CASTELL DE SANTA EULÀLIA

On 29 de Mai de 202529 de Mai de 2025 Per lluiscolomesfigueraIn Castells de la Terreta, Els Castells de la Terreta, La Terreta1 comentari

El castell de Santa Eulàlia surt documentat en diversos diplomes del s. XI. Encara que la seva localització exacta no s’havia trobat, tot feia pensar que devia estar situat proper a l’església de Sant Cosme (vegeu: https://elcanutdelsminairons.cat/2023/03/10/sant-cosme/.

En dos documents dels anys 1055 i 1056 que fan referència al castell d’Areny, aquest estava termenat a llevant pels castells de Santa Eulàlia i el d’Espills. L’any 1085 torna a aparèixer, Ava i els seus fills lliuren a Santa Maria de la Seu i al seu bisbe Bernat Guillem, l’església de Sant Feliu del Castellet (vegeu: https://elcanutdelsminairons.cat/2022/12/03/sant-feliu-del-castellet/). Els termenals d’aquesta església eren: coll del Moixà a llevant, el diu Noguera Ribagorçana a ponent, al nord el puig de Cornells i el castro Sanchta Euliaie a migjorn.

Aquest castell es devia construir durant la primera meitat del s. XI i va tenir una vida breu. La seva funció era bàsicament l’observació del territori sud-oest i la de comunicació amb els diferents castells de la Terreta (foto 1 i 2). Una vegada la contrada es va consolidar i conformar amb el nou ordre comtal, segurament va annexar-se al castell d’Espills.

Del castell només en queden els fonaments d’una torre rodona d’uns 6 metres de diàmetre, en la part est es pot veure la forma arrodonida de la paret (fotos 3 i 4). Aquesta no és molt ampla, la qual cosa indica que el castell no devia ser molt alt, donat que, per a la seva funció, no li calia molta alçada a l’estar localitzat al capdamunt del Pic de Sant Cosme que li donava una visió de 360º de tot el territori (5). Com que estava situat en un indret que no controlava cap lloc de pas, no li calia fer una funció defensiva. Als seus volants es pot veure l’enderroc enmig dels matolls (fotos 6 i 7).

Formava part del complex castell-població i església de Sant Cosme (des del castell fins a l’església hi ha uns 200 metres en línia recta) (foto 8).

Bibliografia

Enciclopèdia Romànica de Catalunya. Vol. XV.
Enciclopedia.cat

Accés

Una part del trajecte es pot fer en vehicle 4×4 (10,9 km) i els darrers 3 km s’han de fer necessàriament a peu sense gran dificultat.

0:0 km: El Pont d’Orrit, Agafem la pista asfaltada que va a Sapeira, Aulàs, el Castellet i Espluga de Serra.

1,7 km: Deixem la pista asfaltada que gira a l’esquerra. Seguim recte per la pista que va a Esplugafreda i a Tremp (pal indicador).

3,6 km: Travessem el gual del barranc d’Esplugafreda i continuem per la pista que ara comença a guanyar alçada fem amples ramanxoles.

5,6 km: A la dreta hi ha el poble d’Esplugafreda que està a escassos 100 metres.

6,6 km: La pista passa per sota dels cingles de Turmeda.

6,7 km: En aquest punt, baixant a la dreta, es troba molt a prop el forat del Botet de casa el Rei i les restes de la casa del mateix nom.

(vegeu:https://elcanutdelsminairons.cat/2022/12/11/el-botet-de-casa-el-rei-desplugafreda/).

8,3 km: Ara travessem el gual del barranc dels Botets, en aquest punt, a vegades s’hi poden trobar còdols de grans dimensions que ha arrossegat l’aigua. Continuem per la pista que va pujant i guanyant alçària.

10,9 km: Deixem la pista que va a Tremp. Agafem una pista que surt a la dreta i gira en direcció nord. És una carrerada on només hi ha les dues roderes de vehicle.

12,9 km: Acaba la carrerada, seguim en direcció oest per les carrerades del ramat, per anar a trobar la carena que a poc a poc, va girant en direcció nord (foto 1).

13,91 km: Restes del castell de Santa Eulàlia.

La cuina de l’aprofitament: faves amb tavella

On 17 de Mai de 202517 de Mai de 2025 Per lluiscolomesfigueraIn Els menjars de la Terreta, Etnografia, La TerretaDeixa un comentari

La cuina de l‘aprofitament consistia a no malbaratar res que fos comestible, això passava abans a la Terreta on l’economia de subsistència feia que s’aprofitessin tots els recursos que donava l’hort. Ara també hi ha un corrent per evitar el malbaratament dels aliments amb accions encaminades a vigilar i flexibilitazar les caducitats dels productes, etc. Un altre motiu per evitar el malbaratament amb la recepta que us presento, és que s’aprofita d’una sèrie de nutrients, i sobretot de fibra vegetal, que ens són molt útils en la nostra dieta diària, i que moltes vegades van directament al cubell de l’orgànic.

Ara és l’època de menjar faves, normalment mengem només el gra de la fava (faves a la catalana, amb calamarsons, saltades, a la brutesca, etc.). Si rebutgem la tavella de la fava perdem el 80% del seu pes (foto 1).

La tavella aporta molta fibra, a banda de tenir un efecte saciant donat que se’n menja més quantitat que si només ingerim el gra que és la llavor d’aquest llegum.

Les faves tendres són poc calòriques, un 20% dels hidrats de carboni són d’absorció lenta i contenen pocs greixos, això fa que sigui ideal per a dietes hipocalòriques. També contenen vitamines del grup B (B1, B2, B3, B9), àcid fòlic, ferro, magnesi, fòsfor i zinc. Si a més a més les mengem amb la tavella, incrementem enormement el contingut de fibra vegetal que afavorirà el trànsit intestinal evitant així el restrenyiment.

La recepta que us presento és de la nostra mare, Maria Figuera Roy de casa Jumperna de Sapeira, on per necessitat es practicava la cuina de l’aprofitament.

Ingredients (foto 2):

Faves amb la tavella
Alls tendres
Cansalada viada
Farina
Un polsim de sucre

Es tallen les faves i es posen a bullir durant uns 30-40 minuts (han de quedar al dente). En una cassola se sofregeix la cansalada viada i els alls tendres amb un bon raig d’oli. S’hi afegeixen les faves i quan estan ben sofregides, s’hi tira una cullerada de farina per espessir-les i una culleradeta de sucre (fotos 3 i 4). Es remena una mica i ja estan llestes per menjar-les (foto 5).

CASTELL DE SAPEIRA

On 11 d'Abril de 202511 d'Abril de 2025 Per lluiscolomesfigueraIn Els Castells de la TerretaDeixa un comentari

La primera notícia del castell de Sapeira data del s. X en un instrument alaonés que cita el lloc com Illa Petra. Si es tenen en compte els termenals d’Areny, el castell de Sapeira no sorgí fins a mitjans del s. XI i com a resultat del procés d’encastellament feudal de l’antic pagus Orritensis. També es troba esmentat en les convinences pallareses dels anys 1064, 1072, 1076 i 1080 i sempre dins del comtat de Pallars Jussà. Artau I de Pallars Sobirà no es va conformar amb aquests pactes de distribució territorial i sovint va trencar la Treva del Senyor i va occir (matar) homes a Sapeira.

La senyoria del Sapeira va estar en mans dels Erill. En el fogatjament de 1381 hi consten 12 focs.

Ferran d’Antequera l’any 1414 lliurà a Guerau Alemany el castell de Sapeira, en la sotsvegueria de Pallars, quan va ser pres el darrer comte de Pallars.

La nissaga dels Sullà seran els senyors de Sapeira des de 1494, de forma ininterrompuda al llarg de 425 anys i de 14 generacions.

El castell estava situat al capdamunt de la roca del castell, inicialment tenia una torre rodona que segurament va ser enderrocada al finalitzar la guerra de Successió. Durant la Guerra dels Segadors aquest castell va canviar de mans en quatre ocasions, provocant una gran destrucció tant de la fortalesa com del poble de Sapeira.

Durant la guerra de Successió no hi ha constància de què el castell de Sapeira participés en aquest conflicte bèl·lic. Com que Sullà era austriacista, com a càstig li devien obligar a destruir la fortificació.

L’enginyer militar Juan Muñoz de Ruesta ser l’encarregat de visitar “las plazas, castillos y cases Fuertes de algunos beguerios a la parte de Montblanc, Cervera i Lérida” entre el 17 d’abril de 1711 i el 30 d’octubre de 1718 per tal d’avaluar el risc que podien tenir les fortificacions del país una vegada derrotada Catalunya peer les tropes de Felip V, diu del castell de Sapeira: (Sic) “ Dista de Trem cinco horas esta situado en alto cercado de Montañas. Es este lugar de Da Antonia Berart residente en Aren. Tiene diez y seis Vezinos. El Castillo estubo situado sobre peñasco junto al Lugar, fue demolido por la tropas de SM Junto al Castillo ha reedificado, la Señora, Una Casa para poner los granos de la rentas; no es nada fuerte”.

Aquest edifici es coneix com la “Casa Nova” i era el casalici dels Sullà quan venien a Sapeira.

La casa Nova va passar a ser l’ajuntament del poble l’any 1921 quan mor el darrer Sullà i actualment és la seu de l’associació de Veïns de Sapeira.

Pràcticament, no en queden restes del castell, es podria fer una reconstrucció de com seria al s. XI (foto 1) pel que diu Francisco Sullà en el “Llibre de Memòries de Joseph Sullà de Sapeira” (foto 2), una vegada acabada la guerra dels Segadors va refer i fortificar el castell que podria tenir aquesta imatge (foto 3).

Actualment, només en queda part de la muralla (fotos 4, 5, 6, i 7) i el trull (foto 8).

L’any 2003 l’Ajuntament de Tremp i la Fundació Territori i paisatge van construir el mirador de ferro situat a la roca del castell, dins del projecte de la Ruta de la Vall dels Voltors (foto 9).

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya. Vol. XV.
Catàleg del patrimoni arquitectònic, paisatgístic i ambiental de l’Ajuntament de Tremp.
Visita del ingeniero militar Juan Muñoz de Ruesta al veguerio de Lérida y al sub-veguerio de Pallars. www.ub.edu/geocrit/b3w-611.htm
Simulació 3D del castell de Sapiera. Anna Meelker de Tercui.
Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

CASTELL DEL CASTELLET DE LA TERRETA

On 28 de Març de 202529 de Març de 2025 Per lluiscolomesfigueraIn Els Castells de la TerretaDeixa un comentari

La tradició oral diu que l’antic poblat del Castellet estava situat a l’altra banda del barranc del Clot del Roure, a l’obac, prop de la “quadra del mac” (església de Sant Feliu) i al peu de la roca del castell del Mai (Mall).

El Castellet de la Terreta fou objecte de lluites i d’acords en el repartiment del comtat pallarès. L’any 1073, Artau I del Sobirà donà a Ramon V del Jussà, el Castellet amb tots els seus termes, pertinences i els seus drets. Aquesta situació durà poc perquè l’any 1094, en l’acord definitiu entre Ramon V i Artau II, el primer lliura a Artau II de Sobirà, a la seva dona Eslonça i el seu germà Ot, el lloc del Castellet.

La comtessa Eslonça, vers l’any 1112 deixà al monestir de Gerri un home que tenia en domini íntegre al Castellet, això demostra que el Castellet i Espluga de Serra pertanyien al comtat de Pallars Sobirà.

Aquest castell no estava localitzat, novament la toponímia ens ha ajudat a descobrir-lo. Entre el barranc del Clot del Roure i el de la Rovelló hi ha una roca cilíndrica i de grans dimensions (fotos 1 i 2) que es coneix com el castell del Mai (Mall) i al seu peu, hi ha les restes de l’església de Sant Feliu (vegeu: https://elcanutdelsminairons.cat/2022/12/03/sant-feliu-del-castellet/) que seria l’església del castell. Ascendint fins a aquest lloc trobem les restes del castell.

Als voltants de la roca, especialment en la part sud i oest, es troben gran quantitat de pedres rodones, altres desbastades i en alguns llocs s’insinuen parets. També apareixen lloses que s’han hagut de portar expressament, ja que no és la pedra habitual d’aquest lloc (fotos 3 i 4).

Des d’aquest indret es manté contacte visual amb els castells de Llastarri, Aulàs, Sapeira i Espluga de Serra (foto 5) i controlava al camí del Castellet a la collada del mateix nom (foto 6), lloc d’accés a la Conca de Tremp per Santa Engràcia i Salàs de Pallars.

Accés:

0,0 km: El Castellet, agafem la pista en direcció sud-est que porta a Sapeira i al Pont d’Orrit.

0,4 km: A l’esquerra hi ha la font de la Canal (foto 7) que normalment està seca si el país no està amarat. A l’esquerra hi ha un abeurador del ramat.

0.x km: Pilaret de Sant Isidre (foto 8).

0,9 km: Pal indicador (foto 9), deixem la pista i agafem el camí a l’esquerra que porta a la Collada del Castellet. El camí és ample i franquejat per un mur de pedra que encara conserva l’empedrat original (fotos 19 i 11). El caminal transcorre pel mig de la rourera de Castell Tallat-la Vilavella.

1,2 km: Barranc del Clot del Roure. Travessem la seva llera i prenem el camí que ara passa pel mig d’antics camps de conreu.

1,6 km: A uns 40 m a la dreta del camí es troben les restes de l’església de Sant Feliu (vegeu: https://elcanutdelsminairons.cat/2022/12/03/sant-feliu-del-castellet/

1,8 km: Deixem el camí i pugem uns 114 m d’alçada camp a través en direcció nord-est buscant el millor pas enmig d’alzines i roures tenint com a punt de referència la roca del Castell del Mai.

2,1 km: Castell de Castellet de la Terreta.

Bibliografia

Enciclopèdia Romànica de Catalunya. Vol. XV.
Catàleg del patrimoni arquitectònic, paisatgístic i ambiental de l’Ajuntament de Tremp.
Informació oral facilitada per Ramon Moli, de casa Tarrobella del Castellet.

CASTELL D’ESPLUGA DE SERRA

On 14 de Març de 202514 de Març de 2025 Per lluiscolomesfigueraIn Els Castells de la TerretaDeixa un comentari

Els primers documents que citen el castell d’Espluga de Serra daten del s. X (977 i 986), mentre que el terme es menciona de manera específica l’any 1085.

L’any 1122 fou lliurat en penyora per Artau III a Bernat Ramon de Pallars Jussà, per tal de dirimir totes les querelles i disputes que tenien els dos cosins. Sembla que restà en mans del comtat de Pallars Sobirà fins al s. XIII. Arnau Roger I de Pallars Sobirà, l’any 1288 deixà el castell al seu fill natural, anomenat el bord de Pallars, en feu honorat, és a dir, sense servei però amb homenatge. L’any 1381 figura a la sotsvegueria de Pallars amb 6 focs i sota el domini de Ramon de Claramunt.

El rei Ferran el Catòlic, el 30 d’octubre de 1484, des de Sevilla, comunica al comte de Cardona la felicitació per les seves campanyes contra el comte de Pallars Hug Roger III: “e mes lo que tant treballes en pendre les fortalezes de Santangratia, Spluga de Serra,..”. L’any 1553 es trobava sota la senyoria dels Mur i en aquell moment hi havia 13 focs.

L’enginyer militar Juan Muñoz de Ruesta va ser l’encarregat de visitar “las plazas, castillos y casas Fuertes de algunos beguerios a la parte de Montblanc, Cervera i Lérida”. Entre el 17 d’abril de 1711 i el 30 d’octubre de 1718, va avaluar el risc que podien tenir les fortificacions del país, una vegada derrotada Catalunya davant les tropes de Felip V, i en el seu informe diu: (Sic) “Dista de Trem cinco horas situado en alto. Es este lugar de Da Maria Rivera residente en Barzelona. Tiene ocho vezinos, y junto al lugar en lo eminente de un Peñasco inaccesible ai una Cassa, que por raçon de la siutacion era fuerte: fue demolida por el Governador de Aren cinco años hace”.

El castell es troba al mig del poble, damunt de la roca que està a 1.199 m d’altitud en una plataforma calcària molt irregular (fotos 1 i 2). Perimetralment, es poden veure restes dels murs del castell que segueixen l’orografia de la roca, encara que la major part de la muralla ha desaparegut i les seves pedres han servit per construir les cases del poble (fotos 3 i 4).

Per accedir-hi cal grimpar el penyal per la part est, amb certa dificultat, donat que no hi ha cap pas definit. L’altiplà de la roca del castell està plena de vegetació, la qual cosa dificulta observar les restes. Aproximadament al mig hi ha una depressió del terreny d’uns 1,5 x 1,5 m que podria correspondre a un aljub.

El castell d’Espluga de Serra controlava dos camins. El que porta al coll de Serradell i permetia l’accés directe al Pallars per la Pobla de Segur i el del coll de la Pedra Fitada que porta a Corroncui, per la Creu de Ferri, i a Pinyana i Cadolla, per la serra de Camporan, permeten, tant l’entrada al Pallars com a l’Alta Ribagorça (fotos 5 i 6).

Accés:

Espluga de Serra, la Terreta (Pallars Jussà)

Bibliografia

Enciclopèdia Romànica de Catalunya. Vol. XV.
Catàleg del patrimoni arquitectònic, paisatgístic i ambiental de l’Ajuntament de Tremp.
Visita del ingeniero militar Juan Muñoz de Ruesta al veguerio de Lérida y al sub-veguerio de Pallars. http://www.ub.edu/geocrit/b3w-611.htm

CASTELL DE LA TORRE DE TAMÚRCIA

On 28 de febrer de 202528 de febrer de 2025 Per lluiscolomesfigueraIn Castells de la Terreta, La Terreta2 comentaris

Les primeres notícies del llogaret de la Torre de Tamúrcia estant relacionades amb les adquisicions patrimonials del monestir d’Alaó al lloc de Tamureces i a Corbins (vegeu castell de Corbins/castells de la Terreta a: www.elcanutdelsminairons.cat). L’any 988 Oleguer de Miralles va adjudicar a Alaó una terra situada al pujol de Turricella, que podria tractar-se del lloc on actualment està ubicat el poble de la Torre de Tamúrcia.

L’any 1632 apareix el lloc de “Torre de Tamursi” en la sotsvegueria del Pallars i sota la jurisdicció dels Erill.

Al poble de la Torre de Tamúrcia no hi ha restes ni topònims que ens puguin indicar que en aquest lloc hi havia un castell ni tampoc surt esmentat en cap document. A uns 380 metres del nucli del vilatge, en direcció oest i en una zona aixecada uns 40 metres, hi ha una torre de grans dimensions que es coneix com a casa Casolà (foto 1).

La torre és quadrangular i de grans proporcions (fotos 2 i 3). La porta d’entrada està situada a la façana est i està formada per uns brancals de pedres ben tallades que acaben amb una arcada de mig punt amb dovelles (foto 2). En aquesta paret s’obren tres finestres que corresponen a cada pis d’alçada, la més alta era un matacà (s’ha perdut una de les pedres que aguantava aquesta estructura) (foto 4).

En època més posterior s’hi va afegir un habitatge i una era (foto 5).

Aquesta torre controlava l’accés al pas del Portús (serra de Sant Gervàs) (fotos 6, 7 i 8) (vegeu: Sant Gervàs/Esglésies, ermites i capelles de la Terreta a: www.elcanutdelsminairons.cat) i tenia una visió quasi de 360 graus del territori i per tant, es podia comunicar visualment amb la major part dels castells de la Terreta.

Accés:

0,0 km: Plaça de l’església de la Torre de Tamúrcia. Prenem el carrer que surt en direcció nord i ràpidament gira cap a l’oest. Passem pel costat de l’antic estudi (escola) de poble, actualment és el Casal dels Voltors, punt d’informació turística i centre d’interpretació de les aus carronyaires de la serra de Sant Gervàs.

0,1 km: Sortim del poble i travessem la pista asfaltada que va a Espluga de Serra. Continuem en direcció oest per una pista que porta a les Comparades i als Trossos de Tamars.

0,44 km: Casa Casolà (torre/castell de la Torre de Tamúrcia).

Track:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/terreta-castell-de-la-torre-de-tamurcia-203098236

BibliografiaEnciclopèdia Romànica de Catalunya. Vol XV.

CASTELL DE MIRALLES

On 14 de febrer de 202514 de febrer de 2025 Per lluiscolomesfigueraIn Els Castells de la TerretaDeixa un comentari

La primera vegada que surt documentat aquest castell va ser l’any 837. Vers l’any 964 era el centre administratiu i militar que organitzava la vall de Miralles que comprenia els llocs de la Torre de Tamúrcia, Llastarri, la Paül, la Paduleta, l’Espinalb i Corbins entre altres. Va ser sempre cobejat pel veí monestir d’Alaó.

La seva fortalesa fou seu i casal de la destacada nissaga dels Miralles que provenien de la Sarga d’Orrit i eren feudataris del comte Ramon V de Pallars Jussà. A finals de l’edat mitjana la seva baronia va ser ostentada pels abats d’Alaó i com a tals assistien a les Corts del Principat.

El castell de Miralles està ubicat en una curta carena rocosa que acaba en un petit turó situat a 897,6 metres d’alçada, que dona al damunt del barranc del mateix nom (foto 1). Queden poques restes del castell, la torre és quadrangular i gairebé no es troben fragments dels seus murs (foto 2). Estava envoltat per una muralla que ressegueix l’orografia del turó, encara que en queden poques restes (fotos 3, 4, 5 i 6).

A la part sud del castell encara s’hi poden veure les restes del poblat de Miralles (fotos 7, 8 i 9) que en el fogatjament del s. XIV s’esmenta la parròquia de Miralles amb sis focs. Aquest poblament va estar habitat fins al s. XVIII. A uns cent metres en direcció nord, hi ha l’església de Santa Maria de Miralles (foto 10) (vegeu: Santa Maria de Miralles/Esglésies, ermites i capelles de la Terreta a www.elcanutdelsminairons.cat).

El castell de Miralles controlava el coll de Llastarri (fotos 10 i 11), pas obligatori per passar de la Terreta cap a la Ribagorça i els Pallars pel coll de Sant Roc de Viu.

Accés: Des de la N 230 abans d’arribar al primer túnel de Soperia, s’agafa una pista a la dreta que travessa el riu Noguera Ribagorçana i que condueix al molí de Sopeira i va paral·lela al canal de l’ENHER.

0,0 km: Pont que travessa el riu Noguera Ribagorçana, a l’esquerra i a uns 70 metres podem veure la presa del “contraembassament” de Soperia. Agafem la pista en direcció sud.

0,4 km: Prenem la pista de l’esquerra que va paral·lela al canal de Sopeira a Castissent.

1,3 km: Travessem la canal i prenem la pista que passa just pel davant de Sant Gregori (pal indicador: Santa Maria de Miralles, Llasterri i Adons). A partir d’aquí la pista està en molt mal estat i travessa tres vegades el barranc de Miralles.

3,5 km: La pista ara s’enfila amunt en direcció nord fent vàries corbes per guanyar alçada.

4,3 km: S’arriba a una petita esplanada davant de les restes de l’església de Santa Maria de Miralles. Deixem la pista i agafem un caminet en direcció sud per anar a trobar l’absis de l’església i arribar a la petita esplanada que hi ha a l’entrada del temple. Anem en direcció sud sense cap camí definit seguin la petita carena rocosa que ens portarà al castell de Miralles.

4,4 km: Castell de Miralles.

Track:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/terreta-castell-de-miralles-197175733

Bibliografia

Catàleg del patrimoni arquitectònic, paisatgístic i ambiental de l’ajuntament de Tremp.

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.

Inventari d’esglésies. Pallars Jussà. Arxiu Gavín.

Alguns aspectes de la Ribagorça de l’època romana a través de l’epigrafia i la documentació visigòtica i medieval. Jordi Pons i Sala.

CASTELL DE LLASTARRI

On 31 de gener de 202531 de gener de 2025 Per lluiscolomesfigueraIn Els Castells de la TerretaDeixa un comentari

El topònim Llastarri és preromà, segon Joan Coromines prové del basc llastra: palla, herba seca i arri: roqueral o llastro: col·lectiu de plantes.

El poble de Llastarri està situat a 1.211 metres d’altitud, sent el llogaret més alt de tots els pobles de la Terreta.

Apareixen documents on fan palès que les terres de Llastarri eren importants pel Monestir d’Alaó quan les va adquirir i plantar l’any 833. Una donació l’any 930 menciona terres, vinyes, cases, casals, eres, pallers, molins, prats, garrigues, boscos, fonts, horts i arbres, situats al castell de Llastarri. Fins al s. X va pertànyer al pagus d’Orrit, l’any 1217 Berenguer de la Meitat concedí al monestir d’Alaó i a l’abat Berenguer de Cornudella el castell de Llastarri que va estar en poder d’aquest cenobi fins a la desamortització de Mendizabal.

El castell de Llastarri segons l’ICC estaria situat al voltant de l’església de Sant Hilari (fotos 1 i 2). En el catàleg del patrimoni arquitectònic, paisatgístic i ambiental de l’ajuntament de Tremp, el castell estaria situat al sud-oest del poble entre els Feixants i el pic de l’Àliga. Altres autors el localitzen al penyal que hi ha al mig del poble (foto 3) Encara que no hi ha restes visibles del castell en ambdós emplaçaments, les vistes que es veuen des d’aquest indret del monestir de Santa Maria d’Alaó, de la serra de Sant Gervàs i de la Terreta val la pena fer la caminada (foto 4).

A uns mestres 200 metres del poble i en direcció nord, l’any 1993 quan es llaurava un planell, es va descobrir la Necròpolis de Llastarri formada per diversos enterraments de lloses amb restes òssies humanes (foto 5).

El castell de Llastarri estava situat en un enclavament estratègic per dominar del congost d’Escales. Controlava el coll de Llastarri que era l’únic pas natural per remuntar la riba esquerra de la Noguera Pallaresa per accedir a la Ribagorça.

Accés:

A: Per l’antic camí de Soperia a Llastarri.

0,0 km: Pàrquing del monestir de Santa Maria d’Alaó de Sopeira. Es passa pel davant de la porta de l’església i anem a buscar els tres absis, s’agafa la pista en direcció nord fins trobar el pont romànic o pont de Dalt.

0,5 km: Es travessa el riu Noguera Ribagorçana i es camina pel costat de l’estació transformadora, ara el camí voreja les aigües del Contraembassament. 0,9 km: Pal indicador que assenyala el camí que porta a Llastarri. És un camí ample que va pujant en direcció est (foto 6).

1,7 km: S’acaba el terme municipal de Soperia on hi ha un pal indicador que diu “Mirador de Sopeira” (foto 7). Ara es continua per l’antic camí que està indicat amb marques grogues i va ascendint en mig de boixos, roures, alzines i algun faig. A mesura que anem fent camí, tenim de referència les parets de la Roca de la Canal.

2,9 km: S’arriba a un planell on hi ha la Necròpolis de Llastarri (foto 5 i 8).

Aquí girem en direcció sud per una pista agrícola i planejant pel mig dels antics bancals.

3,2 km: S’arriba a les cases del poble de Llastarri on hi ha les dues roques on podia estar situat el castell (foto 9).

B: Per la pista que passa per Santa Maria de Miralles.

També s’hi pot arribar des de Sopeira passant per Sant Gregori, per una pista en molt males condicions, apta només per vehicles 4×4, que puja pel barranc de Miralles que cal seguir durant 9,4 km, però no té l’encant de passar per l’antic camí de Sopeira a Llastarri.

Track:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/terreta-castell-de-miralles-197175733

Bibliografia

Catàleg del patrimoni arquitectònic, paisatgístic i ambiental de l’ajuntament de Tremp.

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV

Enciclopedia.cat

https://calaix.gencat.cat>llastarri handle

https://ajuntamentdetremp.cat>llastarri

http://hdl.handle.net/10687/97916

DE SAPEIRA A REUS, EPÍLEG

On 24 de gener de 202524 de gener de 2025 Per lluiscolomesfigueraIn De Sapeira a ReusDeixa un comentari

Aquest viatge de Sapeira a Reus, tal com deia en la primera de les onze etapes, ha volgut ser un homenatge de record i de memòria als nostres pares, padrins i padrí vell (besavi), de casa Jumperna i de casa Martí, que van deixar la manera tradicional de viure al poble per cercar un futur millor per a la seva família.

Segons l’arbre genealògic de la nostra família que data de finals del s. XVIII, ens situa sempre en aquest poblet de la Terreta, en un triangle format per Sapeira-Areny de Noguera-Tremp i prou més. Durant segles s’havien guanyat el pa treballant i treballant, lligats al que produïa la terra i la ramaderia, era una economia de subsistència, però el seu món va canviar de sobte a finals dels anys cinquanta del segle passat. Va ser un daltabaix que els treballs del camp no es poguessin mecanitzar per l’orografia del terreny, també van tancar l’estudi (escola), la mestra va marxar i també ho va fer el capellà. No hi havia futur per a les famílies del nostre poble i de la majoria dels llogarets del Pirineu, s’havia de marxar i buscar nous horitzons.

Primer van baixar els pares a buscar feina i comprar un pis a Reus, al barri Fortuny que feia poc s’havia inaugurat, concretament a la urbanització Massó, que estava a l’altre costat del barranc de l’Escorial que en aquella època no estava canalitzat, comunicat per un pont que per no tenir, no tenia ni baranes.

Casa Jumperna va tancar la casa al mes de desembre de 1964, les pertinences d’unes quantes generacions es van encabir en una furgoneta DKV, les altres, la gran majoria dels estris van restar al seu lloc, inservibles, abandonats, però no oblidades.

M’acompanyaven en aquest primer viatge cap a Reus el meu germà Josep, els padrins Agustí i Maria i el padrí vell (José Roy Pagés) que aleshores tenia 84 anys. Els Pares, Àngel i Maria ens esperaven a Reus.

Tinc un record molt viu del meu padrí vell, que es marejava i va fer el viatge recolzant el cap en la padrina i anava dient “m’estic morint !!!”. Quan vam ser a la Riba ja no podia més, el xofer va parar al costat d’un pedrís (foto 1), va baixar i va preguntar si faltava molt per a arribar a Reus, aquest li va contestar que faltava molt poc, aleshores ell va dir: “vatres aneu, que jo ja vinc a peu”.

A la urbanització Massó els carrers no estaven encara asfaltats i quan plovia eren un fangà. Vivíem en un cinquè pis sense ascensor, però en aquella època baixàvem i pujàvem els esgraons de les escales de dos en dos. Teníem aigua corrent i al quarto de bany, un temo elèctric que permetia dutxar-se amb comoditat, unes confortabilitats que no teníem a Sapeira.

L’escola eren uns barracons, el pati era una esplanada i el mateix barranc de l’Escorial !!!. Entràvem a l’aula després de “a formar y a cubrirse” en dues fileres. Cada dilluns el Sr. Jaume ens posava a la pissarra “la consigna”, un eslògan del Règim que calia acatar.

Van passar els anys i els cursos i amb els ensenyaments i els valors que els pares ens transmetien de l’esforç i del treball per cercar un futur millor del que ells van tenir, vam tirar endavant, penso que prou satisfactòriament

Després va venir l’institut i la universitat per encarar un futur professional.

Tant el meu germà com jo ens vàrem casar amb dues reusenques i vam formar unes famílies meravelloses, que tenen les arrels a Reus, encara que alguns visquin una mica lluny i la fuga de cervells i del capital humà d’elit, que pateix el nostre país, ha fet que ara tingui un nebot que és americà i una neboda holandesa.

Avui, que arriba molta gent a la nostra terra per buscar unes millors condicions de vida i poder tenir un futur per a les seves famílies, i moltes vegades són malvistos i menystinguts per un sector de la nostra societat, jo puc dir: també soc immigrant i amb molt d’orgull !!!.

Voldria agrair als amics que al llarg d’aquestes onze etapes ens han acompanyat, segurament han descobert paisatges de l’interior de les comarques lleidatanes desconeguts i molt bonits. A tots ells, moltes gràcies !!! (fotos 2, 3 i 4).

CASTELL D’ENRENS

On 19 de gener de 2025 Per lluiscolomesfigueraIn Castells de la Terreta, La TerretaDeixa un comentari

Les primeres notícies que es tenen d’Enrrense estan relacionades amb les adquisicions del monestir de Lavaix i el castell de Viu, que n’era termenat.

L’any 980 s’esmenta la serra d’Enrens com a fita de l’alou d’Ezo. En les disputes dels dos comtats, el castell d’Enrens era assignat al Pallars Jussà, però malgrat això els homes d’Artau I trencaren la Treva del Senyor i la sagrera de l’església d’Enrens. En l’arranjament definitiu el dia 9 d’agost de 1094, Artau II, la seva dona Eslonça i el germà Ot, venen i commuten el castell d’Enrens a Ramon V i Valença de Pallars Jussà. Al s. XII anà a parar a les mans dels Erill. Al s. XIV tenia 9 focs amb els agregats. A l’any 1553 nomes en tenia 2.

Aquest castell està situat en el punt estratègic entre la Terreta i la Ribagorça. Pel sud controlava el camí que venia des del coll de Llastarri, Casterner de les Olles i el Trepadús, i pel nord-est, el coll de Sant Roc de Viu, que permetia arribar fins a Viu de Llevata, al coll de Perves, Sarroca de Bellera, Senterada i entrar al Pallars Jussà per la Pobla de Segur o al Pallars Sobirà per la Pobleta de Bellveí, Montcortès i Gerri de la Sal. Des del coll de Sant Roc de Viu, en direcció nord, s’arriba a Montiberri i d’allí fins al Pont de Suert passant pel monestir de Lavaix i el castell del mateix nom que està al damunt d’una gran roca.

El castell està totalment ensorrat i les seves pedres han servit per a la construcció de les bordes properes al castell. Carreus ben tallats i de grans dimensions estan escampats per la zona (fotos 1, 2 i 3). Hi ha una paret feta amb pedres fixades amb argamassa que podria tractar-se de la base de la torre quadrangular (foto 4).

A uns 50 metres del castell, al damunt d’una gran roca, hi ha l’església de Santa Maria d’Enrens (vegeu Santa Maria d’Enrens/Esglésies, ermites i capelles de la Terreta a: http://www.elcanutdelsminairons.cat), constituint el conjunt de castell, església i nucli de població típic de l’edat mitjana (foto 5).

Accés:

Per accedir-hi s’ha d’agafar la pista forestal que surt de Viu de Llevata fins al cap de la Faiada de Malpàs.

0,0 km: Just a la part contrària de l’entrada al poble, en direcció oest agafem la carrerada que està cimentada.

0,2 km: A la dreta prenem l’antic camí que puja diagonalment en direcció oest, d’aquesta manera ens estalviem les corbes que fa la pista.

1,3 km: A l’esquerra es troba el pilaret de Sant Roc (foto 6), seguim ascendint fins a arribar al coll del mateix nom.

1,5 km Coll de Sant Roc de Viu, estem al punt més alt (1.148 m sobre el nivell del mar), hem fet 218 metres de desnivell positiu. Deixem la pista que arriba al cap de la Faiada i comencem la baixada per una carrerada agrícola que inicialment coincideix amb el camí del Trepadús (foto 7)

1,9 km: Deixem la pista agrícola i prenem el camí que baixa en direcció oest.

2,3 km: Tornem a trobar la pista.

2,4 km: Deixem a l’esquerra la pista agrícola que arriba fins a Adons.

Continuem pel camí que va baixant sempre en direcció oest.

2,9 km: Trobem les restes del castell d’Enrens.

Track:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/terreta-castell-denrens-i-esglesia-de-santa-maria-denrens-107418303

També si pot pujar des de Montiberri seguint l’itinerari de la Caminada de les Carenes https://ca.wikiloc.com/rutes-cursa-de-muntanya/carenes-2022-pont-de-suert-pui-de-lleras-100-cims-feec-tremp-99592093.

Bibliografia: