ELS MENJARS DE LA TERRETA: Sopes d’all i sopes menestrades

Des de que l’home va descobrir el foc, és probable que un dels primers plats que va descobrir van ser les sopes. En uns recipients rudimentaris hi col·locaven pedres calentes per escalfar l’aigua amb tota mena d’ingredients, tant animals com vegetals, per tal d’estovar-los. Aviat van adonar-se que el brou que hi que quedava era molt saborós.

Les sopes tenen moltes d’avantatges:

  • Reconforta el cos a l’hivern.
  • Hidrata l’organisme.
  • Permeten aprofitar millor els aliments, ja que molts nutrients i sabors passen al brou.
  • Són de fàcil digestió, per aquest motiu són molt recomanables al sopar.
  • Eviten el malbaratament alimentari, ja que hi podem posar tot tipus d’ingredients, tant d’origen animals com vegetal.
  • Són molt fàcils de preparar.
  • Són molt econòmiques.
  • Són adequades per a totes les edats, especialment per a infants i persones grans.

Sopes d’all 

Versió 1

Ingredients:

  • Alls, oli, pa una mica sec i tallat a llesques molt fines, sal, aigua/brou*, ou batut (opcional)

S’han de sofregir uns alls tallats en làmines amb oli a la cassola (foto 1) i, quan estiguin rossos, afegir-hi les llesques de pa, que ha d’estar una mica sec (foto 2). S’hi tira l’aigua o el brou, un polsim de sal i es deixa bullir (fotos 3 i 4). Després es remena amb un batedor perquè la mescla quedi desfeta (foto 5). També s’hi pot batre un ou per fer que les sopes siguin més consistents (foto 6).

Versió 2 

Es fan bullir les sopes amb un parell d’alls aixafats, un polsim de sal i una mica d’oli fins que estan fetes. També es remenen perquè quedin ben desfetes.

Sopes menestrades

El nom d’aquestes sopes prové del llatí: ministrare, que significa servir un plat a la taula. Aquestes sopes representen la forma més senzilla de preparar un àpat ràpid, calent, nutritiu i gustós. 

Ingredients:

  • Oli, pa una mica sec i tallat en llesques molt fines, sal, all cru opcional i aigua o brou* **

Es posen les llesques de pa tallades ben primes al plat, s’hi tira un rajolí d’oli i s’escalden amb aigua o amb brou (s’hi pot posar un all trinxat damunt del pa abans d’escaldar-lo) (foto 7).

*Es pot fer servir el brou de fer bullir les “tavelles” (mongetes verdes), la “verdura”  (bledes), els fesols o els cigrons.

** Les sopes menestrades també poden servir com a remei curatiu per a les afeccions abdominals si s’escalden amb aigua de timonet (farigola).

La cuina de l’aprofitament: faves amb tavella

La cuina de l‘aprofitament consistia a no malbaratar res que fos comestible, això passava abans a la Terreta on l’economia de subsistència feia que s’aprofitessin tots els recursos que donava l’hort. Ara també hi ha un corrent per evitar el malbaratament dels aliments amb accions encaminades a  vigilar i flexibilitazar les caducitats dels productes, etc. Un altre motiu per evitar el malbaratament amb la recepta que us presento, és que s’aprofita d’una sèrie de nutrients, i sobretot de fibra vegetal, que ens són molt útils en la nostra dieta diària, i que moltes vegades van directament al cubell de l’orgànic.

Ara és l’època de menjar faves, normalment mengem només el gra de la fava (faves a la catalana, amb calamarsons,  saltades, a la brutesca, etc.). Si rebutgem la tavella de la fava perdem el 80% del seu pes (foto 1).

La tavella aporta molta fibra, a banda de tenir un efecte saciant donat que se’n menja més quantitat que si només ingerim el gra que és la llavor d’aquest llegum.

Les faves tendres són poc calòriques, un 20% dels hidrats de carboni són d’absorció lenta i contenen pocs greixos, això fa que sigui ideal per a dietes hipocalòriques. També contenen vitamines del grup B (B1, B2, B3, B9), àcid fòlic, ferro, magnesi, fòsfor i zinc. Si a més a més les mengem amb la tavella, incrementem enormement el contingut de fibra vegetal que afavorirà el trànsit intestinal evitant així el restrenyiment.

La recepta que us presento és de la nostra mare, Maria Figuera Roy de casa Jumperna de Sapeira, on per necessitat es practicava la cuina de l’aprofitament.

Ingredients (foto 2):

  • Faves amb la tavella
  • Alls tendres
  • Cansalada viada
  • Farina 
  • Un polsim de sucre

Es tallen les faves i es posen a bullir durant uns 30-40 minuts (han de quedar al dente). En una cassola se sofregeix la cansalada viada i els alls tendres amb un bon raig d’oli. S’hi afegeixen les faves i quan estan ben sofregides, s’hi tira una cullerada de farina per espessir-les i una culleradeta de sucre (fotos 3 i 4). Es remena una mica i ja estan llestes per menjar-les (foto 5).