Aquest castell estava situat estratègicament per controlar la frontera sud-oest a finals del s. X i protegia els nuclis de població de la vall lateral del riu Noguera Ribagorçana. En aquesta època va pertànyer al primer comtat de Ribagorça.

Les primeres referències documentals es troben en un instrument del monestir de Santa Maria d’Alaó, on el prevere Àlvar, l’any 916, adquireix unes terres d’aprisió al pagus d’Orrit al lloc de Fontangana (el copista sobreposà la lletra “F” damunt d’una “M”).

El castell va ser conquerit pels àrabs el 1006 durant una incursió d’Abd-Al Malik. 

El 1020 fou recuperat definitivament per Ramon III de Pallars Jussà en concordança amb Sans III de Pamplona.

El castell de Montanyana apareix relacionat amb Arnau Mir de Tost el 1053 on el comte de Pallars Jussà Ramon V renuncia a la potestat de dit castell envers Arnau Mir. L’any 1055  torna a parèixer aquest baluard i el d’Areny en un empenyorament de Ramon V a Arnau Mir i a la seva esposa Arsenda per raó del casament amb la seva filla Valença.

L’any 1064 torna a sortir el castell en una conveniència entre Ramon i Arnau Mir en la qual el primer fa prometença d’ajudar al segon en la defensa del castell d’Areny, empenyorant el de Montanyana així com el de  Mur i el de Llimiana.

El 1068 Arsenda lliura en testament el castell de Montanyana, que tenia en propietat per esponsalici, a la seva filla Valença i al seu net Arnau Ramon de Palars Jussà.

L’any 1190, el rei Alfons el Cast va posar setge al  castell de Montanyana en la seva lluita contra el vescomte d’Àger i el 1192 l’annexionarà a la corona Catalano-Aragonesa.

El 1322 el castell de Montanyana i el nou nucli de població situat al pont de riu Noguera Ribagorçana van passar a formar part del comtat de la Ribagorça.

Aquest castell estava termenat a l’est amb Castissent (https://elcanutdelsminairons.cat/2025/07/12/castell-de-castissent/), al sud amb els castells de Girbeta  (foto 1) i Viacamp (foto 2), a l’oest amb el de Lluçars (foto 3) i al nord amb els de Monesma (foto 4) i d’Areny (https://elcanutdelsminairons.cat/2025/09/19/castell-dareny-de-noguera/)

El castell està ubicat al capdamunt d’un turó que permet un recinte fortificat que domina el poble de Montanyana (foto 5). Està format per una torre circular i per un primer recinte on també hi ha l’església. 

La torre està construïda al damunt d’una gran roca (foto 6), malauradament s’ha perdut la meitat meridional i part de la seva alçada (foto 7 de l’any 1962 i foto 8 del 1984), en època més recent es va enrunar el terç nord-oest (foto 9). El seu interior estava repartit en quatre nivells  amb una alçada d’aproximadament 12 metres i l’entrada s’ubicava a uns 4 metres de la base de la torre, només en queden les dovelles inicials i el forat de la barra de tancament de la porta (fotos 10 i 11). 

La seva construcció es data als voltants de l’any 1000.

Dins del recinte de l’altiplà i a uns 40 metres hi ha l’església de la Mare de Déu de Baldós (abans Sant Martí), és un edifici d’una sola nau amb portada de tipus monumental amb un timpà esculpit i cinc arquivoltes en degradació, suportades per columnes exemptes i per semicolumnes situades als angles dels plecs del mur amb uns capitells bellament esculpits (fotos 6, 12 i 13).

Uns metres més avall hi ha un segon recinte construït en època gòtica, amb un portal adovellat, una muralla i una torre quadrangular de grans dimensions, coneguda com la torre de la presó (foto 14).

Al turó del davant, a l’altra banda del barranc hi ha una altra torre (torre de les Eres) (foto 15). Es tracta d’una torre de guaita més petita que la del castell de Montanyana i construïda en època més tardana, probablement al s. XIII. Està assentada sobre un roca i dos terceres parts de la torre han caigut (fotos 16 i 17). En el terç que en queda s’hi poden veure espitlleres a diferents nivells  i té una alçada d’uns 12 metres d’alçada (foto 18). Aquesta torre tenia una funció de guaita.

Al costat del barranc de Montanyana i entre les dues torres hi ha l’església romànica de Sant Joan, una construcció de finals del  s. XII o principis del s. XIII (fotos 19, 20 i 21). 

Accés:

Castell de Montanyana:

0,0 m: Pàrquing de Montanyana. Agafem l’únic carrer per anar a trobar el pont romànic.

96 m: Travessem el barranc de Sant Joan pel pont romànic (foto 22) i enfilem el carrer que puja al castell (foto 23).

231 m: Entrem al recinte del castell per la portalada adovellada (foto 14), el camí està molt ben empedrat i en tres ramanxoles s’arriba a les restes de les dependències del castell d’època contemporània (foto 24).

424 m: Mare de Déu de Baldós. Passem pel costat de la capçalera o per darrere de l’absis de l’església.

481 m: Després de fer uns 50 metres de desnivell positiu, arribem a  la torre del castell de Montanyana.  

Torre de les eres:

Abans de passar el pont surt un camí empedrat a l’esquerra que es va enfilant (foto 25), després de fer set ramanxoles i caminar uns dos-cents metres i superar un desnivell d’uns cinquanta metres s’arriba a la torre de les Eres (foto 18).

Bibliografia:

• Enciclopèdia Romànica de Catalunya. Vol. XV.
• Enciclopèdia Romànica de Catalunya. Vol. XVI.
• Enciclopedia.cat
• Inventari d’esglésies. Pallars Jussà. Arxiu Gavín
• Jordi Pons i Sala, Jordi Bolòs i Víctor Hurtado. Alguns aspectes de la Ribagorça de l’època romana a través de l’epigrafia i la documentació visigòtica i medieval. Atles dels Comtats de Pallars i Ribagorça (v806-v998). 2012. Rafael Dalmau Editor.
• Francesc Fité i Eduard González. Arnau Mir de Tost. Un senyor de frontera al segle XI. Edicions de la Universitat de Lleida. 2010.
• Lluís Colomés Barbarà. Localització i estudi dels castells en feu i alo d’Arnau Mir de Tost a la frontera del s. XI. Treball de recerca de batxillerat, Escola Puigcerver de Reus. 2014.
• http://www.artmedieval.net-Arago
• www.elcanutdelsminairons.cat