El castell de Torre Amargós és una torre circular que només se’n conserven uns quatre metres d’alçada (foto 1 i 2). Està assentada sobre una esplanada rocosa d’uns 130 metres de llarg per 30 d’ample on s’estenen les poques cases que formaven aquest llogaret. Pascual Madoz informa que l’any 1849 hi havia quatre cases. A principis del s. XX hi havia 15 edificis i 26 habitants. Actualment està deshabitat.
La torre com que no està situada damunt de cap turó, és possible que tingués una muralla a la part nord-oest, similar al castell d’Alsamora. Actualment, es fa difícil la seva identificació perquè només presenta uns quatre metres d’alçada i perquè es troba dins d’un recinte en runes (casa i era) (foto 3 i 4).
Aquest castell està poc documentat, l’any 1099 Pere Ramon de Pallars Jussà donà el castell i el poble a Santa Maria de Mur.
Aquesta fortificació formava part de la línia fronterera del s. XI, situada a la part nord del Montsec juntament amb els castells de Castellnou del Montsec, Alsamora, Montanyana, Girbeta, Viacamp i Falç.
Accés:
0,0 km: N230. Km 88. Travessem el riu Noguera Ribagorçana per la C1311.
0,5 km: Deixem la C1311 i prenem a la dreta la carretera de la Central-Mont-rebei-Alsamora que va paral·lela al riu.
6,1 km: Deixem a la dreta la carretera que va a Mont-rebei, Alsamora i Sant Esteve de la Sarga. Agafem a l’esquerra una pista apta per a tot tipus de vehicles.
9,1 km: La Clua, continuem en direcció est.
12,7 km: Deixem la pista que porta a Castellnou del Montsec i girem en direcció oest.
12,8 km: Arribem al llogaret de Torre Amargós (foto 5).
El castell d’Espills està situat a l’extrem oest d’aquest poble que a la vegada està emplaçat en un esperó rocós del Grau d’Espills (foto 1). El llogaret forma un conjunt autoemmurallat on les cases ressegueixen el perímetre de la roca i amb un únic carrer central (foto 2). Aquest poble es va despoblar als anys seixanta del segle passat i actualment està totalment derruït (foto 3).
El nom d’Espills deriva d’Especulos, lloc de guaita. El castell era el més meridional de la marca Tolosana, sent la talaia més meridional de la frontera al s. X.
L’any 1055 es troba termenat entre Areny, Montanyana (1070) i Castissent (1077). Aquest castell va pertànyer al comtat de Pallars Jussà, però Artau I del Sobirà va trencar la Treva moltes vegades a Espills.
Al s. XII en el reagrupament feudal el castell d’Espills, com els d’Orrit, Areny i Sapeira, caigueren sota la dependència dels Erill. En el fogatge de 1381 hi consten 9 focs.
Pascual Madoz descriu: “tiene ocho casas y las ruinas de una antigua torre, restos de una fortificación…”
Malgrat d’aquesta notificació de mitjans del s. XIX, aquest castell es donava per perdut, però l’enderroc del paller de casa Batlle d’Espills, ha permès veure les restes de la torre rodona que està construïda amb carreus pocs desbastats i enganxats amb argamassa (fotos 4 i 5).
Està situat a l’extrem oest de l’únic carrer que té el poble i al costat de l’antic fossar (fotos 6 i 7). Controlava l’accés a la Terreta per la part sud i tenia contacte visual amb els castells d’Escarlà, Orrit i Areny.
Hi ha dues maneres d’accedir a Espills: una és per la pista que surt del km 94,3 de la N-230, travessa el riu Noguera Ribagorçana i va a la Ribereta. D’aquí surt una carrerada apta només per a vehicles tot terreny que ascendeix en direcció nord-est fins a Espills. No és recomanable utilitzar-la per l’oposició que hi ha a utilitzar-la per part del mas del Batlle d’Espills.
L’altra proposta utilitza el camí antic que passa pel Grau d’Espills, que és més interessant des del punt de vista paisatgístic.
Se surt del Pont d’Orrit i s’agafa la pista asfaltada que va a Sapeira-Esplugafreda fins al Graller.
0,0 km: Pont d’Orrit. Agafem la carretera que va a Saperia, al Castellet i a Espluga de Serra.
1,8 km: Deixem la carretera asfaltada que gira a l’esquerra. Seguim recte per la pista que va a Esplugafreda i a Tremp (pal indicador). La carrerada que ara s’agafa està en males condicions, per la qual cosa és recomanable seguir amb un vehicle 4×4.
2,8 km: Es deixa la pista de l’esquerra que va a una pedrera i continuem recte.
3,7 km: Travessem el gual del barranc d’Esplugafreda. Ara la pista es va enfilant fent ramanxoles i guanyant alçaria.
5,7 km: A la dreta tenim el poble d’Esplugafreda que està a escassos 100 metres.
8,1 km: Ara travessem el gual del barranc dels Botets, en aquest punt, a vegades s’hi poden torbar còdols de grans dimensions que ha arrossegat l’aigua. Continuem per la pista que va pujant i guanyant alçària.
12,3 km: A l’esquerra hi ha el Graller d’Esplugafreda.
12,5 km: A l’esquerra surt el trencall que ascendeix en direcció oest. Fins aquí s’hi pot arribar en un vehicle no 4×4 encara que amb moltes dificultats.
Per anar per aquesta pista i fer aquest nou tram es necessita un cotxe tot terreny.
0:0 km: La pista ascendeix en direcció oest i passa pel costat sud del Tossal de l’Abadia (1.290m).
0.5 km: Tossal de l’Abadia, a partir d’aquí la carrerada va descendint fent ramanxoles.
2.3 km: A la dreta hi ha un dipòsit d’aigua per a la lluita contra els incendis forestals.
3.4 km: En aquest punt s’ha de deixar el vehicle i continuar a peu per l’antic camí que porta a Espills i que surt en direcció oest. En aquest punt es poden contemplar les impressionants vistes del cingle de la Cova Negra (foto 8). S’inicia el descens per l’únic pas que passa pels peus del cingle de la Serreta del Mig. El camí encara conserva els esgraons i l’empedrat que el feien més transitable (foto 9).
4.8 km: S’arriba a Espills, per entrar al poble només es pot fer per dues entrades, una està situada a la part sud i l’altra a la part est que, mitjançant una rampa, permet l’accés al poble per “lo Portal” (foto 10).
Bibliografia
Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV
Pascual Madoz . Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid 1845.
El castell d’Escalà formava part de la marca tolosana del s. IX a la Terreta i amb el temps devia estar vinculat al d’Espills. A ponent de la roca que hi ha al costat de l’església (foto 1) s’hi poden veure els vestigis d’una fortificació com la part d’una paret arrodonida seguint el perímetre de la roca i una arcada per aguantar el mur que puja al costat de la roca (foto 2). Novament la toponímia ens ajuda a la localització d’aquest castell. Al poble d’Escarlà hi ha la roca del castell i damunt seu hi ha casa Castellà.
El castell devia estar format per una torre rodona que estava totalment assentada al damunt de la roca (foto 3). Amb el temps una part de la torre va formar part de casa Castellà (foto 4).
El castell d’Escarlà defensava aquesta població i tenia la funció de guaita i el control visual del sud i de l’oest de la Terreta, controlant la riba esquerra del riu Noguera Ribagorçana (fotos 5 i 6).
Accés:
El recorregut és el mateix del que està descrit per anar a l’església de Sant Joan Baptistad’Escarlà
El castell de Santa Eulàlia surt documentat en diversos diplomes del s. XI. Encara que la seva localització exacta no s’havia trobat, tot feia pensar que devia estar situat proper a l’església de Sant Cosme (vegeu: https://elcanutdelsminairons.cat/2023/03/10/sant-cosme/.
En dos documents dels anys 1055 i 1056 que fan referència al castell d’Areny, aquest estava termenat a llevant pels castells de Santa Eulàlia i el d’Espills. L’any 1085 torna a aparèixer, Ava i els seus fills lliuren a Santa Maria de la Seu i al seu bisbe Bernat Guillem, l’església de Sant Feliu del Castellet (vegeu: https://elcanutdelsminairons.cat/2022/12/03/sant-feliu-del-castellet/). Els termenals d’aquesta església eren: coll del Moixà a llevant, el diu Noguera Ribagorçana a ponent, al nord el puig de Cornells i el castro Sanchta Euliaie a migjorn.
Aquest castell es devia construir durant la primera meitat del s. XI i va tenir una vida breu. La seva funció era bàsicament l’observació del territori sud-oest i la de comunicació amb els diferents castells de la Terreta (foto 1 i 2). Una vegada la contrada es va consolidar i conformar amb el nou ordre comtal, segurament va annexar-se al castell d’Espills.
Del castell només en queden els fonaments d’una torre rodona d’uns 6 metres de diàmetre, en la part est es pot veure la forma arrodonida de la paret (fotos 3 i 4). Aquesta no és molt ampla, la qual cosa indica que el castell no devia ser molt alt, donat que, per a la seva funció, no li calia molta alçada a l’estar localitzat al capdamunt del Pic de Sant Cosme que li donava una visió de 360º de tot el territori (5). Com que estava situat en un indret que no controlava cap lloc de pas, no li calia fer una funció defensiva. Als seus volants es pot veure l’enderroc enmig dels matolls (fotos 6 i 7).
Formava part del complex castell-població i església de Sant Cosme (des del castell fins a l’església hi ha uns 200 metres en línia recta) (foto 8).
Bibliografia
Enciclopèdia Romànica de Catalunya. Vol. XV.
Enciclopedia.cat
Accés
Una part del trajecte es pot fer en vehicle 4×4 (10,9 km) i els darrers 3 km s’han de fer necessàriament a peu sense gran dificultat.
0:0 km: El Pont d’Orrit, Agafem la pista asfaltada que va a Sapeira, Aulàs, el Castellet i Espluga de Serra.
1,7 km: Deixem la pista asfaltada que gira a l’esquerra. Seguim recte per la pista que va a Esplugafreda i a Tremp (pal indicador).
3,6 km: Travessem el gual del barranc d’Esplugafreda i continuem per la pista que ara comença a guanyar alçada fem amples ramanxoles.
5,6 km: A la dreta hi ha el poble d’Esplugafreda que està a escassos 100 metres.
6,6 km: La pista passa per sota dels cingles de Turmeda.
6,7 km: En aquest punt, baixant a la dreta, es troba molt a prop el forat del Botet de casa el Rei i les restes de la casa del mateix nom.
8,3 km: Ara travessem el gual del barranc dels Botets, en aquest punt, a vegades s’hi poden trobar còdols de grans dimensions que ha arrossegat l’aigua. Continuem per la pista que va pujant i guanyant alçària.
10,9 km: Deixem la pista que va a Tremp. Agafem una pista que surt a la dreta i gira en direcció nord. És una carrerada on només hi ha les dues roderes de vehicle.
12,9 km: Acaba la carrerada, seguim en direcció oest per les carrerades del ramat, per anar a trobar la carena que a poc a poc, va girant en direcció nord (foto 1).
La primera notícia del castell de Sapeira data del s. X en un instrument alaonés que cita el lloc com Illa Petra. Si es tenen en compte els termenals d’Areny, el castell de Sapeira no sorgí fins a mitjans del s. XI i com a resultat del procés d’encastellament feudal de l’antic pagus Orritensis. També es troba esmentat en les convinences pallareses dels anys 1064, 1072, 1076 i 1080 i sempre dins del comtat de Pallars Jussà. Artau I de Pallars Sobirà no es va conformar amb aquests pactes de distribució territorial i sovint va trencar la Treva del Senyor i va occir (matar) homes a Sapeira.
La senyoria del Sapeira va estar en mans dels Erill. En el fogatjament de 1381 hi consten 12 focs.
Ferran d’Antequera l’any 1414 lliurà a Guerau Alemany el castell de Sapeira, en la sotsvegueria de Pallars, quan va ser pres el darrer comte de Pallars.
La nissaga dels Sullà seran els senyors de Sapeira des de 1494, de forma ininterrompuda al llarg de 425 anys i de 14 generacions.
El castell estava situat al capdamunt de la roca del castell, inicialment tenia una torre rodona que segurament va ser enderrocada al finalitzar la guerra de Successió. Durant la Guerra dels Segadors aquest castell va canviar de mans en quatre ocasions, provocant una gran destrucció tant de la fortalesa com del poble de Sapeira.
Durant la guerra de Successió no hi ha constància de què el castell de Sapeira participés en aquest conflicte bèl·lic. Com que Sullà era austriacista, com a càstig li devien obligar a destruir la fortificació.
L’enginyer militar Juan Muñoz de Ruesta ser l’encarregat de visitar “las plazas, castillos y cases Fuertes de algunos beguerios a la parte de Montblanc, Cervera i Lérida” entre el 17 d’abril de 1711 i el 30 d’octubre de 1718 per tal d’avaluar el risc que podien tenir les fortificacions del país una vegada derrotada Catalunya peer les tropes de Felip V, diu del castell de Sapeira: (Sic) “ Dista de Trem cinco horas esta situado en alto cercado de Montañas. Es este lugar de Da Antonia Berart residente en Aren. Tiene diez y seis Vezinos. El Castillo estubo situado sobre peñasco junto al Lugar, fue demolido por la tropas de SM Junto al Castillo ha reedificado, la Señora, Una Casa para poner los granos de la rentas; no es nada fuerte”.
Aquest edifici es coneix com la “Casa Nova” i era el casalici dels Sullà quan venien a Sapeira.
La casa Nova va passar a ser l’ajuntament del poble l’any 1921 quan mor el darrer Sullà i actualment és la seu de l’associació de Veïns de Sapeira.
Pràcticament, no en queden restes del castell, es podria fer una reconstrucció de com seria al s. XI (foto 1) pel que diu Francisco Sullà en el “Llibre de Memòries de Joseph Sullà de Sapeira” (foto 2), una vegada acabada la guerra dels Segadors va refer i fortificar el castell que podria tenir aquesta imatge (foto 3).
Actualment, només en queda part de la muralla (fotos 4, 5, 6, i 7) i el trull (foto 8).
L’any 2003 l’Ajuntament de Tremp i la Fundació Territori i paisatge van construir el mirador de ferro situat a la roca del castell, dins del projecte de la Ruta de la Vall dels Voltors (foto 9).
Bibliografia:
Enciclopèdia Romànica de Catalunya. Vol. XV.
Catàleg del patrimoni arquitectònic, paisatgístic i ambiental de l’Ajuntament de Tremp.
Visita del ingeniero militar Juan Muñoz de Ruesta al veguerio de Lérida y al sub-veguerio de Pallars. www.ub.edu/geocrit/b3w-611.htm
Simulació 3D del castell de Sapiera. Anna Meelker de Tercui.
L’any 904 el valí de Lleida Lubb ibn Muhàmmad, des de Balaguer i passant pel coll d’Ares, fa una incursió al Pallars entrant per la Terreta. Les cròniques musulmanes descriuen que van destruir els castells de Castissent i d’Aulàs. Això indica que al s. X ja existia el castell en aquest petit llogaret.
En la convinença de l’any 1073 entre Ramon V i Artau I, aquest se’n reserva la tinença. El castell es troba també documentat l’any 1084 en què Gausbert Ramon donà a l’abat Bernat i als monjos d’Alaó un home dit Altemir Baró que tenia incastello Aulà (Aulàs). L’església de Sant Feliu de Castellet hi tenia alous l’any 1085. En el fogatge de 1381 hi havia dos focs. El 1553 hi havia set focs i formava part de la baronia dels Erill. L’any 1831, fi de l’Antic Règim, la família Perucho en tenia el domini.
El castell estava situat al capdamunt de la roca que s’entén d’est a oest (fotos 1 i 2). A la part sud hi han arrecerades les cases formant un únic carrer entre la roca i les seves parets. Al vessant nord i aprofitant la inclinació del penyal hi ha els cellers de les cases del poble i el cementiri nou.
Hi ha restes de carreus del que podria correspondre a una torre (punt més alt de la roca). També s’hi troben parets amb pedres ben tallades que pertanyerien a l’antic castell (fotos 2, 3 i 4).
Per accedir-hi cal agafar el camí del cementiri i en el moment que el gira, cal grimpar en direcció est al capdamunt de la roca fins al punt més alt del penyal sense cap dificultat.
La tradició oral diu que l’antic poblat del Castellet estava situat a l’altra banda del barranc del Clot del Roure, a l’obac, prop de la “quadra del mac” (església de Sant Feliu) i al peu de la roca del castell del Mai (Mall).
El Castellet de la Terreta fou objecte de lluites i d’acords en el repartiment del comtat pallarès. L’any 1073, Artau I del Sobirà donà a Ramon V del Jussà, el Castellet amb tots els seus termes, pertinences i els seus drets. Aquesta situació durà poc perquè l’any 1094, en l’acord definitiu entre Ramon V i Artau II, el primer lliura a Artau II de Sobirà, a la seva dona Eslonça i el seu germà Ot, el lloc del Castellet.
La comtessa Eslonça, vers l’any 1112 deixà al monestir de Gerri un home que tenia en domini íntegre al Castellet, això demostra que el Castellet i Espluga de Serra pertanyien al comtat de Pallars Sobirà.
Aquest castell no estava localitzat, novament la toponímia ens ha ajudat a descobrir-lo. Entre el barranc del Clot del Roure i el de la Rovelló hi ha una roca cilíndrica i de grans dimensions (fotos 1 i 2) que es coneix com el castell del Mai (Mall) i al seu peu, hi ha les restes de l’església de Sant Feliu (vegeu: https://elcanutdelsminairons.cat/2022/12/03/sant-feliu-del-castellet/) que seria l’església del castell. Ascendint fins a aquest lloc trobem les restes del castell.
Als voltants de la roca, especialment en la part sud i oest, es troben gran quantitat de pedres rodones, altres desbastades i en alguns llocs s’insinuen parets. També apareixen lloses que s’han hagut de portar expressament, ja que no és la pedra habitual d’aquest lloc (fotos 3 i 4).
Des d’aquest indret es manté contacte visual amb els castells de Llastarri, Aulàs, Sapeira i Espluga de Serra (foto 5) i controlava al camí del Castellet a la collada del mateix nom (foto 6), lloc d’accés a la Conca de Tremp per Santa Engràcia i Salàs de Pallars.
Accés:
0,0 km: El Castellet, agafem la pista en direcció sud-est que porta a Sapeira i al Pont d’Orrit.
0,4 km: A l’esquerra hi ha la font de la Canal (foto 7) que normalment està seca si el país no està amarat. A l’esquerra hi ha un abeurador del ramat.
0.x km: Pilaret de Sant Isidre (foto 8).
0,9 km: Pal indicador (foto 9), deixem la pista i agafem el camí a l’esquerra que porta a la Collada del Castellet. El camí és ample i franquejat per un mur de pedra que encara conserva l’empedrat original (fotos 19 i 11). El caminal transcorre pel mig de la rourera de Castell Tallat-la Vilavella.
1,2 km: Barranc del Clot del Roure. Travessem la seva llera i prenem el camí que ara passa pel mig d’antics camps de conreu.
1,8 km: Deixem el camí i pugem uns 114 m d’alçada camp a través en direcció nord-est buscant el millor pas enmig d’alzines i roures tenint com a punt de referència la roca del Castell del Mai.
2,1 km: Castell de Castellet de la Terreta.
Bibliografia
Enciclopèdia Romànica de Catalunya. Vol. XV.
Catàleg del patrimoni arquitectònic, paisatgístic i ambiental de l’Ajuntament de Tremp.
Informació oral facilitada per Ramon Moli, de casa Tarrobella del Castellet.
Els primers documents que citen el castell d’Espluga de Serra daten del s. X (977 i 986), mentre que el terme es menciona de manera específica l’any 1085.
L’any 1122 fou lliurat en penyora per Artau III a Bernat Ramon de Pallars Jussà, per tal de dirimir totes les querelles i disputes que tenien els dos cosins. Sembla que restà en mans del comtat de Pallars Sobirà fins al s. XIII. Arnau Roger I de Pallars Sobirà, l’any 1288 deixà el castell al seu fill natural, anomenat el bord de Pallars, en feu honorat, és a dir, sense servei però amb homenatge. L’any 1381 figura a la sotsvegueria de Pallars amb 6 focs i sota el domini de Ramon de Claramunt.
El rei Ferran el Catòlic, el 30 d’octubre de 1484, des de Sevilla, comunica al comte de Cardona la felicitació per les seves campanyes contra el comte de Pallars Hug Roger III: “e mes lo que tant treballes en pendre les fortalezes de Santangratia, Spluga de Serra,..”. L’any 1553 es trobava sota la senyoria dels Mur i en aquell moment hi havia 13 focs.
L’enginyer militar Juan Muñoz de Ruesta va ser l’encarregat de visitar “las plazas, castillos y casas Fuertes de algunos beguerios a la parte de Montblanc, Cervera i Lérida”. Entre el 17 d’abril de 1711 i el 30 d’octubre de 1718, va avaluar el risc que podien tenir les fortificacions del país, una vegada derrotada Catalunya davant les tropes de Felip V, i en el seu informe diu: (Sic) “Dista de Trem cinco horas situado en alto. Es este lugar de Da Maria Rivera residente en Barzelona. Tiene ocho vezinos, y junto al lugar en lo eminente de un Peñasco inaccesible ai una Cassa, que por raçon de la siutacion era fuerte: fue demolida por el Governador de Aren cinco años hace”.
El castell es troba al mig del poble, damunt de la roca que està a 1.199 m d’altitud en una plataforma calcària molt irregular (fotos 1 i 2). Perimetralment, es poden veure restes dels murs del castell que segueixen l’orografia de la roca, encara que la major part de la muralla ha desaparegut i les seves pedres han servit per construir les cases del poble (fotos 3 i 4).
Per accedir-hi cal grimpar el penyal per la part est, amb certa dificultat, donat que no hi ha cap pas definit. L’altiplà de la roca del castell està plena de vegetació, la qual cosa dificulta observar les restes. Aproximadament al mig hi ha una depressió del terreny d’uns 1,5 x 1,5 m que podria correspondre a un aljub.
El castell d’Espluga de Serra controlava dos camins. El que porta al coll de Serradell i permetia l’accés directe al Pallars per la Pobla de Segur i el del coll de la Pedra Fitada que porta a Corroncui, per la Creu de Ferri, i a Pinyana i Cadolla, per la serra de Camporan, permeten, tant l’entrada al Pallars com a l’Alta Ribagorça (fotos 5 i 6).
Accés:
Espluga de Serra, la Terreta (Pallars Jussà)
Bibliografia
Enciclopèdia Romànica de Catalunya. Vol. XV.
Catàleg del patrimoni arquitectònic, paisatgístic i ambiental de l’Ajuntament de Tremp.
El cartulari d’Alaó reuneix una col·lecció de documents referents al castell de Guirbi o Gorvi datats a finals del s X. Segons Rubiò i Los es tractaria del castell de Corbins, muntanya situada propera a la Torre de Tamúrcia. En un document de l’any 886 apareix Corbinus que forma part d’un annex de Miralias (Miralles). Aquesta localització datada l’any 879, concorda amb unes terres que tenia Esclua al castell de Miralles dita Curvinus. A partir de l’any 970 es torna a trobar documentació on s’esmenta que en aquest lloc hi ha un castell. A partir de l’any 1020, desapareix tota referència a aquest topònim.
En la convinença entre els comtes Ramon V i Valença amb els seus fills l’any 1070, d’una banda, i Bertran At de Montanyana d’altra, s’esmenta la infeudació d’un castro de Castel Vetre entre Miralles i la Torre de Tamúrcia, que podria ser el castell de Corbins.
Alguns historiadors proposen que aquest castell estaria situat per la zona de la Pedra Fitada. La seva missió seria controlar el coll del mateix nom i d’aquesta manera dominar el camí que porta a Corroncui, per la Creu de Ferri, i a Pinyana i Cadolla, per la serra de Camporan. Caminant per aquesta zona no es troba cap resta de construcció que pogués haver estat un castell. Per altra banda, els documents indiquen que estaria situat a prop de Miralles (des d’aquesta localització fins a la Pedra Fitada hi ha 8 km en línia recta).
A trobar aquest castell hi han ajudat tres coses. En primer lloc, els documents on surt diuen que ha de ser proper al nucli de Miralles. En segon lloc, la toponímia de la zona, la muntanya que està davant de la serra de Sant Gervàs es coneix com el Tossal de Cornells i també per la Torre del Senyor segons l’ICGC. Finalment, el trinomi de població, església i castell, habitual durant l’edat mitjana. A la part oest del Tossal hi ha les restes d’un poblat conegut actualment com la borda de la Cisca (fotos 1, 2 i 3). Proper a aquestes ruïnes es troba l’església de la Mirabella (foto 4) (vegeu: Esglésies, Ermites i Capelles de la Terreta a: (https://elcanutdelsminairons.cat/2022/10/27/esglesia-de-la-mirabella-dels-masos-de-tamurcia/), només cal pujar fins al capdamunt del Tossal per descobrir les restes del castell de Corbins.
Del castell només en queden uns vestigis formats per un conjunt de pedres en una àrea circular i amb una depressió central, sense poder identificar cap més estructura (fotos 5 i 6).
Aquest castell no controlava cap camí de pas, tenia una funció de control i de visualització de tot el territori, ja que tenia vista de 360º de tota la Terreta (foto 7). Mantenia una visió directa amb els castells de Llastarri, Miralles, Espluga de Serra, el Castellet de la Terreta, Aulàs, Sapeira, Orrit, Areny de Noguera i Santa Eulàlia (fotos 8, 9 i 10).
Accés:
Per accedir al castell de Corbins se surt dels Masos de Tamúrcia.
0,0 km: Masos de Tamúrcia, al costat de casa Rafel s’agafa l’antic camí de la Mirabella que actualment s’hi pot passar amb vehicle tot terreny.
0,2 km: A l’esquerra hi ha el pilaret de Sant Pere Màrtir (foto 11), continuem pujant en direcció nord-est. Al llarg del camí trobarem barreres o fil elèctric per evitar que els animals que peixen en aquest indret es puguin escapar, per la qual cosa cal ser respectuosos i tornar a tancar els dispositius que hi trobarem.
1 km: Estem al pla de la Serra, deixem el camí de la Mirabella i prenem la pista que puja en direcció nord, passem per la partida de Comaroure.
1,8 km: La pista agrícola acaba aquí, si s’ha pujat en vehicle tot terreny cal deixar-lo en aquest indret. Es continua en direcció est sense cap camí definit.
2 km: Trobem les restes de la borda de la Cisca (foto 1).
2,1 km: Enmig d’alzines hi ha un petit promontori on es troben les restes de l’antic poblament de Corbins, es poden veure estructures circulars i alguna paret recta (fotos 2 i 3). Girem en direcció sud-est entre les espones dels camps conreats.
2,3 km: Restes de l’església de la Mirabella (foto 4. Sense cap camí definit i camp a través, anem en direcció est guanyant alçada per pujar al capdamunt del Tossal.
2,7 km: Esplanada del Tossal on trobarem les restes del castell de Corbins (fotos 5 i 6).
La primera vegada que surt documentat aquest castell va ser l’any 837. Vers l’any 964 era el centre administratiu i militar que organitzava la vall de Miralles que comprenia els llocs de la Torre de Tamúrcia, Llastarri, la Paül, la Paduleta, l’Espinalb i Corbins entre altres. Va ser sempre cobejat pel veí monestir d’Alaó.
La seva fortalesa fou seu i casal de la destacada nissaga dels Miralles que provenien de la Sarga d’Orrit i eren feudataris del comte Ramon V de Pallars Jussà. A finals de l’edat mitjana la seva baronia va ser ostentada pels abats d’Alaó i com a tals assistien a les Corts del Principat.
El castell de Miralles està ubicat en una curta carena rocosa que acaba en un petit turó situat a 897,6 metres d’alçada, que dona al damunt del barranc del mateix nom (foto 1). Queden poques restes del castell, la torre és quadrangular i gairebé no es troben fragments dels seus murs (foto 2). Estava envoltat per una muralla que ressegueix l’orografia del turó, encara que en queden poques restes (fotos 3, 4, 5 i 6).
A la part sud del castell encara s’hi poden veure les restes del poblat de Miralles (fotos 7, 8 i 9) que en el fogatjament del s. XIV s’esmenta la parròquia de Miralles amb sis focs. Aquest poblament va estar habitat fins al s. XVIII. A uns cent metres en direcció nord, hi ha l’església de Santa Maria de Miralles (foto 10) (vegeu: Santa Maria de Miralles/Esglésies, ermites i capelles de la Terreta a www.elcanutdelsminairons.cat).
El castell de Miralles controlava el coll de Llastarri (fotos 10 i 11), pas obligatori per passar de la Terreta cap a la Ribagorça i els Pallars pel coll de Sant Roc de Viu.
Accés: Des de la N 230 abans d’arribar al primer túnel de Soperia, s’agafa una pista a la dreta que travessa el riu Noguera Ribagorçana i que condueix al molí de Sopeira i va paral·lela al canal de l’ENHER.
0,0 km: Pont que travessa el riu Noguera Ribagorçana, a l’esquerra i a uns 70 metres podem veure la presa del “contraembassament” de Soperia. Agafem la pista en direcció sud.
0,4 km: Prenem la pista de l’esquerra que va paral·lela al canal de Sopeira a Castissent.
1,3 km: Travessem la canal i prenem la pista que passa just pel davant de Sant Gregori (pal indicador: Santa Maria de Miralles, Llasterri i Adons). A partir d’aquí la pista està en molt mal estat i travessa tres vegades el barranc de Miralles.
3,5 km: La pista ara s’enfila amunt en direcció nord fent vàries corbes per guanyar alçada.
4,3 km: S’arriba a una petita esplanada davant de les restes de l’església de Santa Maria de Miralles. Deixem la pista i agafem un caminet en direcció sud per anar a trobar l’absis de l’església i arribar a la petita esplanada que hi ha a l’entrada del temple. Anem en direcció sud sense cap camí definit seguin la petita carena rocosa que ens portarà al castell de Miralles.
El canut dels minairons 