Aquest castell surt documentat l’any 1017 quan Apó de Turmeda fou un dels fidels laics que va assistir a la consagració del bisbe Borrell de Ribagorça a Roda d’Isàbena. 

En la convinença de l’any 1072, Artau I reconegué que el castell de Turmeda, amb les terres i pertinences, era propietat de Ramon V de Pallars Jussà. Així mateix, ho confirmà el conveni següent, vers 1073-1079. 

El 1183 s’anomena l’església de Santa Maria de Turmeda en el testament de Ramon de Gurp, prelat de Santa Maria de Tremp.

El castell estava emplaçat entre la sarga d’Orrit i la capçalera del barranc de Turmeda.

El topònim “Turmeda”  indica un emplaçament en un torm (penyal) o muntanya aïllada.

Aquest castell es donava per perdut, novament la toponímia m’ha ajudat a trobar-lo. A la Terreta hi ha la roca de Turmeda i en aquest roquerol, a la meitat de la paret vertical, hi ha una balma que s’anomena la “cova dels Moros” (foto 1). Aquests topònims de “moros” o “del diable”  indiquen construccions difícils o sobrenaturals. Resseguint els peus de la roca de Turmeda, apareix a uns dotze metres d’alçada la paret del castell roquer de Turmeda. 

El castell aprofita una balma situada a uns catorze metres del terra, en una paret vertical. Per protegir aquesta balma s’hi va construir una paret que tancava la cavitat, sent un veritable castell roquer (fotos 2, 3, i 4). Segurament és el castell de més difícil accés i amb menys restes (només un tros de paret) però és el més espectacular per la vista del paratge que s’hi pot contemplar (foto 5). 

Als peus de la roca de Turmeda hi ha les restes de l’església de Santa Maria de Turmeda (vegeu: Esglésies, ermites i capelles de la Terreta a: http://www.elcanutdelsminairons.cat)  i al seu voltant es troben els enderrocs de les cases de l’antic poblament del mateix nom (foto 6).

A uns catorze metres del terra, al mig de la roca de Turmeda (ICC) es troba una cova balma anomenada cova dels moros. Té una llargada d’uns quinze metres de llarg per uns quatre en el punt més ampli (foto 4). En la part més ampla hi ha un doll d’aigua que brolla de la roca de conglomerat. En aquesta balma hi ha un fragment de paret amb carreus rectangulars i ben treballats que formava part de la paret del castell (foto 3). Per tant, es tractaria d’un castell roquer. Dins de la balma s’hi poden trobar bocins de lloses que devien formar part de les poques estructures  del bastió i alguns carreus de pedra ben treballats (fotos 7 i 8).

Aquest castell controlava el camí de Serra Mitjana que comunicava la Terreta amb la Conca de Tremp i té contacte visual amb els castells de Santa Eulàlia, Areny de Noguera, Orrit i Sapeira (fotos 9 i 10).

Accés:

Per anar al castell roquer de Turmeda se surt del poble de Sapeira i s’agafa l’antic camí que arribava a Tremp. https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/terreta-cami-antic-de-sapeira-a-tremp-14320364

0,0 km: Sapeira, sortim del poble pel camí dels horts en direcció est.

0,2 km: Travessem la pista que puja des del Pont d’Orrit. Pal indicador. Agafem el camí que baixa i continua en direcció sud-est.

0,4 km: Creuem el barranc de Canarill. 

1,2 km: Travessem el barranc del Regany.

1,3 km: Arribem al barranc de Turmeda. Deixem el camí que va a Esplugafreda i a Tremp que travessa la barrancada i s’endinsa dins del bosc de Turmeda en direcció est. 

0,0 km: Barranc de Turmeda, ara continuarem pel nou track que ens portarà al castell de Turmeda https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/terrta-castell-de-turmeda-217539723, anem en direcció est ascendint  inicialment per la llera del barranc. (foto 11)

0,2 km: Deixem el barranc i es comença a ascendir per la part esquerra on hi ha una fita de pedres (foto 12). Es continua pujant sense que hi hagi cap traça de camí pel mig del bosc seguint els antics bancals i espones (està marcat amb fites de pedres) (foto 13).

0,72 km: Base de la roca de Turmeda. Per a poder accedir al capdamunt del castell roquer de Turmeda hi ha una cadena (fotos 14 i 15). Cal recordar que per pujar-hi s’ha de tenir pràctica esportiva en l’escalada i anar degudament equipat amb arnés, dissipador i casc (la roca és de conglomerat i poden caure rocs).

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV

excursionsdeljoanramon.blogspot.com