CAMI ANTIC DE SAPEIRA A TREMP

Nom de l’excursió:

Camí antic de Saperia a Tremp.

Història/ressenya:

Aquest camí comunica la Terreta amb Tremp. Inicialment era un camí secundari, però entre el 1716 i el 1718 les autoritats militars borbòniques el van arranjar i ampliar per tal de facilitar el pas de trens d’artilleria entre dues places militars importants d’aquella època, com eren Areny de Noguera i Talarn*. 

La gent de la Terreta l’utilitzava per anar a Tremp a mercat o a resoldre temes administratius (jutjat, notari,..). Per aquest camí també pujava tot el tragí de la Conca de Tremp que portava, entre d’altres coses, oli i vi cap els pobles de la muntanya que no podien conrear aquests productes. Però la despoblació dels anys 60, la utilització de la C-1311 i la construcció d’una pista forestal per repoblar de pins tota l’obaga del Codó va provocar que aquest camí es deixés d’utilitzar i pràcticament es perdés. 

Desbrossar el camí i fer-lo novament transitable ens va costar, a l’Associació de Veïns de la Terreta, un any de feina. Ara està recuperat i senyalitzat amb marques grogues des de Sapeira fins a Tremp, per tal que sigui una ruta més, per gaudir del patrimoni paisatgístic i històric del Pallars Jussà. 

Recórrer aquest camí em recorda quan els meus pares i padrins l’havien de fer sovint, quan la mesura del temps i de les dificultats eren molt diferents a les actuals. També em venen a la memòria les històries que ens explicava la nostra padrina, de les penes i dels treballs que passaven quan el camí estava nevat i l’havien de fer amb espardenyes i mitjons de llana, que era l’única protecció que tenien per als peus. O les històries que ens contaven de petits, de les rècules de 14 o 15 mules i matxos, carregats amb bots de vi i d’oli, vigilant de no “trepussar” amb els rocs del camí i també dels crits, renecs i les buscallades dels mossos que les conduïen quan el camí s’empinava. 

Fer aquest camí em fa gaudir de la diversitat que ens ofereix la natura: fer supo supo amb una guineu o escunçar-te amb un galapat en les zones més ombrívoles i humides o les impressionants vistes que es poden veure al llarg del recorregut, que compensen amb escreix les pujades que hi ha fins a la serra Mitjana i la llarga baixada fins a Tremp. A mitja pujada, es pot contemplar el poble d’Esplugafreda i, més enllà, el Picó de Sant Cosme, Areny de Noguera i Orrit. A l’arribar al cap de la serra Mitjana, la panoràmica és esplèndida: al nord, tot el massís pirinenc; a l’oest, la serra de Berganui, Monesma i la vista es perd en la llunyania de les terres aragoneses; a l’est, la Roca Foradada i el Picó del Codó i de la Seuva; i, al sud, la Conca de Tremp i els tres Montsecs, on, quan s’escunça l’hivern, algunes vegades també hi podem veure la boira que jau a tota la plana i, a l’estiu, la calitja.

Aquest escrit es va publicar a: Sendèria número 43, febrer 2018

“Una caminada amb…. Lluís Colomés (metge)”.

*Miquel Bailac i Jacinto Bonales. Camins històrics del Pallars Jussà.

Àmbit Territorial: la Terreta, Sapeira, ajuntament de Tremp, Pallars Jussà.

Circuit: Lineal.

Distància: 19,8 km.

Ascensió acumulada: 497 metres.

Durada aproximada: 4,5-5 hores.

Grau de dificultat SENDIF: 1327 (Molt Exigent)

Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/terreta-cami-antic-de-sapeira-a-tremp-14320364

Recorregut:

0,0 km: Sortim de la plaça de Sapeira, agafem el camí dels horts i creuem la pista en direcció est (pal indicador). El senderó passa pel barranc de Canarill, el de la Llera o de la Capella i traspassem el  bosc de Turmeda (fotos 1 i 2),  fins arribar a la pista forestal que va d’Esplugafreda a Talarn. 

1,9 km. Continuem per aquesta pista que s’enlaira i passa pel costat de l’entrada del Botet de Casa el Rei que queda a la dreta, des d’aquí es pot contemplar el poble d’Esplugafreda i més enllà, el Picó de Sant Cosme, Areny de Noguera i Orrit (foto 3).  A l’esquerra podem observar les coves dels antics corrals del poble i les parets verticals de conglomerat de la serra de Campimini (foto 4). 

3,3 km: Deixem la pista per agafar l’antic camí, creuem el barranc dels Botets i s’inicia una forta pujada en direcció sud. 

6,1 km: Passem  la Llau Fonda.

6,7 km: Arribem al cap de la Serra Mitjana. Des d’aquí la panoràmica és esplèndida: al nord, tot el massís pirinenc. A l’oest la Serra de Berganui, Monesma i la vista es perd en la llunyania de les  terres aragoneses. A l’est la roca foradada i el Picó del Codó i el Picó de la Seuva.  I al sud, la Conca de Tremp i els tres Montsecs (fotos 5 i 6).

Ara el camí va descendent, en alguns trams coincideix amb la pista forestal, i en altres baixa en diagonal creuant-la varies vegades. 

8.6 km:  Es passa pel Caragol (foto 7).

10.5 km: Trobem la carretera que ve de Gurp.  Ara el camí va per la mateixa carretera (foto 8).

12.5 km: Fem cap a les instal·lacions de l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials.

15,7 km: Arribem a la font de Talarn. Des d’aquest poble fins a Tremp, el camí antic passava pel costat de la C-13. Nosaltres recomanem agafar el camí del Itinerari 1: Dilluns a Mercat,  del llibre “A peu pel Prepirineu de Tremp” (editorial Arola Edicions) que ens porta fins a Tremp.

19,8 km: Plaça de la Creu de Tremp (foto 9).

EL GRALLER DEL CASTELLET

Nom de l’excursió:

El graller del Castellet

Història/ressenya:

A la Terreta hi sovintegen les coves i els grallers degut a les formacions de roques calcàries. Aquestes reaccionen amb l’aigua i provoquen la seva dissolució que, al cap de milers d’anys, generen unes cavitats o avencs i que a la Terreta s’anomenen grallers, degut a què en aquestes cavitats i solen niar les gralles.

Els grallers més significatius de la Terreta són el d’Esplugafreda, el Botet de casa el Rei de la mateixa població (veure informació a: www.elcanutdelsminairons.cat) i el del Castellet.

Aquets grallers són de difícil accés i en el seu interior hi ha grans cavitats amb formacions calcàries espectaculars, forats, túnels i moltes d’ells tenen corrents d’aigua  o fonts en el seu interior. Tot això feia que es pensés que eren obra d’essers sobrenaturals i de tots ells se’n expliquen llegendes, moltes estan relacionades amb les dones d’aigua, les fades o les encantades.

El graller del Castellet és un avenc que està situat a 1.300 metres d’altitud, presenta una boca d’entrada petita en forma de cova ( fotos 1, 2 i 3). Per entrar-hi cal gatejar uns 10 metres. Després d’un pas estret es troba un ressalt d’uns dos metres i una galeria que finalitza en una estretor. Després hi ha un pou de 25 metres que dona a una gran galeria amb aigua en el seu interior. Continua amb més cavitats i forats fins a completar un desnivell de -107 metres des de l’entrada i uns 70 metres de llargada. Va ser explorada per primera vegada l’any 1911.

A la Terreta es pensava que l’aigua del seu interior tenia propietats curatives contra les febres terciàries (malària). Quan algun soldat provinent de les guerres de Cuba o del Marroc venia contagiat d’aquesta malaltia, anaven a buscar l’aigua d’aquest graller per curar-lo.

L’accés a l’interior del graller només és apte per a espeleòlegs amb experiència i degudament equipats i proveïts de material d’escalada i d’espeleologia.

L’excursió que us presento per localitzar el graller, no té cap dificultat tècnica a part d’haver de caminar pel mig del bosc sense cap camí definit.  Permet contemplar un paisatge esplèndid de l’obaga de les Guardioles i del bosc del Castellet (fotos 4 i 5)  i gaudir d’una gran varietat de vegetació.

El traçat transcorre per un terreny que en molts indrets està recobert per faringoles amb les baies vermelles (foto 6) (Arctostaphylos uva ursi). També es troben boixos de grans dimensions (Buxus sempervirens)  (foto 7), molts “fais” que és com es coneixen els faigs o bedolls (Betua pendula) a la Terreta (foto 5). Aquets que són fills de la “faiada” del Castellet que es va talar als anys seixanta del segle passat. També s’hi troben roures (Quercus humilis), ginebres (Juniperus Communis) (foto 8), tintillaina (Viburnum lantana) amb el seu característic fruit vermell  (foto 9), trèmols (Populus tremula) i algun pi que ha crescut d’un pinyó que han transportat les potes d’alguna ovella dels boscos propers que ICONA va repoblar als anys seixanta del segle passat (foto 10).

Àmbit territorial: La Terreta, el Castellet, ajuntament de Tremp, Pallars Jussà

Circuit: Itinerari lineal (anada i tornada).

Distància: 2,78 km.

Ascensió acumulada: 217 metres

Duració aproximada: 60-90 minuts.

Grau de dificultat SENDIF: 407 Moderada.

Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-terreta-el-graller-del-castellet-143829663

Recorregut:

S’ha d’anar per la pista que va des del Pont d’Orrit-Sapeira-el Castellet. Es deixa el vehicle al barranc del Comellar i es continua a peu en direcció al Castellet durant uns 130 metres. 

0,0 km: A la dreta surt una pista agrícola que va a Sant Feliu del Castellet (veure www.elcanutdelsminairons.cat) que l’agafarem en direcció al sud (foto 11).

0.3 km: Es deixa la pista que porta a Sant Feliu i s’agafa la carrerada que travessa el barranc i porta a una finca de conreu que es troba a l’altre costat. Es creuen les dues finques tenint en compte que si estan sembrades, cal seguir el perímetre de les mateixes fins al capdamunt.

0,6 km: Entrem al bosc, continuem sempre en direcció sud enmig de la vegetació buscant el millor pas.

1,1 km: S’arriba al costat d’un barranc que cal baixar i creuar-lo en diagonal. A partir d’aquí es troben fites amb pedres que indiquen més o menys un senderó molt petit. Es continua amunt en direcció sud-oest fins que s’arriba a una altra llau que acaba en una gran roca.

1,39 km: Sembla que el camí finalitza aquí sense possibilitat de continuar (foto 12). Per la part dreta del penyal es puja amb la intenció de intentar superar-lo (foto 13) i es troba la boca del graller del Castellet (fotos 1 i 2).

Bibliografia:

https://espeleoworld.com

Baldiri Bolló. Diari Renovació de Tremp 1933.

Antoni Agelat. Plantes Medicinals del Pallars. 2008.

SANT MIQUEL DE LLIMIANA

Nom de l’excursió: Sant Miquel de Llimiana

Història/ressenya:

No s’ha trobat cap referència documental d’aquesta església que està situada als peus del Montsec de Rúbies.

És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó però a l’actualitat ha desaparegut completament (foto 1). Està capçada a llevant per un absis semicircular que s’obria a la nau amb un arc presbiteral (foto 2), a l’igual que la nau, ha perdut la volta de quart d’esfera que devia tenir. Al centre de l’absis hi ha una finestra d’una sola esqueixada formada amb brancals i llinda d’una sola peça (fotos 2 i 3).

La porta d’entrada està situada a la paret sud i estava resolta amb un arc de mig punt que està totalment ensorrat (foto 4).

Part de la paret nord de l’absis i de la nau estan caigudes (fotos 5 i 6) i l’estat perimetral de la resta de les parets no permet observar cap ornamentació en forma d’impostes o d’arcuacions.

L’aparell constructiu està format per grans carreus sense polir, disposats en fileres ordenades i regulars (fotos 2 i 3), això situa la construcció d’aquesta església a partir de la segona meitat del s. XI.

A la part sud de l’església s’observen restes de parets que possiblement eren construccions annexes al temple (fotos 7 i 8).

Amb el temps, aquesta edificació s’ha utilitzat per a finalitats ramaderes i una part dels seus carreus s’han aprofitat per fer un tancament per al bestiar (foto 9).

Àmbit territorial: Pallars Jussà, Montsec de Rúbies i municipi de Llimiana.

Circuit: Anada i tornada pel mateix camí.

Distància: 1,2 km.

Ascensió acumulada: 24 metres.

Duració aproximada: 15-20 minuts.

Grau de dificultat SENDIF: 110 Molt fàcil.

Accés:

S’agafa la LV-1491 al nou pont de Monares que travessa les aigües del pantà de Terradets en direcció a Llimiana.

1,8 Km: Després de passar el pont del Barranc de Barcedana, s’agafa a la dreta el camí del peu del bosc (pista no asfaltada però apta per a tot tipus de vehicles).

4,13 km: Pal Indicador que assenyala Sant Salvador del Bosc (foto 10). 

Inici del camí:

0,0 km: S’agafa la pista que surt a la dreta i continua ascendent en direcció sud.

0,5 km: A la dreta s’observen les restes de Sant Miquel (foto 11). Es deixa la pista i camp a través, en direcció sud, s’arriba a Sant Miquel de Llimiana que està situat al damunt d’un petit monticle.

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes.

SANT SALVADOR DEL MONTSEC-LO SANT DEL BOSC

Nom de l’excursió: Sant Salvador del Montsec – Lo Sant del Bosc

Història/ressenya:

El Sant del Bosc és un lloc emblemàtic que desprèn un magnetisme especial, no sé a què és degut, si és pel cansament i la satisfacció d’arribar-hi (cal superar un desnivell de 740 metres en poc més de 3 km), per les impressionants vistes que es contemplen, tant dels cingles que hi ha al voltant de l’ermita, com de la vall de la Noguera Pallaresa o per alguna força esotèrica desconeguda. 

Segurament en aquest lloc ja hi devia haver un culte pagà i va ser cristianitzat.  A la Serralada dels Montsecs hi han diverses ermites dedicades a Sant Salvador, a Sant Miquel i a Santa Maria. El cristianisme ho va aprofitar transformant els llocs de culte; els dedicats als deus pagans es van convertir  en Sant Salvador o Sant Miquel i si el lloc estava consagrat a una deessa,  en Santa Maria.

Hi havia  molta devoció al Sant del Bosc, l’aplec se celebrava el 29 de setembre i hi acudien peregrins, no tan sols de la Conca de Tremp, sinó de llocs allunyats com és la Terreta. Algunes persones que, complint una prometença al Sant, hi pujaven descalços o fent trams del camí agenollats.

Per arribar-hi cal seguir el camí de les “100 ramanxoles” (alguns diuen que en són 102).

L’ermita del Sant del Bosc està situada al capdamunt del Serrat del Sant, a l’obaga del Montsec de Rúbies i a 1.226 metres d’alçada.

És un edifici de construcció molt simple, inicialment estava format per un absis orientat a l’est edificat al mateix single de roca del Serrat del Sant (foto 1) i una nau lleugerament apuntada (foto 2) que està per sota del nivell de l’absis degut a la morfologia de la roca on està ubicat el temple. Les dues estructures estan separades per una reixa  que protegia la imatge del sant (foto 3). 

En una segona etapa es va allargar la nau per tal que el temple tingués més cabuda (foto 4) i es va traslladar l’altar i la imatge del sant a la paret de ponent (foto 5). 

La porta d’entrada està situada al mur nord i al seu costat hi ha la pila de l’aigua beneïda (fotos 4 i 6).

A l’interior de l’ermita hi han exvots. Un exvot és  un agraïment en forma d’ofrena per haver obtingut algun favor després d’encomanar-se al sant. Aquests han evolucionat al llarg del temps: es pot observar motlles de cera  del cap d’un nen o el tors d’una persona, segurament l’agraïment era per una curació d’alguna malaltia del cap (convulsions febrils,,..?) o de les afeccions pulmonars tan freqüents en èpoques pretèrites (tuberculosi pulmonar, bronquitis, asma,..?). També hi han compliments de prometences per tornar sa i estalvi del servei miliar (afortunadament ara ja no es fa), portant la fotografia al sant vestit de soldat. Actualment els agraïments han anat canviant, finalitzar una cursa de muntanya o una marató també és motiu per donar les gràcies al sant del Bosc i es penja la samarreta (fotos 7, 8 i 5).

L’ermita està oberta i per protegir al sant hi ha una reixa de ferro forjat que si que està tancada amb un forrellat amb clau (foto 9).

Donat que en aquest lloc no hi ha cap font, s’hi va construir una cisterna que recull l’aigua de pluja de la teulada (foto 10). Una construcció annexa a l’ermita s’ha convertit en un refugi de muntanya lliure, que permet l’aixopluc en cas de tronada o poder pernoctar si es fa una travessa pel Montsec, seguint algunes de les moltes rutes que s’hi poden fer. Al costat del refugi ni ha un nou ajup que conté aigua.

Diu la tradició que si vols que et marxi el mal de queixals has de donar el tomb sencer a l’ermita del Sant del Bosc i et desapareixerà, òbviament perquè t’estimbaràs single avall (foto11).   

Àmbit territorial: Pallars Jussà, Montsec de Rúbies i municipi de Llimiana.

Circuit: Pujada i baixada pel mateix camí.

Distància: 7,6 km.

Ascensió acumulada: 740 metres.

Duració aproximada: 3-4 hores

Grau de dificultat SENDIF: 1.052 Exigent 

Accés:

S’agafa la LV-1491 al nou Pont de Monares que travessa les aigües del pantà de Terradets en direcció a Llimiana.

1,8 Km: Després de passar el pont del Barranc de Barcedana s’agafa a la dreta el camí del peu del bosc (pista no asfaltada però apta per a tot tipus de vehicles).

3 km (pal Indicador) (foto 12) 

Inici del camí:

0,0 km: S’agafa el camí, que inicialment és una pista forestal, a la dreta seguint en direcció sud (foto 13).

0,8 km: Pilaret de Sant Miquel, es deixa la pista i s’agafa el camí en direcció nord (foto 14).

1,3 km: per l’esquerra puja la pista que passa molt a prop de Sant Miquel. Es continua amunt pel mig de vegetació frondosa amb molsa i amb els arbres plens de líquens (foto 15 i 16).

1,4 km: Pilaret de Sant Antón (foto 17).

1,7 km: Pilaret de Sant Jordi (foto 18). Inici de la ramanxoles (fotos 19 i 20). En alguns trams encara es conserva l’empedrat original (foto 21) i es poden observar els murs per fer els canvis de sentit del camí (fotos 22 i 23).

1,9 km: Pilaret de Sant Jaume apòstol (fotos 24 i 25).

2,47 km: Pilaret de Sant Sebastià (foto 26). 

3,32 km: Pilaret de la MD de Montserrat (foto 27).

3,8 km: Després de completar les dues últimes ramanxoles (foto 28) s’arriba a Sant Salvador del Montsec-Sant del Bosc i es poden contemplar les impressionants vistes des d’aquest lloc (fotos 29 i 30). 

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes.

EL BOTET DE CASA EL REI D’ESPLUGAFREDA

El Botet de casa el Rei d’Esplugafreda és una de les coves més emblemàtiques de la Terreta. Quan havia plogut molt s’amerava i l’aigua sortia per la seva boca de cop i fent bots, com una glopada. Aquest fenomen es podia veure des de varis quilòmetres lluny. 

Està situat als peus de la cinglera de la roca de Turmeda  (foto 1 i 2), al damunt del poble d’Esplugafreda (foto 3) i molt a prop de les restes de casa el Rei* (foto 4 i 5).

La boca d’accés és bastant petita i s’hi va col·locar un tub d’acer a la seva entrada, per evitar que s’obstruís  a conseqüència dels despreniments del talús, en el moment de construir la pista que va a Tremp (foto 6 i 7). Està format per roca conglomerada.

La primera exploració es va efectuar al mes d’octubre de 1975. Té una extensió de 1.579 metres entre el recorregut principal i el secundari (foto 8 i 9). Està format per galeries de diferents dimensions amb gatoneres i sifons d’aigua que cal superar. Per transitar-hi és necessari anar degudament equipat i tenir experiència en espeleologia.

El mot botet significa saltar una resclosa, sobreeixir o descarregar-se de cop un líquid o qualsevol massa resclosa o continguda. A la Terreta es fa servir per indicar els forats que s’ameren quan ha plogut molt. A part del botet de casa el Rei, també hi ha el de la Maciana, el del Castellet i el de Sant Gervàs.

*En aquesta casa es va produir un fet luctuós que va commocionar la Terreta: el dia 20 de febrer de 1949 hi va morir el pare i la filla. Va ser un suïcidi premeditat, el pare va disparar primer a la filla i després es va descarregar ell mateix un tret al cap. Les causes d’aquest parricidi i suïcidi van provocar tota mena de conjectures que un dia publicaré a: www.elcanutdelsminairons.cat

Bibliografia:

https://espeleoword.com

https://espeleobloc.blogspot.com

https://espeleodijous.cat

https://redib.org; Exploraciones en la Sierra de Lleràs. Botet de Casa Rei (2017-2019) (Tremp, Lérida)

Accés:

0,0 km: Pont d’Orrit. Agafem la carretera que va a Saperia, a el Castellet i a Espluga de Serra.

1,8 km: Deixem la carretera asfaltada que gira a l’esquerra. Seguim recte per la pista que va a Esplugafreda i a Tremp (pal indicador). La carrerada que ara s’agafa està en males condicions, per la qual cosa és recomanable seguir amb un vehicle 4×4.

2,8 km: Es deixa la pista de l’esquerra que va a una pedrera i continuem recte.

3,7 km: Travessem el gual del barranc d’Esplugafreda. Ara la pista es va enfilant fent ramanxoles i guanyant alçada. 

5,7 km: A la dreta tenim el poble d’Esplugafreda que està a escassos 100 metres.

6,5 km: La pista passa per sota dels cingles de Turmeda.

6,6 km: En el mateix revolt,  a la part oest hi ha una petita esplanada que permet aparcar un vehicle.

6,7 km: En aquest punt hi ha un pal amb la part superior pintada de color groc, pel costat oest de la pista es baixa en diagonal seguint un petit senderó (foto 4)  que ens portarà a la boca d’entrada del Botet d’Esplugafreda (foto 6 i 7). 

EL GRALLER D’ESPLUGAFREDA

A la Terreta sovintegen les coves i els grallers * (avencs) degut a la tipologia de les seves roques. Una de les més emblemàtiques per la seva morfologia i per les llegendes que ha originat al llarg del temps, és el Graller d’Esplugafreda. 

Està situat a l’obaga del Graller a 1.242 metres d’alçada sobre el nivell del mar (foto 1). 

Presenta una boca d’uns 5×3 metres en forma triangular. L’embut d’accés té un desnivell de 13 metres entre el llavi superior i l’inferior. A partir d’aquí s’obre un pou vertical de més de 40 metres (foto 2, 3, 4 i 5). El lloc és molt feréstec (foto 6, 7 i 8)  i amb una gran pendent. El terreny és pedregós i constituït per petits còdols (foto 9) que fa que el seu accés sigui dificultós i molt perillós (foto 10) .

Per entrar al graller cal anar-hi equipat amb material d’escalada-espeleologia. A la base del pou (-53 metres) s’hi troba una galeria ascendent de 15 metres de llarg per 4 d’ample i 13 metres d’alçada. En sentit descendent la galeria gira 90º i 10 metres i més endavant torna a girar uns altes 90º (foto 2). 

La primera exploració va ser realitzada per membres del Grup Espeleològic Pedraforca l’any 1966. Actualment està equipada per poder-hi baixar amb l’equipament necessari. En l’àmbit espeleològic es coneix com el Graller d’Espills.

A la Terreta hi ha una llegenda que va ser recollida per l’escriptor Pep Coll en el seu llibre “Quan Judes era fadrí i sa mare festejava”: una vegada hi havia una pastoreta d’Esplugafreda que estava a la vora del Graller i de cop va rebre la tossada d’un marrà que la va precipitar al fons del forat. Mai més se’n va saber res d’ella, fins que al cap d’uns anys l’anell que portava al dit va sortir per la font de Rejuncs que està situada als peus del picó de Sant Cosme.

Bibliografia:

https://espeleoword.com

https://espeleobloc.blogspot.com

Pep Coll. Quan Judes era fadrí i sa mare festejava. Editorial la Magrana. 1986

Accés: 

0,0 km: Pont d’Orrit. Agafem la carretera que va a Saperia, a el Castellet i a Espluga de Serra.

1,8 km: Deixem la carretera asfaltada que gira a l’esquerra. Seguim recte per la pista que va a Esplugafreda i a Tremp (pal indicador). La carrerada que ara s’agafa està en males condicions, per la qual cosa es recomanable seguir amb un vehicle 4×4.

2,8 km: Es deixa la pista de l’esquerra que va a una pedrera i continuem recte.

3,7 km: Travessem el gual del barranc d’Esplugafreda. Ara la pista es va enfilant fent ramanxoles i guanyant alçada. 

5,7 km: A la dreta tenim el poble d’Esplugafreda que està a escassos 100 metres.

6,5 km: La pista passa per sota dels cingles de Turmeda.

6,7 km: En aquest punt, baixant a la dreta hi ha molt a prop el forat del Botet de casa el Rei i les restes de la casa del mateix nom, que serà una propera entrada a www.elcanutdelsminairons.cat.

8,1 km: Ara travessem el gual del barranc dels Botets, en aquest punt, a vegades s’hi poden trobar còdols de grans dimensions que ha arrossegat l’aigua. Continuem per la pista que va pujant i guanyant alçària.

12,28 km: Al costat de la pista hem de trobar una petita fita de pedra (foto 9). (Es pot deixar el vehicle a uns 120 metres més enllà al costat del desviament que porta a Espills). Del costat est de la pista anem baixant diagonalment  en direcció sud, amb molt de compte i en mig de l’espessa vegetació (foto 7) per anar a  trobar el llavi inferior de la boca del Graller (20 metres des de la pista). Fins que no s’hi arriba no es veu on és l’entrada (foto 11). Això és molt important, ja que si fem cap al llavi superior, el risc de caure al forat és molt alt !!!.

* Els avencs a la Terreta reben el nom de grallers, ja que en aquestes cavitats naturals formades per pous de parets verticals, hi acostumen a niar les gralles.

Foto 5

COVA DE L’ESPLUGA LLORNA

Nom de l’excursió: Cova de l’Espluga Llorna

Història/ressenya: És una cova molt coneguda per la gent de la contrada des de temps immemorials. Propera al poble d’Espluga de Serra (la Terreta) Pallars Jussà. Coneguda per pastors i habitada pels habitants de la Terreta des de que l’home va habitar aquest territori. 

Es tracta d’una interessant cavitat de 210 metres de recorregut dins de la Serra de Lleràs. Presenta una boca de 7 metres d’alçada que dona pas a una galeria que durant 30 metres conserva una secció de 7×10 metres. A partir dels 40 metres, la galeria presenta una forta pendent fins que arriba a una sala de 25 metres d’ample per 14 d’alçada. Acaba en una gatera molt estreta que dona a una gran galeria de 23 metres amb una boca de sortida a l’altre costat de la serra. La seva gran boca és visible a la mitat de l’espadat de la roca des de tota la Terreta (fotografia 1).

Àmbit territorial: Antic terme municipal d’Espluga de Serra (ara ajuntament de Tremp).

Recorregut: Cal arribar a la font dels Capellans per la carretera-pista que va del Castellet a Espluga de Serra. Just pel darrera de la font cal agafar un corriol en direcció est i va pujant en mig del roures i dels antics camp de cultiu. Hi ha dos maneres d’accedir-hi (veure itineraris al Wikiloc). Itinerari 1: als 300 metres de l’inici es va pujant en direcció est fins anar a trobar la feixa de la roca (900m) que està al mateix nivell que l’entrada de la cova. Es camina en direcció oest i pel costat de la paret de la roca durant  400 metres. Aquest trajecte està molt emboscat i difícil de passar (curiosament era el camí per on el ramat d’ovelles podia accedir a la cova) 1,417 Km. Itinerari 2: en comptes d’anar cap a l’esquerra es continua ascendint en direcció a l’entrada de la cova (direcció sud) pel mig d’una petita llau que ens portarà amb alguna dificultat fins a l’entrada de la cova (en alguns moment s’ha de grimpar)  1,1 Km. 

Distància: Itinerari 1: 1,417 Km; Itinerari 2: 1.14Km

Durada aproximada: 1-1,5 hores

Grau de dificultat: SEDID: Exigent

Recorregut Wikiloc (veure QR)