Les mencions més antigues d’Orrit apareixen en documents del monestir d’Alaó de 806 i 814. A diferència de la resta de pobles de la Terreta, Orrit rep el nom de pagus, això demostra que formava part d’una demarcació més primitiva, d’arrels indígenes, governada per una autoritat d’ordre superior, potser l’equivalent a vescomte durant l’organització del territori i defensa de la marca al s. IX. D’aquest pagus sorgiren els districtes castellans de Llastarri, Miralles, Soperia, Sapeira, etc.
Amb la consolidació de la frontera dels s. IX-X, l’encastellament feudal i la fragmentació del territori van afavorir el desenvolupament d’altres centres de poder a la Terreta.
Vers l’any 1030, el comte Ramon IV infeudà el castell d’Areny i d’Orrit a Rodolf Oriolf, sota la senyoria de Gerbert. El jurament d’aquest al comte, es va transcriure en un document escrit en llengua llatina i on hi ha paraules en un català molt arcaic. Alguns lingüistes consideren aquest document com el primer escrit en català.
El document diu: “Juro ego, Radolf Oriol, filium Mirabile, a te Ragimundo chomite, filium Ermetruete, et a te Ermesende chomitissa, filiam Gilda. De ipssos chastellos de Aringo et Oriti go fideles vos ende seré; go no llos vos devetaré ni devetare no llos vos faré. Et si Giriperto meum seniore menus venerit per morte, go a vos ende atenderé sine lóchoro che non vos ende de mandaré. Quamu aci est scriptu et omo ligere hic pote sí vos te(n)ré et sí vos atenderé per directa fidem sine vostro enchanno, per Deus et sanctis suis.”
Juro, jo, Radulf Oriol, fill de Mirabile, a tu Ramon, comte (de Pallars Jussà), fill d’Ermetruit, i a tu Ermessenda, comtessa, filla de Guilla. Dels castells d’Areny (de Noguera) i d’Orrit, jo us en seré fidel; jo no us els denegaré ni us els faré denegar. I, si Girbert, senyor meu, ve a menys per mort, jo us atendré (segons les obligacions feudals) sense llogre, que no us en demandaré. Com ací és escrit i hom hi pot llegir, us atendré per dreta fe (fidelitat) sense enganyar-vos, per Déu i pels sants.
En els pactes matrimonials entre Ramon V de Pallars amb Arnau Mir de Tost i la seva muller Arsenda de l’any 1055, s’acorda que el comte els hi lliura en penyora, entre altres, el castell d’Orrit amb les seves terres i pertinences, per tal que quedin en mans de la seva filla Valença i futura esposa de Ramon V.
En els pactes de convinença entre Artau I de Pallars Sobirà i Ramon V de Pallars Jussà de l’any 1072, aquell reconeix que el castell d’Orrit pertany de ple dret al segon.
En l’acta de consagració de Santa Maria de Mur feta l’any 1100, surt esmentat el castell d’Orrit i l’any 1381 hi figuraven 6 focs.
El castell d’Orrit fou la seu de famílies molt importants: els Areny, els Sapeira, els Miralles, els Castellet, els Girbeta, etc.
El castell està situat al capdamunt de la roca on s’estén les restes del poble d’Orrit (fotos 1 i 2). Actualment només en queda una torre de planta quadrada de 4,1 x 4,7 metres. Pel gruix de les parets que actualment en queden, fan pensar que la torre devia tenir una alçada d’uns 10 metres, amb una porta d’entrada situada a uns sis metres del terra (fotos 3, 4, 5 i 6). Aquests murs estan fets amb carreus grans i rectangulars arrenglerats i units per morter de calç (foto 7).
Actualment, les parets del castell tenen una alçada d’uns quatre metres en els vessants nord, oest i sud i d’un metre i mig la de l’est. Recentment el seu interior ha estat excavat per arqueòlegs de la Universitat de Barcelona que han trobat una estructura circular d’uns dos metres de diàmetre situada al mig de la torre quadrada sense que es pugui identificar la seva funció (foto 8).
A llevant del castell s’hi troben dues sitges excavades a la roca (fotos 9 i 10) i les restes de les antigues construccions que hi havia als voltants del castell (foto 11). Aquest castell es pot datar a principis de l’any 1000, encara que aquesta fortificació ja existia en època carolíngia en els s. IX i X.
Aquest baluard controlava juntament amb el castell d’Areny de Noguera, l’estret del Pont d’Orrit i l’accés a la Terreta i tenia contacte visual amb la major part dels castells d’aquest territori (fotos 5, 12 i 13).
Accés:
0,0 km: El Pont d’Orrit.
0,1 km: Pal indicador. Prenem el camí a mà esquerra que inicia l’ascens al poble d’Orrit (foto 14). L’antic camí de bast va pujant fent varies ramanxoles fins arribar a l’església de Sant Pere (foto 15).
0,9 km: Església de Sant Pere d’Orrit (vegeu: Esglésies, ermites i capelles de la Terreta a: https://elcanutdelsminairons.cat/2023/01/27/sant-pere-dorrit/) (foto 16). En 800 metres hem ascendit 151 metres d’alçada. Pal indicador que mostra el camí al poble de Sapiera. Anem seguint aquesta indicació per l’únic carrer que travessava el poble. A pocs metres de l’església a mà esquerra s’hi troba una cisterna que recollia l’aigua que baixava per la roca quan plovia (foto 17). En alguns moments cal passar pel damunt dels enderrocs de les cases que han caigut sobre el camí o entre els antigues casalots i corrals del poble (foto 18).
1,2 km: Deixem el camí i comencem a enfilar la roca quasi camp a través intentant buscar alguna insinuació d’un antic accés al castell. En mig de les restes de les cases s’hi troba una altra cisterna que recull l’aigua de la roca (foto 19). Amen ascendint en direcció al castell (foto 20). En alguns moments es troben enderrocs de construccions de l’antic castell (foto 11) i quan estem al capdamunt es troben dues sitges excavades a la roca (fotos 9 i 10).
1,18 km: Castell d’Orrit.
Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/terreta-castell-dorrit-208981785
Bibliografia
Enciclopèdia Romànica de Catalunya. Vol. XV.
Enciclopedia.cat
Liber Feudorum Maior, Reial Cancelleria, pergamí Ramon Borrell, 119 (Arxiu de la Corona d’Aragó)
El canut dels minairons 
Retroenllaç: CASTELL D’ARENY DE NOGUERA – El canut dels minairons