El castell d’Espills està situat a l’extrem oest d’aquest poble que a la vegada està emplaçat en un esperó rocós del Grau d’Espills (foto 1). El llogaret forma un conjunt autoemmurallat on les cases ressegueixen el perímetre de la roca i amb un únic carrer central (foto 2). Aquest poble es va despoblar als anys seixanta del segle passat i actualment està totalment derruït (foto 3).

El nom d’Espills deriva d’Especulos, lloc de guaita. El castell era el més meridional de la marca Tolosana, sent la talaia més meridional de la frontera al s. X.

L’any 1055 es troba termenat entre Areny, Montanyana (1070)  i Castissent (1077). Aquest castell va pertànyer al comtat de Pallars Jussà, però Artau I del Sobirà va trencar la Treva moltes vegades a Espills.

Al s. XII en el reagrupament feudal el castell d’Espills, com els d’Orrit, Areny i Sapeira,  caigueren sota la dependència dels Erill. En el fogatge de 1381 hi consten 9 focs.

Pascual Madoz descriu: “tiene ocho casas y las ruinas de una antigua torre, restos de una fortificación…”

Malgrat d’aquesta notificació de mitjans del s. XIX, aquest castell es donava per perdut, però l’enderroc del paller de casa Batlle d’Espills, ha permès veure les restes de la torre rodona que està construïda amb carreus pocs desbastats i enganxats amb argamassa  (fotos 4 i 5).

Està situat a l’extrem oest de l’únic carrer que té el poble i al costat de l’antic fossar (fotos 6 i 7). Controlava l’accés a la Terreta per la part sud i tenia contacte visual amb els castells d’Escarlà, Orrit i Areny.

Accés:

El recorregut és el mateix del que està descrit per anar a l’església de Sant Pere d’Espills. Vegeu: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/terreta-sant-pere-despills-128543382.

Hi ha dues maneres d’accedir a Espills: una és per la pista que surt del km 94,3 de la N-230, travessa el riu Noguera Ribagorçana i va a la Ribereta. D’aquí surt una carrerada apta només per a vehicles tot terreny que  ascendeix en direcció nord-est fins a Espills. No és recomanable utilitzar-la per l’oposició que hi ha a utilitzar-la per part del mas del Batlle d’Espills.

L’altra proposta utilitza el camí antic que passa pel Grau d’Espills, que és més  interessant des del punt de vista paisatgístic.

Se surt del Pont d’Orrit i s’agafa la pista asfaltada que va a Sapeira-Esplugafreda fins al Graller.

(Veure el Graller d’Esplugafreda a https://elcanutdelsminairons.cat/2022/12/08/el-graller-desplugafreda/

0,0 km: Pont d’Orrit. Agafem la carretera que va a Saperia, al Castellet i a Espluga de Serra.

1,8 km: Deixem la carretera asfaltada que gira a l’esquerra. Seguim recte per la pista que va a Esplugafreda i a Tremp (pal indicador). La carrerada que ara s’agafa està en males condicions, per la qual cosa és recomanable seguir amb un vehicle 4×4.

2,8 km: Es deixa la pista de l’esquerra que va a una pedrera i continuem recte.

3,7 km: Travessem el gual del barranc d’Esplugafreda. Ara la pista es va enfilant fent ramanxoles i guanyant alçaria. 

5,7 km: A la dreta tenim el poble d’Esplugafreda que està a escassos 100 metres.

8,1 km: Ara travessem el gual del barranc dels Botets, en aquest punt, a vegades s’hi poden torbar còdols de grans dimensions que ha arrossegat l’aigua. Continuem per la pista que va pujant i guanyant alçària.

12,3 km: A l’esquerra hi ha el Graller d’Esplugafreda. 

12,5 km: A l’esquerra surt el trencall que ascendeix en direcció oest. Fins aquí s’hi pot arribar en un vehicle no 4×4 encara que amb moltes dificultats. 

Per anar per aquesta pista i fer aquest nou tram es necessita un cotxe tot terreny.

0:0 km: La pista ascendeix en direcció oest i passa pel costat sud del Tossal de l’Abadia (1.290m).

0.5 km: Tossal de l’Abadia, a partir d’aquí la carrerada va descendint fent ramanxoles.

2.3 km: A la dreta hi ha un dipòsit d’aigua per a la lluita contra els incendis forestals.

3.4 km: En aquest punt s’ha de deixar el vehicle i continuar a peu per l’antic camí que porta a Espills i que surt en direcció oest. En aquest punt es poden contemplar les impressionants vistes del cingle de la Cova Negra (foto 8). S’inicia el descens per l’únic pas que passa pels peus del cingle de la Serreta del Mig. El camí encara conserva els esgraons i l’empedrat que el feien més transitable (foto 9).

4.8 km: S’arriba a Espills, per entrar al poble només es pot fer per dues entrades, una està situada a la part sud i l’altra a la part est que, mitjançant una rampa, permet l’accés al poble per “lo Portal” (foto 10).

Bibliografia

• Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV
• Pascual Madoz . Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid 1845.