El castell d’Espills està situat a l’extrem oest d’aquest poble que a la vegada està emplaçat en un esperó rocós del Grau d’Espills (foto 1). El llogaret forma un conjunt autoemmurallat on les cases ressegueixen el perímetre de la roca i amb un únic carrer central (foto 2). Aquest poble es va despoblar als anys seixanta del segle passat i actualment està totalment derruït (foto 3).

El nom d’Espills deriva d’Especulos, lloc de guaita. El castell era el més meridional de la marca Tolosana, sent la talaia més meridional de la frontera al s. X.

L’any 1055 es troba termenat entre Areny, Montanyana (1070)  i Castissent (1077). Aquest castell va pertànyer al comtat de Pallars Jussà, però Artau I del Sobirà va trencar la Treva moltes vegades a Espills.

Al s. XII en el reagrupament feudal el castell d’Espills, com els d’Orrit, Areny i Sapeira,  caigueren sota la dependència dels Erill. En el fogatge de 1381 hi consten 9 focs.

Pascual Madoz descriu: “tiene ocho casas y las ruinas de una antigua torre, restos de una fortificación…”

Malgrat d’aquesta notificació de mitjans del s. XIX, aquest castell es donava per perdut, però l’enderroc del paller de casa Batlle d’Espills, ha permès veure les restes de la torre rodona que està construïda amb carreus pocs desbastats i enganxats amb argamassa  (fotos 4 i 5).

Està situat a l’extrem oest de l’únic carrer que té el poble i al costat de l’antic fossar (fotos 6 i 7). Controlava l’accés a la Terreta per la part sud i tenia contacte visual amb els castells d’Escarlà, Orrit i Areny.

Accés:

El recorregut és el mateix del que està descrit per anar a l’església de Sant Pere d’Espills. Vegeu: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/terreta-sant-pere-despills-128543382.

Hi ha dues maneres d’accedir a Espills: una és per la pista que surt del km 94,3 de la N-230, travessa el riu Noguera Ribagorçana i va a la Ribereta. D’aquí surt una carrerada apta només per a vehicles tot terreny que  ascendeix en direcció nord-est fins a Espills. No és recomanable utilitzar-la per l’oposició que hi ha a utilitzar-la per part del mas del Batlle d’Espills.

L’altra proposta utilitza el camí antic que passa pel Grau d’Espills, que és més  interessant des del punt de vista paisatgístic.

Se surt del Pont d’Orrit i s’agafa la pista asfaltada que va a Sapeira-Esplugafreda fins al Graller.

(Veure el Graller d’Esplugafreda a https://elcanutdelsminairons.cat/2022/12/08/el-graller-desplugafreda/

0,0 km: Pont d’Orrit. Agafem la carretera que va a Saperia, al Castellet i a Espluga de Serra.

1,8 km: Deixem la carretera asfaltada que gira a l’esquerra. Seguim recte per la pista que va a Esplugafreda i a Tremp (pal indicador). La carrerada que ara s’agafa està en males condicions, per la qual cosa és recomanable seguir amb un vehicle 4×4.

2,8 km: Es deixa la pista de l’esquerra que va a una pedrera i continuem recte.

3,7 km: Travessem el gual del barranc d’Esplugafreda. Ara la pista es va enfilant fent ramanxoles i guanyant alçaria. 

5,7 km: A la dreta tenim el poble d’Esplugafreda que està a escassos 100 metres.

8,1 km: Ara travessem el gual del barranc dels Botets, en aquest punt, a vegades s’hi poden torbar còdols de grans dimensions que ha arrossegat l’aigua. Continuem per la pista que va pujant i guanyant alçària.

12,3 km: A l’esquerra hi ha el Graller d’Esplugafreda. 

12,5 km: A l’esquerra surt el trencall que ascendeix en direcció oest. Fins aquí s’hi pot arribar en un vehicle no 4×4 encara que amb moltes dificultats. 

Per anar per aquesta pista i fer aquest nou tram es necessita un cotxe tot terreny.

0:0 km: La pista ascendeix en direcció oest i passa pel costat sud del Tossal de l’Abadia (1.290m).

0.5 km: Tossal de l’Abadia, a partir d’aquí la carrerada va descendint fent ramanxoles.

2.3 km: A la dreta hi ha un dipòsit d’aigua per a la lluita contra els incendis forestals.

3.4 km: En aquest punt s’ha de deixar el vehicle i continuar a peu per l’antic camí que porta a Espills i que surt en direcció oest. En aquest punt es poden contemplar les impressionants vistes del cingle de la Cova Negra (foto 8). S’inicia el descens per l’únic pas que passa pels peus del cingle de la Serreta del Mig. El camí encara conserva els esgraons i l’empedrat que el feien més transitable (foto 9).

4.8 km: S’arriba a Espills, per entrar al poble només es pot fer per dues entrades, una està situada a la part sud i l’altra a la part est que, mitjançant una rampa, permet l’accés al poble per “lo Portal” (foto 10).

Bibliografia

• Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV
• Pascual Madoz . Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid 1845.

La primera notícia del castell de Sapeira data del s. X en un instrument alaonés que cita el lloc com Illa Petra. Si es tenen en compte els termenals d’Areny, el castell de Sapeira no sorgí fins a mitjans del s. XI i com a resultat del procés d’encastellament feudal de l’antic pagus Orritensis. També es troba esmentat  en les convinences pallareses dels anys 1064, 1072, 1076 i 1080 i sempre dins del comtat de Pallars Jussà. Artau I de Pallars Sobirà no es va conformar amb aquests pactes de distribució territorial i sovint va trencar la Treva del Senyor i va occir (matar) homes a Sapeira.

La senyoria del Sapeira va estar en mans dels Erill. En el fogatjament de 1381 hi consten  12 focs.

Ferran d’Antequera l’any 1414 lliurà a Guerau Alemany el castell de Sapeira, en la sotsvegueria de Pallars, quan va ser pres el darrer comte de Pallars.

La nissaga dels Sullà seran els senyors de Sapeira des de 1494, de forma ininterrompuda  al llarg de 425 anys i de 14 generacions.

El castell estava situat al capdamunt de la roca del castell, inicialment tenia una torre rodona que segurament va ser enderrocada al finalitzar la guerra de Successió. Durant la Guerra dels Segadors aquest castell va canviar de mans en quatre ocasions, provocant una gran destrucció tant de la fortalesa com del poble de Sapeira.

Durant la guerra de Successió no hi ha constància de què el castell de Sapeira participés en aquest conflicte bèl·lic. Com que Sullà era austriacista, com a càstig li devien obligar a destruir la fortificació. 

L’enginyer militar Juan Muñoz de Ruesta ser l’encarregat de visitar “las plazas, castillos y cases Fuertes de algunos beguerios a la parte de Montblanc, Cervera i Lérida” entre el 17 d’abril de 1711 i el 30 d’octubre de 1718 per tal d’avaluar el risc que podien tenir les fortificacions del país una vegada derrotada Catalunya peer les tropes de Felip V,  diu del castell de Sapeira: (Sic) “ Dista de Trem cinco horas esta  situado en alto cercado de Montañas. Es este lugar de Da Antonia Berart residente en Aren. Tiene diez y seis Vezinos. El Castillo estubo situado sobre peñasco junto al Lugar, fue demolido por la tropas de SM Junto al Castillo ha reedificado, la Señora, Una Casa para poner los granos de la rentas; no es nada fuerte”. 

Aquest edifici es coneix com la “Casa Nova” i era el casalici dels Sullà quan venien a Sapeira. 

La casa Nova va passar a ser l’ajuntament del poble l’any 1921 quan mor el darrer  Sullà i actualment és la seu de l’associació de Veïns de Sapeira. 

Pràcticament, no en queden restes del castell, es podria fer una reconstrucció de com seria al s. XI (foto 1) pel que diu  Francisco Sullà en el “Llibre de Memòries de Joseph Sullà de Sapeira” (foto 2), una vegada acabada la guerra dels Segadors va refer i fortificar el castell que podria tenir aquesta imatge (foto 3). 

Actualment, només en queda part de la muralla (fotos 4, 5, 6, i 7) i el trull (foto 8).  

L’any 2003 l’Ajuntament de Tremp i la Fundació Territori i paisatge van construir el mirador de ferro situat a la roca del castell, dins del projecte de la Ruta de la Vall dels Voltors (foto 9).

Bibliografia:

• Enciclopèdia Romànica de Catalunya. Vol. XV.
• Catàleg del patrimoni arquitectònic, paisatgístic i ambiental de l’Ajuntament de Tremp.
• Visita del ingeniero militar Juan Muñoz de Ruesta al veguerio de Lérida y al sub-veguerio de Pallars. www.ub.edu/geocrit/b3w-611.htm
• Simulació 3D del castell de Sapiera. Anna Meelker de Tercui.
• Arxiu Comarcal del Pallars Jussà.

La tradició oral diu que l’antic poblat del Castellet estava situat a l’altra banda del barranc del Clot del Roure, a l’obac, prop de la “quadra del mac” (església de Sant Feliu) i al peu de la roca del castell del Mai (Mall).  

El Castellet de la Terreta fou objecte de lluites i d’acords en el repartiment del comtat pallarès. L’any 1073, Artau I del Sobirà donà a Ramon V del Jussà, el Castellet amb tots els seus termes, pertinences i els seus drets. Aquesta situació durà poc perquè l’any 1094, en l’acord definitiu entre Ramon V i Artau II, el primer lliura a Artau II de Sobirà, a la seva dona Eslonça i el seu germà Ot, el lloc del Castellet. 

La comtessa Eslonça, vers l’any 1112 deixà al monestir de Gerri un home que tenia en domini íntegre al Castellet, això demostra que el Castellet i Espluga de Serra pertanyien al comtat de Pallars Sobirà.

Aquest castell no estava localitzat, novament la toponímia ens ha ajudat a descobrir-lo. Entre el barranc del Clot del Roure i el de la Rovelló hi ha una roca cilíndrica i de grans dimensions (fotos 1 i 2) que es coneix com el castell del Mai (Mall) i al seu peu, hi ha les restes de l’església de Sant Feliu (vegeu: https://elcanutdelsminairons.cat/2022/12/03/sant-feliu-del-castellet/) que seria l’església del castell. Ascendint fins a aquest lloc trobem les restes del castell. 

Als voltants de la roca, especialment en la part sud i oest, es troben gran quantitat de pedres rodones, altres desbastades i en alguns llocs s’insinuen parets. També apareixen lloses que s’han hagut de portar expressament, ja que no és la pedra habitual d’aquest lloc (fotos 3 i 4). 

Des d’aquest indret es manté contacte visual amb els castells de Llastarri, Aulàs, Sapeira i Espluga de Serra (foto 5) i controlava al camí del Castellet a la collada del mateix nom (foto 6), lloc d’accés a la Conca de Tremp per Santa Engràcia i Salàs de Pallars.

Accés:

0,0 km: El Castellet, agafem la pista en direcció sud-est que porta a Sapeira i al Pont d’Orrit.

0,4 km: A l’esquerra hi ha la font de la Canal (foto 7) que normalment està seca si el país no està amarat. A l’esquerra hi ha un abeurador del ramat.

0.x km: Pilaret de Sant Isidre (foto 8).

0,9 km: Pal indicador (foto 9), deixem la pista i agafem el camí a l’esquerra que porta a la Collada del Castellet. El camí és ample i franquejat per un mur de pedra que encara conserva l’empedrat original (fotos 19 i 11). El caminal transcorre pel mig de la rourera de Castell Tallat-la Vilavella.

1,2 km: Barranc del Clot del Roure. Travessem la seva llera i prenem el camí que ara passa pel mig d’antics camps de conreu.

1,6 km: A uns 40 m a la dreta del camí es troben les restes de l’església de Sant Feliu (vegeu: https://elcanutdelsminairons.cat/2022/12/03/sant-feliu-del-castellet/

1,8 km: Deixem el camí i pugem uns 114 m d’alçada camp a través en direcció nord-est buscant el millor pas enmig d’alzines i roures tenint com a punt de referència la roca del Castell del Mai.

2,1 km: Castell de Castellet de la Terreta.

Bibliografia

• Enciclopèdia Romànica de Catalunya. Vol. XV.
• Catàleg del patrimoni arquitectònic, paisatgístic i ambiental de l’Ajuntament de Tremp.
• Informació oral facilitada per Ramon Moli, de casa Tarrobella del Castellet.

Els primers documents que citen el castell d’Espluga de Serra daten del s. X (977 i 986), mentre que el terme es menciona de manera específica l’any 1085. 

L’any 1122 fou lliurat en penyora per Artau III a Bernat Ramon de Pallars Jussà, per tal de dirimir totes les querelles i disputes que tenien els dos cosins. Sembla que restà en mans del comtat de Pallars Sobirà fins al s. XIII. Arnau Roger I de Pallars Sobirà,  l’any 1288 deixà el castell al seu fill natural, anomenat el bord de Pallars, en feu honorat, és a dir, sense servei però amb homenatge. L’any 1381 figura a la sotsvegueria de Pallars amb 6 focs i sota el domini de Ramon de Claramunt.

El rei Ferran el Catòlic, el 30 d’octubre de 1484, des de Sevilla, comunica al comte de Cardona la felicitació per les seves campanyes contra el comte de Pallars Hug Roger III: “e mes lo que tant treballes en pendre les fortalezes de Santangratia, Spluga de Serra,..”. L’any 1553 es trobava sota la senyoria dels Mur i en aquell moment hi havia 13 focs.

L’enginyer militar Juan Muñoz de Ruesta va ser l’encarregat de visitar “las plazas, castillos y casas Fuertes de algunos beguerios a la parte de Montblanc, Cervera i Lérida”.  Entre el 17 d’abril de 1711 i el 30 d’octubre de 1718, va avaluar el risc que podien tenir les fortificacions del país, una vegada derrotada Catalunya davant les tropes de Felip V, i en el seu informe diu: (Sic) “Dista de Trem cinco horas situado en alto. Es este lugar de Da Maria Rivera residente en Barzelona. Tiene ocho vezinos, y junto al lugar en lo eminente de un Peñasco inaccesible ai una Cassa, que por raçon de la siutacion era fuerte: fue demolida por el Governador de Aren cinco años hace”.

El castell es troba al mig del poble, damunt de la roca que està a 1.199 m d’altitud en una plataforma calcària molt irregular (fotos 1 i 2). Perimetralment, es poden veure restes dels murs del castell que segueixen l’orografia de la roca, encara que la major part de la muralla ha desaparegut i les seves pedres han servit per construir les cases del poble (fotos 3 i 4).

Per accedir-hi cal grimpar el penyal per la part est, amb certa dificultat, donat que no hi ha cap pas definit. L’altiplà de la roca del castell està plena de vegetació, la qual cosa dificulta observar les restes. Aproximadament al mig hi ha una depressió del terreny d’uns 1,5 x 1,5 m que podria correspondre a un aljub.

El castell d’Espluga de Serra controlava dos camins. El que porta al coll de Serradell i permetia l’accés directe al Pallars per la Pobla de Segur i el del coll de la Pedra Fitada que porta a Corroncui, per la Creu de Ferri, i a Pinyana i Cadolla, per la serra de Camporan, permeten, tant  l’entrada al Pallars com a l’Alta Ribagorça (fotos 5 i 6).

Accés:

Espluga de Serra, la Terreta (Pallars Jussà)

Bibliografia

• Enciclopèdia Romànica de Catalunya. Vol. XV.
• Catàleg del patrimoni arquitectònic, paisatgístic i ambiental de l’Ajuntament de Tremp.
• Visita del ingeniero militar Juan Muñoz de Ruesta al veguerio de Lérida y al sub-veguerio de Pallars. http://www.ub.edu/geocrit/b3w-611.htm

La primera vegada que surt documentat aquest castell va ser l’any 837. Vers l’any 964 era el centre administratiu i militar que organitzava la vall de Miralles que comprenia els llocs de la Torre de Tamúrcia, Llastarri, la Paül, la Paduleta, l’Espinalb i Corbins entre altres. Va ser sempre cobejat pel veí monestir d’Alaó. 

La seva fortalesa fou seu i casal de la destacada nissaga dels Miralles que provenien de la Sarga d’Orrit i eren feudataris del comte Ramon V de Pallars Jussà. A finals de l’edat mitjana la seva baronia va ser ostentada pels abats d’Alaó i com a tals assistien a les Corts del Principat. 

El castell de Miralles està ubicat en una curta carena rocosa que acaba en un petit turó situat a 897,6 metres d’alçada, que dona al damunt del barranc del mateix nom (foto 1). Queden poques restes del castell, la torre és quadrangular i gairebé no es troben fragments dels seus murs (foto 2). Estava envoltat per una muralla que ressegueix l’orografia del turó, encara que en queden poques restes (fotos 3, 4, 5 i 6).

A la part sud del castell encara s’hi poden veure les restes del poblat de Miralles (fotos 7, 8 i 9) que en el fogatjament del s. XIV s’esmenta la parròquia de Miralles amb sis focs. Aquest poblament va estar habitat fins al s. XVIII.  A uns cent metres en direcció nord, hi ha l’església de Santa Maria de Miralles (foto 10) (vegeu: Santa Maria de Miralles/Esglésies, ermites i capelles de la Terreta a  www.elcanutdelsminairons.cat). 

El castell de Miralles controlava el coll de Llastarri (fotos 10 i 11), pas obligatori per passar de la Terreta cap a la Ribagorça i els Pallars pel coll de Sant Roc de Viu.

Accés: Des de la N 230 abans d’arribar al primer túnel de Soperia, s’agafa una pista a la dreta que travessa el riu Noguera Ribagorçana i que condueix al molí de Sopeira i va paral·lela al canal de l’ENHER. 

0,0 km: Pont que travessa el riu Noguera Ribagorçana, a l’esquerra i a uns 70 metres podem veure la presa del “contraembassament” de Soperia. Agafem la pista en direcció sud.

0,4 km: Prenem la pista de l’esquerra que va paral·lela al canal de Sopeira a Castissent.

1,3 km: Travessem la canal i prenem la pista que passa just pel davant de Sant Gregori (pal indicador: Santa Maria de Miralles, Llasterri i Adons). A partir d’aquí la pista està en molt mal estat i travessa tres vegades el barranc de Miralles.

3,5 km: La pista ara s’enfila amunt en direcció nord fent vàries corbes per guanyar alçada.

4,3 km: S’arriba a una petita esplanada davant de les restes de l’església de Santa Maria de Miralles. Deixem la pista i agafem un caminet en direcció sud per anar a trobar l’absis de l’església i arribar a la petita esplanada que hi ha a l’entrada del temple. Anem en direcció sud sense cap camí definit seguin la petita carena rocosa que ens portarà al castell de Miralles.

4,4 km: Castell de Miralles.

Track:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/terreta-castell-de-miralles-197175733

Bibliografia

Catàleg del patrimoni arquitectònic, paisatgístic i ambiental de l’ajuntament de Tremp.

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.

Inventari d’esglésies. Pallars Jussà. Arxiu Gavín.

Alguns aspectes de la Ribagorça de l’època romana a través de l’epigrafia i la documentació visigòtica i medieval. Jordi Pons i Sala.