A l’hivern, el sopar havia de ser consistent i calòric per reposar les calories perdudes durant les dures jornades de treball que feia tota la família. Els homes passaven el dia treballant al camp o guardant el bestiar, mentre que les dones s’ocupaven de les feines de la casa, l’hort i els animals domèstics. Habitualment, el sopar consistia en un primer plat de sopes o un plat de verdura* o de col ** que, per fer-lo més saborós i contundent, se sofregia amb oli i un tall de cansalada, que aportava les calories necessàries perdudes al llarg del dia. En el període de Quaresma, però, no es podia menjar carn, per aquest motiu, la verdura se sofregia amb arengada, que, en estar salada -igual que el bacallà- es podia conservar al rebost durant força temps.

*Les bledes a la Terreta es coneix com a verdura 

** La verdura (bledes) o la col es feien amb trumfa (patata) 

Ingredients (foto 1):

• Verdura (bledes) o col
• Trumfes (patates)
• Alls en làmines
• Oli
• Arengada

Una vegada tenim la verdura o la col amb les trumfes bullides, les escorrem perquè no quedi gens d’aigua. En una paella posem l’oli i l’arengada, quan estigui ben fregida, la retirem (aquest oli queda impregnat amb el sabor de l’arengada), tot seguit hi posem les làmines dels alls i quan estiguin daurats, hi afegim la verdura o la col amb les patates. Ho anem sofregint fins que queda una mica enrossit (fotos 2 i 3).

Els pruns són una varietat de pruna petita, de color verd-groc, molt dolça quan és madura. Aquestes pruneres es plantaven al costat d’una espona, entre dos trossos de terra de conreu. Com que els fruits eren petits, eren fàcils assecar-los damunt d’un canyís. 

Ingredients (foto 1): 

• Una ceba petita
• Dues tomates* 
• Alls
• Oli
• Bacallà salat dessalat 
• Arròs
• Una mosta de pruns secs o prunes 
• Aigua calenta (2,5 vegades la mida de l’arròs)

Abans de començar a cuinar, posem els pruns secs en remull en un bol d’aigua calenta perquè s’hidratin. Com que avui en dia són difícils de trobar, la recepta es pot fer perfectament amb prunes seques sense pinyol de les que venen a les botigues. Com que aquestes són més grosses que els pruns, convé trossejar-les perquè es reparteixin millor a la cassola.

En una cassola de ferro colat o de fang, es fa un bon sofregit amb la ceba picada, els alls i la tomata ratllada (foto 2 i 3). Quan el sofregit està ben confitat, hi afegim el bacallà i remenem suaument fins que comenci a desfer-se (foto 4).

Tot seguit, hi incorporem l’arròs, el barregem bé amb el sofregit i el deixem nacrar (foto 5)i anem afegint a poc a poc l’aigua calenta.

Quan l’arròs està a mig coure, hi afegim els pruns hidratats, o les prunes trossejades i deixem acabar de coure l’arròs al punt desitjat, sacsejant suaument la cassola perquè no s’enganxi. 

Apaguem el foc, deixem reposar 5 minuts i ja està llest per servir (foto 6 i 7).

*La tomata és la forma tradicional d’anomenar el tomàquet en el parlar pallarès, ribagorçà i altres parles occidentals. En l’època de Quaresma els horts de la Terreta no donen tomates, però a les cuines no n’hi faltava, gràcies a les conserves de l’estiu anterior. 

Era un menjar típic de la sega. Aquesta era una feina molt dura, que requeria un gran esforç físic i, per tant, una elevada despesa d’energia. Calia reposar forces menjant sovint i amb aliments calòrics, molt apetitosos i de fàcil digestió.

El nostre pare, Àngel Colomés, ens explicava que la sega s’iniciava a punta de dia. Abans de començar “mataven el cuquet”: agafaven un plat, hi posaven oli amb sal i hi sucaven el pa, tot seguit, es prenien una copeta d’aiguardent. Si eren a casa, abans de sortir menjaven unes farinetes. (vegeu: https://elcanutdelsminairons.cat/2025/12/12/la-cuina-de-la-terreta-les-farinetes/).

A les vuit del matí esmorzaven. A mig matí feien “les deu hores”, a les dotze del migdia dinaven, a mitja tarda berenaven i al vespre sopaven. Les dones de la casa estaven molt enfeinades preparant els àpats i portar-los al tros on se segava, que en alguns casos podia estar situat a més d’una hora de camí.

El pernil agredolç, o pernil amb mel i vinagre o sucades, complia perfectament les característiques de ser un àpat de la sega: és calòric, molt apetitós, de fàcil digestió i se solia menjar per les “deu hores” o per berenar. 

Ingredients:

• Pernil (millor si té greix)
• Mel
• Vinagre
• Vi blanc
• Llesques de pa

En una paella on hem posat un bon raig d’oli, hi coem un tall de pernil generós (foto 1). Quan comença a enrossir-se, hi afegim una cullerada generosa de mel, un raig de vinagre i una mica de vi blanc per rebaixar el gust del vinagre (foto 2). Ho deixem coure fins que s’ha desfet la mel i comença a caramel·litzar (foto 3). Tot seguit, retirem el pernil i amarem les llesques de pa pels dos costats (fotos 4 i 5). Se serveix una llesca de pa amb un tall de pernil al damunt o al costat (foto 6).

El Diccionari català-valencià-balear defineix el crispell com una coca de farina, ou i sucre, fregida amb molt d’oli, típica de la Ribagorça.

A la zona del Somontano i la Ribagorça aragonesa es fan els “crespillos”, que s’elaboren amb la mateixa pasta que els crispells i que s’utilitza per arrebossar les borratges.

L’etimologia del mot crispell prové del llatí de “crispus”, que significa arrissat, ondulat, i del català antic “cresp”. Aquest mot fa referència a la forma irregular característica d’aquest dolç.

Ingredients: (foto 1)

• Farina
• Ous
• Llet
• Anís
• Sucre
• Sobre de soda “la Perdiz”
• Oli de gira-sol per fregir-los 

Elaboració:

Batre tres ous. En un bol posar una cullerada de farina per cada ou, una culleradeta de sucre i el doble sobre de la Perdiz, i remenar-ho bé. Es posa en un colador per tal de tamisar-ho a mesura que ho anem incorporant a poc a poc als ous batuts i el rajolí de llet (reservar una mica d’aquesta farina per si cal espessir més la pasta). També s’hi posa un raget d’anís al gust.

Posar l’oli de gira-sol al caçó fins que cobreixi la meitat del recipient i escalfar-lo a foc mitjà.

Agafar una culleradeta de pasta procurant que entri a l’oli suaument, sense deixar-la caure de cop, perquè així quedin rodons (foto 2). Amb una forquilla, anar-los girant. Quan han girat algunes vegades i estan rossos (foto 3), es treuen amb una escumadora petita i es deixen en una safata amb paper absorbent.

Si queden plans i estrellats, cal afegir una mica més de farina a la pasta i tornar-ho a provar.

En un vol amb sucre, donar-los tombs fins que quedin ben arrebossats de sucre. Els que es vulguin amb mel, posar-la pel damunt (foto 4).