Alsamora – El canut dels minairons

Aquest castell formava part de la línia defensiva de Castellnou del Montsec, Torre Amargós, Montanyana, Girbeta, Viacamp i Falç, durant la primera meitat del s. XI. L’any 1038 figura en una afrontació amb la Fabregada quan Ramon V el donà a Bertran Ató.

El castell està situat a la part oest del poble (fotos 1 i 2), damunt d’una roca en forma trapezoïdal que el feia més inexpugnable (foto 3). Presenta una torre circular assentada a la roca de 15 metres d’alçada i és una de les més ben conservades de Catalunya. Al seu voltant i seguint el perímetre del penyal hi havia una muralla. Actualment només en queden els murs de la part est i sud que estan apegats a la paret de la torre (foto 3).

La porta d’entrada de la torre està situada al nord i a 4 metres d’alçada (foto 3). A llevant i al capdamunt s’obren dues finestres (fotos 5 i 6). Al voltant d’aquestes obertures no s’observa cap forat per poder-hi posar una estructura de fusta a mode de matacà, com succeeix amb la torre del castell de Viacamp. Una mica per sota d’aquests finestrals hi han dues sageteres orientades a l’est i al sud (foto 6).

En època més posterior es va esberlar la torre per fer una obertura a ponent (foto 7). Aquest castell es podria datar en els primers decennis del s. XI.

La seva funció principal era el control de les ràtzies musulmanes que podien venir des del sud pel coll d’Ares (Àger, Balaguer i Lleida) i de l’oest des de les alcassabes de Benavarri, Graus, Barbastre.

A l’entrada del poble hi ha un sarcòfag que va ser utilitzat com a abeurador. Té una forma navicular i lleugerament antropomorfa, amb dos costats corbs i els laterals rectes. Té una llargada de 201 cm, d’amplada fa 86 cm d’ample i de profunditat 50 cm. Es podria datar entre els s. XII i XIII i es desconeix la seva ubicació inicial com a sepultura (fotos 8 i 9).

Accés:

0,0 km: N230. Km 88. Travessem el riu Noguera Ribagorçana per la C1311.

0,5 km: Deixem la C1311 i prenem a la dreta la carretera de la Central-Mont-rebei-Alsamora que va paral·lela al riu.

7,3 km: Deixem a la dreta el desviament que porta al pàrquing de Mont-rebei. Continuem en direcció sud per la carretera d’Alsamora.

11,9 km: Alsamora.

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV
Enciclopèdia Romànica de Catalunya XIX
Enciclopèdia.cat

L’església de Sant Esteve d’Alsamora està situada a ponent del poble (foto 1), està molt modificada i només queden restes de la primitiva església romànica a la paret nord (foto 2). El temple està totalment en runes, estava format per una sola nau amb un campanar quadrangular que descansa sobre la paret est, on hi ha també la porta d’entrada, i la volta (fotos 3, 4, 5 i 6). Destaca la Custòdia que hi ha a la clau de volta de la portalada (foto 7).

Al seu interior es venerava la Mare de Déu de la Feixa que estava situada al centre del retaule de l’altar major (foto 3). Era una talla romànica de fusta de 60 cm d’alçada de la qual no se’n guarda cap fotografia, però segons els testimonis respon fidelment al dibuix que presideix els goigs. Només eren visibles el cap de la Verge i del Nen Jesús envoltada d’un mantell (fotos 3 i 8). Quan hi havia el més petit problema en la vinguda d’un infant al món, ràpidament es posava el mantell de la Verge de la Freixa a la mare en dificultats.

Durant la Guerra Civil la imatge es va salvar de la seva destrucció en ser amagada sota el cingle del Montsec, però cap als anys seixanta del segle passat, coincidint amb la gran despoblació del país, va ser robada i mai més se n’ha sabut res.

A l’extrem de llevant del pobre hi ha una església moderna al costat del cementiri (foto 9).

Accés: Per la pista asfaltada que va de Castissent, Mont-rebei i a Sant Esteve de la Sarga.

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes.

Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu.