Al turó de Montserbós (foto 1) hi ha dues capelles (foto 2), les referències documentals d’aquesta església es poden confondre amb la situada en la part inferior del monticle, a només 150 metres de distància, que es va explicar en l’anterior entrada al blog (www.elcanutdelsminairons.cat; Mare de Déu de Montserbós (capella inferior) ) (foto 3).
La capella superior (foto 4) és un edifici de grans dimensions que està molt malmès. És d’una sola nau amb dues capelles laterals que li configura una forma de creu llatina i un absis orientat a l’est parcialment ensorrat (fotos 5, 6 i 7).
La coberta era de canó reforçada amb dos arcs torals, amb dues capelles laterals que tenen la part interior de forma semicircular i al centre hi ha una finestra en forma d’espitllera amb l’arquivolta graonada (foto 7). Aquesta configuració feia que des de l’interior del temple semblés que hi havia tres absis semicirculars. Tant la coberta de la nau com la de les capelles laterals estan totalment enfonsades. L’absis és semicircular i probablement estava cobert amb volta de quart d’esfera, donat que la part central està caiguda no es coneix quin tipus de finestra podia tenir (foto 7).
A la façana sud s’obre la porta d’entrada amb un arc semicircular on les dovelles han estat espoliades (foto 8). En aquesta paret s’obre una finestra amb un arc de mig punt adovellat i de doble esqueixada (foto 7).
L’aparell constructiu està format per carreus ben tallats, allargats i disposats en fileres uniformes. Totes aquestes descripcions ens indiquen que aquesta església es va construir al s. XII.
Montserbós (1.003,9 m) i el Tossal Gros (1.085 m) són la referència paisatgística de la contrada de Castissent (fotos 1 i 10).
Accés: Carretera C1311, al Km 7,7 en direcció a Tremp, a la dreta surt una pista que al cap d’1,1 km s’arriba al Tossal de Montserbós on es troba la capella inferior. Es continua en direcció sud ascendent pel perfil del tossal fins arribar a la capella superior (1,31 km) (foto 4).
La capella inferior de la Mare de Déu de Montserbós podria ser una de les esglésies fundades al terme de Castissent l’any 1099 pels comtes de Pallars Jussà (Ramon i Valença) i donades al monestir de Lavaix. Aquesta capella era sufragada de la parròquia de Sant Joan Baptista de Castissent.
Està situada al capdamunt d’un turó rocós (foto 1). És un edifici d’una sola nau amb volta de canó apuntada que comunica mitjançant un arc presbiteral amb un absis semicircular orientat a l’est (fotos 2 i 3). A l’extrem oest de la nau hi ha un arc faixó amb un petit cor (foto 4).
A la façana de ponent s’obre una porta amb un arc semicircular fet amb pedres adovellades (foto 5). També tenia una altra portada que s’obria al pany de paret sud, està feta amb dovelles de pedra vermella i ha estat tapiada (fotos 6 i 7). El llenat està fet amb llosa del país (foto 2).
L’edifici no té cap element de decoració externa, presenta una petita finestra d’espitllera a l’absis (foto 4) i una altra rodona formada per dues pedres al damunt de la porta (foto 5). L’aparell constructiu està fet amb pedres allargassades irregulars i amb filades horitzontals, la seva construcció podria correspondre a finals del s. XI o a principis del XII (fotos 2 i 6).
En aquesta església s’hi venera la imatge de la Mare de Déu de Montserbós que la porten el dia de l’aplec, es va poder salvar de la destrucció que va imposar el període revolucionari a l’estiu de 1936 en tota aquesta zona gràcies a la família del mas de Faro que van simular que la van cremar.
És una talla romànica policromada que mostra la marededeu asseguda sobre un escambell amb un cap desproporcionat respecte al cos. El rostre presenta uns ulls molt grans amb l’intent de donar certa expressió, la mà dreta està aixecada i possiblement devia aguantar algun objecte (una poma ?, signe de la puresa del pecat original). El braç esquerre ha desaparegut, possiblement abraçava al Nen Jesús. Sobre el genoll esquerre està assegut el seu fill, amb el cap també desproporcionat respecte al cos i amb una cara més aviat d’home que de nen. El braç dret està aixecat en posició de beneir. També li falta el braç esquerre que devia formar part del de la marededeu. Tots aquests detalls fan pensar que aquesta talla es va realitzar al s. XIII (foto 8). Antigament, la imatge de la marededeu i del Nen Jesús portaven un vestit i estaven guarnits amb joies (foto 9).
L’aplec de la Mare de Déu de Montserbós es fa al cap de quaranta dies després de la Setmana Santa. Enguany (2024) es farà el diumenge dia 12 de maig.
Al costat de l’església hi ha diverses tombes antropomòrfiques del s. XI (fotos 10 i 11). En obrir la pista que condueix a la capella des de la C1311, van aparèixer restes òssies que correspondrien al cementiri de la població que hi havia als vessants del turó i que devia desaparèixer als s. XIV a causa de la pesta (foto 12).
Accés: Carretera C1311, al Km 7,7 en direcció a Tremp, a la dreta surt una pista que al cap d’1,1 km arriba al Tossal de Montserbós.
Mercè Gené, Carme Tost, Alfons Barceló, Josep Colomés, Lluís Colomés, Maria Carme Barbarà, Alfonso Carbajo, Cori Bertomeu, Josep Moragas, Maria Enriqueta Fernández, Jean Claude Bardin, Àngels Bigorra, Xavi Llorens, Joan Eslava, Anna Figuera, Lluís Llauradó.
Aquesta etapa transcorre per la vall del riu Segre en el seu pas per la comarca de la Noguera. La ruta passa per la riba dreta del riu i entre els camps de conreu de cereal de secà i, una vegada s’arriba a les terres regades amb l’aigua del canal d’Algerri-Balaguer, enmig de fruiters i bancals de farratges. Segueix el GR-3.
0,0 km: Balaguer. Sortim de la zona del Pla de l’Almatà, primitiu nucli urbà de la ciutat i lloc de l’assentament musulmà quan van conquerir aquest territori al s. VIII. En aquest lloc elevat hi van construir el castell andalusí denominat la Suda. Des d’aquest emplaçament surt la muralla islàmica bastida entre els s. VIII i IX que envolta la ciutat de Balaguer fins a arribar al riu Segre.
Balaguer fou conquerit definitivament l’any 1105 pel vescomte d’Àger, Gerau II de Cabrera, sota les ordres del comte d’Urgell Armengol VI quan encara era menor d’edat.
0,3 km: L’església de Santa Maria. Es va començar a construir a mitjans del s. XIV en estil gòtic català. És d’una sola nau molt ampla, amb capelles laterals situades entre els contraforts i un absis poligonal de set cares amb sis finestrals apuntats de gran format (fotos 1 i 2). A la façana sud i al costat de l’absis hi ha el campanar prismàtic i octogonal. Està dividit en quatre pisos per cornises, i presenta un pis de finestres de mig punt al quart nivell (foto 3). La porta d’entrada està situada a la façana sud, presenta un arc de mig punt rebaixat amb dovelles poc destacades i sense cap ornamentació (foto 4). Des de l’església de Santa Maria es pot contemplar una panoràmica molt bonica de Balaguer (foto 5) Baixem per les escales per agafar a la dreta el carrer de Santa Maria.
0,4 km: Carrer de la Botera, on podem veure el portal del Gel (foto 6). Porta d’accés a la població a traves de la muralla nord.
0,5 km: Entrem a la Plaça Major, és la plaça porxada d’època medieval més gran de Catalunya, tots els arcs que formen part del porxo són de mig punt (foto 7). Ha estat sempre un lloc de venda dels productes conreats a l’horta de Balaguer i de tota mena de productes domèstics que la ciutat ha necessitat. Agafem el carrer del Barrinou i el continuem fins a la sortida de la població pel carrer de la Giradeta.
1,4 km: Carrer Valentí Almirall, seguim en direcció oest.
2,1 km: Passem per damunt de la carretera C-26.
2,4 km: Travessem el pont de la C-12 i continuem pel camí de la Roca Pallissa en direcció oest enmig de grans extensions de camps de conreus de cereal (fotos 8 i 9)
5,3 km: La pista passa pel costat de la gravera del Pla del Corb.
9,5 km: Travessem la C-12 i seguim en direcció sud fins a trobar el riu Farfanya (foto 10)
10,2 km: Entrem a Menàrguens, continuem en direcció oest pel carrer Raval.
10,4 km: Carrer Major (foto 11) on podem observar l’església parroquial de Sant Vicent, d’estructura gòtica amb finestres ogivals i contraforts a l’exterior i els porxos de la plaça de l’església (fotos 12, 13 i 14). Sortim del poble per l’avinguda de la Creu. Continuem sempre en direcció oest seguin el track del Gr-3, comencem a trobar bancals amb arbres fruiters que estan en plena floració en aquesta època de l’any (foto 15). Al sud de Menàrguens es pot veure la xemeneia de la Sucrera del Segre. Es tracta d’un conjunt d’edificis noucentistes de tipus industrial que s’utilitzaven per fabricar sucre a partir de la remolatxa que es conreava a la Noguera i que es transportava fins a la fàbrica mitjançant el carrilet-Mollerussa-Balaguer (foto 16).
16,4 km: Torrelameu (Turri d’Abihumet) fou un assentament andalusí que explotava els conreus irrigats per la sèquia d’Albera-Corbins. En un document de l’any 1093 apareix aquesta explotació agrària o Almúnia andalusina de Torrelameu. Aquesta població fou conquerida l’any 1147 pel comte d’Urgell Ermengol VI i la va cedir a l’Orde del temple que a la vegada la va incorporar a la comanda de Corbins.
Aquesta etapa transcorre per la vall del riu Farfanya que neix als vessants de la muntanya de Millà, davalla cap a Tartareu i Os de Balaguer engorjat en la zona muntanyosa dels Aspres, passa per Castelló de Farfanya i desemboca al riu Segre prop de Menàrguens. Farfanya prové del mot àrab farhan que significa “el que porta alegria” (foto 1).
Tartareu. Aquest poble és una pedania del municipi de les Avellanes i Santa Linya (la Noguera) està situat als peus de l’antic castell, d’origen musulmà i situat al damunt d’una roca (foto 2). Controlava l’antic camí romà-medieval que comunicava Àger amb Balaguer i formava part de la línia husün de la frontera nord del districte de la Lleida musulmana.
L’any 1083 va ser conquerit pel comte d’Urgell Armengol IV. La part superior és d’origen andalusí i la resta de construcció és de finals del s. XI (fotos 3 i 4). Una vegada conquerit el castell es va construir la primitiva església de petites dimensions i adaptada al terreny (foto 5). Al cap d’un segle es va bastir una segona església més gran i dedicada a Sant Miquel d’estil arquitectònic del romànic de s. XII. És d’una sola nau capçada amb un absis semicircular a llevant amb dues capelles a cada costat (fotos 6 i 7). Al s. XVIII es va construir la tercera església que està dedicada a l’Assumpció (foto 8).
0:0 km Carrer Solsdevila. Prenem el camí que baixa en direcció sud per la riba esquerra del riu Farfanya (foto 9), a la dreta es poden veure els horts del poble.
1,9 km: Travessem el riu que, malgrat la sequera, porta aigua (foto 10).
2,1 km: Molí de Tartareu, actualment convertit en una casa de colònies (foto 11).
2,9 km: Carretera d’Os de Balaguer a Alberola, l’agafem en direcció sud.
3,7 km: Deixem la carretera i prenem la pista de la dreta.
3,8 km: Agafem el camí que surt a l’esquerra, continuem en direcció sud-oest.
4,1 km: Retrobem la pista agrícola que havíem deixat i continuem en direcció sud-est. Al fons veiem el poble d’Os de Balaguer (foto 13).
6,0 km: Entrem a Os de Balaguer. Al cim del turó hi ha el castell d’origen musulmà que controlava la part alta de la vall del riu Farfanya. Va ser conquerit l’any 1116 pel comte d’Urgell Armengol VI i pel vescomte d’Àger Guerau Ponç II de Cabrera (foto 14). Sant Miquel és l’església parroquial que fou construïda al s. XVIII (fotos 15 i 16). Passem pel carrer de la font Vella (foto 17) i prenem l’antic camí d’Os de Balaguer a Balaguer que surt del poble en direcció sud per la riba esquerra del riu Farfanya. Continuem en aquesta direcció per una pista agrícola, al llarg del camí es poden veure construccions fetes amb tapia, sistema constructiu que van introduir els musulmans i que recorda els més de tres-cents anys que aquesta cultura va impregnar tota aquesta zona (foto 18). A poc a poc ens acostem a Castelló de Farfanya (foto 19).
13,2 km: Castelló de Farfanya. A dalt del turó hi ha les restes del castell musulmà que feia de línia defensiva de la plana de Balaguer-Lleida del poder militar d’Arnau Mir de Tost (comentada en l’etapa 3) juntament amb Os de Balaguer. Es tracta d’una fortificació formada per un recinte fortificat i envoltat d’una muralla amb diverses torres defensives. Va ser conquerit l’any 1116 pel vescomte d’Àger Guerau II de Cabrera. Dins del recinte del castell s’hi va construir al s. XIV l’església d’estil gòtic de Santa Maria (fotos 20 i 21).
13,5 km: Prenem a l’esquerra la pista que va en direcció est i fa pujada. Estem al Camí de Sant Jaume que seguirem fins a arribar a Balaguer. És una pista agrícola que està en molt bon estat de conservació i que transcorre entre camps de correu de cereal. A poc a poc ens aproximem a Balaguer, podent observar els campanars de les esglésies del Sant Crist i de Santa Maria.
19,6 km: Passem per sota del pont de la C-12. Creu de Terme i camí de la Creu Trencada (foto 22).
20,7 km: Muralla andalusí i pla d’Almatà primer assentament musulmà del s.VIII (fotos 23 i 24).
Claramunt va ser agregat al municipi de Castissent l’any 1847, posteriorment aquest territori va formar part de l’ajuntament d’Eroles al 1877. L’any 1940 torna a canviar la capitalitat municipal per Fígols de Tremp, finalment al 1970 va ser agregat a Tremp.
Tots els canvis administratius que hi ha hagut al llarg dels anys demostren la poca població que ha viscut en aquesta contrada i que estava disseminada en una gran extensió de territori. El despoblament definitiu va començar a partir dels anys seixanta del segle passat.
El poble de Claramunt està situat al capdamunt d’un turó rocós que fa que sigui una vila closa (fotos 1,2 i 3). Les cases estan construïdes perimetralment a la roca (fotos 3 i 4) i disposa d’un únic carrer central, amb una porta d’accés situada a l’extrem sud i el tanca l’església per l’extrem nord.
L’església de Sant Pere és un edifici d’una sola nau coberta per una volta de canó semicircular reforçada per dos arcs torals. La capçalera està formada per un absis quadrangular adaptat al terreny on està construït, cobert amb volta de canó que s’obre a la nau amb un arc triomfal. Conté dues finestres de doble esqueixada, una s’obre a la paret est i l’altra al mur sud (fotos 5 i 6). L’absis s’obre amb una porta a la sagristia que està adossada al mur nord de l’església (foto 6).
A la paret de migjorn s’obren dues portes amb un arc de mig punt, una de les quals està cegada. No s’ha trobat cap explicació a la presència d’aquestes dues portes en un tram tan petit de paret, una cosa similar apareix a l’església de Sant Jaume del Cas (Vall d’Àger-la Noguera). La porta d’entrada està aixoplugada per una galeria porxada que s’obre a un pati que devia ser l’antic fossar (foto 7).
El campanar es va construir al damunt de l’absis en una època posterior, és quadrangular i després es transforma en octogonal, amb una finestra oberta a cada punt cardinal (fotos 5 i 6), pràcticament idèntic al campanar de Sant Joan Baptista d’Escarlà (veure Sant Joan Baptista d’Escarlà a www.elcanutdelsminairons.cat).
L’aparell constructiu està format per carreus molt ben tallats i ordenats en filades uniformes i regulars (fotos 9 i 10). El llenat està bastit amb llosa del país.
Aquesta església es pot relacionar amb la de Sant Pere de Claramunt i la de Sant Salvador del mas de Fumàs, de finals del s. XI i principis del s. XII (construïda a principis del s. XII però amb els models constructius arquitectònics del s. XI.
Actualment no es pot accedir a l’interior de l’església, ja que el carrer està tallat a causa del perill d’enfonsament de les cases del costat, per aquest motiu no hi ha fotos de l’interior del temple.
Accés: Carretera 1311, Km 11,5 agafar el trencall de Clarament que està a 5,3 km.
Bibliografia:
Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.
Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.
Arxiu Gavín de les Avellanes.
Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu.
La Vileta és un llogaret format per una antiga caseria de població disseminada que formava part del poble de Claramunt, posteriorment va ser agregat al municipi de Fígols i des de l’any 1970 pertany a Tremp. Actualment les seves cases estan en un estat ruïnós (fotos 1, 2 i 3).
L’església de Santa Llúcia és un edifici d’una sola nau, amb volta de canó de perfil semicircular i reforçada amb tres arcs torals (fotos 4 i 5). La capçalera original devia estar formada per un absis semicircular orientat a l’est que ha desaparegut i que va ser substituir per una paret recta, però es conserva l’arc presbiteral que obria l’absis a la nau (foto 6).
La porta original estava situada a la paret nord i comunicava amb el cementiri, actualment està cegada i amagada dins del cor (foto 7). L’actual porta s’obre a la paret de ponent on hi ha una finestra d’una sola esqueixada modificada sobre una d’original de doble esqueixada (foto 8).
L’aparell constructiu està format per carreus molt ben tallats i ordenats en filades uniformes i regulars (fotos 9 i 10). El llenat està construït amb llosa del país (foto 11), l’estat actual de conservació és dolent.
Aquesta església es pot relacionar amb la de Sant Pere de Claramunt i la de Sant Salvador del mas de Fumàs, de finals del s.XI i principis del s.XII (construïda a principis del s.XII però amb els models constructius arquitectònics del s.XI.
Accés: Des de la carretera 1311, al quilòmetre 10,5, s’agafa una pista que surt en direcció nord, seguint aquesta carrerada s’arriba a la Vileta al cap de 970 metres.
Bibliografia:
Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV.
Josep M Gavín. 1982. Inventari d’esglésies. Pallars Jussà número 8. Arxiu Gavín. Artestudi Edicions.
Arxiu Gavín de les Avellanes.
Jordi Mir. 2018. Tremp i la Conca, 50 anys de fets i records. Ed. Garsineu.
Aquesta etapa transcorre per la vall d’Àger, anunciar aquest territori ens obliga a parlar d’un personatge clau per entendre la Catalunya actual, com és Arnau Mir de Tost (Tost 1000?-Àger 1072). Va tenir una importància cabdal durant el s.XI col·laborant amb els comtes de Barcelona i d’Urgell i amb el rei d’Aragó per expandir la conquesta cristiana cap als territoris musulmans de les terres lleidatanes. Durant la primera meitat del s.XI va apoderar-se d’aquest enclavament, la construcció d’infraestructures i l’organització administrativa que va dur a terme, va permetre el seu enriquiment i incrementar el seu poder políticomilitar. A la seva mort l’any 1072, la conquesta cristiana a la vall d’Àger s’havia estès cap al sud, seguint la línia dels castells defensius de Queralt, Cas, Fondepou i Millà.
Va establir la seva residència a Àger on va reconstruir la part alta amb un complex format per un castell, amb una torre rodona de 19 metres de diàmetre i una alçada de 30 metres, actualment desapareguda, un palau vescomtal i la col·legiata de Sant Pere.
Tota la població d’Àger estava emmurallada i actualment encara se’n conserva una part important a la banda est del poble.
0,0 km: Corçà, el poble ha crescut als peus del tossal rocós on hi han les restes de l’antic castell datat a la primera meitat del s. XI propietat d’Arnau Mir de Tost (fotos 1 i 2). L’església del poble va ser construïda al s.XVIII i està sota l’advocacia de la Mare de Déu del Roser (foto 3). Prenem el camí de les masies que surt del poble en direcció est.
0,1 km: El camí gira en direcció sud-est i passa pel costat dels masos de Badia, Panyelló i Serradill (foto 4). A l’oest podem veure el poble de Corçà i la boira que jau sobre les aigües del riu Noguera Ribagorçana, aturades al pantà de Canyelles (foto 5). El camí de les masies transcorre entre camps de conreu de cereal, a l’esquerra al capdamunt del Montsec d’Ares, es pot observar la torre del castell de Claramunt (propietat d’Arnau Mir de Tost) (foto 6). La sendera en molt trams s’ha convertit en una pista agrícola que transcorre entre roures i conreus d’ametllers (fotos 7 i 8).
4,3 km: Sant Pere Màrtir, d’arquitectura rural popular, construïda als s. XVII-XVIII amb un campanar d’espadanya d’un sol ull (foto 9).
8,8 km: Cementiri d’Àger i capella del Calvari (foto 10). Darrere del cementiri hi ha la necròpolis medieval de Santa Coloma, extensa àrea funerària que data entre els segles VI i XI (foto 11).
9,0 km: Àger. Pugem pel camí de la Font, portal de Pedró i entrem a la part medieval de la població (fotos 12 i 13). Sortim d’Àger pel raval de Sant Martí.
10,4 km: Pont d’en Rosell (foto 14). Prenem l’antic camí d’Àger a Balaguer que es dirigeix cap al port de la Creu (port d’Àger). Una part important d’aquesta carrerada està empedrada i té els seu orígens en una via romana (foto 15).
13,6 km: Després de fer 322 metres de desnivell positiu i de caminar 3,2 km, arribem al coll de la Creu (coll d’Àger) (foto 16). Iniciem la baixada en direcció sud.
14,7 km: Travessem la C12 a l’alçada de la urbanització de Sant Josep de Fondepou.
15,6 km: Reprenem l’antic camí d’Àger a Balaguer (fotos 17 i 18).
16,1 km: Fondepou. Petit nucli de població que encara conserva una part de la torre del castell que fou propietat d’Arnau Mir de Tost (foto 19). Des del darrera de l’esglesiola agafem el camí que baixa en direcció sud.
16,5 km: El camí transcorre per la Cabanera Reial (foto 20) i va paral·lel a la C12. Continuem en direcció sud, al fons veiem el poble de Vilamajor (foto 21).
19,6 km: Mas de Canonges i cementiri de Vilamajor (foto 22). Prenem la carretera que va de Vilamajor a Tartareu.
19,9 km: A la dreta surt el trencall que arriba a Vilamajor. Continuem en direcció sud-oest per la carretera.
22,8 km: Tartareu. Al capdamunt hi ha les restes del castell i l’església romànica de Sant Miquel (s.XI-XII). Aquest lloc serà la sortida de la quarta etapa Sapeira-Reus. Fi de la tercera etapa (foto 23).
El Pont de Montanyana. A l’edat mitjana la població d’aquest territori s’aixoplugava al poble de Montanyana i per poder travessar el riu Noguera Ribagorçana hi van construir un pont romànic. Quan va desaparèixer el perill sarraí, a poc a poc, es va establir un nucli de població a la riba esquerra d’aquest riu que es va anomenar el Pont de Montanyana. Amb el temps el nombre d’habitants va créixer i es va fer necessari la construcció d’una església que es va dedicar a Sant Armengol.
Aquest pont romànic va ser destruït durant la Guerra de Successió juntament amb el d’Orrit (als voltants de 1710?). A finals del s. XIX o a principis del XX se’n va construir un de nou del tipus penjant. El dia 3 d’abril de 1938 les tropes de l’Exèrcit de la República el van destruir per evitar que les forces feixistes poguessin avançar en direcció a Tremp. El dia 9 del mateix mes, la companyia de sapadors de la 63 Divisió del Cos de l’Exèrcit de Navarra el va reconstruir.
Aquesta etapa del camí té l’encant de travessar el congost de Mont-rebei que està format per les impressionants parets verticals que tenen una alçada superior als 500 metres. Era l´únic congost dels grans rius del Pirineu català que no era transitable, la qual cosa dificultava enormement la comunicació de la vall d’Àger amb la part de la Ribagorça catalana. Per aquest motiu la Mancomunitat de Catalunya, dins del Pla Orgànic de Vies de Comunicació, va obrir un camí excavat a la roca l’any 1924.
La construcció del pantà de Canyelles en la dècada dels seixanta del segle passat va provocar que aquell camí quedés negat sota les aigües. La despoblació de la zona i la poca utilització va provocar que ningú se’n preocupés i quedés oblidat, fins que el lingüista, escriptor i activista cultural, Jordi Mir Parache va publicar una sèrie d’escrits al diari Avui l’any 1977, per reivindicar aquest camí i el pas entre les dues comarques. Això va provocar que l’empresa ENHER en construís un de nou de les mateixes característiques, però uns metres més amunt i lluny del nivell màxim de l’embassament. Avui aquest camí és un atractiu turístic de primer ordre i un important motor econòmic d’aquesta zona.
0,0 km: Travessen el pont penjant (foto 1).
0,2 km: Plaça major. Agafem el carrer de l’Arrabal i continuem en direcció sud.
0,7 km: Agafem la C1311 durant 100 metres.
0,8 km: Prenem la carretera d’Alsamora (foto 2) i continuem en direcció sud.
2,8 km: A l’esquerra surt la carretera que va a Castissent (foto 3). Aquest poble està situat a 2,8 km i el seu nom prové de Castell de Sent, Castellum Sanctum, Castellum Sancti o Castell de Sanç. Va ser el baluard defensiu per la banda sud i oest de la Terreta fins al s.XI.
3,4 km: A la dreta es pot veure el mas de l’Agustina (foto 4) i a l’esquerra hi ha l’accés a la central hidroelèctrica del Pont de Montanyana que produeix electricitat amb l’aigua que surt de Sopeira i durant 23,5 km traspassa tota la Terreta.
4 km: A la dreta es pot veure la sortida de l’aigua del desguàs de la central del Pont de Montanyana (foto 5).
5,6 km: A l’esquerra i a uns 80 metres, hi han les restes de l’antic molí fariner del mas de Mont-rebei (foto 6). Degut a l’obertura del camí que va construir la Mancomunitat de Catalunya l’any 1924, la seva activitat molinera es va incrementar considerablement. Això també va succeir durant els primers anys de la postguerra, en aquest cas, treballant de nit per evitar la requisa de la farina que va imposar el Règim.
5.8 km: La carretera fa una corba a l’esquerra. Al davant hi ha les restes del mas de Mont-rebei, casalici del s. XVI-XVII que tenia capella i cementiri propi, la qual cosa indica la importància d’aquesta masia (foto 7).
7,5 km: Mirador de les llúdrigues (foto 8) on es pot gaudir d’unes vistes fantàstiques, tant del congost (foto 9), com de l’església romànica de Girbeta.
7,9 km: Lloc de control de pas de vehicles de la Reserva del Congost de Mont-rebei que gestiona la Fundació la Pedrera (foto 10).
8,2 km: La Masieta, punt d’informació i pàrquing de vehicles. Prenem el camí més proper al riu i continuem en direcció al sud. Davant tenim el Congost de Mont-rebei (foto 11). El senderó va ascendint una mica i transcorre proper al riu. Comença a ser aeri.
10 km: Pont penjant que va bastir l’ENHER als any 70 del segle passat quan va construir el camí superior (foto 12) en substitució del que va fer la Mancomunitat de Catalunya l’any 1924. Comença el tram de 1,2 km més espectacular del congost de Mont-rebei. El camí està excavat a la roca, té una amplada d’aproximadament un metre (fotos 13, 14 i 15) i en alguns trams hi ha una línia de vida per millorar la seguretat del tram.
11,9 km: A l’esquerra i a uns 15 metres d’alçada hi ha la cova de la Colomera. Per pujar-hi no hi ha cap problema ja que està equipada amb una cadena i uns graons de ferro (foto 16). Prospeccions arqueològiques han determinat que aquesta cova va ser habitada durant els períodes neolítics i l’edat de bronze inicial.
12,4 km. S’acaba el camí excavat a la roca i continua un senderó que va guanyant alçada.
13 km: A la dreta baixa el camí que porta al pont penjant del congost del Sieguer, situat a uns 600 metres d’aquest punt i després a les escales de Montfalcó (foto 17). Continuem en direcció sud, ara el camí s’endinsa dins del bosc de la Boïga de la Jaumeta i, a poc a poc, es van trobant els antics bancals de conreu del mas de Carlets (foto 18).
14,2 km: Font del Rajolí. Actualment degut a la gran sequera no raja ni una gota d’aigua (Foto 19).
14,4 km: Mas de Carlets (foto 20). Punt de descans dels veïns de la vall d’Àger que anaven a moldre el blat al molí de Mont-rebei. Encara s’hi pot veure el forn semicircular, testimoni de l’autosuficiència que havia de tenir la família que allí hi vivia (foto 21). L’any 1973 el darrer propietari del mas va anar a viure a Corçà. Des de 1989 al 2000 va fer les funcions de refugi de muntanya obert.
14,8 km: Pas del Guiler. Punt més alt de tot el recorregut (762 m). Les vistes cap al nord i cap al sud són esplèndides (fotos 22 i 23). El camí ara inicia la baixada per passar per sota dels cingles de la serra del Mill.
15 km: Una mica més amunt del camí es troba la cova de Tonya.
16 km: Pas del Mill (foto 24). El camí va baixant fent diverses ramanxoles.
17 km: Masia de la Pardina (foto 25). Continuem baixant fins a travessar el barranc del mateix nom. S’inicia la pujada fent ramanxoles pel mig de l’obaga de la Pardina fins a travessar la serra de Cantaperdius. Tenim al davant la Mare de Déu de la Pertusa i les restes del castell (foto 26).
18 km: Esplanada de l’antic pàrquing de la Pertusa (foto 27). És molt recomanable agafar el senderó que surt en direcció oest per anar fins a l’ermita.
18,3 km: A l’esquerra i enlairat al damunt de la roca hi han les restes del castell de la Pertusa que pertanyia a la Canònica de Sant Pere d’Àger, domini d’Arnau Mir de Tost (foto 27).
18,6 km: Mare de Déu de la Pertusa. Construcció romànica del s. XI-XII (foto 28), actualment està molt ben conservada gràcies a una recent restauració.
19 km: Esplanada de l’antic pàrquing de la Pertusa. Agafem la pista asfaltada en direcció sud est que porta a Corçà.
21 km: Corcà. Poble que ha crescut als peus del tossal rocós on hi han les restes de l’antic castell datat a la primera meitat del s. XI (foto 29). Aquest lloc serà la sortida de la tercera etapa de Sapeira a Reus. Fi de la segona etapa (foto 30).
A la Terreta i al Pallars es fa cagar la Tronca la nit de Nadal (fer cagar el Tió a la resta de Catalunya). Aquesta tradició tan popular i entranyable té el seu origen en la nit dels temps i es remunta a l’antiga sumèria, a l’època del egipcis i dels celtes i està relacionada amb el solstici d’hivern.
Alguns estudiosos també la relacionen amb les fogueres que encenien els escandinaus, fetes amb troncs de roure en honor al deu Tro. Dins dels seus mites, l’arbre era el centre de l’univers i la seva vida estava lligada a la del sol. Per això, durant el solstici d’hivern, temien que la foscor derrotés el sol i el tapés, per això, encenien grans fogueres per tal de fer reviure el sol.
Els pobles germànics també encenien fogueres en adoració al déu Thor durant la nit del solstici d’hivern. Les invasions germàniques a la península Ibèrica dels s. III al IV dC podrien explicar l’arrelament d’aquesta tradició a casa nostra.
Un altre origen molt plausible d’aquesta costum seria la relació entre les actuals festes nadalenques amb les Saturnàlies romanes o festa dedicada a Saturn, déu de la sembra i de l’agricultura, que se celebrava del 17 al 23 de desembre. Al s. II dC irromp el culte a Mitra, déu del Sol, i la Saturnàlia es perllonga fins al dia 24, data de la mort del sol, i el dia 25, moment de la resurrecció d’aquest astre, la Natalis Solis invicti. Per aquest motiu la celebració del culte germànic de l’arbre amb aquesta festa romana dedicada al sol es van fondre en una sola.
En el segle IV l’església catòlica celebra per primera vegada el Nadal, transformant el Natalis Solis invicti en la celebració nadalenca i la festa del tronc va passar a ser el Tronc de Nadal. Per aquest motiu es troben referències al tronc de Nadal a Catalunya i a la Ribagorça (tronca o tió), al Pirineu aragonès (toza), al Navarrés (pullizo) o al País Vasc (olentzaro-enborr). Aquesta tradició també es troba al nord dels Pirineus, a Itàlia, a Anglaterra, a Holanda, als Països Escandinaus, etc.
Poques persones coneixen aquesta celebració màgicoreligiosa que està relacionada amb el naixement o el retorn del sol i del solstici d’hivern, però és una festa entranyable que cada nit de Nadal es du a terme en nombroses llars catalanes, on hi han nens i nenes que encara es creuen que la Tronca o el Tió, prèvia bastonada, caga de forma màgica llaminadures i petits obsequis.
A casa Jumperna de Sapeira la Tronca la portava el padrí vell. Buscava una rabassa que havia de tenir un bon forat per poder-hi amagat allò que havia de cagar. Normalment cagava els “tarrons”, que eren dels tous, dels durs i de “girlache”, per menjar-los el dia de Nadal. Aquets “tarrons” s’havien comprat a la fira de la Puríssima d’Areny o a la de Sant Tomàs de Tremp. També li feien cagar alguna ampolla de “xampany”, unes quantes mandarines (que era una cosa més aviat exòtica a la Terreta), una “mosta” de caramels i para de comptar.
La Tronca es posava al foc i començava a cremar per un cantó, als nens se’ns enviava al menjador o a posar els bastons a la cendra de la cuina econòmica i, mentrestant, omplien el forat d’allò que havia de cagar i que tenien amagat a sota del banc del foc.
Les bastonades anaven acompanyades de la cançó típica: “caga tió,……….si no et donaré un cop de bastó !”, (antigament es picava amb els molls del foc) després de tres o quatre rondes s’acabava la festa ja que s’havia d’anar a missa del gall. Es feia a les dotze de la nit i hi assistia tot el poble i, si feia bon temps, també hi acudien els veïns de les masies i del llogaret d’Aulàs, que podien fer una hora de camí d’anada i una altra de tornada per assistir a aquesta celebració els quals es feien llum pel camí amb una llanterna de llauna tota plena de forats.
Casa Jumperna va emigrar a Reus als anys seixanta del segle passat, però vam mantenir totes les tradicions de la Terreta. La primera generació nascuda a Reus va fer cagar la Tronca la nit de Nadal. L’avi Àngel va fer un tronc foradat que tenia totes les funcions d’una bona Tronca (fotos 1 i 2). Als nens se’ls hi deia que la Tronca vivia durant tot l’any a la rourera d’Aulàs i que quan feia fred baixava a Reus. Arribava el mateix dia que fèiem el pessebre, ves quina causalitat !, però els nens s’ho creien. Aquí vam fusionar la Tronca amb el Tió, ja que se li dona menjar uns dies abans per tal que cagui molt (foto 3), cosa que no es feia a Sapeira.
La Tronca arribava un any a casa meva i l’altre a casa del meu germà Josep i tots els 5 nets gaudien de la màgia d’aquesta festa. Enguany, que no hi ha l’avi Àngel, la Tronca també ha baixat de la rourera d’Aulàs i la faran cagar els seus besnéts (foto 4).
Bon Nadal a tothom !!!.
Bibliografia
Joan Amades. Costumari català. Els curs de l’any. Volum I. Salvat Editores S.A. Edicions 62 S.A. Barcelona 1982.
Ramon Violant i Simorra. Obra Oberta, 4. Altafulla 1981.
Malas Olga, Malas Khaled, Ribas Meritxell. Àmbits de psicopedagogia i orientació ÀÁF. 49, novembre 2018 (72-81).
Circular dels Miradors: de les Costes, d’Alforja, de les Muntanyes de Prades i de les Borges del Camp.
Història/ressenya:
És una excursió que sorprèn per dues coses. La primera per estar situada a menys de 10 km de Reus i la segona, per les magnífiques vistes del Baix Camp que es poden gaudir al llarg de tot el recorregut.
Tot el circuit transcorre per pistes forestals i /o agrícoles. El grau de dificultat és moderat per dos motius: el primer per l’ascens en el tram inicial fins al mirador de les Costes (es fan 237 metres d’ascensió en tan sols 2,0 km). El segon és que en la baixada des del primer mirador fins a la riera d’Alforja, com que hi ha molta pedra petita, pot provocar alguna que altra relliscada, per la qual cosa és recomanable portar un o dos bastons.
0,0 km: Aparcament de les Borges del Camp situat al carrer de la Baixada de la Creueta. Seguim per aquest carrer avall fins a la riera.
0,2 km: Creuem la riera d’Alforja. Continuem en direcció oest pel camí de Riudecols i de la Quadra.
0,3 km: (Pal indicador) agafem la pista a la dreta, tenim a l’esquena el poble de les Borges del Camp (foto 1).
1,0 km: Travessem per sota de la variant de la C-242. La carrerada va ascendint i anem trobant la típica flora mediterrània (fotos 2 i 3).
2,9 km: Mirador de les Costes. Punt més alt de tot el recorregut (457 m sobre el nivell del mar). Al sud es pot observar una magnífica panoràmica de tot el Baix Camp i el Tarragonès (foto 4). Iniciem la baixada, en menys de 2 km haurem baixat 214 m. Cal anar en compte amb les pedres petites del terra que poden provocar alguna que altra relliscada (foto 5).
4,7 km: Riera d’Alforja. Anem en direcció nord fins a trobar el pont de la C-242.
5,1 km: Després de passar per sota del pont, s’agafa un senderó en direcció est. A l’esquerra trobem un pi monumental (foto 6).
5,3 km: Travessem la carretera C-242 i continuem en direcció est per una pista cimentada que va ascendint fins a trobar una urbanització de xalets.
6,4 km: Sortim de la urbanització i enfilem per la pista de terra en direcció nord. Aldavant i a l’esquerra es pot contemplar la regeneració de la vegetació que s’ha produït després de l’incendi que va patir aquesta contrada l’any 2005.
7,1 km: La carrerada va pujant i gira en direcció est (foto 7).
7,5 km: Mirador d’Alforja (foto 8). Continuem cap a l’est.
7,9 km: Mirador de les Muntanyes de Prades (foto 9). Ara el camí gira rumb sud i va descendint.
8,1 km: Mirador de les Borges del Camp (foto 10). Des d’aquest punt es contempla una magnifica panoràmica del Baix Camp i és complementària a la que hem vist des del mirador de les Costes. El camí va baixant fins arribar a la urbanització dels Garrigots.
11,2 km: Avinguda de la Font de les Escales.
11,4 km: Entrem al cas antic de les Borges del Camp (foto 11).
El canut dels minairons 