Aulàs és un poblet de la Terreta que formava part del municipi d’Espluga de Serra fins l’any 1970. Actualment pertany a Tremp. (foto 1)

L’església de Sant Martí d’Aulàs era sufragada de la de Sapeira. És un temple de petites dimensions, suficient per donar assistència espiritual als pocs habitants que vivien en aquest poble. És rectangular d’una sola nau amb el llenat de llosa del país i no presenta cap estil arquitectònic definit. Al mur nord s’hi va afegir una petita capella (foto 2), a la paret est hi ha un campanar d’espadanya de dos ulls que a l’any 1978 encara tenia les  dues campanes (foto 3). En aquest mur s’obre la porta amb un arc de mig punt i al seu damunt una finestra rodona feta amb pedra tosca del país (foto 4). L’altar està col·locat a la paret oest (foto 5). Dels objectes litúrgics que tenia, destaca una Veracreu  (foto 6) que actualment està dipositada al Museu d’Art Sacre de la Ribagorça, situat a l’església vella del Pont de Suert. 

Aulàs va quedar completament deshabitat els anys 60 del segle passat. L’any 1997 es va tornar a poblar amb neorurals, havent-hi més habitants actualment que en l’època de major ocupació abans de l’emigració que va patir tota la Terreta.

Actualment l’església fa les funcions de magatzem comunitari (foto 7) i com anècdota explicar que, al juliol de 2015 el bisbe de Lleida Mons. Joan Piris Frígola, durant la vista que va fer a totes les esglésies de la Terreta, quan va arribar a Aulàs, gairebé li agafa un bon ensurt quan va veure en què s’havia convertit el temple de la seva jurisdicció eclesiàstica (foto 8). 

Al costat de la paret de ponent hi ha l’antic fossar (foto 2). 

Accés:

Al km 101,4  de la N230 s’agafa el trencall que passa pel damunt del pont sobre el Noguera Ribagorçana, entrem a Catalunya i prenem la carretera-pista del Pont d’Orrit-Sapeira-el Castellet-Espluga de Serra. Fins al poble de Sapiera la pista està asfaltada encara que actualment el ferm està molt deteriorar. A partir d’aquí es converteix en pista de terra. Al km 8,1 girem a l’esquerra seguint en direcció oest (pal indicador: la Torre del Senyó-Aulàs). Al km 9,1 s’agafa el trencall de la dreta (pal indicador: Aulàs). Al km 11,5 s’arriba al poble d’Aulàs. 

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes.

Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu.

Possiblement fou l’església del castell de Castelleto de la Terreta.

És una església del s. XI que es va començar a construir per la capçalera amb un disseny de tres absis i segurament es va interrompre per algun conflicte d’aquella època, ja que no hi han restes de les parets perimetrals. Si s’hagués acabat de bastir segurament seria l’església més gran de la Terreta amb tres absis i tres naus?. Probablement es va fer per donar assistència espiritual  a la població que hi havia als voltants del castell de Castelleto de la Terreta. 

La interrupció de la seva construcció podia ser deguda a les disputes ocasionades arran del repartiment del comtat de Pallars. Els protagonistes foren dos cosins: Artau I de Pallars Sobirà i Ramon de V de Pallars Jussà. Hi ha un episodi documentat on s’explica que Artau I va cegar, punxant els ulls, al castlà de Castelleto de la Terreta per ser vassall de Ramon V.

Aquets esdeveniments podien haver provocat l’abandonament  d’aquest lloc i el desplaçament de la seva població a l’actual lloc del Castellet, per aquest motiu la seva església es va construir a finals del s. XII o a principis del s. XIII.

Està situada al costat del camí que va a la Collada del Castellet i actualment és un paller particular.

També es coneix com la Quadra del Mag. En èpoques pretèrites quan una construcció sobresortia per la seva grandària o dificultat es deia que ho havia fet el dimoni, els moros o un mag. Aquest nom es podria deure a l’obra de gran envergadura  (capçalera amb tres absis) i va queda paralitzada. 

De les restes que es conserven es pot observar la capçalera amb els tres absis: el situat a l’esquerra, el central que és el més gran i està tapat parcialment per una paret on hi ha una pilastra que aguanta la teulada del l’actual paller (foto 1) i l’absis de la dreta que es perllonga amb una mica de mur original (foto 2 i 3). És possible que la pedra de l’ara estigui aprofitada com a basament de la pilastra (foto 4).

Accés:

Des de la Carretera-pista que va des del Pont d’Orrit al Castellet i a Espluga de Serra, al Km 10,8 s’agafa l’antic camí que transcorre entre dues parets de pedres arrodonides de grans dimensions (foto 5) i en alguns trams encara s’hi pot veure l’empedrat original (foto 6). Al cap de 850 metres estarem al davant  de Quadra del Mag-Sant Feliu. Cal recordar que actualment és una propietat privada (Foto 7).

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.

www.enciclopedia.cat

El poble del Castellet formava part del municipi d’Espluga de Serra (la Terreta) fins l’any1970 i ara pertany a l’ajuntament de Tremp.

El temple de la Mare de Déu de l’Esperança és l’església del poble del Castellet i pertany a la parròquia d’Espluga de Serra. És un edifici d’una sola nau amb volta de canó feta amb pedra tosca del país i està aguantada per un arc toral. Està capçada per un absis semicircular orientat a l’est que es continua  amb la volta sense cap arc presbiteral (foto 1). Proper a l’obertura absidal s’obren dues capelles en els murs nord i sud, de forma quadrangular i amb volta de canó afegides posteriorment (foto 2), igual que la sagristia situada a  l’angle sud-est.

En el seu interior s’hi conserven les piles del baptisme i de l’aigua beneïda que estan al costat de la porta (foto 3). El cor està situat al damunt de l’entrada (foto 4).

A la façana oest s’obre la porta de l’església que és de mig punt amb grans dovelles. Al seu damunt hi ha una petita finestra rectangular amb una esqueixada. En aquesta paret s’alça un campanar d’espadanya de grans dimensions amb dos pisos. El pis inferior té dos ulls i el superior només un. Dues campanes de diferent mida ocupen els ulls del primer pis (foto 5).

La coberta està feta de llosa del país (foto 6)

La seva construcció podria datar-se de finals del s. XII o de principis del s. XIII.

Accés: Al km 101,4  de la N230 s’agafa el trencall que passa pel damunt del pont sobre el Noguera Ribagorçana, entrem a Catalunya i prenem la carretera-pista del Pont d’Orrit-Sapeira-el Castellet-Espluga de Serra. Al km 11,7 s’arriba al llogaret del Castellet (foto 7). 

Bibliografia

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes

Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu

Les primeres notícies documentals d’Espluga de Serra apareixen a finals del s. X (977 i 986). El llogaret estava format per l’església i el nucli de població situat al voltant d’una gran roca on hi havia el castell (foto 1 i 2 ).

Va ser un dels municipis de la Terreta fins l’any 1970, després aquest territori va ser adscrit al municipi de Tremp.

Santa Maria de les Neus és l’església de la parròquia d’Espluga de Serra, i d’ella en depenia Sant Climent de Torogó i la Mare de Déu de l’Esperança del Castellet.

L’actual església és de finals del segle XII o principis del XIII i devia substituir una d’anterior construïda a les darreries del X o a començament del XI.

És d’una sola nau (foto 3) amb volta de canó apuntada (foto 4) i capçada per un absis a llevant que va reemplaçar per una sagristia quadrangular (foto 5 A). Inicialment tenia un campanar d’espadanya i posteriorment es va convertir en una torre quadrangular que descansa directament damunt de la volta (foto 6). En època més recent s’hi van afegir dues capelles laterals obertes a les parets nord i sud (foto 5 B).

La porta està ubicada a la façana de migjorn, és d’arc de mig punt que arranca de la imposta, amb grans dovelles i un fris extradossat, a mode de guardapols, que està fet amb pedra tosca del país (foto 7).

Al seu  interior hi destaca una pila baptismal de pedra de grans dimensions feta d’una sola peça, encastada parcialment  a la paret. S’aguantava al damunt d’uns tros de columna i d’un capitell que segurament va ser aprofitat i portat d’un altre lloc. Aquesta estructura es va desmuntar (foto 8 i 9) i a l’agost de l’any 2017 havia desaparegut el capitell (foto 10) .

A la paret nord de l’església hi ha el cementiri del poble.

Bibliografia

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes

Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu

El topònim d’aquesta església-capella el podem situar a l’antic mas d’Olari que ha derivat amb el temps al nom actual de mas de l’Aulari.

El vilar Oliberanum es perd en la nit dels temps preromànics. Tres instruments conservats al Cartoral d’Alaó dels anys 845, 851 i 905 en parlen i probablement fou un domini d’Alaó a la zona del Solà. Aquesta zona està orientada a migjorn i permet dos conreus fonamentals: els cereals i l’olivera, ja que la Terreta és el límit septentrional del conreu d’aquest arbre. Això podria haver donat el nom al lloc.

Inicialment devia gaudir de certa autonomia, però quan es va crear el priorat dels Masos de Tamúrcia va passar a dependre d’aquest cenobi.

La capella devia estar en actiu fins a l’època moderna ja que surt en els inventaris relacionats amb la desamortització a mitjans del segle XIX.

L’actual mas de l’Aulari es va abandonar quan es va despoblar dràsticament la Terreta als anys seixanta del segle passat. Els seus propietaris van anar a viure a Tremp*. Actualment està en un estat de total ruïna i no permet poder identificar cap estructura que pogués haver format part de la capella (fotos 1,2 i 3). 

* Informació facilitada per Jesús Porté de casa Rafel dels Masos de Tamúrcia.

Accés:

0,0 km: Al km 103 de la N230 s’agafa la carretera asfaltada que porta a la Torre de Tamúrcia i a Espluga de Serra.

2,4 km: Agafem una pista a la dreta que baixa en direcció a la cabana de Talló.

2,5 km: Estem a prop de la cabana, girem en direcció est i ja veiem les restes del mas de l’Aulari.

2,58 km: Restes de l’era i del mas de l’Aulari.

Bibliografia

http://www.enciclopedia.cat

Durant l’edat mitjana el territori es configurava pel conjunt format  per un castell, una església i un nucli de població proper, més o menys gran, depenent de la zona on estava ubicat. 

L’església de la Mirabella podria ser el temple de l’antic poblament dels Masos de Tamúrcia, que està emplaçat a 160 metres (foto 1) i del castell de Corbins, situat al capdamunt del Tossal Gros, a 320 metres de distància (foto 2).

Les persones més velles del lloc li diuen la Vilavella encara que el nom ha derivat a Mirabella, que és com se’l coneix en l’actualitat. 

De l’església de la Mirabella només en queden les restes perimetrals del temple que era d’una sola nau (foto 3). La part més ben conservada és la de l’absis on encara hi queda un tros de la paret arrodonida d’aproximadament un metre d’alçada (foto 4 i 5). Es va construir amb uns carreus de pedra rectangular, ben tallats i sense polir. Es tracta d’una construcció romànica del s. XII de la mateixa època de Santa Maria de Miralles i de Sant Josep de la Torre de Tamúrcia. Una gran part de les pedres d’aquesta església van ser aprofitades per construir un corral situat uns metres més avall (foto 6).

Accés: 

0,0 km: Al km 103 de la N230 s’agafa la carretera asfaltada que porta a la Torre de Tamúrcia i a Espluga de Serra.

4,3 km: Agafem el  trencall a l’esquerra que va als Masos de Tamúrcia.

5,2 km: A 900 metes del trencall, prenem a la dreta una pista que passa pel costat de casa Alberto i va pujant en direcció nord-est.

6,2 km: Agafem el camí que envolta un camp en forma de triangle. Continuem pujant, ara la pista es transforma en dues roderes de tractor que arriba a un camp de conreu que té una bassa d’aigua a la part més alta del terreny. Les roderes passen pel mig de la finca que la traspassarem.

6,8 km: Continuem camp a través ascendint en direcció nord-est fins trobar un corral. 

7 km: Ensopeguem amb el corral que deixem a l’esquerra.

7,05 Km: Restes de l’església de la Mirabella.

Bibliografia

Catàleg de Béns  Culturals d’Interès Arquitectònic. Ajuntament de Tremp.

Arxiu Gavín de les Avellanes.

Les primeres notícies del lloc de la Torre de Tamúrcia són indirectes i estan relacionades amb adquisicions per part del monestir de Santa Maria d’Alaó al lloc de Tamurces, a finals del s.X.

L’església de Sant Josep és una construcció romànica del segle XII, d’una sola nau amb  coberta d’una volta de canó reforçada amb un arc toral. Està capçada per un absis semicircular precedit d’un arc presbiteral (foto 1). La seva estructura ha estat modificada al llarg dels anys incorporant dues capelles laterals a les parets nord i sud. Al seu interior hi ha un cor i recentment ha estat pintada i restaurada (foto 1 i 2).

La part exterior de l’absis presenta un ràfec bisellat suportat per un fris de petites mènsules que es perd a la cara nord, similar al que hi ha a Santa Maria de Miralles, a Sant Roc-Sant Esteve de Prullans (Castissent) i a la Mare de Déu de la Fabregada (Sant Esteve de la Sarga). Per damunt d’aquest ràfec, l’absis va ser aixecat per fer la teulada del mateix nivell que la nau (fotos 3 i 4).

La torre del campanar està situada a la paret de ponent (foto 5). La porta s’obre al migdia i està aixoplugada per un porxo. Anteriorment el llenat era de llosa que va  ser substituït per teula aràbiga (foto 6). 

Bibliografia

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes

Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu