El poble de Castellnou del Montsec està estratègicament situat per tal de controlar les entrades al Pallars Jussà des del sud-oest. A poca distància del castell hi passa el camí ral que comunica el coll d’Ares (accés a la vall d’Àger) des de la Fabregada, el castell de Girbeta a ponent i el de Mur a llevant (afrontació occidental amb aquest castell).
Formava part de la línia defensiva del primer terç del s. XI: Castellnou, Torre Amargós, Alsamora, Girbeta, Viacamp, Falç.
L’any 1055 Ramon IV-V el va vendre a Arnau Mir de Tost que després el va cedir a la seva filla Valença, esposa de Ramon V de Pallars Jussà.
Els Portolà foren els barons (Baronia de Castellnou del Montsec) fins a finals del s. XIX. Un descendent d’aquesta nissaga va ser Gaspar de Portolà, descobridor o conqueridor de Califòrnia en època de Carles III (s. XVIII). En realitat va anar a detenir els Jesuïtes que havien fundat missions i sembla que van acumular massa riquesa, cosa que no podia tolerar la corona espanyola.
És una vila closa que aprofita el terreny i la roca per a l’autodefensa (foto 1). A la part nord es pot veure la muralla que s’alterna amb trams sortits que podien fer la funció de bestorres o torres de franqueig que servia per instal·lar-hi unes fustes a manera de matacà per augmentar el seu poder defensiu (s. XI-XII) (foto 2).
On possiblement estava situat el primitiu castell del s. XI i la seva torre, la família del Portolà hi va edificar l’actual casal de grans dimensions al s. XVII i com a element defensiu hi ha un cimbori a cada angle de les parets est i nord, que és més ornamental que de protecció (fotos 3 i 4). A la part de ponent del casalot hi ha la porta d’entrada de grans dimensions, formada per un arc de mig punt amb grans dovelles. Sobre la porta i desplaçat a la dreta, hi han les restes d’un gran matacà que podria haver defensat la primitiva porta del castell (foto 5).
Possiblement amb la construcció del casal dels Portolà es devia modificar el conjunt del castell i de l’església romànica primitiva (foto 6).
GR3. Tram 6. Sant Esteve de la Sarga-El Pont de Montanyana
Bibliografia:
- Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV
- Enciclopèdia.cat
El canut dels minairons 