Dissabte 25 de novembre de 2023.

Participants en aquesta etapa:

Mercè Gené

Carme Tost

Maria Carme Barbarà

Alfons Barceló

Joan Eslava

Josep Colomés

Lluís Colomés

Àmbit territorial: La Terreta, Pallars Jussà, Ribagorça Oriental.

Track:

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/de-sapeira-a-reus-sapeira-el-pont-de-montanyana-154126403

Grau de dificultat:

SENDIF: lineal  1033 Exigent

Ascensió acumulada:  121 metres

Descens acumulat: 593 metres

Recorregut:

0,0 km: Plaça de Sapeira (foto 1). El camí que sortia del poble per la part oest eixia de la porta de l’antic castell que protegia el poble. Actualment aquest caminal està perdut per l’ensulsida de la casa del Guerra (Foquinet). Per aquest motiu agafem el camí dels horts fins a trobar la carretera.

0,1 km: Prenem la carretera en direcció oest.

0,5 km: Pal indicador. A l’esquerra surt l’antic camí de la Costa que va de Sapeira a Areny i baixa en diagonal travessant dos cops la carretera (foto 2).

1,3 km: Estem al Seix, nom molt antic, podria ser d’origen preromà i voldria dir terrassa fluvial, pedregosa i àrida. Seguim avall per la carretera que es va construir aprofitant l’antic camí (foto 3).

4,7 km: A la dreta ens queda la casa del Mundet. L’antic camí passava entre la masia i la font (foto 4). A la dreta tenim el poble d’Orrit (foto 5), amb el castell situat al capdamunt de la roca, testimoni del que va ser durant els s. IX i X quan era la capçalera del Pagus Orritensis i l’església de Sant Pere, construcció romànica de finals del s. X que manté la puresa arquitectònica del primer romànic (més informació: www.elcanutdelsminairons.cat).

En aquest lloc, sobre l’any 1030, el castlà d’Orrit i d’Areny, Radolf Oriol, va jurar fidelitat als comtes de Pallars Jussà, i en el document que ho testificava, tot hi estar escrit en llatí, ja hi apareixen paraules netament catalanes. Actualment totes les cases del  poble d’Orrit estan derruïdes i esfondrades.

5,7 km: El Pont d’Orrit (foto 6). L’actual pont el va fer construir el governador Fèlix d’Areny l’any 1737, després que l’any 1710, en el decurs de la Guerra de Successió, el pont d’origen romànic situat una mica més amunt d’aquest lloc va ser destruït. Per edificar-lo va obligar la gent de la Terreta a contribuir-hi bé amb treball o amb diners. 

Des del Pont d’Orrit fins al Pont de Montanyana passa el GR-3. Això ens donarà la tranquil·litat de seguir les marques blanques i vermelles al llarg de tot el recorregut.

Agafem la pista que surt en direcció sud que va fer l’ENHER als anys cinquanta del segle passat, quan va construir la canonada subterrània de Soperia a Castissent que té una llargària de 23,5 km. Aquesta pista arriba fins al barranc de la Mir que buida les seves aigües al d’Escarlà.

6,3 km: Travessem el barranc d’Esplugafreda (foto 7). El nom li ve de  Spelunca  Frígida que fa referència al naixement d’aigua freda que surt d’un forat a la roca que li diuen el Botet d’Esplugafreda. Joan Coromines afirma que el nom pot venir de Espelunca Fracta (balma tancada) que seria la cova d’Urso. Continuem per la pista en direcció sud propera al riu (foto  8).

8,8 km: Creuem el barranc de Magdalena (foto 9).

9,2 km: Passem pel barranc de les Bancalades (foto 10).

9,9 km: Mare de Déu de la Mir (nova) (fotos 11 i 12). Més informació d’aquesta capella a: www.elcanutdelsminairons.

10,3 km: Davant i al damunt de la muntanya tenim el poble d’Escarlà que està totalment enrunat (foto 13).

11,6 km: La pista per on veníem gira en direcció est per anar a trobar el barranc de la Mir. Continuem en direcció sud per un corriol.

11,7 km: Creuem el barranc d’Escarlà (fotos 14 i 15).

12,5 km: Trobem “lo caixó”, era una caixa enganxada amb una sirga de 40 metres de llargada i permetia el pas d’una persona asseguda. El desplaçament es feia amb les seves pròpies mans empenyent-se a través de la sirga.  Servia per a poder traspassar el riu a l’alçada d’Escarlà, d’aquesta manera podien anar fins a la carretera N230 a buscar el cotxe de línia, estalviant-se més de 5 km de camí que hi havia des del Pont d’Orrit. 

El camí transcorre pel costat del riu seguin una rodera de vehicles agrícoles. 

12,9 km: Trobem la pista que va al mas de l’Arturo i a la Ribereta.

13,1 km: A la nostra dreta hi han les restes del molí hidràulic de l’Arturo (foto 17). Pascual Madoz ja l’anomenava l’any 1845. El molí era de farina i d’oli (es poden veure encara les dues moles) i de dos rodets amb dues voltes independents cadascuna amb un rodet. Les persones més velles recorden que només s’hi feia farina. Agafava l’aigua del riu Noguera Ribagorçana just al costat del barranc de casa Aparici, a 762 metres amunt del molí. Va deixar de funcionar els anys 1948-49, quan l’ENHER va adquirir els drets de l’aigua pagant una indemnització.

13,4 km: Gual de la Ribereta (foto 18).

14,8 km: Barranc d’Espills (foto 19. A partir d’aquí es pot observar l’obra del canal de rec que va més enllà del Pont de Montanyana, per mantenir el nivell va sortejant la complicada orografia del terreny (fotos 20 i 21).

17,4 km: Barranc de Tercui (foto 22). A l’esquerra puja el sender que va a Tercui, continuem en direcció sud pel camí que anava des del Pont de Montanyana fins a Tercui (foto 23) (veure wikiloc: TERRETA VI Caminada dels Mocadors Pont de Montanyana-Tercui-Pont de Montanyana).  

18,7 km: Agafem la pista que baixa de casa Paula i seguim en direcció sud. A poc a poc ens acostem al Pont de Montanyana, on trobem “un puiadó” per anar a un hort situat a la part superior del camí (foto 24).

19,7 km: Molí del Farré Nou. Era una veritable indústria hidràulica que feia  farina, oli, i llum pel poble i després per a la Farinera del Pont de Montanyana. Travessem el barranc del Pont (foto 25).

19,8 km: Entrem al Pont de Montanyana per la porxada que dona a la plaça Major (foto 26).

20 km: Pont penjat del Pont de Montanyana. Fi de la primera etapa (foto 27).