SANT ARMENGOL DEL PONT DE MONTANYANA

A l’edat mitjana la població d’aquest territori s’aixoplugava al poble de Montanyana (foto 1) i per poder travessar el riu Noguera Ribagorçana hi van construir un pont romànic. Quan va desaparèixer el perill sarraí, a poc a poc, es va establir un nucli de població a la riba esquerra d’aquest riu que es va anomenar el Pont de Montanyana. Amb el temps el nombre d’habitants va créixer i es va fer necessari la construcció d’una església que es va dedicar a Sant Armengol.

Aquest pont romànic va ser destruït durant la Guerra de Successió juntament amb el d’Orrit (als voltants de 1710?). A finals del s. XIX o a principis del s. XX se’n va construir un de nou del tipus penjat (foto 2). El dia 3 d’abril de 1938 les tropes de l’Exèrcit de la República el van destruir, per evitar que les forces feixistes poguessin avançar en direcció a Tremp. El dia 9 del mateix mes, la companyia de sapadors de la 63 Divisió del Cos de l’Exèrcit de Navarra el va reconstruir (foto 3 i 4).

Sant Armengol va ser bisbe de la Seu d’Urgell durant el primer terç del s.XI. Durant el seu pontificat (1010-1035) va contribuir al desenvolupament del comtat d’Urgell duent a terme una gran activitat espiritual i sobretot social, afavorint la construcció de ponts i de camins per a la millora de la comunicació del comtat.

Dins del territori del bisbat de Lleida hi havia una anomalia: l’arxiprestat d’Areny formava part del bisbat d’Urgell. Aquest estava configurat per les parròquies d’Areny, Claravalls, Colls, Montanyana-Pont de Montanyana, Girbeta, Torre Baró i Estall. Això ve del s.XI, quan Arnau Mir de Tost tenia en feu els castells d’Areny i de Montanyana, com que era vassall del comte d’Urgell i estava molt lligat al bisbe d’aquest comtat,  es va produir aquesta anomalia territorial.

Aquesta situació va perdurar fins als anys 1955-1956, quan es van bescanviar els territoris d’Areny pels de Montclar-Artesa de Segre. El primer va passar al bisbat de Lleida i el segon al d’Urgell.

La construcció de l’església de Sant Armengol es devia iniciar al s.XV, d’estil gòtic tardà (fotos 5 i 6) i es va acabar al s. XVII. És d’una sola nau i està orientada de sud, on hi ha l’absis (foto 7), a nord, on està situada la porta d’entrada que és plenament renaixentista (fotos 8 i 9). La puresa arquitectònica de la portalada s’ha malmès per la pèrdua d’alguns elements artístics i per l’erosió de la pedra amb la que va ser construïda.   

El retaule actual és dels anys 50 del segle passat (foto 10), substituint el que es va perdre al juliol-agost de 1936.

En el seu interior es conserva una de les tres rèpliques de la Pietat que es van poder salvar de la crema a l’inici de la Guerra Civil (foto 11), són tan iguals que no se sap quina és l’original i quines són les còpies.

Accés:

El Pont de Montanyana està situat al km 88 de la N-230. S’hi accedeix pel pont penjat que està situat al mateix costat de la carretera.

CIRCULAR PRADES, CAMÍ DE MONTBLANC, PLANS DEL GENDRAL, ERMITA DE L’ABELLERA, PRADES

Nom de l’excursió: Circular Prades, camí de Montblanc, plans del Gendral, ermita de l’Abellera, Prades.

Història/ressenya: 

Aquesta excursió forma part del Camí Natural de les Muntanyes de Prades, concretament és el tram de les Ermites. Transcorre per uns paratges paisatgístics mot interesants al voltant de la vila de Prades. No presenta cap dificultat tècnica i és ideal per fer-la en família, especialment amb nens ja que permet fer una classe de botànica per la gran varietat de plantes i arbres que es troben al mateix costat del camí  fent el recorregut. 

Es pot observar l’espelta blanca (Citus albidus) (foto 1), el bruc (Erica arborea) (foto 2), el grèvol (Iles aquifolium) (foto 3), la falguera (Polystichum) (foto 4), l’aranyoner (Prunus spirola) (foto 5) entre d’altres. El bosc està format per diferents espècies que són les típiques que poblen les Muntanyes de Prades, es pot veure el pi (Pinus pinastre)(foto 6), l’alzina (Quercus ilex) (foto 7), el Castanyer (Castanea sativa) (foto 8) i l’emblemàtic roure reboll (Quercus pyrinaica) (foto 9) tan típic d’aquestes serralades, etc.  

Àmbit territorial: Prades, Muntanyes de Prades, Baix Camp.

Recorregut: Circular.

Distància: 7,16 km.

Ascensió acumulada: 174 metres.

Durada aproximada: 1 hora i 30 minuts aproximadament.

Grau de dificultat SENDIF: 361 Molt fàcil.

Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/baix-camp-circular-prades-cami-de-montblanc-plans-del-gendral-ermita-de-labellera-prades-145616616

Recorregut:

0,0 km: Portal de Prades i creu de Sant Roc (foto 10), anem en direcció est per l’avinguda Mare de Déu de l’Abellera.

0,4 km: Creu de terme  (foto 11). Pal indicador i inici del camí ramader de Montblanc (foto 12). Continuem per aquest caminal que agafa la direcció nord-est (foto 13).

1,0 km: A l’esquerra surt el camí dels Plans. Seguim recte (foto 14), a la nostra dreta hi ha la muntanya dels Pics que anirem rodejant a mesura que ascendim. 

2,4 km: Pal indicador. A la dreta surt el camí que porta a l’ermita de l’Abellera i als pous de gel. Continuem recte en direcció sud-est per arribar als Plans del Gendral.

2,6 km: Pal indicador. Plans del Gendral (foto 6). A l’esquerra surt la pista que porta al coll del Serafí. Continuem en direcció sud. Fins aquí les aigües van a parar al riu Prades. A partir d’aquest punt, els barrancs porten les seves aigües al riu Brugent. La pista va descendint fent algunes ramanxoles.

3,8 km: A la dreta hi han les restes del mas del Teodoro (foto 15). També s’hi poden observar els marges i els bancal de quan tota aquesta terra es conreava. Ara la pista va girant en direcció sud-oest abraçant la muntanya de la Roca dels Corbs que ens queda a la dreta.

4,7 km. S’acaba la pista. A la dreta podem contemplar les roques dels cingles rogencs de l’Abellera (foto 16). A l’esquerra atalaiem la vall del Brugent, a baix de tot, el poble de Capafonts i a la llunyania es pot albirar el campanar de l’església de Mont-ral (foto 17). Agafem l’antic camí de Capafonts a l’ermita de l’Abellera  (foto 18). Aquest camí transcorre paral·lel als cingles i té un encant especial (fotos 19 i 20).

5,3 km: Pal indicador (foto 21). L’ermita de l’Abellera (foto 22), des d’aquest lloc es pot contemplar la Serra de la Mussara, els Motllats, el Serrat de l’Avenc i Mont-ral (fotos 23 i 24). A l’àrea de lleure de l’Abellera hi ha aigua, únic punt hídric en tot el recorregut.

5,7 km: Sant Roc (foto 25). Des d’aquesta petita capella s’agafa l’antic camí de bast que puja des de Prades. A pocs metres a l’esquerra es troba un monòlit de pedra de gres vermell que devia servir per posar-hi ofrenes (foto 26). El camí baixa en diagonal, travessa la carretera que va a l’Abellera i es continua baixant en direcció nord-oest (foto 27) fins que s’arriba a les primeres urbanitzacions del poble.

6,8 km: Sant Antoni (foto 28). Continuem pel carrer de Sant Roc fins arribar a la plaça del mateix nom.

7,16 km: Portal de Prades i creu de Sant Roc (foto 29).

CORONA DE REI

Corona de rei (Saxifra longifolia), és una planta autòctona del Pirineu i del Prepirineu que creix entre les fissures i foradets de les roques calcàries situades a la vessant nord. La taxonomia d’aquesta planta ja ens indica el seu hàbitat. La paraula Saxifra prové del llatí i està composta per saxum (pedra) i per franguere (trencar) degut a la creença que aquest vegetal podia trencar les pedres amb les seves arrels.

És una planta perenne, de fulles de color verd, linears o estretament espatulades de 3 a 8 cm de llargada, tenen al seu extrem unes excrescències càlciques de color blanc.  El conjunt de la planta forma una roseta basal compactada i aplanada molt vistosa.

Floreix una vegada a la vida, entre maig i juliol,  amb la formació d’una tija que pot arribar a fer 80 cm, de la que en surt uns rams que poden tenir més de 500 flors de color blanc, després de la floració la planta mor.

La seva principal propietat medicinal és ser un eficaç remei abortiu, per aquest motiu els pastors la fan servir per ajudar a expulsar la placenta de les ovelles quan tenen alguna complicació després de corderar. Degut a això es considera una planta molt perillosa.

Bibliografia:

Antoni Agelat. Plantes Medicinals del Pallars. 2008.

www.enciclopedia.cat

Consejo Superior de Investigaciones Científicas. http://www.iqb.es

EL GRALLER DEL CASTELLET

Nom de l’excursió:

El graller del Castellet

Història/ressenya:

A la Terreta hi sovintegen les coves i els grallers degut a les formacions de roques calcàries. Aquestes reaccionen amb l’aigua i provoquen la seva dissolució que, al cap de milers d’anys, generen unes cavitats o avencs i que a la Terreta s’anomenen grallers, degut a què en aquestes cavitats i solen niar les gralles.

Els grallers més significatius de la Terreta són el d’Esplugafreda, el Botet de casa el Rei de la mateixa població (veure informació a: www.elcanutdelsminairons.cat) i el del Castellet.

Aquets grallers són de difícil accés i en el seu interior hi ha grans cavitats amb formacions calcàries espectaculars, forats, túnels i moltes d’ells tenen corrents d’aigua  o fonts en el seu interior. Tot això feia que es pensés que eren obra d’essers sobrenaturals i de tots ells se’n expliquen llegendes, moltes estan relacionades amb les dones d’aigua, les fades o les encantades.

El graller del Castellet és un avenc que està situat a 1.300 metres d’altitud, presenta una boca d’entrada petita en forma de cova ( fotos 1, 2 i 3). Per entrar-hi cal gatejar uns 10 metres. Després d’un pas estret es troba un ressalt d’uns dos metres i una galeria que finalitza en una estretor. Després hi ha un pou de 25 metres que dona a una gran galeria amb aigua en el seu interior. Continua amb més cavitats i forats fins a completar un desnivell de -107 metres des de l’entrada i uns 70 metres de llargada. Va ser explorada per primera vegada l’any 1911.

A la Terreta es pensava que l’aigua del seu interior tenia propietats curatives contra les febres terciàries (malària). Quan algun soldat provinent de les guerres de Cuba o del Marroc venia contagiat d’aquesta malaltia, anaven a buscar l’aigua d’aquest graller per curar-lo.

L’accés a l’interior del graller només és apte per a espeleòlegs amb experiència i degudament equipats i proveïts de material d’escalada i d’espeleologia.

L’excursió que us presento per localitzar el graller, no té cap dificultat tècnica a part d’haver de caminar pel mig del bosc sense cap camí definit.  Permet contemplar un paisatge esplèndid de l’obaga de les Guardioles i del bosc del Castellet (fotos 4 i 5)  i gaudir d’una gran varietat de vegetació.

El traçat transcorre per un terreny que en molts indrets està recobert per faringoles amb les baies vermelles (foto 6) (Arctostaphylos uva ursi). També es troben boixos de grans dimensions (Buxus sempervirens)  (foto 7), molts “fais” que és com es coneixen els faigs o bedolls (Betua pendula) a la Terreta (foto 5). Aquets que són fills de la “faiada” del Castellet que es va talar als anys seixanta del segle passat. També s’hi troben roures (Quercus humilis), ginebres (Juniperus Communis) (foto 8), tintillaina (Viburnum lantana) amb el seu característic fruit vermell  (foto 9), trèmols (Populus tremula) i algun pi que ha crescut d’un pinyó que han transportat les potes d’alguna ovella dels boscos propers que ICONA va repoblar als anys seixanta del segle passat (foto 10).

Àmbit territorial: La Terreta, el Castellet, ajuntament de Tremp, Pallars Jussà

Circuit: Itinerari lineal (anada i tornada).

Distància: 2,78 km.

Ascensió acumulada: 217 metres

Duració aproximada: 60-90 minuts.

Grau de dificultat SENDIF: 407 Moderada.

Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-terreta-el-graller-del-castellet-143829663

Recorregut:

S’ha d’anar per la pista que va des del Pont d’Orrit-Sapeira-el Castellet. Es deixa el vehicle al barranc del Comellar i es continua a peu en direcció al Castellet durant uns 130 metres. 

0,0 km: A la dreta surt una pista agrícola que va a Sant Feliu del Castellet (veure www.elcanutdelsminairons.cat) que l’agafarem en direcció al sud (foto 11).

0.3 km: Es deixa la pista que porta a Sant Feliu i s’agafa la carrerada que travessa el barranc i porta a una finca de conreu que es troba a l’altre costat. Es creuen les dues finques tenint en compte que si estan sembrades, cal seguir el perímetre de les mateixes fins al capdamunt.

0,6 km: Entrem al bosc, continuem sempre en direcció sud enmig de la vegetació buscant el millor pas.

1,1 km: S’arriba al costat d’un barranc que cal baixar i creuar-lo en diagonal. A partir d’aquí es troben fites amb pedres que indiquen més o menys un senderó molt petit. Es continua amunt en direcció sud-oest fins que s’arriba a una altra llau que acaba en una gran roca.

1,39 km: Sembla que el camí finalitza aquí sense possibilitat de continuar (foto 12). Per la part dreta del penyal es puja amb la intenció de intentar superar-lo (foto 13) i es troba la boca del graller del Castellet (fotos 1 i 2).

Bibliografia:

https://espeleoworld.com

Baldiri Bolló. Diari Renovació de Tremp 1933.

Antoni Agelat. Plantes Medicinals del Pallars. 2008.

CIRCULAR CASTELLVELL DEL CAMP-LA SELVA DEL CAMP-SANT PERE DEL PUIG-PUIG D’EN CAMA-COLL DEL BOSC DEL MANOL-CASTELLVELL DEL CAMP

Nom de l’excursió:

Circular Castellvell del Camp-la Selva del Camp-Sant Pere-Puig d’en Cama-coll del bosc del Manol-Castellvell del Camp.

Història/ressenya:

Aquest circuit transcorre per la part oriental del Baix Camp i el primer contrafort de la serralada prelitoral de les muntanyes de la Mussara i de Prades. Discorre enmig de terres planes on es poden veure els conreus emblemàtics d’aquesta comarca: els avellaners, les oliveres i els garrofers (foto 1 i 2). Després s’enfila cap a Sant Pere del Puig i seguint la carena s’arriba al Puig d’en Cama, alturó situat a 716 metres sobre el nivell del mar, lloc privilegiat per poder atalaiar l’Alt Camp, el Tarragonès, el Baix Camp i, si les condicions atmosfèriques són bones, fins al Delta de l’Ebre (foto 3). També transcorre pels antics camins, ara transformats en carreteres, que anaven de Reus i Castellvell a la Selva del Camp.

Àmbit territorial: Baix Camp, municipi de Castellvell del Camp, de la Selva del Camp i d’Almoster.

Circuit: Circular.

Distància: 18,2 km.

Ascensió acumulada: 576 metres.

Durada aproximada: 3,5-4 hores.

Grau de dificultat SENDIF: 1.278 Molt exigent.

Track:  https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/baix-camp-circular-castellvell-del-camp-la-selva-del-camp-sant-pere-puigdencama-coll-de-sant-joan-c-141237546

Recorregut:

0,0 km: Pàrquing situat a l’entrada de Castellvell del Camp. Anem cap al nord a buscar la carretera TV-7048.

0,5 km: S’agafa l’antic camí de Castellvell a Almoster que actualment està arranjat (fotos 4 i 5).

0,8 km: Es deixa aquest camí i s’agafa la carretera TV-7048.

1,4 km: A la dreta passem per l’antic pont per anar a trobar l’antic camí de Castellvell a la Selva del Camp. Es continua en direcció est.

2,4 km: Travessem  la riera d’Almoster (fotos 6 i 7) que transcorre de nord a sud.

2,5 km: Per la dreta puja l’antic camí de Reus a la Selva del Camp (foto 8) i s’incorpora al que ve de Castellvell. Es continua en direcció est (fotos 9 i 10).

3,4 km: L’antic camí es va transformar en la carretera d’Almoster a la Selva. Actualment amb el nou vial de la TV-7048 torna a ser un camí per a vianants i ciclistes (foto 11). 

5,6 km: La Selva del Camp. Plaça de Catalunya. Continuem en direcció nord per l’avinguda de la Llibertat.

6,1 km: A l’esquerra s’agafa el camí de vianants que porta a l’escola Abel Ferrater i a l’institut Joan Puig i Ferrater.

6,5 km: Camí antic d’Almoster a la Selva del Camp, anem cap a la dreta per trobar la carrerada que puja fins a Sant Pere del Puig.

6,8 km: Pal indicador. Inici de la pujada que després de 288 metres d’alçada ens portarà a l’ermita.

9,8 km: Ermita de Sant Pere del Puig. El primitiu temple es va construir al s.XII al damunt d’unes restes romanes i musulmanes. Va sofrir diferents reformes i l’any 1588 es va ver pràcticament nova. Va ser fortificada pels francesos l’any 1811. L’any 1837, durant la primera Guerra Carlina va ser totalment destruïda i posteriorment fou reconstruïda. A començaments de la Guerra Civil va ser cremada i l’any 1952 va ser restaurada (fotos 12 i 13). Per la part oest surt la pista que carenejant ens portarà al Puig d’en Cama (foto 14).

12,1 km: Trobem la pista que puja al cim. Girem a la dreta i ascendim en direcció nord-est, ens queden 100 metres de llargada i 31 d’alçada per arribar al cim més alt de tota aquesta serra.

12,2 km: Puig d’en Cama (foto 15). L’esforç per arribar fins aquí dalt  compensa amb escreix amb la contemplació de la magnífica panoràmica dels quatre punts cardinals del territori. Desfem el camí i s’agafa novament la pista que careneja en direcció a ponent.

13,1 km: Coll del bosc del Manol (pal indicador) (fotos 16 i 17). Agafem la pista del camí de les Romagoses en direcció oest (foto 18). 

13,6 km: A la dreta es pot observar un mur de grans dimensions que els germans Gassull van construir l’any 1895 per intentar protegir del vent de Mestral un camp d’avellaners que havien plantat a la vessant sud (foto 19).

14,7 km: Arribem a la Llenguadera i l’inici de la urbanització del Picarany. Continuem baixant en direcció sud pel camí de Prades (camí vell de Prades).

17,9 km: Castellvell del Camp, plaça de la Font Nova.

18,24 km: Zona esportiva de Castellvell del Camp.

INVENTARI D’ESGLÉSIES, ERMITES I CAPELLES DEL SUD DE LA TERRETA

La Terreta política comprèn els antics termes municipals d’Espluga de Serra i de Sapeira que actualment formen part de l’ajuntament de Tremp.

Al nord, el terme d’Espluga de Serra traspassa la Serra de Sant Gervàs  i agafa l’enclavament de Casterner de les Olles, el Trepadús i Enrens. Al sud, el terme de Sapeira  acaba en el districte  de Tercui (foto 1).

Entre Tercui i la Serra del Montsec d’Ares es troben el terme de Castissent que pertanyia a l’antic municipi d’Eroles-Fígols (actualment adscrit a l’ajuntament de Tremp) (foto 2) i els termes de les poblacions d’Almassora (foto 3), la Clua (foto 4), Torre Amargós  (foto 5) i Castellnou del Montsec (foto 6), que pertanyen al municipi de Sant Esteve de la Sarga. A la riba esquerra del riu Noguera Ribagorçana es troba la població del Pont de Montanyana (foto 7) amb la seva església dedicada a Sant Armengol, encara que administrativament pertany a la província d’Osca, aquesta església també figurarà en aquest inventari.

Aquest territori també és ric en esglésies, ermites i capelles que convé inventariar degut al mal estat i el deteriorament progressiu que pateixen algunes d’elles.

El terme de Castissent  està format per moltes masies que estan allunyades entre si, algunes d’elles van prosperar econòmicament durant el s.XVII. Això va fer que construïssin la seva pròpia capella dins del conjunt de construccions de la masia o al seu costat (fotos 8, 9 i 10). 

La sèrie que publicaré sobre les esglésies, ermites i capelles del sud de la Terreta seguirà el mateix esquema que  s’ha explicat en aquest blog amb les de la part nord: la referència històrica de l’església o del poble, les característiques arquitectòniques, l’accés i el track.

Les capelles particulars de les masies, donat que són privades, només faré una referència de cadascuna d’elles amb alguna fotografia, sense explicar l’accés ni indicar el track. Aquesta darrera informació només la posaré en el cas  d’una capella que donava servei espiritual a un grup de masies properes.

Inventari:

Esglésies, ermites i capelles:

Sant Armengol del Pont de Montanyana

Sant Roc de Prullans

Santa Anna del mas de Toríbio

Sant Salvador del mas de Fumàs

Sant Pere de Claramunt

Santa Llúcia de la Vileta

Mare de Déu de Montserbós (capella inferior)

Mare de Déu de Montserbós (capella superior)

Mare de Déu del Roser de casa Pedro

Sant Joan Baptista de Castissent (s. XI)

Sant Joan Baptista de Castissent (s.XVIII)

Sant Miquel de casa Cortit

Sant Pere de casa Salze

Santa Maria de la Clua

Santa Maria de la Torre d’Amargós

Sant Esteve de Castellnou de Montsec

Sant Esteve d’Alsamora

Sant Esteve d’Alsamora (moderna)

Església dels Altimiris

Capelles particulars dels masos:

Mare de Déu del Roser del mas de Palasí

Sant Vicenç de casa Ensenyat

Sant Germà de casa Miquel

Sant Salvador del mas de Faro

Mare de Déu del Roser del mas de Ciutat

Sant Agustí de casa Mostatxo

Mare de Déu de Montserrat de casa Batlle

Sant Agustí de casa Carlets

Santa Margarida de casa Auberola

SANT MIQUEL DE LLIMIANA

Nom de l’excursió: Sant Miquel de Llimiana

Història/ressenya:

No s’ha trobat cap referència documental d’aquesta església que està situada als peus del Montsec de Rúbies.

És un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó però a l’actualitat ha desaparegut completament (foto 1). Està capçada a llevant per un absis semicircular que s’obria a la nau amb un arc presbiteral (foto 2), a l’igual que la nau, ha perdut la volta de quart d’esfera que devia tenir. Al centre de l’absis hi ha una finestra d’una sola esqueixada formada amb brancals i llinda d’una sola peça (fotos 2 i 3).

La porta d’entrada està situada a la paret sud i estava resolta amb un arc de mig punt que està totalment ensorrat (foto 4).

Part de la paret nord de l’absis i de la nau estan caigudes (fotos 5 i 6) i l’estat perimetral de la resta de les parets no permet observar cap ornamentació en forma d’impostes o d’arcuacions.

L’aparell constructiu està format per grans carreus sense polir, disposats en fileres ordenades i regulars (fotos 2 i 3), això situa la construcció d’aquesta església a partir de la segona meitat del s. XI.

A la part sud de l’església s’observen restes de parets que possiblement eren construccions annexes al temple (fotos 7 i 8).

Amb el temps, aquesta edificació s’ha utilitzat per a finalitats ramaderes i una part dels seus carreus s’han aprofitat per fer un tancament per al bestiar (foto 9).

Àmbit territorial: Pallars Jussà, Montsec de Rúbies i municipi de Llimiana.

Circuit: Anada i tornada pel mateix camí.

Distància: 1,2 km.

Ascensió acumulada: 24 metres.

Duració aproximada: 15-20 minuts.

Grau de dificultat SENDIF: 110 Molt fàcil.

Accés:

S’agafa la LV-1491 al nou pont de Monares que travessa les aigües del pantà de Terradets en direcció a Llimiana.

1,8 Km: Després de passar el pont del Barranc de Barcedana, s’agafa a la dreta el camí del peu del bosc (pista no asfaltada però apta per a tot tipus de vehicles).

4,13 km: Pal Indicador que assenyala Sant Salvador del Bosc (foto 10). 

Inici del camí:

0,0 km: S’agafa la pista que surt a la dreta i continua ascendent en direcció sud.

0,5 km: A la dreta s’observen les restes de Sant Miquel (foto 11). Es deixa la pista i camp a través, en direcció sud, s’arriba a Sant Miquel de Llimiana que està situat al damunt d’un petit monticle.

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes.

SANT PAU DE LA RIBERETA

La Ribereta és un conjunt de masos aïllats que formaven part del terme d’Espills. Pascual Madoz descriu l’any 1845 que estava format per quatre masies. Fins a l’any 1970 pertanyien a l’antic municipi de Saperia i actualment forma part del de Tremp. Aquets masos estan situats a la vall del barranc de Gargalló i a l’extrem sud-oest del Serrat de la Roca Roia. El lloc es coneix per la solana de la Roca Roia.

La Ribereta no disposava de parròquia pròpia i només tenia una capella, que està situada al costat del mas d’Arturo (foto 1 i 2), i era administrada pel capellà d’Espills.

La capella és de petites dimensions i no presenta cap estil arquitectònic definit (foto 3). 

La porta d’entrada està situada a la paret sud, està formada per uns brancals fets amb pedres que acaben amb una arcada de mig punt construïda amb totxanes vermelles. Al damunt de la porta hi ha un ull de bou fet d’obra. Al capdamunt d’aquesta paret hi ha el campanar d’espadanya d’un sol ull sense que hi hagi actualment cap campana (foto 3).

Al costat sud de la capella hi ha el cementiri de la Ribereta, que és de petites dimensions i amb la porta d’entrada situada a la part sud. En el seu interior s’hi ha construït recentment un cos de nínxols (foto 3).

Accés:

Al km 94,25 de la N230 s’agafa el trencall de la pista que gira a la dreta per anar a trobar el gual que traspassa el riu Noguera Ribagorçana.

0,3 km: Gual sobre el riu. Es travessa i es continua per la pista en direcció nord.

0,7 km: Es creua el barranc de Gargalló.

0,8 km: Es deixa la pista que transcorre per la riba esquerra del riu i s’agafa a la dreta la carrerada que va ascendint en direcció est enmig dels camps de conreu.

1,74 km: Sant Pau del mas d’Arturo.

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes.

Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu.

SANT SALVADOR DEL MONTSEC-LO SANT DEL BOSC

Nom de l’excursió: Sant Salvador del Montsec – Lo Sant del Bosc

Història/ressenya:

El Sant del Bosc és un lloc emblemàtic que desprèn un magnetisme especial, no sé a què és degut, si és pel cansament i la satisfacció d’arribar-hi (cal superar un desnivell de 740 metres en poc més de 3 km), per les impressionants vistes que es contemplen, tant dels cingles que hi ha al voltant de l’ermita, com de la vall de la Noguera Pallaresa o per alguna força esotèrica desconeguda. 

Segurament en aquest lloc ja hi devia haver un culte pagà i va ser cristianitzat.  A la Serralada dels Montsecs hi han diverses ermites dedicades a Sant Salvador, a Sant Miquel i a Santa Maria. El cristianisme ho va aprofitar transformant els llocs de culte; els dedicats als deus pagans es van convertir  en Sant Salvador o Sant Miquel i si el lloc estava consagrat a una deessa,  en Santa Maria.

Hi havia  molta devoció al Sant del Bosc, l’aplec se celebrava el 29 de setembre i hi acudien peregrins, no tan sols de la Conca de Tremp, sinó de llocs allunyats com és la Terreta. Algunes persones que, complint una prometença al Sant, hi pujaven descalços o fent trams del camí agenollats.

Per arribar-hi cal seguir el camí de les “100 ramanxoles” (alguns diuen que en són 102).

L’ermita del Sant del Bosc està situada al capdamunt del Serrat del Sant, a l’obaga del Montsec de Rúbies i a 1.226 metres d’alçada.

És un edifici de construcció molt simple, inicialment estava format per un absis orientat a l’est edificat al mateix single de roca del Serrat del Sant (foto 1) i una nau lleugerament apuntada (foto 2) que està per sota del nivell de l’absis degut a la morfologia de la roca on està ubicat el temple. Les dues estructures estan separades per una reixa  que protegia la imatge del sant (foto 3). 

En una segona etapa es va allargar la nau per tal que el temple tingués més cabuda (foto 4) i es va traslladar l’altar i la imatge del sant a la paret de ponent (foto 5). 

La porta d’entrada està situada al mur nord i al seu costat hi ha la pila de l’aigua beneïda (fotos 4 i 6).

A l’interior de l’ermita hi han exvots. Un exvot és  un agraïment en forma d’ofrena per haver obtingut algun favor després d’encomanar-se al sant. Aquests han evolucionat al llarg del temps: es pot observar motlles de cera  del cap d’un nen o el tors d’una persona, segurament l’agraïment era per una curació d’alguna malaltia del cap (convulsions febrils,,..?) o de les afeccions pulmonars tan freqüents en èpoques pretèrites (tuberculosi pulmonar, bronquitis, asma,..?). També hi han compliments de prometences per tornar sa i estalvi del servei miliar (afortunadament ara ja no es fa), portant la fotografia al sant vestit de soldat. Actualment els agraïments han anat canviant, finalitzar una cursa de muntanya o una marató també és motiu per donar les gràcies al sant del Bosc i es penja la samarreta (fotos 7, 8 i 5).

L’ermita està oberta i per protegir al sant hi ha una reixa de ferro forjat que si que està tancada amb un forrellat amb clau (foto 9).

Donat que en aquest lloc no hi ha cap font, s’hi va construir una cisterna que recull l’aigua de pluja de la teulada (foto 10). Una construcció annexa a l’ermita s’ha convertit en un refugi de muntanya lliure, que permet l’aixopluc en cas de tronada o poder pernoctar si es fa una travessa pel Montsec, seguint algunes de les moltes rutes que s’hi poden fer. Al costat del refugi ni ha un nou ajup que conté aigua.

Diu la tradició que si vols que et marxi el mal de queixals has de donar el tomb sencer a l’ermita del Sant del Bosc i et desapareixerà, òbviament perquè t’estimbaràs single avall (foto11).   

Àmbit territorial: Pallars Jussà, Montsec de Rúbies i municipi de Llimiana.

Circuit: Pujada i baixada pel mateix camí.

Distància: 7,6 km.

Ascensió acumulada: 740 metres.

Duració aproximada: 3-4 hores

Grau de dificultat SENDIF: 1.052 Exigent 

Accés:

S’agafa la LV-1491 al nou Pont de Monares que travessa les aigües del pantà de Terradets en direcció a Llimiana.

1,8 Km: Després de passar el pont del Barranc de Barcedana s’agafa a la dreta el camí del peu del bosc (pista no asfaltada però apta per a tot tipus de vehicles).

3 km (pal Indicador) (foto 12) 

Inici del camí:

0,0 km: S’agafa el camí, que inicialment és una pista forestal, a la dreta seguint en direcció sud (foto 13).

0,8 km: Pilaret de Sant Miquel, es deixa la pista i s’agafa el camí en direcció nord (foto 14).

1,3 km: per l’esquerra puja la pista que passa molt a prop de Sant Miquel. Es continua amunt pel mig de vegetació frondosa amb molsa i amb els arbres plens de líquens (foto 15 i 16).

1,4 km: Pilaret de Sant Antón (foto 17).

1,7 km: Pilaret de Sant Jordi (foto 18). Inici de la ramanxoles (fotos 19 i 20). En alguns trams encara es conserva l’empedrat original (foto 21) i es poden observar els murs per fer els canvis de sentit del camí (fotos 22 i 23).

1,9 km: Pilaret de Sant Jaume apòstol (fotos 24 i 25).

2,47 km: Pilaret de Sant Sebastià (foto 26). 

3,32 km: Pilaret de la MD de Montserrat (foto 27).

3,8 km: Després de completar les dues últimes ramanxoles (foto 28) s’arriba a Sant Salvador del Montsec-Sant del Bosc i es poden contemplar les impressionants vistes des d’aquest lloc (fotos 29 i 30). 

Bibliografia:

Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.

Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.

Arxiu Gavín de les Avellanes.

LA NIT DE SANT JOAN A LA TERRETA

Aquesta celebració festeja el solstici d’estiu i se celebra arreu dels Països Catalans. El seu origen és pagà i representa una exaltació al culte del Sol i al seu poder de renovació de la Terra.

Joan Amades diu que aquesta festa és la més intensa en costums i creences relacionades amb el solstici d’estiu, moment de l’any on el Sol es troba al punt més alt del zenit i per tant, quan s’assoleix la màxima claror del Sol i el dia més llarg de l’any. El refrany diu: Sant Joan, el dia més gran.

L’activitat més estesa era l’encesa de fogueres. La gent utilitzava les seves flames purificadores per espantar els mals esperits que campaven durant aquesta nit i la resta de l’any. Per aquest motiu, el cristianisme ràpidament va transformar aquesta festa pagana en cristiana en el concili de Constantinoble de l’any 680.

A la Terreta  la nit de Sant Joan s’encenien els “faros”. Aquest nom prové del llatí pharus que vol dir fanal o torre d’il·luminació.

Després de sopar, tots els pobles de la Terreta i les seves masies, encenien el faro  i es podia veure la llum que desprenia cada foguera dins la foscor de la nit (els pobles no tenien llum elèctrica) (foto 1 recreació).

A Sapeira s’encenia un faro al portal (foto 2 recreació) i un altre al bancal (foto 3 recreació). 

La nit de Sant Joan també estava plena de creences i fets extraordinaris que només succeïen en aquesta nit i d’origen totalment pagà. A la Terreta les va recollir Baldiri Bolló als anys trenta del segle passat i són les següents:

  • Les encantèries del Graller del Castellet que a les 12 de la nit estenien la bugada.
  • L’herba falaguera que granava al punt de la mitja nit dins del Graller del Castellet.
  • El ball de fades de la Paül d’Iscles.
  • L’horòscop de la nit de Sant Joan que servia per saber quina professió tindria el futur marit d’una noia en edat de casar-se.