desnivell positiu, fins a l’ermita ens en queden 166 metres.

5,2 km: S’arriba a la pista que ve del coll d’Alforja i a pocs metres puja un senderó a la dreta que ens portarà a l’explanada de l’ermita.

5,3 km: Ermita de Puigcerver. 876 metres sobre el nivell del mar. Lloc amb unes vistes 360 graus de tot el Camp de Tarragona. L’actual santuari data del s. XII quan va ser construïda per Pere del Arcs, encara que d’aquesta època no en queda cap resta. S’hi venera la Mare de Déu de Puigcerver que segons la tradició la va trobar un pastor. L’actual edificació data del s. XVII. Va patir els estralls de les guerres carlines i de la Guerra Civil (foto 8). Sortim de l’explanada per uns esgraons amb fusta per anar a trobar de nou la pista que ens portarà al coll d’Alforja. Seguim en direcció nord. Estem en el GR 7 (marques vermelles i blanques).

7,4 km: Coll de Cortiella. Pal indicador (foto 9). Cruïlla de camins: a l’esquerra el camí porta a Porrera, a la dreta baixa fins a Alforja. Continuem endavant seguint en direcció nord i resseguint la serra del Molló (foto 10).

11,6 km: Coll d’Alforja (foto 11). Agafem la pista que baixa en direcció sud en mig de roures i alzines. Caminem per l’antic camí que comunicava el nord del Priorat amb el Camp de Tarragona (foto 12).

14,4 km: A la dreta baixa l’antic camí de Porrera que passa pel coll de Cortiella. Continuem baixant en direcció est.

14,7 km: A la dreta baixa el camí que hem pujat fins a Puigcerver.

14,8 km: Tornem a trobar la petita font de la mina d’aigua.

15,2 km: Per la dreta s’incorpora el camí de Sant Antoni.

15,5 km: Creu de Pedra (foto 13).

CIRCULAR TIVISSA-SANT BLAI-COLL DE MONTNEGRET-TOSSAL DE LA MARGARIDA-LES COVES DE LA LLENA-TIVISSA

On 27 de Setembre de 202328 de Setembre de 2023 Per lluiscolomesfigueraIn Altres contrades, ExcursionsDeixa un comentari

Mom de l’Excursió: Circular Tivissa-Sant Blai-coll de Montnegret-tossal de la Margarida-les coves de la Llena-Tivissa.

Història/ressenya:

És una excursió molt interessant que transcorre per les muntanyes de Tivissa-Vandellòs que formen part de la serralada prelitoral de Catalunya. Fent-la es pot gaudir d’un paisatge que combina tant les roques i la flora, com l’empremta de l’home en la construcció de camins de bast empedrats i el conjunt de marges de pedra seca, avui en dia abandonats, que són el testimoni d’una activitat agrària on s’aprofitava cada pam de terra per poder subsistir (fotos 1 i 2).

Una part del recorregut passa pel GR-7. El dia 2 de març de 1975 es va pintar, als voltants de l’ermita de Sant Blai, la primera marca dels Senders de Gran Recorregut a tota la península Ibèrica (foto 3). Aquest GR va des de Tarifa (Cadis), passa per Catalunya, Andorra, França, Alemanya, Àustria, Hongria, Romania, Bulgària, Grècia i acaba a Xipre, en total estan marcats al voltant de 10.500 km que es poden fer a peu. El Dr. Enric Aguadé Sans va ser l’impulsor i li fou concedida la Creu de Sant Jordi l’any 2000, per la seva dedicació al senderisme a Catalunya i ser un referent en la senyalització de senders a casa nostra.

Àmbit territorial: Ribera d’Ebre, municipi de Tivissa, Muntanyes de Tivissa-Vandellòs.

Circuit: Circular.

Distància: 7,24 km.

Ascensió acumulada: 448 metres.

Durada aproximada: 2,5-3 hores.

Grau de dificultat SENDIF: 695 Moderada.

Track:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/baix-ebre-circular-tivissa-sant-blai-coll-de-montnegre-tossal-de-la-margarida-les-coves-de-la-llena-148398003

Recorregut:

0,0 km: Carrer de la Marca de Dalt. Pal indicador. Continuem per un carrer que al cap de 100 metres continua en un camí de bast (foto 4) que està empedrat (foto 5) i ens anem allunyant de Tivissa (foto 6).

0,9 km: El camí continua per la carretera que porta a Sant Blai.

1,3 km: Estret de Sant Blai (foto 7).

1,5 km: Font (foto 8).

1,7 km: S’arriba a l’ermita de Sant Blai (foto 9). De l’esplanada de l’església surt un corriol que s’enfila a la cresta de la roca.

2,00 km: Creu de Sant Blai, lloc recomanable de pujar-hi per poder contemplar l’impressionant panoràmica de la Ribera d’Ebre (fotos 10 i 11). Refem el camí fins a la font.

2,8 km: Al mateix costat de la font s’agafa un caminet empedrat que puja en direcció est (foto 12). El camí va pujant i gira en direcció sud.

3,9 km: Coll de Montnegret. Pal indicador (foto 13). A l’esquerra s’agafa la pista que ens portarà al tossal de la Margarida. A la dreta tenim les parets verticals de la roca del Migdia i la Tossa.

5,2 km: Estem al davant del tossal de la Margarida. Camí de la Llena. Girem a l’esquerra per anar a trobar el collet dels Tormos de la Margarita.

5,5 km: A la dreta agafem el camí de la Llena (foto 14). Anem baixant per un camí totalment empedrat que, fent ramanxoles, arriba a Tivissa (fotos 15 i 16).

CAMI ANTIC DE SAPEIRA A TREMP

On 22 de Setembre de 2023 Per lluiscolomesfigueraIn Excursions, La Terreta, Terreta i Pallars JussàDeixa un comentari

Nom de l’excursió:

Camí antic de Saperia a Tremp.

Història/ressenya:

Aquest camí comunica la Terreta amb Tremp. Inicialment era un camí secundari, però entre el 1716 i el 1718 les autoritats militars borbòniques el van arranjar i ampliar per tal de facilitar el pas de trens d’artilleria entre dues places militars importants d’aquella època, com eren Areny de Noguera i Talarn*.

La gent de la Terreta l’utilitzava per anar a Tremp a mercat o a resoldre temes administratius (jutjat, notari,..). Per aquest camí també pujava tot el tragí de la Conca de Tremp que portava, entre d’altres coses, oli i vi cap els pobles de la muntanya que no podien conrear aquests productes. Però la despoblació dels anys 60, la utilització de la C-1311 i la construcció d’una pista forestal per repoblar de pins tota l’obaga del Codó va provocar que aquest camí es deixés d’utilitzar i pràcticament es perdés.

Desbrossar el camí i fer-lo novament transitable ens va costar, a l’Associació de Veïns de la Terreta, un any de feina. Ara està recuperat i senyalitzat amb marques grogues des de Sapeira fins a Tremp, per tal que sigui una ruta més, per gaudir del patrimoni paisatgístic i històric del Pallars Jussà.

Recórrer aquest camí em recorda quan els meus pares i padrins l’havien de fer sovint, quan la mesura del temps i de les dificultats eren molt diferents a les actuals. També em venen a la memòria les històries que ens explicava la nostra padrina, de les penes i dels treballs que passaven quan el camí estava nevat i l’havien de fer amb espardenyes i mitjons de llana, que era l’única protecció que tenien per als peus. O les històries que ens contaven de petits, de les rècules de 14 o 15 mules i matxos, carregats amb bots de vi i d’oli, vigilant de no “trepussar” amb els rocs del camí i també dels crits, renecs i les buscallades dels mossos que les conduïen quan el camí s’empinava.

Fer aquest camí em fa gaudir de la diversitat que ens ofereix la natura: fer supo supo amb una guineu o escunçar-te amb un galapat en les zones més ombrívoles i humides o les impressionants vistes que es poden veure al llarg del recorregut, que compensen amb escreix les pujades que hi ha fins a la serra Mitjana i la llarga baixada fins a Tremp. A mitja pujada, es pot contemplar el poble d’Esplugafreda i, més enllà, el Picó de Sant Cosme, Areny de Noguera i Orrit. A l’arribar al cap de la serra Mitjana, la panoràmica és esplèndida: al nord, tot el massís pirinenc; a l’oest, la serra de Berganui, Monesma i la vista es perd en la llunyania de les terres aragoneses; a l’est, la Roca Foradada i el Picó del Codó i de la Seuva; i, al sud, la Conca de Tremp i els tres Montsecs, on, quan s’escunça l’hivern, algunes vegades també hi podem veure la boira que jau a tota la plana i, a l’estiu, la calitja.

Aquest escrit es va publicar a: Sendèria número 43, febrer 2018

“Una caminada amb…. Lluís Colomés (metge)”.

*Miquel Bailac i Jacinto Bonales. Camins històrics del Pallars Jussà.

Àmbit Territorial: la Terreta, Sapeira, ajuntament de Tremp, Pallars Jussà.

Circuit: Lineal.

Distància: 19,8 km.

Ascensió acumulada: 497 metres.

Durada aproximada: 4,5-5 hores.

Grau de dificultat SENDIF: 1327 (Molt Exigent)

Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/terreta-cami-antic-de-sapeira-a-tremp-14320364

Recorregut:

0,0 km: Sortim de la plaça de Sapeira, agafem el camí dels horts i creuem la pista en direcció est (pal indicador). El senderó passa pel barranc de Canarill, el de la Llera o de la Capella i traspassem el bosc de Turmeda (fotos 1 i 2), fins arribar a la pista forestal que va d’Esplugafreda a Talarn.

1,9 km. Continuem per aquesta pista que s’enlaira i passa pel costat de l’entrada del Botet de Casa el Rei que queda a la dreta, des d’aquí es pot contemplar el poble d’Esplugafreda i més enllà, el Picó de Sant Cosme, Areny de Noguera i Orrit (foto 3). A l’esquerra podem observar les coves dels antics corrals del poble i les parets verticals de conglomerat de la serra de Campimini (foto 4).

3,3 km: Deixem la pista per agafar l’antic camí, creuem el barranc dels Botets i s’inicia una forta pujada en direcció sud.

6,1 km: Passem la Llau Fonda.

6,7 km: Arribem al cap de la Serra Mitjana. Des d’aquí la panoràmica és esplèndida: al nord, tot el massís pirinenc. A l’oest la Serra de Berganui, Monesma i la vista es perd en la llunyania de les terres aragoneses. A l’est la roca foradada i el Picó del Codó i el Picó de la Seuva. I al sud, la Conca de Tremp i els tres Montsecs (fotos 5 i 6).

Ara el camí va descendent, en alguns trams coincideix amb la pista forestal, i en altres baixa en diagonal creuant-la varies vegades.

8.6 km: Es passa pel Caragol (foto 7).

10.5 km: Trobem la carretera que ve de Gurp. Ara el camí va per la mateixa carretera (foto 8).

12.5 km: Fem cap a les instal·lacions de l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials.

15,7 km: Arribem a la font de Talarn. Des d’aquest poble fins a Tremp, el camí antic passava pel costat de la C-13. Nosaltres recomanem agafar el camí del Itinerari 1: Dilluns a Mercat, del llibre “A peu pel Prepirineu de Tremp” (editorial Arola Edicions) que ens porta fins a Tremp.

19,8 km: Plaça de la Creu de Tremp (foto 9).

SANT ARMENGOL DEL PONT DE MONTANYANA

On 14 de Setembre de 202314 de Setembre de 2023 Per lluiscolomesfigueraIn Esglésies, ermites i capelles al sud de la Terreta, La TerretaDeixa un comentari

A l’edat mitjana la població d’aquest territori s’aixoplugava al poble de Montanyana (foto 1) i per poder travessar el riu Noguera Ribagorçana hi van construir un pont romànic. Quan va desaparèixer el perill sarraí, a poc a poc, es va establir un nucli de població a la riba esquerra d’aquest riu que es va anomenar el Pont de Montanyana. Amb el temps el nombre d’habitants va créixer i es va fer necessari la construcció d’una església que es va dedicar a Sant Armengol.

Aquest pont romànic va ser destruït durant la Guerra de Successió juntament amb el d’Orrit (als voltants de 1710?). A finals del s. XIX o a principis del s. XX se’n va construir un de nou del tipus penjat (foto 2). El dia 3 d’abril de 1938 les tropes de l’Exèrcit de la República el van destruir, per evitar que les forces feixistes poguessin avançar en direcció a Tremp. El dia 9 del mateix mes, la companyia de sapadors de la 63 Divisió del Cos de l’Exèrcit de Navarra el va reconstruir (foto 3 i 4).

Sant Armengol va ser bisbe de la Seu d’Urgell durant el primer terç del s.XI. Durant el seu pontificat (1010-1035) va contribuir al desenvolupament del comtat d’Urgell duent a terme una gran activitat espiritual i sobretot social, afavorint la construcció de ponts i de camins per a la millora de la comunicació del comtat.

Dins del territori del bisbat de Lleida hi havia una anomalia: l’arxiprestat d’Areny formava part del bisbat d’Urgell. Aquest estava configurat per les parròquies d’Areny, Claravalls, Colls, Montanyana-Pont de Montanyana, Girbeta, Torre Baró i Estall. Això ve del s.XI, quan Arnau Mir de Tost tenia en feu els castells d’Areny i de Montanyana, com que era vassall del comte d’Urgell i estava molt lligat al bisbe d’aquest comtat, es va produir aquesta anomalia territorial.

Aquesta situació va perdurar fins als anys 1955-1956, quan es van bescanviar els territoris d’Areny pels de Montclar-Artesa de Segre. El primer va passar al bisbat de Lleida i el segon al d’Urgell.

La construcció de l’església de Sant Armengol es devia iniciar al s.XV, d’estil gòtic tardà (fotos 5 i 6) i es va acabar al s. XVII. És d’una sola nau i està orientada de sud, on hi ha l’absis (foto 7), a nord, on està situada la porta d’entrada que és plenament renaixentista (fotos 8 i 9). La puresa arquitectònica de la portalada s’ha malmès per la pèrdua d’alguns elements artístics i per l’erosió de la pedra amb la que va ser construïda.

El retaule actual és dels anys 50 del segle passat (foto 10), substituint el que es va perdre al juliol-agost de 1936.

En el seu interior es conserva una de les tres rèpliques de la Pietat que es van poder salvar de la crema a l’inici de la Guerra Civil (foto 11), són tan iguals que no se sap quina és l’original i quines són les còpies.

Accés:

El Pont de Montanyana està situat al km 88 de la N-230. S’hi accedeix pel pont penjat que està situat al mateix costat de la carretera.

CIRCULAR PRADES, CAMÍ DE MONTBLANC, PLANS DEL GENDRAL, ERMITA DE L’ABELLERA, PRADES

On 2 de Setembre de 20233 de Setembre de 2023 Per lluiscolomesfigueraIn Baix Camp, Excursions, La TerretaDeixa un comentari

Nom de l’excursió: Circular Prades, camí de Montblanc, plans del Gendral, ermita de l’Abellera, Prades.

Història/ressenya:

Aquesta excursió forma part del Camí Natural de les Muntanyes de Prades, concretament és el tram de les Ermites. Transcorre per uns paratges paisatgístics mot interesants al voltant de la vila de Prades. No presenta cap dificultat tècnica i és ideal per fer-la en família, especialment amb nens ja que permet fer una classe de botànica per la gran varietat de plantes i arbres que es troben al mateix costat del camí fent el recorregut.

Es pot observar l’espelta blanca (Citus albidus) (foto 1), el bruc (Erica arborea) (foto 2), el grèvol (Iles aquifolium) (foto 3), la falguera (Polystichum) (foto 4), l’aranyoner (Prunus spirola) (foto 5) entre d’altres. El bosc està format per diferents espècies que són les típiques que poblen les Muntanyes de Prades, es pot veure el pi (Pinus pinastre)(foto 6), l’alzina (Quercus ilex) (foto 7), el Castanyer (Castanea sativa) (foto 8) i l’emblemàtic roure reboll (Quercus pyrinaica) (foto 9) tan típic d’aquestes serralades, etc.

Àmbit territorial: Prades, Muntanyes de Prades, Baix Camp.

Recorregut: Circular.

Distància: 7,16 km.

Ascensió acumulada: 174 metres.

Durada aproximada: 1 hora i 30 minuts aproximadament.

Grau de dificultat SENDIF: 361 Molt fàcil.

Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/baix-camp-circular-prades-cami-de-montblanc-plans-del-gendral-ermita-de-labellera-prades-145616616

Recorregut:

0,0 km: Portal de Prades i creu de Sant Roc (foto 10), anem en direcció est per l’avinguda Mare de Déu de l’Abellera.

0,4 km: Creu de terme (foto 11). Pal indicador i inici del camí ramader de Montblanc (foto 12). Continuem per aquest caminal que agafa la direcció nord-est (foto 13).

1,0 km: A l’esquerra surt el camí dels Plans. Seguim recte (foto 14), a la nostra dreta hi ha la muntanya dels Pics que anirem rodejant a mesura que ascendim.

2,4 km: Pal indicador. A la dreta surt el camí que porta a l’ermita de l’Abellera i als pous de gel. Continuem recte en direcció sud-est per arribar als Plans del Gendral.

2,6 km: Pal indicador. Plans del Gendral (foto 6). A l’esquerra surt la pista que porta al coll del Serafí. Continuem en direcció sud. Fins aquí les aigües van a parar al riu Prades. A partir d’aquest punt, els barrancs porten les seves aigües al riu Brugent. La pista va descendint fent algunes ramanxoles.

3,8 km: A la dreta hi han les restes del mas del Teodoro (foto 15). També s’hi poden observar els marges i els bancal de quan tota aquesta terra es conreava. Ara la pista va girant en direcció sud-oest abraçant la muntanya de la Roca dels Corbs que ens queda a la dreta.

4,7 km. S’acaba la pista. A la dreta podem contemplar les roques dels cingles rogencs de l’Abellera (foto 16). A l’esquerra atalaiem la vall del Brugent, a baix de tot, el poble de Capafonts i a la llunyania es pot albirar el campanar de l’església de Mont-ral (foto 17). Agafem l’antic camí de Capafonts a l’ermita de l’Abellera (foto 18). Aquest camí transcorre paral·lel als cingles i té un encant especial (fotos 19 i 20).

5,3 km: Pal indicador (foto 21). L’ermita de l’Abellera (foto 22), des d’aquest lloc es pot contemplar la Serra de la Mussara, els Motllats, el Serrat de l’Avenc i Mont-ral (fotos 23 i 24). A l’àrea de lleure de l’Abellera hi ha aigua, únic punt hídric en tot el recorregut.

5,7 km: Sant Roc (foto 25). Des d’aquesta petita capella s’agafa l’antic camí de bast que puja des de Prades. A pocs metres a l’esquerra es troba un monòlit de pedra de gres vermell que devia servir per posar-hi ofrenes (foto 26). El camí baixa en diagonal, travessa la carretera que va a l’Abellera i es continua baixant en direcció nord-oest (foto 27) fins que s’arriba a les primeres urbanitzacions del poble.

6,8 km: Sant Antoni (foto 28). Continuem pel carrer de Sant Roc fins arribar a la plaça del mateix nom.

7,16 km: Portal de Prades i creu de Sant Roc (foto 29).

CORONA DE REI

On 27 d'Agost de 202328 d'Agost de 2023 Per lluiscolomesfigueraIn El món del bestiar i del ramat, La Terreta, Remeis i tractamentsDeixa un comentari

Corona de rei (Saxifra longifolia), és una planta autòctona del Pirineu i del Prepirineu que creix entre les fissures i foradets de les roques calcàries situades a la vessant nord. La taxonomia d’aquesta planta ja ens indica el seu hàbitat. La paraula Saxifra prové del llatí i està composta per saxum (pedra) i per franguere (trencar) degut a la creença que aquest vegetal podia trencar les pedres amb les seves arrels.

És una planta perenne, de fulles de color verd, linears o estretament espatulades de 3 a 8 cm de llargada, tenen al seu extrem unes excrescències càlciques de color blanc. El conjunt de la planta forma una roseta basal compactada i aplanada molt vistosa.

Floreix una vegada a la vida, entre maig i juliol, amb la formació d’una tija que pot arribar a fer 80 cm, de la que en surt uns rams que poden tenir més de 500 flors de color blanc, després de la floració la planta mor.

La seva principal propietat medicinal és ser un eficaç remei abortiu, per aquest motiu els pastors la fan servir per ajudar a expulsar la placenta de les ovelles quan tenen alguna complicació després de corderar. Degut a això es considera una planta molt perillosa.

Bibliografia:

Antoni Agelat. Plantes Medicinals del Pallars. 2008.

www.enciclopedia.cat

Consejo Superior de Investigaciones Científicas. http://www.iqb.es

EL GRALLER DEL CASTELLET

On 16 d'Agost de 202317 d'Agost de 2023 Per lluiscolomesfigueraIn Excursions, Terreta i Pallars JussàDeixa un comentari

Nom de l’excursió:

El graller del Castellet

Història/ressenya:

A la Terreta hi sovintegen les coves i els grallers degut a les formacions de roques calcàries. Aquestes reaccionen amb l’aigua i provoquen la seva dissolució que, al cap de milers d’anys, generen unes cavitats o avencs i que a la Terreta s’anomenen grallers, degut a què en aquestes cavitats i solen niar les gralles.

Els grallers més significatius de la Terreta són el d’Esplugafreda, el Botet de casa el Rei de la mateixa població (veure informació a: www.elcanutdelsminairons.cat) i el del Castellet.

Aquets grallers són de difícil accés i en el seu interior hi ha grans cavitats amb formacions calcàries espectaculars, forats, túnels i moltes d’ells tenen corrents d’aigua o fonts en el seu interior. Tot això feia que es pensés que eren obra d’essers sobrenaturals i de tots ells se’n expliquen llegendes, moltes estan relacionades amb les dones d’aigua, les fades o les encantades.

El graller del Castellet és un avenc que està situat a 1.300 metres d’altitud, presenta una boca d’entrada petita en forma de cova ( fotos 1, 2 i 3). Per entrar-hi cal gatejar uns 10 metres. Després d’un pas estret es troba un ressalt d’uns dos metres i una galeria que finalitza en una estretor. Després hi ha un pou de 25 metres que dona a una gran galeria amb aigua en el seu interior. Continua amb més cavitats i forats fins a completar un desnivell de -107 metres des de l’entrada i uns 70 metres de llargada. Va ser explorada per primera vegada l’any 1911.

A la Terreta es pensava que l’aigua del seu interior tenia propietats curatives contra les febres terciàries (malària). Quan algun soldat provinent de les guerres de Cuba o del Marroc venia contagiat d’aquesta malaltia, anaven a buscar l’aigua d’aquest graller per curar-lo.

L’accés a l’interior del graller només és apte per a espeleòlegs amb experiència i degudament equipats i proveïts de material d’escalada i d’espeleologia.

L’excursió que us presento per localitzar el graller, no té cap dificultat tècnica a part d’haver de caminar pel mig del bosc sense cap camí definit. Permet contemplar un paisatge esplèndid de l’obaga de les Guardioles i del bosc del Castellet (fotos 4 i 5) i gaudir d’una gran varietat de vegetació.

El traçat transcorre per un terreny que en molts indrets està recobert per faringoles amb les baies vermelles (foto 6) (Arctostaphylos uva ursi). També es troben boixos de grans dimensions (Buxus sempervirens) (foto 7), molts “fais” que és com es coneixen els faigs o bedolls (Betua pendula) a la Terreta (foto 5). Aquets que són fills de la “faiada” del Castellet que es va talar als anys seixanta del segle passat. També s’hi troben roures (Quercus humilis), ginebres (Juniperus Communis) (foto 8), tintillaina (Viburnum lantana) amb el seu característic fruit vermell (foto 9), trèmols (Populus tremula) i algun pi que ha crescut d’un pinyó que han transportat les potes d’alguna ovella dels boscos propers que ICONA va repoblar als anys seixanta del segle passat (foto 10).

Àmbit territorial: La Terreta, el Castellet, ajuntament de Tremp, Pallars Jussà

Circuit: Itinerari lineal (anada i tornada).

Distància: 2,78 km.

Ascensió acumulada: 217 metres

Duració aproximada: 60-90 minuts.

Grau de dificultat SENDIF: 407 Moderada.

Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-terreta-el-graller-del-castellet-143829663

Recorregut:

S’ha d’anar per la pista que va des del Pont d’Orrit-Sapeira-el Castellet. Es deixa el vehicle al barranc del Comellar i es continua a peu en direcció al Castellet durant uns 130 metres.

0,0 km: A la dreta surt una pista agrícola que va a Sant Feliu del Castellet (veure www.elcanutdelsminairons.cat) que l’agafarem en direcció al sud (foto 11).

0.3 km: Es deixa la pista que porta a Sant Feliu i s’agafa la carrerada que travessa el barranc i porta a una finca de conreu que es troba a l’altre costat. Es creuen les dues finques tenint en compte que si estan sembrades, cal seguir el perímetre de les mateixes fins al capdamunt.

0,6 km: Entrem al bosc, continuem sempre en direcció sud enmig de la vegetació buscant el millor pas.

1,1 km: S’arriba al costat d’un barranc que cal baixar i creuar-lo en diagonal. A partir d’aquí es troben fites amb pedres que indiquen més o menys un senderó molt petit. Es continua amunt en direcció sud-oest fins que s’arriba a una altra llau que acaba en una gran roca.

1,39 km: Sembla que el camí finalitza aquí sense possibilitat de continuar (foto 12). Per la part dreta del penyal es puja amb la intenció de intentar superar-lo (foto 13) i es troba la boca del graller del Castellet (fotos 1 i 2).

Bibliografia:

https://espeleoworld.com

Baldiri Bolló. Diari Renovació de Tremp 1933.

Antoni Agelat. Plantes Medicinals del Pallars. 2008.

CIRCULAR CASTELLVELL DEL CAMP-LA SELVA DEL CAMP-SANT PERE DEL PUIG-PUIG D’EN CAMA-COLL DEL BOSC DEL MANOL-CASTELLVELL DEL CAMP

On 11 d'Agost de 202311 d'Agost de 2023 Per lluiscolomesfigueraIn Baix Camp, ExcursionsDeixa un comentari

Nom de l’excursió:

Circular Castellvell del Camp-la Selva del Camp-Sant Pere-Puig d’en Cama-coll del bosc del Manol-Castellvell del Camp.

Història/ressenya:

Aquest circuit transcorre per la part oriental del Baix Camp i el primer contrafort de la serralada prelitoral de les muntanyes de la Mussara i de Prades. Discorre enmig de terres planes on es poden veure els conreus emblemàtics d’aquesta comarca: els avellaners, les oliveres i els garrofers (foto 1 i 2). Després s’enfila cap a Sant Pere del Puig i seguint la carena s’arriba al Puig d’en Cama, alturó situat a 716 metres sobre el nivell del mar, lloc privilegiat per poder atalaiar l’Alt Camp, el Tarragonès, el Baix Camp i, si les condicions atmosfèriques són bones, fins al Delta de l’Ebre (foto 3). També transcorre pels antics camins, ara transformats en carreteres, que anaven de Reus i Castellvell a la Selva del Camp.

Àmbit territorial: Baix Camp, municipi de Castellvell del Camp, de la Selva del Camp i d’Almoster.

Circuit: Circular.

Distància: 18,2 km.

Ascensió acumulada: 576 metres.

Durada aproximada: 3,5-4 hores.

Grau de dificultat SENDIF: 1.278 Molt exigent.

Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/baix-camp-circular-castellvell-del-camp-la-selva-del-camp-sant-pere-puigdencama-coll-de-sant-joan-c-141237546

Recorregut:

0,0 km: Pàrquing situat a l’entrada de Castellvell del Camp. Anem cap al nord a buscar la carretera TV-7048.

0,5 km: S’agafa l’antic camí de Castellvell a Almoster que actualment està arranjat (fotos 4 i 5).

0,8 km: Es deixa aquest camí i s’agafa la carretera TV-7048.

1,4 km: A la dreta passem per l’antic pont per anar a trobar l’antic camí de Castellvell a la Selva del Camp. Es continua en direcció est.

2,4 km: Travessem la riera d’Almoster (fotos 6 i 7) que transcorre de nord a sud.

2,5 km: Per la dreta puja l’antic camí de Reus a la Selva del Camp (foto 8) i s’incorpora al que ve de Castellvell. Es continua en direcció est (fotos 9 i 10).

3,4 km: L’antic camí es va transformar en la carretera d’Almoster a la Selva. Actualment amb el nou vial de la TV-7048 torna a ser un camí per a vianants i ciclistes (foto 11).

5,6 km: La Selva del Camp. Plaça de Catalunya. Continuem en direcció nord per l’avinguda de la Llibertat.

6,1 km: A l’esquerra s’agafa el camí de vianants que porta a l’escola Abel Ferrater i a l’institut Joan Puig i Ferrater.

6,5 km: Camí antic d’Almoster a la Selva del Camp, anem cap a la dreta per trobar la carrerada que puja fins a Sant Pere del Puig.

6,8 km: Pal indicador. Inici de la pujada que després de 288 metres d’alçada ens portarà a l’ermita.

9,8 km: Ermita de Sant Pere del Puig. El primitiu temple es va construir al s.XII al damunt d’unes restes romanes i musulmanes. Va sofrir diferents reformes i l’any 1588 es va ver pràcticament nova. Va ser fortificada pels francesos l’any 1811. L’any 1837, durant la primera Guerra Carlina va ser totalment destruïda i posteriorment fou reconstruïda. A començaments de la Guerra Civil va ser cremada i l’any 1952 va ser restaurada (fotos 12 i 13). Per la part oest surt la pista que carenejant ens portarà al Puig d’en Cama (foto 14).

12,1 km: Trobem la pista que puja al cim. Girem a la dreta i ascendim en direcció nord-est, ens queden 100 metres de llargada i 31 d’alçada per arribar al cim més alt de tota aquesta serra.

12,2 km: Puig d’en Cama (foto 15). L’esforç per arribar fins aquí dalt compensa amb escreix amb la contemplació de la magnífica panoràmica dels quatre punts cardinals del territori. Desfem el camí i s’agafa novament la pista que careneja en direcció a ponent.

13,1 km: Coll del bosc del Manol (pal indicador) (fotos 16 i 17). Agafem la pista del camí de les Romagoses en direcció oest (foto 18).

13,6 km: A la dreta es pot observar un mur de grans dimensions que els germans Gassull van construir l’any 1895 per intentar protegir del vent de Mestral un camp d’avellaners que havien plantat a la vessant sud (foto 19).

14,7 km: Arribem a la Llenguadera i l’inici de la urbanització del Picarany. Continuem baixant en direcció sud pel camí de Prades (camí vell de Prades).

17,9 km: Castellvell del Camp, plaça de la Font Nova.

18,24 km: Zona esportiva de Castellvell del Camp.

INVENTARI D’ESGLÉSIES, ERMITES I CAPELLES DEL SUD DE LA TERRETA

On 3 d'Agost de 202310 d'Agost de 2023 Per lluiscolomesfigueraIn Esglésies, ermites i capelles de la Terreta, La TerretaDeixa un comentari

La Terreta política comprèn els antics termes municipals d’Espluga de Serra i de Sapeira que actualment formen part de l’ajuntament de Tremp.

Al nord, el terme d’Espluga de Serra traspassa la Serra de Sant Gervàs i agafa l’enclavament de Casterner de les Olles, el Trepadús i Enrens. Al sud, el terme de Sapeira acaba en el districte de Tercui (foto 1).

Entre Tercui i la Serra del Montsec d’Ares es troben el terme de Castissent que pertanyia a l’antic municipi d’Eroles-Fígols (actualment adscrit a l’ajuntament de Tremp) (foto 2) i els termes de les poblacions d’Almassora (foto 3), la Clua (foto 4), Torre Amargós (foto 5) i Castellnou del Montsec (foto 6), que pertanyen al municipi de Sant Esteve de la Sarga. A la riba esquerra del riu Noguera Ribagorçana es troba la població del Pont de Montanyana (foto 7) amb la seva església dedicada a Sant Armengol, encara que administrativament pertany a la província d’Osca, aquesta església també figurarà en aquest inventari.

Aquest territori també és ric en esglésies, ermites i capelles que convé inventariar degut al mal estat i el deteriorament progressiu que pateixen algunes d’elles.

El terme de Castissent està format per moltes masies que estan allunyades entre si, algunes d’elles van prosperar econòmicament durant el s.XVII. Això va fer que construïssin la seva pròpia capella dins del conjunt de construccions de la masia o al seu costat (fotos 8, 9 i 10).

La sèrie que publicaré sobre les esglésies, ermites i capelles del sud de la Terreta seguirà el mateix esquema que s’ha explicat en aquest blog amb les de la part nord: la referència històrica de l’església o del poble, les característiques arquitectòniques, l’accés i el track.

Les capelles particulars de les masies, donat que són privades, només faré una referència de cadascuna d’elles amb alguna fotografia, sense explicar l’accés ni indicar el track. Aquesta darrera informació només la posaré en el cas d’una capella que donava servei espiritual a un grup de masies properes.

Inventari:

Esglésies, ermites i capelles:

Sant Armengol del Pont de Montanyana

Sant Roc de Prullans

Santa Anna del mas de Toríbio

Sant Salvador del mas de Fumàs

Sant Pere de Claramunt

Santa Llúcia de la Vileta

Mare de Déu de Montserbós (capella inferior)

Mare de Déu de Montserbós (capella superior)

Mare de Déu del Roser de casa Pedro

Sant Joan Baptista de Castissent (s. XI)