CASTELLNOU DEL MONTSEC

El poble de Castellnou del Montsec està estratègicament situat per tal de controlar les entrades al Pallars Jussà des del sud-oest. A poca distància del castell hi passa el camí ral que comunica el coll d’Ares (accés a la vall d’Àger) des de la Fabregada, el castell de Girbeta a ponent i el de Mur a llevant (afrontació occidental amb aquest castell).

Formava part de la línia defensiva del primer terç del s. XI: Castellnou, Torre Amargós, Alsamora, Girbeta, Viacamp, Falç.

L’any 1055 Ramon IV-V el va vendre a Arnau Mir de Tost que després el va cedir a la seva filla Valença, esposa de Ramon V de Pallars Jussà.

Els Portolà foren els barons (Baronia de Castellnou del Montsec) fins a finals del s. XIX. Un descendent d’aquesta nissaga va ser Gaspar de Portolà, descobridor o conqueridor de Califòrnia en època de Carles III (s. XVIII). En realitat va anar a detenir els Jesuïtes que havien fundat missions i sembla que van acumular massa riquesa, cosa que no podia tolerar la corona espanyola.

És una vila closa que aprofita el terreny i la roca per a l’autodefensa (foto 1). A la part nord es pot veure la muralla que s’alterna amb trams sortits que podien fer la funció de bestorres o torres de franqueig que servia per instal·lar-hi unes fustes a manera de matacà per augmentar el seu poder defensiu (s. XI-XII) (foto 2).

On possiblement estava situat el primitiu castell del s. XI i la seva torre, la família del Portolà hi va edificar l’actual casal de grans dimensions al s. XVII i com a element defensiu hi ha un cimbori a cada angle de les parets est i nord, que és més ornamental que de protecció (fotos 3 i 4). A la part de ponent del casalot hi ha la porta d’entrada de grans dimensions, formada per un arc de mig punt amb grans dovelles. Sobre la porta i desplaçat a la dreta, hi han les restes d’un gran matacà que podria haver defensat la primitiva porta del castell (foto 5). 

Possiblement amb la construcció del casal dels Portolà es devia modificar el conjunt del castell i de l’església romànica primitiva (foto 6).

GR3. Tram 6. Sant Esteve de la Sarga-El Pont de Montanyana

Bibliografia:

  • Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV
  • Enciclopèdia.cat

CASTELL DE TORRE AMARGÓS

El castell de Torre Amargós és una torre circular que només se’n conserven uns quatre metres d’alçada (foto 1 i 2). Està assentada sobre una esplanada rocosa d’uns 130 metres de llarg per 30 d’ample on s’estenen les poques cases que formaven aquest llogaret. Pascual Madoz informa que l’any 1849 hi havia quatre cases. A principis del s. XX hi havia 15 edificis i 26 habitants. Actualment està deshabitat.

La torre com que no està situada damunt de cap turó, és possible que tingués una muralla a la part nord-oest, similar al castell d’Alsamora. Actualment, es fa difícil la seva identificació perquè només presenta uns quatre metres d’alçada i perquè es troba dins d’un recinte en runes (casa i era) (foto 3 i 4).

Aquest castell està poc documentat,  l’any 1099 Pere Ramon de Pallars Jussà donà el castell i el poble a Santa Maria de Mur.

Aquesta fortificació formava part de la línia fronterera del s. XI, situada a la part nord del Montsec juntament amb els castells de Castellnou del Montsec, Alsamora, Montanyana, Girbeta, Viacamp i Falç.

Accés:

0,0 km: N230. Km 88. Travessem el riu Noguera Ribagorçana per la C1311.

0,5 km: Deixem la C1311 i prenem a la dreta la carretera de la Central-Mont-rebei-Alsamora que va paral·lela al riu.

6,1 km: Deixem a la dreta la carretera que va a Mont-rebei, Alsamora i Sant Esteve de la Sarga. Agafem a l’esquerra una pista apta per a tot tipus de vehicles.

9,1 km: La Clua, continuem en direcció est.

12,7 km: Deixem la pista que porta a Castellnou del Montsec i girem en direcció oest.

12,8 km: Arribem al llogaret de Torre Amargós (foto 5).

Aquest itinerari forma part del GR3. Tram 6. Sant Esteve de la Sarga-El Pont de Montanyana. https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/gr3-tram-6-sant-esteve-de-la-sarga-el-pont-de-montanyana-14-05-2018-28484650.

Des de Castellnou del Montsec (LV-9124 que ve de Sant Esteva de la Sarga) surt una pista que també arriba a Torre Amargós en 3,2 km.

Bibliografia:

CASTELL D’ALSAMORA

Aquest castell formava part de la línia defensiva de Castellnou del Montsec, Torre Amargós, Montanyana, Girbeta, Viacamp i Falç, durant la primera meitat del s. XI. L’any 1038 figura en una afrontació amb la Fabregada quan Ramon V el donà a Bertran Ató.

El castell està situat a la part oest del poble (fotos 1 i 2), damunt d’una roca en forma trapezoïdal que el feia més inexpugnable (foto 3). Presenta una torre circular assentada a la roca de 15 metres d’alçada i és una de les més ben conservades de Catalunya. Al seu voltant i seguint el perímetre del penyal hi havia una muralla. Actualment només en queden els murs de la part est i sud que estan apegats a la paret de la torre (foto 3).

La porta d’entrada  de la torre està situada al nord i a 4 metres d’alçada (foto 3). A llevant i al capdamunt s’obren dues finestres (fotos 5 i 6). Al voltant d’aquestes obertures no s’observa cap forat per poder-hi posar una estructura de fusta a mode de matacà,  com succeeix amb la torre del castell de Viacamp. Una mica per sota d’aquests finestrals hi han dues sageteres orientades a l’est i al sud (foto 6).

En època més posterior es va esberlar la torre per fer una obertura a ponent (foto 7). Aquest castell es podria datar en els primers decennis del s. XI. 

La seva funció principal era el control de les ràtzies musulmanes que podien venir des del sud pel coll d’Ares (Àger, Balaguer i Lleida) i de l’oest des de les alcassabes  de Benavarri, Graus, Barbastre. 

A l’entrada del poble hi ha un sarcòfag que va ser utilitzat com a abeurador. Té una forma navicular i lleugerament antropomorfa, amb dos costats corbs i els laterals rectes. Té una llargada de 201 cm, d’amplada fa 86 cm d’ample i de profunditat 50 cm. Es podria datar entre els s. XII i XIII i es desconeix la seva ubicació inicial com a sepultura (fotos 8 i 9).

Accés:

0,0 km: N230. Km 88. Travessem el riu Noguera Ribagorçana per la C1311.

0,5 km: Deixem la C1311 i prenem a la dreta la carretera de la Central-Mont-rebei-Alsamora que va paral·lela al riu.

7,3 km: Deixem a la dreta el desviament que porta al pàrquing de Mont-rebei. Continuem en direcció sud per la carretera d’Alsamora.

11,9 km: Alsamora.

Bibliografia:

  • Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV
  • Enciclopèdia Romànica de Catalunya XIX
  • Enciclopèdia.cat

CASTELL DE PRULLANS

Aquest castell no està documentat. Està situat a l’antic lloc de Prullans, on hi ha l’església de Sant Roc (abans Sant Esteve) que van fundar els comtes de Pallars Jussà Ramon V i Valença l’any 1099 i va ser donada al monestir de Lavaix i estava sufragada a la parròquia de Castissent. Vegeu: https://elcanutdelsminairons.cat/2023/10/14/sant-roc-de-prullans-abans-sant-esteve-de-castissent/.

El poblat de Prullans era un petit nucli de població que es va formar als voltants de la torre del castell (foto 1), al capdamunt d’un turonet que està sobre el Pont de Montanyana. Resseguint les seves restes es pot observar que el poble estava emmurallat i en algun tram encara s’hi pot veure alguna espitllera (fotos 2, 3, 4 i 5) i a dins s’hi poden identificar les restes del poblament (foto 6).

A la part més alta del monticle situat a 633 metres d’alçada, hi ha les restes d’una torre rodona de característiques similars als castells de la zona (fotos 7, 8 i 9) que es podria datar de principis del s. XI.

A pocs metres del poblat i en direcció sud hi ha l’església de Sant Roc (fotos 10 i 11).

Aquest castell tenia la funció de controlar les ràtzies musulmanes que podien venir des del sud (Àger, Balaguer, Lleida) i de l’oest (Benavarri, Graus, Barbastre) i tenia contacte visual amb els castells del sud de la Terreta (foto 12). 

Durant la batalla del Pont de Montanyana (3-6 d’abril de 1938), en aquest lloc s’hi va establir el comandament republicà que dirigia les forces republicanes. Aquestes estaven parapetades a la riba esquerra del riu Noguera Ribagorçana per fer front a l’exèrcit feixista en el decurs de l’ofensiva d’Aragó (foto 13).

Accés: 

0,0 km: Des de la plaça major del Pont de Montanyana sortim en direcció sud pel carrer de l’Arrabal fins a trobar la carretera C1311.

0,5 km: Carretera C1311, continuem per aquesta via en direcció sud.

0,7 km: A l’esquerra surt el camí que inicialment puja i després continua ascendint  en direcció sud.

1,1 km: El camí gira en direcció nord i va a trobar la part inferior d’un bancal que seguirem duran uns 300 metres.

1,4 km: Església de Sant Roc i antic poblat i castell de Prullans (foto1).

Track: https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/terreta-castell-de-prullans-222419909

Bibliografia:

  • Enciclopèdia Romànica de Catalunya. Vol. XV.

CASTELL DE CASTISSENT

La primera notícia d’aquest castell la dona l’historiador musulmà ibn’Idari. L’any 904 el valí de Lleida, Llop ibn Muhamad, en una expedició cap al Pallars va prendre els castells de Castissent, Aulàs, Sarroca de Bellera i la Mola de Baro. En aquesta incursió es van produir un gran nombre de morts i de captius, entre ells el fill gran del comte Ramon de Pallars, Isarn.

El nom Castissent prové, segons Joan Coromines, de Castell de Sent, Castellum Sanctum, Castellum Sancti o Castell d’en Sanç. 

L’any 1066 Galind Bradila ven al comte Ramon V una vinya situada a les eres del castell de Castissent. L’any 1077 Sunyer Ramon, fill de Ramon IV, reconeix al seu germà Ramon V la possessió dels castells de Montanyana, de Castissent i de la vall d’Escós.

Els comtes de Pallars Jussà Ramon V i la seva esposa Valença, en feren donació al monestir de Lavaix l’any 1099 (o Arnau I perquè Ramon V va morir l’any 1098) juntament amb les esglésies de tot el terme de Castissent. 

L’any 1366 Pere el Cerimoniós va vendre aquest el castell al comte de Riba-roja i Dénia. L’any 1831 Castissent pertanyia al marquès de Pallars.

El castell estava ubicat al capdamunt del Tossal de l’Abadia, situat a 721 metres d’altitud (foto 1) . Actualment no en queda cap resta i, possiblement, resseguia la roca que envolta el turó (fotos 1 i 2). Quan van construir la pista que arriba al cementiri, van trobar fragments de murs que devien formar part del castell. 

Va ser un important baluard defensiu de la Terreta entre els segles X i XI, donat que podia controlar les invasions o ràtzies musulmanes que podien venir del sud (Lleida-Balaguer i Àger) o de l’oest (Benavarri-Graus-Barbastre) (foto 3). 

Accés:

0,0 km: N230. Km 88. Travessem el riu Noguera Ribagorçana per la C1311.

0,5 km: Deixem la C1311 i prenem a la dreta la carretera de la Central-Mont-rebei-Alsamora que va paral·lela al riu.

2,4 km: Girem a l’esquerra per agafar la pista asfaltada que porta a Castissent (indicador Castissent 4).

5,6 km: Deixem a l’esquerra el pont que travessa la canal de l’ENHER (foto ) i continuem en direcció oest per la pista que va al cementiri.

5,7 km: En aquest punt podem deixar el vehicle i pujar camp a través, ascendint uns 27 metres de desnivell positiu,  sense massa dificultat, fins al capdamunt del turó  on hi ha l’església (foto 2). O podem continuar amb vehicle o a peu per la pista que s’enfila donant el tomb al turó.

6,0 km: Església de Sant Joan Baptista, abadia i lloc on va estar el castell de Castissent (fotos 5 i 6).

Bibliografia: