Aquesta església estaria situada a l’actual mas de Barreda (foto 1 i 2). Era una granja del monestir d’Alaó ubicada a l’antic terme municipal de Sapeira. Es troba documentada a l’any 1010 com a termenal de Sant Esteve de la Sarga (veure Sant Esteve de la Sarga d’Aulàs a http://www.elcanutdelsminairons.cat).

La possessió d’aquesta església va ser força disputada entre el monestir d’Alaó i els senyors de Sapeira.

L’any 1078 el bisbe Ramon Dalmau de Roda es preocupà de refer el patrimoni alaonès. Entre altres, va trametre llegats a Guiu de Sapeira perquè anés al monestir d’Alaó i fes dret de l’alou (és a dir, que demostrés la seva propietat) de Sant Esteve de Barreda, que retenia injustament des de feia temps. Durant el judici no va poder demostrar la seva propietat, motiu pel qual, tant Pere Rodball de Sapeira com el propi Guiu, en jurament davant l’altar de l’abadia es van encomanar en qualitat de fidels cavallers a l’abat i als monjos d’Alaó a canvi de continuar tenint-la en feu (és a dir, en possessió i per ús i gaudi pagant el corresponent delme). Els conflictes no es deurien solucionar, ja que l’any 1346 Berenguer de Sant Serni va procedir a l’ocupació del mas de Barreda, que seguia sent propietat del monestir.   

Curiosament l’any 1205 un descendent d’aquest lloc,  Pere de Barreda, esdevingué escrivent i prior del monestir d’Aaló.

No es coneix exactament la ubicació de l’església dins l’actual mas. Però recentment, a l’efectuar unes obres de remodelació en el seu interior, al darrera d’una paret ha aparegut la pila baptismal (informació i fotografia 3 facilitada per Àlex de Barreda). 

Accés: 

Proposo fer un camí circular per gaudir de l’obac de Sapeira.

0,0 km: Plaça de Sapeira, sortim en direcció al portal i agafem el camí de les masies i del Solà (pal indicador: font de Pereta). Continuem baixant en direcció oest. A l’esquerra hi han els antics femers de les cases del poble.

0,4 km: A l’esquerra es troba la font de Pereta. Continuem baixant.

1,1 km: Després de dues ramanxoles travessem la llau de la font de la Cometa.

1,3 km: Trobem la pista agrícola que travessa l’obac de Sapeira que l’agafarem a l’esquerra, continuarem en direcció oest.

2,4 km: A l’esquerra baixa la pista que després prendrem de tornada.

2,6 km: A la dreta trobem l’accés que porta al punt d’aigua per a incendis forestals que agafarem. 

2,8 km: Punt d’aigua per a incendis forestals que recull l’aigua de la font de la Carbonera. Baixem en direcció nord per anar a trobar la pista d’accés al mas.

2,9 km: Pista d’accés al mas de Barreda, estem a 50 metres del conjunt de la casa, de l’era i els corrals. Cal recordar que és una propietat privada. Refem el camí que hem fet fins ara.

3,4 km: Agafem la pista a la dreta que baixa del bosc de Barreda.

5,0 km: Corba de Penyarroia.

5,8 km: Arribem al Bancal.

6,9 km. Plaça de Sapeira.

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.

http://www.enciclopedia.cat

La capella de Sant Pere Màrtir de Sapeira està totalment desapareguda. La importància de fer aquest escrit és per explicar  que en aquest oratori hi havia una servitud en forma de capellania. Aquesta consistia en dir-hi misses de forma periòdica per l’ànima d’una persona que ho havia deixat encarregat i, a canvi, el capellà de Sapeira rebia una petita renda. 

Estava situada al costat del portal  i per tant era fóra del perímetre protegit del poble. També se la coneixia per la capella de Coró. Al costat de la roca fa anys encara s’hi podia veure l’arrencament de la volta quan s’havia transformat en el femer de Coró (foto 1). Actualment el lloc on hi havia la capella s’ha transformat en un magatzem particular (foto 2).

L’any 1695 Joan Rius va establir una “Piadosa Fundació de la Capellania sota l’advocació de Sant Joan Baptista de la Capella de Sant Pere Màrtir de Sapeira” (foto 3), per tal de celebrar-hi dues misses a la setmana i el dia 6 de juliol. Aquesta litúrgia va durar fins a l’any 1850, segurament quan devia desaparèixer la capella.

Les capellanies són fundacions perpètues fetes amb l’obligació de dir un nombre de misses o altres càrregues espirituals que ha de complir el posseïdor  de la capellania, en aquest cas el capellà de la parròquia de Sapeira, en la forma i en el lloc previst pel fundador.

Daten de l’edat mitjana, ja que a tot ofici eclesiàstic li corresponia un benefici, ingressos o rendes. La constitució de les capellanies va ser un dels pilars bàsics de l’economia de l’Església. El seu objectiu era doble: primer contribuir a la salvació de l’ànima i segon, generar una renda que permetés mantenir un capellà de forma vitalícia.

La variable espiritual consistia en una acte suprem de pietat religiosa, amb una important significació redemptora que perseguia, en últim terme, la salvació eterna del donant. Més encara quan es pensava que la major part de les persones havien de passar pel purgatori per acabar de redimir les penes, com a pas transitori per arribar al cel. 

Des del purgatori només es podien redimir les penes amb l’ajuda de les accions fetes des de la Terra abans de morir o fetes posteriorment, per aquest motiu s’havien de deixar per escrit o eren encomanades pels seus familiars. 

Hi havia dos tipus de capellanies: les col·latives i les laïcals. En les primeres, els béns es donen directament a l’Església. En les segones els béns pertanyen al fundador  i es marquen quins recursos, en forma de rendes, estan vinculats a la capellania. Tot això havia de constar en un testament notarial.

La fundació de les capellanies va constituir una pràctica molt difosa a Espanya i a les colònies d’Amèrica durant els segles XVI al XVIII.

La capellania es constitueix amb una escriptura notarial i intervenen tres actors: el fundador, el patró i del capellà. El primer aportava els mitjans econòmics per a la fundació i el sosteniment de capellà. El patró vetllava pel compliment de les clàusules que s’havien estipulat i el capellà realitzava les càrregues espirituals  (normalment misses) en nombre i en els dies senyalats en la memòria. 

Les capellanies naixien per a ser perpètues. 

A la part oest del poble de Sapeira i al capdamunt d’un petit turonet situat a 1.054 metres d’alçada, es troben les restes d’una església-capella que es coneix amb el nom de l’ermita de la Costa (foto 1). Només se’n pot observar el perímetre de les parets (fotos 2 i 3) ja que està totalment enderrocada. Es tractaria d’una petita capella d’una sola nau capçada per un absis semicircular orientat a l’est (foto 4).

Segurament les pedres d’aquest temple deurien s’haurien aprofitat per bastir les eres i les cases del poble, ja que aquesta està situada a uns 340 metres de distància del camí de les eres. L’any 1887 es va construir el cementiri nou de Sapeira molt a prop d’aquesta capella (93 metres) i molt probablement s’haurien utilitzat part de les pedres per fer aquesta nova construcció. 

Aquesta església no surt en cap document de la Terreta, per la qual cosa es desconeix quan es va construir i a quina advocació estava dedicada. 

Accés: Se surt de l’Alzineta (plaça de l’església) (foto 5) i es continua en direcció oest pel camí de les eres fins a la darrera edificació del poble (200 metres) (foto 6). Ara se segueix pel camí del cementiri que gira lleugerament en direcció sud-oest (foto 7), per anar a trobar les Rocasses i continuem en direcció oest (foto 8). Se segueix per la lloma de la Costa que puja lleugerament (fotos 9 i 10). A uns 400 metres es deixa el camí que va al cementiri i es continua per la carena ascendint enmig d’argelagues i rebolls d’alzina (foto 11), fins arribar al capdamunt del turonet on trobarem les restes de l’ermita de la Costa (530 metres). Des d’aquest punt es pot gaudir d’una vista de 360º de la Terreta.

L’església de Santa Maria de Sapeira formava part de la parròquia del mateix nom juntament amb la d’Aulàs que n’era sufragada.  

Està situada a la part més alta del poble, al seu costat hi havia l’antic fossar i tancava el poble per la part oest, costat amb costat amb l’antiga muralla que pujava des del castell.

El primer temple es devia construir a finals del s. X o a principis del s. XI com va succeir en la majoria de pobles de la Terreta. D’aquesta època només en queden les restes d’un fragment de la paret sud (foto 1). Segurament degut a l’increment de la població de Sapeira, al s. XIII es va construir un nou temple més gran que l’anterior, d’una sola nau i capçada amb un absis semicircular precedit per un arc presbiteral. La volta és de canó i està apuntada, arranca d’una imposta bisellada i està aguantada per dos arcs torals (fotos 2 i 3). El campanar era quadrangular  amb quatre finestres per posar quatre campanes i estava col·locat damunt de la coberta. Actualment encara es conserven tres campanes originals (foto 4 i 5). 

Aquesta església amb el temps va sofrir més canvis, s’hi van afegir dues capelles laterals, una a la paret nord (foto 6) i l’altra a la sud (foto 7) i l’absis va ser substituït per una sagristia quadrangular  (fotos 8 i 9).

La porta d’entrada està situada a la façana sud, presenta dues arquivoltes en arc apuntat en degradació i extradossada una tercera arcada  a mode de guardapols, que descansen sobre una senzilla imposta. Sota d’elles, deixant un espai a manera d’un timpà vidriat, el portal modern queda obert en un arc també apuntat a base de dovelles ben tallades, que descansa sobre els brancals de l’antic mur (foto 10).

L’aparell constructiu és molt ordenat, està format per carreus ben escairats i polits, on encara s’hi poden veure les marques de picapedrer, distribuït en fileres rectes (foto 11).

En una època més recent s’hi va obrir a la paret nord la capella del baptisteri (foto 6). 

Finalment als anys cinquanta del segle passat va sofrir la darrera transformació, el pes del campanar sobre la volta feia que aquesta cedia per no poder aguantar tanta pressió. En època més anterior es van reforçar els arcs torals amb uns contraforts a les parets externes (foto 7), però aquesta solució no va ser suficient. 

Per aquest motiu es va decidir desmuntar el campanar de pedra i la volta, per substituir-ho per rajol que pesa menys (foto 7).  També s’hi va construir un pseudoabsis semicircular entre la nau i la sagristia (foto 2).  

Als peus de l’església hi ha el cor que s’hi accedeix mitjançant una escala de fusta. Gairebé totes les imatges que tenia el temple van ser destruïdes al juliol de 1936, alguns objectes petits van ser salvats de la crema gràcies a diverses famílies del poble que els van amagar. Entre elles destaquen tres peces de gran valor artístic, dos calzes de plata daurada (foto 12) un d’ells de l’any del 1800 que va ser regalat per Josep Maria Sullà, senyor de Sapeira (foto 13) i una crismera d’època barroca (foto 14), actualment estan dipositades al  Museu d’Art Sacre de la Ribagorça, situat a l’església vella del Pont de Suert. 

La peça artística més important que hi queda a l’església és la pila baptismal romànica del tipus d’immersió, està feta d’una sola peça de pedra (foto 15) amb una ornamentació de “corda” al llarg del seu perímetre (foto 16).

L’església de Sapeira tenia adossada a la paret oest l’abadia (fotos 4, 17 i 18) però degut a l’estat de ruïna que presentava es va enderrocar als anys setanta del segle passat (foto 19). 

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes.

Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu.

www.campaner.com

www.enciclopedia.cat