LLEIDA-LES BORGES BLANQUES

On 19 de Juny de 202420 de Juny de 2024 Per lluiscolomesfigueraIn De Sapeira a Reus2 comentaris

Setena etapa Lleida-les Borges Blanques

Dimarts 18 de juny de 2024

Lluís Colomés, Josep Colomés, Alfons Bareló, Josep Moragas, Jean Claude Bardin, Josep Maria Grau, Àngels Bigorra, Xavi Llorens i Joan Eslava.

Àmbit territorial: el Segrià i les Garigues

Track:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/de-sapeira-a-reus-lleida-les-borges-del-camp-174565882

Grau de dificultat:

SENDIF: Lineal 1.301 Moderada

Recorregut:

Aquesta etapa transcorre totalment per la banqueta de la Séquia quarta del Canal d’Urgell.

El canal d’Urgell és una infraestructura hidràulica destinada al regadiu dels camps de conreu de les comarques d’Urgell, Pla d’Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues. El projecte de portar aigua del riu Segre per regar els camps de conreu de secà del Pla de Lleida ve de molt lluny. Els primers estudis es van fer en època dels reis Carles I i Felip II, projectes que no van tirar endavant per diferents motius. Durant el regnat de Felip V es va tornar a estudiar la seva viabilitat sense que tampoc es pogués dur a terme.

Finalment, l’any 1853 s’inicien les obres d’un projecte que per la seva dificultat i magnitud va ser l’obra més atrevida que s’havia fet a l’estat Espanyol fins aquell moment.

Es va fer una presa al riu Segre per sota de Pons per captar l’aigua i desviar-la al canal. Es va haver de construir un túnel de més de 5 km per travessar la serra de Montclar, per fer aquesta canalització subterrània hi van participar unes 6.000 persones, amb 4.681 peons, 480 paletes, 500 carros i 150 animals de càrrega. A la vegada es van portar 900 presos de les presons de Burgos i de Tarragona per fer les feines més dures i això va provocar una gran mortalitat d’aquest presidiaris.

La gran longitud d’aquesta obra i l’orografia del terreny va fer que hagueren de construir nombrosos ponts i aqüeductes per franquejar els diferents rius i barrancs. Després de recórrer 144 km i de regar els conreus d’unes 70.000 hectàrees per on passa, finalitza a Montoliu (Lleida). El març de 1862 es va regar la primera finca situada a Tarascó (Mollerussa).

0,0 km: Polígon industrial del camí dels Frares de Lleida.

0,9 km: Travessem la C13B i entrem a la banqueta de la quarta séquia del canal d’Urgell. Primera sorpresa, la banqueta està formada per una filera d’arbres i de vegetació que fa que l’etapa sigui més suportable a la calor d’aquesta època de l’any (fotos 1 i 2). Des de les Borges Blanques fins a Lleida la séquia ha de fer uns 100 metres de desnivell negatiu, per aquest motiu, al llarg del recorregut es poden veure les “escales” o esgraons que fa el canal per salvar aquest desplom i d’aquesta manera disminuir la velocitat de l’aigua de baixada i també serveixen per permetre desviar l’aigua cap als recs secundaris (fotos 3 i 4).

3,5 km: Caseta de Lisa, habitacle dels encarregats de cuidar la banqueta i per distribuir l’aigua als diferents ramals (foto 5).

5,9 km: La banqueta passa pel costat de la N240 al llarg de 3 km (foto 6).

8,9 km: Deixem la N240 i la Séquia gira en direcció sud-est. Passem pel mig de conreus de fruiters, de cereals i de farratge.

12,1 km: Travessem la carretera que porta a Torregrossa.

12,2 km: Font de Paradell. Pren el nom de l’antic despoblat de Paradell. És una excavació feta en una espona fins a trobar la capa freàtica. Actualment està seca (foto 7). Al llarg de la séquia es poden observar les casetes que serveixen per desviar l’aigua per a distribuir-la en els recs secundaris que van directament a les finques o a les basses (fotos 9 i 10).

17,3 km: Entrem a Juneda passant pel mig d’una filera de plataners impressionats (foto 11), la séquia passa per la part nord-est de la població (foto 12).

19,1 km: Salt de la Primera Màquina. El desnivell que fa la séquia es va aprofitar per instal·lar-hi una central hidroelèctrica a principis del s. XX, actualment desmantellada (foto 13).

20,4 km: Salt de la Segona Màquina (fotos 14 i 15).

21,8 km: Els nou salts (foto 16). En aquest punt hi ha una petita central hidroelèctrica que aprofita el salt de 13 metres per produir electricitat. La séquia quarta continua en direcció sud-est per anar a trobar el Canal d’Urgell i abastir-se de l’aigua. Prenem la pista que baixa en direcció oest. Al fons es pot veure el campanar de l’església de les Borges Blanques.

23,1 km: Passem per damunt de la Línia de ferrocarrils R13/R14 (foto 17).

23,0 km: Trobem el Canal d’Urgell, Amen per la banqueta dreta en direcció est (foto 18).

25 km. Estació de ferrocarril de les Borges Blanques.

BALDIRI BOLLÓ (Vilanova de Meià 1890-Montsó 1973)

On 10 de Juny de 202411 de Juny de 2024 Per lluiscolomesfigueraIn Etnografia, La Terreta, LLegendes i tradicions de la Terreta recollides per Baldiri BollóDeixa un comentari

El franquisme va truncar moltes trajectòries professionals, la seva repressió es va estendre a persones pel sol fet d’estimar Catalunya, voler el seu desenvolupament i recuperar, per posar en valor, la seva cultura i les seves tradicions.

Baldiri Bolló es considerava fill de Sapeira (la Terreta, Pallars Jussà) perquè la seva família n’era oriünda. Era una persona culta, que va estimar profundament Catalunya, desitjava el desenvolupament del seu petit país (la Terreta i el Pallars), era republicà i antiborbó.

Els seus estudis i recerques van anar encaminats a recuperar les tradicions (balls i llegendes) de la comarca de la Noguerola, com ell anomenava a la vall del riu Noguera Ribagorçana des de Vilaller fins al Montsec, injustament partida per la divisió provincial que es va fer l’any 1833. Una unitat territorial que compartia història, tradicions i llengua i que aquesta disgregació administrativa ho va esmicolar.

Va inventariar i descriure (música i passos) els balls tradicionals que es ballaven als pobles d’aquesta zona:

Sapeira
- Confraria o de majorales
- Esquerranes
- Contrapàs
- De Mocadors
- De la Pila
Areny de Noguera
- Ball del rotgle
El Pont de Suert
- Ball Pla
- Bolanguera
Vilaller
- Ball Pla

També va recollir les llegendes i les tradicions de la Terreta i de la Noguerola que va publicar en les revistes especialitzades d’etnografia i en la premsa local del Pallars Jussà:

El convent dels plans d’Aulàs
El Molí de Sullà
Coves de Sarradell i Espluga Llonga
El graller d’Esplugafreda i del Castellet
Els tresors amagats
El ball de fades de la Paul d’Iscles
L’horòscop de la nit de Sant Joan
El Cos Sant de Sopeira

Va ser una persona íntegra i molt religiosa, que va saber perdonar a les persones que li van fer mal amb denúncies injustes que li van ocasionar que fos represaliat pel franquisme.

Fer un homenatge a Baldiri Bolló és publicar els seus escrits que transcric en el meu blog: www.elcanutdelsminairons.cat per donar a conèixer la seva obra i la seva personalitat.

Baldiri Bolló quan estudiava el batxillerat a Lleida

MARE DE DÉU DEL ROSER DE CASA PERE DE CASTISSENT

On 17 de Mai de 2024 Per lluiscolomesfigueraIn Esglésies, ermites i capelles al sud de la Terreta, La TerretaDeixa un comentari

Aquesta església, juntament amb les del terme de Castissent, van ser donades pels comtes de Pallars Jussà, Ramon i Valença, al monestir de Santa Maria de Lavaix l’any 1099.

L’advocació actual d’aquesta església no és l’original. Inicialment, estava dedicada a Sant Pere i devia ser la capella del nucli de les masies dels Masions quan antigament era un antic poblat.

És un edifici molt senzill, d’una sola nau coberta amb estructures de fusta i lloses amb llates. A l’est hi ha l’absis semicircular que està parcialment enterrat pel desnivell del terreny, amb una finestra d’espitllera que està cegada a la part interior (fotos 1 i 2). La porta d’entrada està situada a la paret sud i està resolta amb dovelles de tosca (foto 3). A la façana de ponent s’obre una petita finestra en forma d’espitllera que també està cegada per la part de dins (foto 4). L’interior del temple està parcialment arrebossat amb nombrosos grafits i algun vestigi de pintura mural vermella (foto 5).

Les parets exteriors estan fetes amb paraments de reble molt irregulars i sense cap ornamentació, per tot el que s’ha descrit, ens indicaria que es tracta d’una obra romànica rural del s. XI (fotos 1, 3 i 4).

Aquesta església és una de les més boniques d’aquest territori, les lloses del llenat estan a punt de caure (fotos 6 i 7), si això succeís, aquesta esglesiola es perdria per sempre més. Caldria una actuació immediata per poder-la salvar, s’han fet gestions amb els organismes oficials del territori en les diferents legislatures, sense obtenir cap resposta a hores d’ara.

Accés: Des de la carretera que va a Castissent, al km 1,8 s’agafa un trencall en direcció est on surt una pista que està en molt mal estat i s’arriba al mas de Pere (km 2,3), la carrerada es fa perdedora, puja una mica més i després gira cap al sud-oest. A 2,7 km veiem l’absis de l’església.

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes.

Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu.

www.romanicodigital.com

www.enciclopedia.cat

TORRELAMEU-LLEIDA

On 8 de Mai de 2024 Per lluiscolomesfigueraIn De Sapeira a ReusDeixa un comentari

Sisena etapa Torrelameu-Lleida

Dimarts 7 de maig de 2024

Lluís Colomés, Maria Carme Barbarà, Josep Moragas, Josep Pagés, Jean Claude Bardin, Josep Maria Grau, Àngels Bigorra, Xavi Llorens.

Àmbit territorial: la Noguera i el Segrià

Track:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/de-sapeira-a-reus-torrelameu-lleida-169932019

Grau de dificultat:

SENDIF: lineal 537 Moderat

Ascensió acumulada: 45 metres

Descens acumulat: 95

Recorregut:

Aquesta etapa transcorre pel Pla de Lleida, seguint la vall del riu Segre, entre les comarques de la Noguera i el Segrià. L’etapa discorre per pistes agrícoles majoritàriament asfaltades i entre camps de conreu d’arbres fruiters, seguint el GR-3 (foto 1).

0,0 km: Torrelameu. Prenem el carrer Nou en direcció sud.

1,7 km: Travessem el riu Noguera Ribagorçana (foto 4) pel Parc del riu (foto 5), aquest forma part d’un espai protegit que constitueix la zona humida de l’aiguabarreig d’aquest riu amb el Segre. Està integrat per canyars i vegetació de ribera, que fa que sigui un recer per a aus que hi fan estada i un habitacle idoni per als moixons autòctons, per mamífers i per petits rèptils (foto 6).

2,2 km: Corbins. El nom d’aquesta població té un origen llatí, curvum, que fa referència als meandres del riu Noguera Ribagorçana previs a incorporar-se al riu Segre. El primer document on apareix Corbins el va escriure Caius Juli Cesar en el seu llibre Bello Vivili, on narra les maniobres de la batalla d’Ilerda que van tenir lloc a la zona de Corbins, quan s’enfrontava a Pompeu. Per Corbins passava una via romana que comunicava Ilerda (Lleida) amb Iesso (Guisona), Aesso (Isona) i amb Iulia Libica (Llívia).

El castell de Corbins va ser al s. VIII un hisn (fortalesa) per ser un punt estratègic entre Lleida i Balaguer. L’any 1167 va ser conquerit pel comte Ramon Berenguer IV i el donà a l’Orde del Temple. De l’antic castell només en queda una torre quadrangular. L’església de Sant Jaume està datada l’any 1736, ja que l’antic temple va ser enderrocat durant la Guerra dels Segadors (fotos 7 i 8).

3 km: Sortim de Corbins pel carrer de l’Horta que després canvia el nom per l’avinguda de la Diputació.

3,8 km: Travessem la C-12. Des d’aquest punt es pot veure al costat d’unes granges el Tossal del Moro (foto 9), on s’ha excavat una vila romana amb un monument funerari i un antic molí romà.

3,9 km: Agafem l’antiga carretera vella de Corbins a Lleida. Al fons ja s’albira la silueta de la Seu Vella de Lleida i el castell de la Suda i als costats del camí podem veure margarides silvestres, ababols i malves (foto 10).

8,2 km: Estem molt a prop del riu Segre (foto 11). Per evitar l’encreuament de la C12- amb l’A-2 el camí gira cap al nord per anar a trobar l’antiga carretera de Corbins a Lleida (foto 12).

10,8 km: Llívia, travessem aquest agregat de Lleida i continuem en direcció sud-oest.

12,5 km: Sant Ruf. L’any 1152 el compte Ramon Berenguer IV va fer la donació d’aquest lloc a l’abadia de Sant Ruf de Provença. Es va començar a construir un monestir capçat per tres absis però l’obra no es va acabar,, no es va arribar a finalitzar l’obra, possiblement a causa de l’epidèmia de la Pesta Negra de l’any 1348 (fotos 13, 14 i 15).

13,9 km: Lleida. Rotonda del rellotge solar (foto 16).

MARE DE DÉU DE MONTSERBÓS (capella superior)

On 26 d'Abril de 202429 d'Abril de 2024 Per lluiscolomesfigueraIn Esglésies, ermites i capelles al sud de la Terreta, La Terreta3 comentaris

Al turó de Montserbós (foto 1) hi ha dues capelles (foto 2), les referències documentals d’aquesta església es poden confondre amb la situada en la part inferior del monticle, a només 150 metres de distància, que es va explicar en l’anterior entrada al blog (www.elcanutdelsminairons.cat; Mare de Déu de Montserbós (capella inferior) ) (foto 3).

La capella superior (foto 4) és un edifici de grans dimensions que està molt malmès. És d’una sola nau amb dues capelles laterals que li configura una forma de creu llatina i un absis orientat a l’est parcialment ensorrat (fotos 5, 6 i 7).

La coberta era de canó reforçada amb dos arcs torals, amb dues capelles laterals que tenen la part interior de forma semicircular i al centre hi ha una finestra en forma d’espitllera amb l’arquivolta graonada (foto 7). Aquesta configuració feia que des de l’interior del temple semblés que hi havia tres absis semicirculars. Tant la coberta de la nau com la de les capelles laterals estan totalment enfonsades. L’absis és semicircular i probablement estava cobert amb volta de quart d’esfera, donat que la part central està caiguda no es coneix quin tipus de finestra podia tenir (foto 7).

A la façana sud s’obre la porta d’entrada amb un arc semicircular on les dovelles han estat espoliades (foto 8). En aquesta paret s’obre una finestra amb un arc de mig punt adovellat i de doble esqueixada (foto 7).

L’aparell constructiu està format per carreus ben tallats, allargats i disposats en fileres uniformes. Totes aquestes descripcions ens indiquen que aquesta església es va construir al s. XII.

Montserbós (1.003,9 m) i el Tossal Gros (1.085 m) són la referència paisatgística de la contrada de Castissent (fotos 1 i 10).

Accés: Carretera C1311, al Km 7,7 en direcció a Tremp, a la dreta surt una pista que al cap d’1,1 km s’arriba al Tossal de Montserbós on es troba la capella inferior. Es continua en direcció sud ascendent pel perfil del tossal fins arribar a la capella superior (1,31 km) (foto 4).

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/mare-de-deu-de-mintserbos-capella-superior-168591696

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes.

Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu.

www.romanicodigital.com

David Pociello i Bardina. Primers passos en l’arqueologia del paisatge medieval de Castissent (Pallars Jussà). https://ddd.uab.cat

MARE DE DÉU DE MONTSERBÓS (capella inferior)

On 7 d'Abril de 20247 d'Abril de 2024 Per lluiscolomesfigueraIn Esglésies, ermites i capelles al sud de la Terreta, La TerretaDeixa un comentari

La capella inferior de la Mare de Déu de Montserbós podria ser una de les esglésies fundades al terme de Castissent l’any 1099 pels comtes de Pallars Jussà (Ramon i Valença) i donades al monestir de Lavaix. Aquesta capella era sufragada de la parròquia de Sant Joan Baptista de Castissent.

Està situada al capdamunt d’un turó rocós (foto 1). És un edifici d’una sola nau amb volta de canó apuntada que comunica mitjançant un arc presbiteral amb un absis semicircular orientat a l’est (fotos 2 i 3). A l’extrem oest de la nau hi ha un arc faixó amb un petit cor (foto 4).

A la façana de ponent s’obre una porta amb un arc semicircular fet amb pedres adovellades (foto 5). També tenia una altra portada que s’obria al pany de paret sud, està feta amb dovelles de pedra vermella i ha estat tapiada (fotos 6 i 7). El llenat està fet amb llosa del país (foto 2).

L’edifici no té cap element de decoració externa, presenta una petita finestra d’espitllera a l’absis (foto 4) i una altra rodona formada per dues pedres al damunt de la porta (foto 5). L’aparell constructiu està fet amb pedres allargassades irregulars i amb filades horitzontals, la seva construcció podria correspondre a finals del s. XI o a principis del XII (fotos 2 i 6).

En aquesta església s’hi venera la imatge de la Mare de Déu de Montserbós que la porten el dia de l’aplec, es va poder salvar de la destrucció que va imposar el període revolucionari a l’estiu de 1936 en tota aquesta zona gràcies a la família del mas de Faro que van simular que la van cremar.

És una talla romànica policromada que mostra la marededeu asseguda sobre un escambell amb un cap desproporcionat respecte al cos. El rostre presenta uns ulls molt grans amb l’intent de donar certa expressió, la mà dreta està aixecada i possiblement devia aguantar algun objecte (una poma ?, signe de la puresa del pecat original). El braç esquerre ha desaparegut, possiblement abraçava al Nen Jesús. Sobre el genoll esquerre està assegut el seu fill, amb el cap també desproporcionat respecte al cos i amb una cara més aviat d’home que de nen. El braç dret està aixecat en posició de beneir. També li falta el braç esquerre que devia formar part del de la marededeu. Tots aquests detalls fan pensar que aquesta talla es va realitzar al s. XIII (foto 8). Antigament, la imatge de la marededeu i del Nen Jesús portaven un vestit i estaven guarnits amb joies (foto 9).

L’aplec de la Mare de Déu de Montserbós es fa al cap de quaranta dies després de la Setmana Santa. Enguany (2024) es farà el diumenge dia 12 de maig.

Al costat de l’església hi ha diverses tombes antropomòrfiques del s. XI (fotos 10 i 11). En obrir la pista que condueix a la capella des de la C1311, van aparèixer restes òssies que correspondrien al cementiri de la població que hi havia als vessants del turó i que devia desaparèixer als s. XIV a causa de la pesta (foto 12).

Accés: Carretera C1311, al Km 7,7 en direcció a Tremp, a la dreta surt una pista que al cap d’1,1 km arriba al Tossal de Montserbós.

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/mare-de-deu-de-montserbos-capella-inferior-164155129

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes.

Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu.

www.romanicodigital.com

David Pociello i Bardina. Primers passos en l’arqueologia del paisatge medieval de Castissent (Pallars Jussà). https://ddd.uab.cat

Núria Bergua Salazar (material fotogràfic i informació oral)

BALAGUER-TORRELAMEU

On 20 de Març de 2024 Per lluiscolomesfigueraIn De Sapeira a Reus1 comentari

Cinquena etapa Balaguer-Torrelameu

Dimarts 19 de març de 2024

Mercè Gené, Carme Tost, Alfons Barceló, Josep Colomés, Lluís Colomés, Maria Carme Barbarà, Alfonso Carbajo, Cori Bertomeu, Josep Moragas, Maria Enriqueta Fernández, Jean Claude Bardin, Àngels Bigorra, Xavi Llorens, Joan Eslava, Anna Figuera, Lluís Llauradó.

Àmbit territorial: la Noguera.

Track:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/de-sapeira-a-reus-balaguer-torrelameu-163548851

Grau de dificultat:

SENDIF: lineal 704 Moderada

Ascensió acumulada: 109 metres

Descens acumulat: 173 metres

Recorregut:

Aquesta etapa transcorre per la vall del riu Segre en el seu pas per la comarca de la Noguera. La ruta passa per la riba dreta del riu i entre els camps de conreu de cereal de secà i, una vegada s’arriba a les terres regades amb l’aigua del canal d’Algerri-Balaguer, enmig de fruiters i bancals de farratges. Segueix el GR-3.

0,0 km: Balaguer. Sortim de la zona del Pla de l’Almatà, primitiu nucli urbà de la ciutat i lloc de l’assentament musulmà quan van conquerir aquest territori al s. VIII. En aquest lloc elevat hi van construir el castell andalusí denominat la Suda. Des d’aquest emplaçament surt la muralla islàmica bastida entre els s. VIII i IX que envolta la ciutat de Balaguer fins a arribar al riu Segre.

Balaguer fou conquerit definitivament l’any 1105 pel vescomte d’Àger, Gerau II de Cabrera, sota les ordres del comte d’Urgell Armengol VI quan encara era menor d’edat.

0,3 km: L’església de Santa Maria. Es va començar a construir a mitjans del s. XIV en estil gòtic català. És d’una sola nau molt ampla, amb capelles laterals situades entre els contraforts i un absis poligonal de set cares amb sis finestrals apuntats de gran format (fotos 1 i 2). A la façana sud i al costat de l’absis hi ha el campanar prismàtic i octogonal. Està dividit en quatre pisos per cornises, i presenta un pis de finestres de mig punt al quart nivell (foto 3). La porta d’entrada està situada a la façana sud, presenta un arc de mig punt rebaixat amb dovelles poc destacades i sense cap ornamentació (foto 4). Des de l’església de Santa Maria es pot contemplar una panoràmica molt bonica de Balaguer (foto 5) Baixem per les escales per agafar a la dreta el carrer de Santa Maria.

0,4 km: Carrer de la Botera, on podem veure el portal del Gel (foto 6). Porta d’accés a la població a traves de la muralla nord.

0,5 km: Entrem a la Plaça Major, és la plaça porxada d’època medieval més gran de Catalunya, tots els arcs que formen part del porxo són de mig punt (foto 7). Ha estat sempre un lloc de venda dels productes conreats a l’horta de Balaguer i de tota mena de productes domèstics que la ciutat ha necessitat. Agafem el carrer del Barrinou i el continuem fins a la sortida de la població pel carrer de la Giradeta.

1,4 km: Carrer Valentí Almirall, seguim en direcció oest.

2,1 km: Passem per damunt de la carretera C-26.

2,4 km: Travessem el pont de la C-12 i continuem pel camí de la Roca Pallissa en direcció oest enmig de grans extensions de camps de conreus de cereal (fotos 8 i 9)

5,3 km: La pista passa pel costat de la gravera del Pla del Corb.

9,5 km: Travessem la C-12 i seguim en direcció sud fins a trobar el riu Farfanya (foto 10)

10,2 km: Entrem a Menàrguens, continuem en direcció oest pel carrer Raval.

10,4 km: Carrer Major (foto 11) on podem observar l’església parroquial de Sant Vicent, d’estructura gòtica amb finestres ogivals i contraforts a l’exterior i els porxos de la plaça de l’església (fotos 12, 13 i 14). Sortim del poble per l’avinguda de la Creu. Continuem sempre en direcció oest seguin el track del Gr-3, comencem a trobar bancals amb arbres fruiters que estan en plena floració en aquesta època de l’any (foto 15). Al sud de Menàrguens es pot veure la xemeneia de la Sucrera del Segre. Es tracta d’un conjunt d’edificis noucentistes de tipus industrial que s’utilitzaven per fabricar sucre a partir de la remolatxa que es conreava a la Noguera i que es transportava fins a la fàbrica mitjançant el carrilet-Mollerussa-Balaguer (foto 16).

16,4 km: Torrelameu (Turri d’Abihumet) fou un assentament andalusí que explotava els conreus irrigats per la sèquia d’Albera-Corbins. En un document de l’any 1093 apareix aquesta explotació agrària o Almúnia andalusina de Torrelameu. Aquesta població fou conquerida l’any 1147 pel comte d’Urgell Ermengol VI i la va cedir a l’Orde del temple que a la vegada la va incorporar a la comanda de Corbins.

TARTAREU-BALAGUER

On 7 de Març de 2024 Per lluiscolomesfigueraIn De Sapeira a ReusDeixa un comentari

Quarta etapa Tartareu-Balaguer

Dimarts 5 de març de 2024

Mercè Gené, Carme Tost, Alfons Barceló, Josep Colomés, Lluís Colomés, Alfonso Carbajo, Cori Bertomeu, Josep Moragas, Josep Maria Grau, Josep Pagés, Ángels Bigorra, Joan Eslava

Àmbit territorial: la Noguera.

Track:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/de-sapeira-a-reus-tartareu-balaguer-163208093

Grau de dificultat:

SENDIF: lineal 1041 Exigent

Ascensió acumulada: 98 metres

Descens acumulat: 402 metres

Recorregut:

Aquesta etapa transcorre per la vall del riu Farfanya que neix als vessants de la muntanya de Millà, davalla cap a Tartareu i Os de Balaguer engorjat en la zona muntanyosa dels Aspres, passa per Castelló de Farfanya i desemboca al riu Segre prop de Menàrguens. Farfanya prové del mot àrab farhan que significa “el que porta alegria” (foto 1).

Tartareu. Aquest poble és una pedania del municipi de les Avellanes i Santa Linya (la Noguera) està situat als peus de l’antic castell, d’origen musulmà i situat al damunt d’una roca (foto 2). Controlava l’antic camí romà-medieval que comunicava Àger amb Balaguer i formava part de la línia husün de la frontera nord del districte de la Lleida musulmana.

L’any 1083 va ser conquerit pel comte d’Urgell Armengol IV. La part superior és d’origen andalusí i la resta de construcció és de finals del s. XI (fotos 3 i 4). Una vegada conquerit el castell es va construir la primitiva església de petites dimensions i adaptada al terreny (foto 5). Al cap d’un segle es va bastir una segona església més gran i dedicada a Sant Miquel d’estil arquitectònic del romànic de s. XII. És d’una sola nau capçada amb un absis semicircular a llevant amb dues capelles a cada costat (fotos 6 i 7). Al s. XVIII es va construir la tercera església que està dedicada a l’Assumpció (foto 8).

0:0 km Carrer Solsdevila. Prenem el camí que baixa en direcció sud per la riba esquerra del riu Farfanya (foto 9), a la dreta es poden veure els horts del poble.

1,9 km: Travessem el riu que, malgrat la sequera, porta aigua (foto 10).

2,1 km: Molí de Tartareu, actualment convertit en una casa de colònies (foto 11).

2,9 km: Carretera d’Os de Balaguer a Alberola, l’agafem en direcció sud.

3,7 km: Deixem la carretera i prenem la pista de la dreta.

3,8 km: Agafem el camí que surt a l’esquerra, continuem en direcció sud-oest.

4,1 km: Retrobem la pista agrícola que havíem deixat i continuem en direcció sud-est. Al fons veiem el poble d’Os de Balaguer (foto 13).

6,0 km: Entrem a Os de Balaguer. Al cim del turó hi ha el castell d’origen musulmà que controlava la part alta de la vall del riu Farfanya. Va ser conquerit l’any 1116 pel comte d’Urgell Armengol VI i pel vescomte d’Àger Guerau Ponç II de Cabrera (foto 14). Sant Miquel és l’església parroquial que fou construïda al s. XVIII (fotos 15 i 16). Passem pel carrer de la font Vella (foto 17) i prenem l’antic camí d’Os de Balaguer a Balaguer que surt del poble en direcció sud per la riba esquerra del riu Farfanya. Continuem en aquesta direcció per una pista agrícola, al llarg del camí es poden veure construccions fetes amb tapia, sistema constructiu que van introduir els musulmans i que recorda els més de tres-cents anys que aquesta cultura va impregnar tota aquesta zona (foto 18). A poc a poc ens acostem a Castelló de Farfanya (foto 19).

13,2 km: Castelló de Farfanya. A dalt del turó hi ha les restes del castell musulmà que feia de línia defensiva de la plana de Balaguer-Lleida del poder militar d’Arnau Mir de Tost (comentada en l’etapa 3) juntament amb Os de Balaguer. Es tracta d’una fortificació formada per un recinte fortificat i envoltat d’una muralla amb diverses torres defensives. Va ser conquerit l’any 1116 pel vescomte d’Àger Guerau II de Cabrera. Dins del recinte del castell s’hi va construir al s. XIV l’església d’estil gòtic de Santa Maria (fotos 20 i 21).

13,5 km: Prenem a l’esquerra la pista que va en direcció est i fa pujada. Estem al Camí de Sant Jaume que seguirem fins a arribar a Balaguer. És una pista agrícola que està en molt bon estat de conservació i que transcorre entre camps de correu de cereal. A poc a poc ens aproximem a Balaguer, podent observar els campanars de les esglésies del Sant Crist i de Santa Maria.

19,6 km: Passem per sota del pont de la C-12. Creu de Terme i camí de la Creu Trencada (foto 22).

20,7 km: Muralla andalusí i pla d’Almatà primer assentament musulmà del s.VIII (fotos 23 i 24).

SANT PERE DE CLARAMUNT

On 29 de febrer de 202414 de Mai de 2026 Per lluiscolomesfigueraIn Esglésies, ermites i capelles al sud de la Terreta, La TerretaDeixa un comentari

Claramunt va ser agregat al municipi de Castissent l’any 1847, posteriorment aquest territori va formar part de l’ajuntament d’Eroles al 1877. L’any 1940 torna a canviar la capitalitat municipal per Fígols de Tremp, finalment al 1970 va ser agregat a Tremp.

Tots els canvis administratius que hi ha hagut al llarg dels anys demostren la poca població que ha viscut en aquesta contrada i que estava disseminada en una gran extensió de territori. El despoblament definitiu va començar a partir dels anys seixanta del segle passat.

El poble de Claramunt està situat al capdamunt d’un turó rocós que fa que sigui una vila closa (fotos 1,2 i 3). Les cases estan construïdes perimetralment a la roca (fotos 3 i 4) i disposa d’un únic carrer central, amb una porta d’accés situada a l’extrem sud i el tanca l’església per l’extrem nord.

L’església de Sant Pere és un edifici d’una sola nau coberta per una volta de canó semicircular reforçada per dos arcs torals. La capçalera està formada per un absis quadrangular adaptat al terreny on està construït, cobert amb volta de canó que s’obre a la nau amb un arc triomfal. Conté dues finestres de doble esqueixada, una s’obre a la paret est i l’altra al mur sud (fotos 5 i 6). L’absis s’obre amb una porta a la sagristia que està adossada al mur nord de l’església (foto 6).

A la paret de migjorn s’obren dues portes amb un arc de mig punt, una de les quals està cegada. No s’ha trobat cap explicació a la presència d’aquestes dues portes en un tram tan petit de paret, una cosa similar apareix a l’església de Sant Jaume del Cas (Vall d’Àger-la Noguera). La porta d’entrada està aixoplugada per una galeria porxada que s’obre a un pati que devia ser l’antic fossar (foto 7).

El campanar es va construir al damunt de l’absis en una època posterior, és quadrangular i després es transforma en octogonal, amb una finestra oberta a cada punt cardinal (fotos 5 i 6), pràcticament idèntic al campanar de Sant Joan Baptista d’Escarlà (veure Sant Joan Baptista d’Escarlà a www.elcanutdelsminairons.cat).

L’aparell constructiu està format per carreus molt ben tallats i ordenats en filades uniformes i regulars (fotos 9 i 10). El llenat està bastit amb llosa del país.

Aquesta església es pot relacionar amb la de Sant Pere de Claramunt i la de Sant Salvador del mas de Fumàs, de finals del s. XI i principis del s. XII (construïda a principis del s. XII però amb els models constructius arquitectònics del s. XI.

Actualment no es pot accedir a l’interior de l’església, ja que el carrer està tallat a causa del perill d’enfonsament de les cases del costat, per aquest motiu no hi ha fotos de l’interior del temple.

Accés: Carretera 1311, Km 11,5 agafar el trencall de Clarament que està a 5,3 km.

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes.

Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu.

http://www.romanicodigital.com

SANTA LLÚCIA DE LA VILETA

On 17 de febrer de 2024 Per lluiscolomesfigueraIn Esglésies, ermites i capelles al sud de la Terreta, La TerretaDeixa un comentari

La Vileta és un llogaret format per una antiga caseria de població disseminada que formava part del poble de Claramunt, posteriorment va ser agregat al municipi de Fígols i des de l’any 1970 pertany a Tremp. Actualment les seves cases estan en un estat ruïnós (fotos 1, 2 i 3).

L’església de Santa Llúcia és un edifici d’una sola nau, amb volta de canó de perfil semicircular i reforçada amb tres arcs torals (fotos 4 i 5). La capçalera original devia estar formada per un absis semicircular orientat a l’est que ha desaparegut i que va ser substituir per una paret recta, però es conserva l’arc presbiteral que obria l’absis a la nau (foto 6).

La porta original estava situada a la paret nord i comunicava amb el cementiri, actualment està cegada i amagada dins del cor (foto 7). L’actual porta s’obre a la paret de ponent on hi ha una finestra d’una sola esqueixada modificada sobre una d’original de doble esqueixada (foto 8).

L’aparell constructiu està format per carreus molt ben tallats i ordenats en filades uniformes i regulars (fotos 9 i 10). El llenat està construït amb llosa del país (foto 11), l’estat actual de conservació és dolent.

Aquesta església es pot relacionar amb la de Sant Pere de Claramunt i la de Sant Salvador del mas de Fumàs, de finals del s.XI i principis del s.XII (construïda a principis del s.XII però amb els models constructius arquitectònics del s.XI.

Accés: Des de la carretera 1311, al quilòmetre 10,5, s’agafa una pista que surt en direcció nord, seguint aquesta carrerada s’arriba a la Vileta al cap de 970 metres.

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes.

Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu.