FRONT DE PALLARS. EXCURCIÓ CIRCULAR: ARAMUNT-TRINXERES DE SANT CORNELI I DE VILANOVETA-ARAMUNT VELL.

Nom de l’Excursió:

Circular Front de Pallars: Aramunt, trinxeres de Sant Corneli i de Vilanoveta, Aramunt Vell. 

Història/ressenya:

Els dies 7, 8 i 9 d’abril de 1938 les tropes franquistes arriben a la Conca de Tremp, travessen el riu Noguera Pallaresa i estableixen el cap de pont de Tremp. L’objectiu militar era controlar les centrals hidroelèctriques de Pobla de Segur i de Talarn-Tremp per tallar l’energia elèctrica que subministraven a la indústria de guerra de la Generalitat de Catalunya a Barcelona. 

Des del Montsec fins a les Valls d’Àneu i al llarg del riu Noguera Pallaresa, es va establir un front de guerra d’uns cent quilòmetres, que es va mantenir actiu des d’abril de 1938 fins al gener de 1939.

Aquest front estava format per dues línies defensives-ofensives, una per a cada exèrcit, traçades en paral·lel i separades, en alguns punts, per molt poca distància.

Durant els nou mesos que va durar del front, s’hi van produir enfrontaments de gran duresa, tot i això, no van alterar significativament la línia de combat, causant una gran quantitat de morts i de ferits en ambdós bàndols. 

La muntanya de Sant Corneli va ser un escenari d’uns combats irracionals, on les forces republicanes, situades en una cota més baixa i sense cap protecció, van intentar sense èxit conquerir el cim d’aquesta muntanya, patint una gran quantitat de baixes.

Vilanoveta és un turó que barra el pas al riu de Carreu, va ser fortificat pels nacionals amb trinxeres de formigó per impedir l’avanç republicà que pretenia trencar el front en aquest lloc per recuperar el terreny perdut.

Aquesta excursió combina el paisatge i la història, ja que al llarg del recorregut encara s’hi poden veure les trinxeres d’ambdós bàndols, testimonis del patiment que hi va haver en aquest indret del Pallars Jussà.

Un grup nombrós d’amics de l’Associació d’Amics de les Muntanyes de Prades i acompanyats de l’historiador Manel Gimeno (foto 1), vam realitzar aquesta excursió gaudint d’un dia esplèndid i vàrem aprendre molt del Front de Pallars.

Àmbit territorial: 

Pallars Jussà

Circuit: Circular.

Distància: 18,43 km.

Ascensió acumulada: 1.256 metres.

Grau de dificultat SENDIF: 1.997 Molt exigent.

Track:

Recorregut:

La caminada s’inicia en el poble d’Aramunt

0,0 km: Aramunt, caminem en direcció sud-oest fina a trobar el riu Carreu.

0,8 km: Travessem el riu Carreu i continuem per la pista que passa per la base de la muntanya de Sant Corneli.

1,1 km: Font de la O. Cal aprofitar per agafar aigua donat que en tot el recorregut no hi ha cap font.

1,5 km: Font Mentidera (foto 2), el seu nom és pel fet que s’amera quan hi ha canvis baromètrics a l’atmosfera.

1,6 km: Pal indicador (foto 3).  Deixem la pista i prenem el camí que puja pel mig d’un bosc de pins replantats els anys seixanta del segle passat (foto 4). Aquest camí el vàrem construir els nacionals per poder portar els subministraments de les tropes situades al cim de Sant Corneli (foto 5). La carrerada fa ascendint fent ramanxoles, i a mesura que es va pujant podem gaudir d’unes magnífiques vistes de la Conca de Tremp i del pantà de Sant Antoni (foto 6).

6 km: Sant Corneli. En aquest indret ja es poden veure les estructures militars i restes de llaunes dels àpats que feien els soldats en aquest lloc i de les trinxeres que envoltaven tot el turó (fotos 7 i 8). Al cim de Sant Corneli hi ha la petita ermita romànica (foto 9) i una creu monumental “al caiguts” que un llamp va fer caure (foto 10). A l’extrem est del turó hi ha una línia de búnquers i trinxeres que el defensaven dels atacs frontals dels republicans, situats molt a prop i en una posició més baixa (foto 11). Iniciem el descens en direcció est.

7,6 km: Pas del Llop. Aquí trobem les primeres trinxeres republicanes (foto 12) que continuen al llarg de quasi dos kilòmetres (foto 13).

8,1 km: Continuem per una pista que circula en direcció est.

10,7 km: Collades de Baix. Deixem la pista i prement un camí que baixa en direcció nord, per després girar cap a l’oest seguint el curs del riu Carreu. El camí és pedregós i pot resultar una mica dificultós.

12,4 km: Travessem el riu Carreu i continuem per un petit corriol.

13 km: Cases de Vilanoveta (foto 14). Prenem la pista en direcció oest; davant nostre es veu  la serreta on hi ha les trinxeres de Vilanoveta (foto 15).

13,6 km: Deixem la pista i agafem un corriol a l’esquerra.

13,9 km: Trinxeres de Vilanoveta (fotos 16, 17 i 18). Baixem per un caminet en direcció nord i després cap a l’oest.

15 km: Agafem la pista en direcció oest.

15,4 km: Deixem la pista i agafem l’antic camí d’Aramunt Vell.

16,9 km: Aramunt vell (foto 20).

17,7 km: Font vella d’Aramunt (foto 21).

18,4 km: Aramunt.

Bibliografia:

  • Manel Gimeno Llardén. Del Montsec a les Valls d’Àneu seguint els indrets d’una guerra. Front de Pallars 1938-39. Editorial Bresca.
  • Manel Gimeno Llardén. Indrets d’una guerra. Cronologia del front de Pallars. Abril 1938-febrer 1939. Editorial Bresca.

CIRCULAR PRADES-FONT DE CAP DEL PLA-COLL DE L’ANDREU-COLL DEL VIDRIER-MIRADOR DEL PLA DE LA GUÀRDIA-FONT DEL PU-PRADES

Nom de l’Excursió:

Circular Prades, font del Cap del Pla, coll de l’Andreu, Pla de la Guàrdia, font del Pu, Prades.

Història/ressenya:

Aquesta excursió transcorre pels voltants de la vila de Prades. La vaig fer acompanyat pel meu amic Joan Eslava i l’objectiu principal era fer les fotografies de les torres d’alta tensió de la línia Seròs-Reus que estan ubicades al cap de la cinglera del Pla de la Guàrdia per tenir el document gràfic per a la conferència que faré a Prades el dia 16 d’agost de 2024 titulada: “Les torres d’alta tensió del Pla de la Guàrdia i la Canadenca”.

Transcorre, majoritàriament, per pistes forestals molt ben conservades i només hi ha un senderó des del mirador del Pla de la Guàrdia i la pista que arriba al poble per les granges de Castellots.

Àmbit territorial: Baix Camp-Muntanyes de Prades

Circuit: Circular.

Distància: 9,19 km.

Ascensió acumulada: 211 metres.

Grau de dificultat SENDIF: 462 Moderada.

Track:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/baix-camp-circular-prades-font-de-cap-del-pla-coll-de-landreu-mirador-del-pla-de-la-guardia-font-de-178542269

Recorregut:

0,0 km: Prades: Avinguda de la Mare de Déu de l’Abellera.

0,1 km: Plaça Major de Prades, anem pel carrer del Forn en direcció a la carretera. Travessem la T-701 i agafem l’antic camí de Reus (pal indicador), que fa baixada i surt en direcció sud.

0,4 km. Pont romànic que serveix per passar el riu Prades (foto 1), està totalment sec degut a la manca de pluges. A pocs metres de distància trobem a la dreta  la creu de terme del camí vell de Reus (foto 2).

0,9 km: Deixem a la dreta el camí del Castellots que és per on després tornarem.

1 km: A la dreta surt l’antic camí de Prades a Siurana, continuem en direcció sud.

1,7 km: Al costat del camí trobem el Perelloner (Pyrus spinosa) del Cisterer, un arbre monumental que va ser plantat fa més de cent anys.

2,1 km: Font del Cap del Pla. Està seca per l’eixutor del terreny. Agafem la pista de Siurana que surt en direcció oest  (foto 3).

3,1 km: Forn de calç (fotos 4 i 5). Antic forn que servia per a convertir la pedra calcària en calç després d’un procés de cuita que durava uns set dies. La calç  s’utilitzava, majoritàriament, per fer l’argamassa (calç, aigua i sorra) i s’utilitzava en la construcció.

3,5 km: A pocs metres del coll de l’Andreu agafem la pista que porta al Pla de la Guàrdia i surt en direcció nord fent una mica de pujada (pal indicador) (foto 6).

3,8 km: Per la dreta s’arriba a l’antic camí de Prades a Siurana, som al coll del Vidrier (foto 7). Continuem per la pista en direcció N-NO. A poc a poc anem pujant envers al Pla de la Guàrdia (foto 8).

5 km: A l’esquerra surt una carrerada que porta fins a les torres d’alta tensió de la línia de Seròs a Reus que estan ubicades al cap del cingle. Si ens hi arribem, podem observar els tallafocs de la línia elèctrica que abasten fins la llunyania. Per la banda nord, es pot albirar fins a les terres lleidatanes (foto 9) i per la banda sud, fins al coll de l’Agustenc (foto 10).  Continuem per la pista que gira cap a l’est que arriba al mirador del Pla de la Guàrdia.

5,8 km: Mirador del Pla de la Guàrdia (foto 11). Des d’aquest punt es poden contemplar unes vistes esplèndides de les Muntanyes de Prades (foto 12). Agafem un senderó que baixa en direcció est i bordeja el cingle de Torruella (foto 13) en uns 300 metres arriba a la pista que ve de l’obac del Planell del Blai.

6,2 km: Agafem aquesta carrerada en direcció sud.

6,8 km: Font del Pu. Degut a la sequera tant greu que pateixen les Muntanyes de Prades, no en raja per aquesta font ni una gota d’aigua !! (foto 14). Continuem baixant per aquesta pista fins a les granges de Castellots.

8,4 km: Agafem el camí Vell de Reus que ens portarà fins a Prades.

9 km: Travessem la carretera T-701 i agafem el carrer de l’Aigua.

9,1 km. Carrer Major, anem en direcció est fins a entrar a la plaça Major de Prades. És tan greu la sequera que la font renaixentista d’aquesta població està seca !!! (foto 15). 

CIRCULAR DELS MIRADORS: DE LES COSTES, D’ALFORJA, DE LES MUNTANYES DE PRADES I DE LES BORGES DEL CAMP

Nom de l’Excursió:

Circular dels Miradors: de les Costes, d’Alforja, de les Muntanyes de Prades i de les Borges del Camp.

Història/ressenya:

És una excursió que sorprèn per dues coses. La primera per estar situada a menys de 10 km de Reus i la segona, per les magnífiques vistes del Baix Camp que es poden gaudir al llarg de tot el recorregut.

Tot el circuit transcorre per pistes forestals i /o agrícoles. El grau de dificultat és moderat per dos motius: el primer per l’ascens en el tram inicial fins al mirador de les Costes (es fan 237 metres d’ascensió en tan sols 2,0 km). El segon és que en la baixada des del primer mirador fins a la riera d’Alforja, com que hi ha molta pedra petita, pot provocar alguna que altra relliscada, per la qual  cosa és recomanable portar un o dos bastons.

Àmbit territorial:

Terme municipal de les Borges del Camp.

Circuit: Circular.

Distància: 11,7 km.

Ascensió acumulada: 443 m.

Grau de dificultat SENDIF: 812 Moderada.

Track:

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/circular-dels-miradors-de-les-costes-dalforja-de-les-muntanyes-de-prades-i-de-les-borges-del-camp-155044538

Recorregut:

0,0 km: Aparcament de les Borges del Camp situat al carrer de la Baixada de la Creueta. Seguim per aquest carrer avall fins a la riera.

0,2 km: Creuem la riera d’Alforja. Continuem en direcció oest pel camí de Riudecols i de la Quadra.

0,3 km: (Pal indicador) agafem la pista a la dreta, tenim a l’esquena el poble de les Borges del Camp (foto 1). 

1,0 km: Travessem per sota de la variant de la C-242. La carrerada va ascendint i anem trobant la típica  flora mediterrània (fotos 2 i 3).

2,9 km: Mirador de les Costes. Punt més alt de tot el recorregut (457 m sobre el nivell del mar). Al sud es pot observar una magnífica panoràmica de tot el Baix Camp i el Tarragonès (foto 4). Iniciem la baixada, en menys de 2 km haurem baixat 214 m. Cal anar en compte amb les pedres petites del terra que poden provocar alguna que altra relliscada (foto 5).

4,7 km: Riera d’Alforja. Anem en direcció nord fins a trobar el pont de la C-242.

5,1 km: Després de passar per sota del pont, s’agafa un senderó en direcció est. A l’esquerra trobem un pi monumental (foto 6).

5,3 km: Travessem la carretera C-242 i continuem en direcció est per una pista cimentada que va ascendint fins a trobar una urbanització de xalets.

6,4 km: Sortim de la urbanització i enfilem per la pista de terra en direcció nord. Aldavant i a l’esquerra es pot contemplar la regeneració de la vegetació que s’ha produït després de l’incendi que va patir aquesta contrada l’any 2005. 

7,1 km: La carrerada va pujant i gira en direcció est (foto 7).

7,5 km: Mirador d’Alforja (foto 8). Continuem cap a l’est.

7,9 km: Mirador de les Muntanyes de Prades (foto 9). Ara el camí gira rumb sud i va descendint.

8,1 km: Mirador de les Borges del Camp (foto 10). Des d’aquest punt es contempla una magnifica panoràmica del Baix Camp i és complementària a la que hem vist des del mirador de les Costes.  El camí va baixant fins arribar a la urbanització dels Garrigots.

11,2 km: Avinguda de la Font de les Escales.

11,4 km: Entrem al cas antic de les Borges del Camp (foto 11). 

11,7 km: Pàrquing de la Baixada de la Creueta. 

ERMITA DE SANT ANTONI-CONGOST DE FRAGUERAU-SANT BERTOMEU (ULLDEMOLINS)

Nom de l’Excursió:

Excursió ermita de Sant Antoni, congost de Fraguerau, Sant Bertomeu (Ulldemolins).

Història/ressenya:

Aquesta excursió transcorre per un paratge de gran bellesa com és l’espai natural de Fraguerau. No presenta cap dificultat tècnica i és ideal per fer-la en família.

Se surt de l’ermita de Sant Antoni d’Ulldemolins que està situada a 3,3 km d’aquesta població i s’hi arriba amb vehicle per una pista asfaltada.

Sant Antoni:

És una ermita formada per una capella rectangular. Fins al s.XV estigué sota l’advocació de Santa Bàrbara, però l’any 1559 un ermità hi va bastir un altar dedicat a Sant Antoni que va fer necessari l’ampliació del temple (foto 1).

L’any 1580 s’hi va construir la casa de l’ermità que es va transformar en casa de colònies cap al 1960 i als seus voltants hi ha una àrea d’esbarjo (foto 2).

Sant Bertomeu:

Aquesta església var ser fundada per fra Guerau Miquel als voltants de 1192, un anacoreta que vivia a la balma que hi ha en aquest lloc (foto 3). L’any 1210 va passar a ser propietat del cenobi de Bonrepòs. Quan aquest monestir fou suprimit va ser traspassat a la cartoixa d’Escala-Dei.

És un edifici d’una sola nau coberta amb una volta de canó lleugerament apuntada. Està capçada a llevant per un absis semicircular amb una finestra d’una sola esqueixada, a diferència de les que hi ha en les façanes sud i oest, que són de doble esqueixada (fotos 3 i 4).

La porta d’entrada es troba a la paret nord, està formada per un arc de mig punt amb grans dovelles on hi ha esculpit l’escut de Scala-Dei amb la data de 1799   (fotos 5 i 6). 

Al damunt de la paret oest hi ha un petit campanar d’espadanya i en el seu interior hi ha una campana feta  amb part d’una bomba de la Guerra Civil (foto 7).

L’aparell constructiu està format per carreus ben tallats sense escairar, tot plegat fa suposar que el bastiment d’aquesta església es pot datar al s. XII.

Àmbit territorial:

Terme municipal d’Ulldemolins i Espai Natural del congost de Fraguerau.

Circuit: Lineal.

Distància: 5,32 km.

Ascensió acumulada: 100 m.

Grau de dificultat SENDIF: 227 Fàcil.

Track:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/priorat-ermita-de-sant-antoni-dulldemolins-congost-de-fraguerau-ermita-de-sant-bertomeu-153208798

Recorregut:

0,0 km: Pàrquing de l’ermita de Sant Antoni. Prenem la pista que surt en direcció a ponent seguint per la vall del riu Montsant.

0,3 km: A l’esquerra hi ha un gran dipòsit d’aigua per a incendis forestals.

0,7 km: Coll del Prat (foto 9), continuem per la pista en direcció oest que passa pel costat de les parets nord del Montsant (foto 10).

2,3 km: Mirador de les Cadolles Fondes (gorgs de considerable fondària esculpits a la roca per l’acció de l’aigua del riu Montsant) (fotos 11 i 12). Fins aquí arriba la pista, ara el camí continua sent un senderó molt bonic i des d’on es poden contemplar les impressionants roques del congost de Fraguerau (fotos 13 i 14). 

4,3 km: Creuament de camins (foto 15), deixem el camí que va fins a Margalef i baixem per creuar el riu Montsant. En aquest punt hi havia un pont penjat que la riuada de 2019 se’l en va dur. Ara hi ha una sirga per facilitar el pas (foto 16). A partir d’aquí el camí transcorre en direcció nord.

5 km: Racó de Sant Bertomeu, el camí passa pel mig dels blocs de roca que hi ha a la llera del barranc de Sant Bertomeu (fotos 17 i 18).

5,3: Balma i Ermita de Sant Bertomeu.

CIRCULAR ALEIXAR-VILAPLANA-ALEIXAR PEL PAISATGE QUE VA INSPIRAR A MIR I A MANENT

Nom de l’Excursió:

Circular Aleixar Vilaplana Aleixar pel paisatge que va inspirar a Mir i a Manent.

Història/ressenya:

Aquesta excursió transcorre pels termes de l’Aleixar i de Vilaplana. No presenta cap dificultat tècnica i és ideal per  a fer-la en família. Durant el recorregut es pot veure el paisatge que va inspirar les obres de dos personatges importants: Joaquim Mir i Marià Manent.

Durant l’excursió podrem observar els diferents conreus típics d’aquesta zona: les oliveres i els avellaners (foto 1), els boscos de pins al costat de les rieres  (foto 2) i les muntanyes que envolten el Baix Camp (foto 3). També podrem observar els marges fets de còdols de diferents colors portats de les rieres dels voltants (foto 4). Al llarg del recorregut trobarem les antigues basses per a regar els horts (foto 5), que s’omplien de l’aigua que sorgia de les antigues mines, algunes de les quals encara estan en funcionament (foto 6).

Joaquim Mir i Trinxet (Barcelona 1873-1940). Pintor, considerat el màxim exponent del postmodernisme i fou un renovador de l’estil paisatgístic de finals del s.XIX. L’any 1904 va patir una crisi nerviosa que el va obligar ingressar a l’Institut Pere Mata de Reus durant dos anys. Al llarg d’aquesta estada va pintar molts paisatges de Maspujols i de l’Aleixar.


Marià Manent i Cisca (Barcelona 1898-1988). Poeta, prosista, crític literari, traductor i activista cultural. De les seves obres cal destacar “els Dietaris” que es consideren una de les grans creacions de la literatura catalana contemporània,  en els que descriu, de forma molt acurada, els paisatges de l’Aleixar. Van ser escrits quan  passava els estius en aquest poble.

Àmbit territorial:

Termes municipals de l’Aleixar i de Vilaplana.

Circuit: Circular.

Distància: 9,75 km.

Ascensió acumulada: 117 m.

Grau de dificultat SENDIF: 383 Fàcil.

Track:

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/baix-camp-circular-aleixar-vilaplana-aleixar-pel-paisatge-que-va-inspirar-a-mir-i-a-manet-151312268

Recorregut:

0,0 km: Poble de l’Aleixar. Continuem per l’avinguda Joaquim Mir (T-704) en direcció nord.

0,4 km: Antic pont de la Carretera (foto 7). A l’esquerra prenem el camí d’Alforja a l’Aleixar que transcorre en direcció nord-oest.

3,1 km: A l’esquerra continua el camí que porta a Alforja. A 100 metres hi ha la Torre Regina, edifici documentat al s.XIII i ampliat al s.XVIII (foto 8). Deixem el camí que porta a Alforja i continuem en direcció est.

3,6 km: Travessem la Riera de la Vila (foto 9).

4,1 km: Barranc de Campdevaques. Lloc confús per passar. Cal seguir el track per continuar el camí. Seguim en direcció est per una pista que passa pel mig dels camps de conreu.

5,5 km: S’arriba als Espinets on podem observar uns impressionants pins que estan situats a la vora del barranc de la Mussara (fotos 10 i 11). Estem al davant del poble de Vilaplana.

5,7 km: Pont vell (fotos 12 i 13). Està situat sobre el barranc de la Mussara i formava part de l’antic camí de Vilaplana a l’Aleixar. Fins el dia 22 de setembre de 1874, aquest barranc passava per sota d’aquest pont. La nit del 23 al 24 de setembre va ploure molt intensament a les comarques del Camp de Tarragona, de la Conca de Barberà, de l’Alt camp, del Priorat, de la Ribera d’Ebre, de l’Urgell i de les Garrigues, provocant el desbordament de rius,  de rierols i de torrents que va ocasionar la inundació de terrenys i de pobles, ocasionant la mort d’unes 570 persones i l’enderrocament de més de 700 cases. Després d’aquest aiguat, va variar el curs del barranc de la Mussara, que ara ja no passa per sota d’aquest pont (foto 14).

5,7 km: Refem el camí per on hem vingut.

6,4 km: Agafem a l’esquerra la carrerada que va en direcció sud. Som a l’antic camí de Vilaplana a l’Aleixar que segueix enmig dels camps de conreu. En alguns trams encara conserva l’empedrat original (foto 15).

9 km: S’arriba al camí de l’Aleixar a Alforja, continuem en direcció sud fins arribar al poble.

9,8 km: l’Aleixar.

CIRCULAR ALFORJA-CREU DEL FORMATGE-ERMITA DE PUIGCERVER-COLL D’ALFORJA-ALFORJA

Nom de l’Excursió:

Circular Alforja-creu del Formatge-ermita de Puigcerver-coll d’Alforja-Alforja.

Història/ressenya:

Aquesta excursió transcorre pel terme d’Alforja i per l’extrem oriental del Baix Camp a tocar del Priorat. La ruta és plena d’història ja que passa per l’antic camí que comunicava el Priorat amb el Camp de Tarragona a través de dos colls, el de Cortiella que portava a Porrera i el d’Alforja, per servia per anar a Arbolí i a Cornudella del Montsant.

També podem gaudir d’una vegetació que va canviant a mesura que fem l’ascens. Primer es troben els canyars típics de les rieres del Baix Camp (foto 1), després apareixen els roures i les alzines, alguna d’elles és monumental, com la Creu (foto 2). Els pins que hi ha a la costa arriben fins a aquests indrets (foto 3) i a les parts més ombrívoles del camí podem observar la molsa i la falguera (foto 4). 

Des de Puigcerver es pot contemplar tot el Camp de Tarragona des de les muntanyes de Prades fins al mar.

Àmbit territorial:

Circuit: Circular.

Distància: 15,5 km.

Ascensió acumulada: 584 metres.

Grau de dificultat SENDIF: 1135 Exigent.

Track:

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/baixa-camp-circular-alforja-creu-del-formatge-ermita-de-puigcerver-coll-dalforja-alforja-149317484

Recorregut:

Per iniciar la caminada s’ha d’anar a la part més oest del poble d’Alforja i de les darreres cases que hi ha al carrer del camí de Sant Antoni.

0,0 km: Creu de Pedra. És una antiga creu de terme esculpida en estil gòtic tardà que data de l’any 1602 (foto 5). L’any 1936 va ser destruïda i als anys cinquanta del segle passar va ser reconstruïda imitant l’original.

0,3 km: Deixem el camí a l’esquerra que porta a l’ermita de Sant Antoni. Continuem en direcció oest per l’antic camí que anava al Priorat.

0,5 km: Font provinent d’una antiga mina d’aigua.

0,7 km: Pal indicador que indica l’ermita de Puigcerver. Prenem aquest camí que puja en direcció  sud-oest. El camí és una pista forestal molt ben conservada, a l’esquerra hi han camps de conreu i a la dreta la boscúria (foto 6).

3 km: Creu del Formatge. L’antiga creu estava formada per un pedestal de tres graons i un cos de tres metres d’alçada rematada amb una creu de ferro. Va ser destruïda l’any 1936 i l’actual creu la va fer l’escultor Josep Rull l’any 1991 (foto 7). Des d’aquest lloc sortia la processó que avançava resant el rosari fins a Puigcerver. Fins aquí hem fet 252 metres de desnivell positiu, fins a l’ermita ens en queden 166 metres.

5,2 km: S’arriba a la pista que ve del coll d’Alforja i a pocs metres puja un senderó a la dreta que ens portarà a l’explanada de l’ermita.

5,3 km: Ermita de Puigcerver. 876 metres sobre el nivell del mar. Lloc amb unes vistes 360 graus de tot el Camp de Tarragona. L’actual santuari data del s. XII quan va ser construïda per Pere del Arcs, encara que d’aquesta època no en queda cap resta. S’hi venera la Mare de Déu de Puigcerver que segons la tradició la va trobar un pastor. L’actual edificació data del s. XVII. Va patir els estralls de les guerres carlines i de la Guerra Civil (foto 8). Sortim de l’explanada per uns esgraons amb fusta per anar a trobar de nou la pista que ens portarà al coll d’Alforja. Seguim en direcció nord. Estem en el GR 7 (marques vermelles i blanques).

7,4 km: Coll de Cortiella. Pal indicador (foto 9). Cruïlla de camins: a l’esquerra el camí porta a Porrera, a la dreta baixa fins a Alforja. Continuem endavant seguint en direcció nord i resseguint la serra del Molló (foto 10).

11,6 km: Coll d’Alforja (foto 11). Agafem la pista que baixa en direcció sud en mig de roures i alzines. Caminem  per l’antic camí que comunicava el nord del Priorat amb el Camp de Tarragona (foto 12). 

14,4 km: A la dreta baixa l’antic camí de Porrera que passa pel coll de Cortiella. Continuem baixant en direcció est. 

14,7 km: A la dreta baixa el camí que hem pujat fins a Puigcerver.

14,8 km: Tornem a trobar la petita font de la mina d’aigua.

15,2 km: Per la dreta s’incorpora el camí de Sant Antoni.

15,5 km: Creu de Pedra (foto 13).

CIRCULAR TIVISSA-SANT BLAI-COLL DE MONTNEGRET-TOSSAL DE LA MARGARIDA-LES COVES DE LA LLENA-TIVISSA

Mom de l’Excursió: Circular Tivissa-Sant Blai-coll de Montnegret-tossal de la Margarida-les coves de la Llena-Tivissa.

Història/ressenya: 

És una excursió molt interessant que transcorre per les muntanyes de Tivissa-Vandellòs que formen part de la serralada prelitoral de Catalunya. Fent-la es pot gaudir d’un paisatge  que combina tant les roques i la flora, com l’empremta de l’home en la construcció de camins de bast empedrats i el conjunt de marges de pedra seca, avui en dia abandonats, que són el testimoni d’una activitat agrària on s’aprofitava cada pam de terra per poder subsistir (fotos 1 i 2).

Una part del recorregut passa pel GR-7. El dia 2 de març de 1975 es va pintar, als voltants de l’ermita de Sant Blai, la primera marca dels Senders de Gran Recorregut a tota la península Ibèrica (foto 3). Aquest GR va des de Tarifa (Cadis), passa per Catalunya, Andorra, França, Alemanya, Àustria, Hongria, Romania, Bulgària, Grècia i acaba a Xipre, en total estan marcats al voltant de 10.500 km que es poden fer a peu. El Dr. Enric Aguadé Sans va ser l’impulsor i li fou concedida la Creu de Sant Jordi l’any 2000, per la seva dedicació al senderisme a Catalunya i ser un referent en la senyalització de senders a casa nostra.

Àmbit territorial: Ribera d’Ebre, municipi de Tivissa, Muntanyes de Tivissa-Vandellòs.

Circuit: Circular.

Distància: 7,24 km.

Ascensió acumulada: 448 metres.

Durada aproximada: 2,5-3 hores.

Grau de dificultat SENDIF: 695 Moderada.

Track:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/baix-ebre-circular-tivissa-sant-blai-coll-de-montnegre-tossal-de-la-margarida-les-coves-de-la-llena-148398003

Recorregut:

0,0 km: Carrer de la Marca de Dalt. Pal indicador. Continuem per un carrer que al cap de 100 metres continua en un camí de bast (foto 4) que està empedrat (foto 5) i ens anem allunyant de Tivissa (foto 6).

0,9 km: El camí continua per la carretera que porta a Sant Blai.

1,3 km: Estret de Sant Blai (foto 7).

1,5 km: Font (foto 8).

1,7 km: S’arriba a l’ermita de Sant Blai (foto 9). De l’esplanada de l’església surt un corriol que s’enfila a la cresta de la roca.

2,00 km: Creu de Sant Blai, lloc recomanable de pujar-hi per poder contemplar l’impressionant panoràmica de la Ribera d’Ebre (fotos 10 i 11). Refem el camí fins a la font.

2,8 km: Al mateix costat de la font s’agafa un caminet empedrat que puja en direcció est (foto 12). El camí va pujant i gira en direcció sud.

3,9 km: Coll de Montnegret. Pal indicador (foto 13). A l’esquerra s’agafa la pista que ens portarà al tossal de la Margarida. A la dreta tenim les parets verticals de la roca del Migdia i la Tossa.

5,2 km: Estem al davant del tossal de la Margarida. Camí de la Llena. Girem a l’esquerra per anar a trobar  el collet dels Tormos de la Margarita.

5,5 km: A la dreta agafem el camí de la Llena (foto 14). Anem baixant per un camí totalment empedrat que, fent ramanxoles, arriba a Tivissa (fotos 15 i 16).

CAMI ANTIC DE SAPEIRA A TREMP

Nom de l’excursió:

Camí antic de Saperia a Tremp.

Història/ressenya:

Aquest camí comunica la Terreta amb Tremp. Inicialment era un camí secundari, però entre el 1716 i el 1718 les autoritats militars borbòniques el van arranjar i ampliar per tal de facilitar el pas de trens d’artilleria entre dues places militars importants d’aquella època, com eren Areny de Noguera i Talarn*. 

La gent de la Terreta l’utilitzava per anar a Tremp a mercat o a resoldre temes administratius (jutjat, notari,..). Per aquest camí també pujava tot el tragí de la Conca de Tremp que portava, entre d’altres coses, oli i vi cap els pobles de la muntanya que no podien conrear aquests productes. Però la despoblació dels anys 60, la utilització de la C-1311 i la construcció d’una pista forestal per repoblar de pins tota l’obaga del Codó va provocar que aquest camí es deixés d’utilitzar i pràcticament es perdés. 

Desbrossar el camí i fer-lo novament transitable ens va costar, a l’Associació de Veïns de la Terreta, un any de feina. Ara està recuperat i senyalitzat amb marques grogues des de Sapeira fins a Tremp, per tal que sigui una ruta més, per gaudir del patrimoni paisatgístic i històric del Pallars Jussà. 

Recórrer aquest camí em recorda quan els meus pares i padrins l’havien de fer sovint, quan la mesura del temps i de les dificultats eren molt diferents a les actuals. També em venen a la memòria les històries que ens explicava la nostra padrina, de les penes i dels treballs que passaven quan el camí estava nevat i l’havien de fer amb espardenyes i mitjons de llana, que era l’única protecció que tenien per als peus. O les històries que ens contaven de petits, de les rècules de 14 o 15 mules i matxos, carregats amb bots de vi i d’oli, vigilant de no “trepussar” amb els rocs del camí i també dels crits, renecs i les buscallades dels mossos que les conduïen quan el camí s’empinava. 

Fer aquest camí em fa gaudir de la diversitat que ens ofereix la natura: fer supo supo amb una guineu o escunçar-te amb un galapat en les zones més ombrívoles i humides o les impressionants vistes que es poden veure al llarg del recorregut, que compensen amb escreix les pujades que hi ha fins a la serra Mitjana i la llarga baixada fins a Tremp. A mitja pujada, es pot contemplar el poble d’Esplugafreda i, més enllà, el Picó de Sant Cosme, Areny de Noguera i Orrit. A l’arribar al cap de la serra Mitjana, la panoràmica és esplèndida: al nord, tot el massís pirinenc; a l’oest, la serra de Berganui, Monesma i la vista es perd en la llunyania de les terres aragoneses; a l’est, la Roca Foradada i el Picó del Codó i de la Seuva; i, al sud, la Conca de Tremp i els tres Montsecs, on, quan s’escunça l’hivern, algunes vegades també hi podem veure la boira que jau a tota la plana i, a l’estiu, la calitja.

Aquest escrit es va publicar a: Sendèria número 43, febrer 2018

“Una caminada amb…. Lluís Colomés (metge)”.

*Miquel Bailac i Jacinto Bonales. Camins històrics del Pallars Jussà.

Àmbit Territorial: la Terreta, Sapeira, ajuntament de Tremp, Pallars Jussà.

Circuit: Lineal.

Distància: 19,8 km.

Ascensió acumulada: 497 metres.

Durada aproximada: 4,5-5 hores.

Grau de dificultat SENDIF: 1327 (Molt Exigent)

Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/terreta-cami-antic-de-sapeira-a-tremp-14320364

Recorregut:

0,0 km: Sortim de la plaça de Sapeira, agafem el camí dels horts i creuem la pista en direcció est (pal indicador). El senderó passa pel barranc de Canarill, el de la Llera o de la Capella i traspassem el  bosc de Turmeda (fotos 1 i 2),  fins arribar a la pista forestal que va d’Esplugafreda a Talarn. 

1,9 km. Continuem per aquesta pista que s’enlaira i passa pel costat de l’entrada del Botet de Casa el Rei que queda a la dreta, des d’aquí es pot contemplar el poble d’Esplugafreda i més enllà, el Picó de Sant Cosme, Areny de Noguera i Orrit (foto 3).  A l’esquerra podem observar les coves dels antics corrals del poble i les parets verticals de conglomerat de la serra de Campimini (foto 4). 

3,3 km: Deixem la pista per agafar l’antic camí, creuem el barranc dels Botets i s’inicia una forta pujada en direcció sud. 

6,1 km: Passem  la Llau Fonda.

6,7 km: Arribem al cap de la Serra Mitjana. Des d’aquí la panoràmica és esplèndida: al nord, tot el massís pirinenc. A l’oest la Serra de Berganui, Monesma i la vista es perd en la llunyania de les  terres aragoneses. A l’est la roca foradada i el Picó del Codó i el Picó de la Seuva.  I al sud, la Conca de Tremp i els tres Montsecs (fotos 5 i 6).

Ara el camí va descendent, en alguns trams coincideix amb la pista forestal, i en altres baixa en diagonal creuant-la varies vegades. 

8.6 km:  Es passa pel Caragol (foto 7).

10.5 km: Trobem la carretera que ve de Gurp.  Ara el camí va per la mateixa carretera (foto 8).

12.5 km: Fem cap a les instal·lacions de l’Acadèmia General Bàsica de Suboficials.

15,7 km: Arribem a la font de Talarn. Des d’aquest poble fins a Tremp, el camí antic passava pel costat de la C-13. Nosaltres recomanem agafar el camí del Itinerari 1: Dilluns a Mercat,  del llibre “A peu pel Prepirineu de Tremp” (editorial Arola Edicions) que ens porta fins a Tremp.

19,8 km: Plaça de la Creu de Tremp (foto 9).

CIRCULAR PRADES, CAMÍ DE MONTBLANC, PLANS DEL GENDRAL, ERMITA DE L’ABELLERA, PRADES

Nom de l’excursió: Circular Prades, camí de Montblanc, plans del Gendral, ermita de l’Abellera, Prades.

Història/ressenya: 

Aquesta excursió forma part del Camí Natural de les Muntanyes de Prades, concretament és el tram de les Ermites. Transcorre per uns paratges paisatgístics mot interesants al voltant de la vila de Prades. No presenta cap dificultat tècnica i és ideal per fer-la en família, especialment amb nens ja que permet fer una classe de botànica per la gran varietat de plantes i arbres que es troben al mateix costat del camí  fent el recorregut. 

Es pot observar l’espelta blanca (Citus albidus) (foto 1), el bruc (Erica arborea) (foto 2), el grèvol (Iles aquifolium) (foto 3), la falguera (Polystichum) (foto 4), l’aranyoner (Prunus spirola) (foto 5) entre d’altres. El bosc està format per diferents espècies que són les típiques que poblen les Muntanyes de Prades, es pot veure el pi (Pinus pinastre)(foto 6), l’alzina (Quercus ilex) (foto 7), el Castanyer (Castanea sativa) (foto 8) i l’emblemàtic roure reboll (Quercus pyrinaica) (foto 9) tan típic d’aquestes serralades, etc.  

Àmbit territorial: Prades, Muntanyes de Prades, Baix Camp.

Recorregut: Circular.

Distància: 7,16 km.

Ascensió acumulada: 174 metres.

Durada aproximada: 1 hora i 30 minuts aproximadament.

Grau de dificultat SENDIF: 361 Molt fàcil.

Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/baix-camp-circular-prades-cami-de-montblanc-plans-del-gendral-ermita-de-labellera-prades-145616616

Recorregut:

0,0 km: Portal de Prades i creu de Sant Roc (foto 10), anem en direcció est per l’avinguda Mare de Déu de l’Abellera.

0,4 km: Creu de terme  (foto 11). Pal indicador i inici del camí ramader de Montblanc (foto 12). Continuem per aquest caminal que agafa la direcció nord-est (foto 13).

1,0 km: A l’esquerra surt el camí dels Plans. Seguim recte (foto 14), a la nostra dreta hi ha la muntanya dels Pics que anirem rodejant a mesura que ascendim. 

2,4 km: Pal indicador. A la dreta surt el camí que porta a l’ermita de l’Abellera i als pous de gel. Continuem recte en direcció sud-est per arribar als Plans del Gendral.

2,6 km: Pal indicador. Plans del Gendral (foto 6). A l’esquerra surt la pista que porta al coll del Serafí. Continuem en direcció sud. Fins aquí les aigües van a parar al riu Prades. A partir d’aquest punt, els barrancs porten les seves aigües al riu Brugent. La pista va descendint fent algunes ramanxoles.

3,8 km: A la dreta hi han les restes del mas del Teodoro (foto 15). També s’hi poden observar els marges i els bancal de quan tota aquesta terra es conreava. Ara la pista va girant en direcció sud-oest abraçant la muntanya de la Roca dels Corbs que ens queda a la dreta.

4,7 km. S’acaba la pista. A la dreta podem contemplar les roques dels cingles rogencs de l’Abellera (foto 16). A l’esquerra atalaiem la vall del Brugent, a baix de tot, el poble de Capafonts i a la llunyania es pot albirar el campanar de l’església de Mont-ral (foto 17). Agafem l’antic camí de Capafonts a l’ermita de l’Abellera  (foto 18). Aquest camí transcorre paral·lel als cingles i té un encant especial (fotos 19 i 20).

5,3 km: Pal indicador (foto 21). L’ermita de l’Abellera (foto 22), des d’aquest lloc es pot contemplar la Serra de la Mussara, els Motllats, el Serrat de l’Avenc i Mont-ral (fotos 23 i 24). A l’àrea de lleure de l’Abellera hi ha aigua, únic punt hídric en tot el recorregut.

5,7 km: Sant Roc (foto 25). Des d’aquesta petita capella s’agafa l’antic camí de bast que puja des de Prades. A pocs metres a l’esquerra es troba un monòlit de pedra de gres vermell que devia servir per posar-hi ofrenes (foto 26). El camí baixa en diagonal, travessa la carretera que va a l’Abellera i es continua baixant en direcció nord-oest (foto 27) fins que s’arriba a les primeres urbanitzacions del poble.

6,8 km: Sant Antoni (foto 28). Continuem pel carrer de Sant Roc fins arribar a la plaça del mateix nom.

7,16 km: Portal de Prades i creu de Sant Roc (foto 29).

EL GRALLER DEL CASTELLET

Nom de l’excursió:

El graller del Castellet

Història/ressenya:

A la Terreta hi sovintegen les coves i els grallers degut a les formacions de roques calcàries. Aquestes reaccionen amb l’aigua i provoquen la seva dissolució que, al cap de milers d’anys, generen unes cavitats o avencs i que a la Terreta s’anomenen grallers, degut a què en aquestes cavitats i solen niar les gralles.

Els grallers més significatius de la Terreta són el d’Esplugafreda, el Botet de casa el Rei de la mateixa població (veure informació a: www.elcanutdelsminairons.cat) i el del Castellet.

Aquets grallers són de difícil accés i en el seu interior hi ha grans cavitats amb formacions calcàries espectaculars, forats, túnels i moltes d’ells tenen corrents d’aigua  o fonts en el seu interior. Tot això feia que es pensés que eren obra d’essers sobrenaturals i de tots ells se’n expliquen llegendes, moltes estan relacionades amb les dones d’aigua, les fades o les encantades.

El graller del Castellet és un avenc que està situat a 1.300 metres d’altitud, presenta una boca d’entrada petita en forma de cova ( fotos 1, 2 i 3). Per entrar-hi cal gatejar uns 10 metres. Després d’un pas estret es troba un ressalt d’uns dos metres i una galeria que finalitza en una estretor. Després hi ha un pou de 25 metres que dona a una gran galeria amb aigua en el seu interior. Continua amb més cavitats i forats fins a completar un desnivell de -107 metres des de l’entrada i uns 70 metres de llargada. Va ser explorada per primera vegada l’any 1911.

A la Terreta es pensava que l’aigua del seu interior tenia propietats curatives contra les febres terciàries (malària). Quan algun soldat provinent de les guerres de Cuba o del Marroc venia contagiat d’aquesta malaltia, anaven a buscar l’aigua d’aquest graller per curar-lo.

L’accés a l’interior del graller només és apte per a espeleòlegs amb experiència i degudament equipats i proveïts de material d’escalada i d’espeleologia.

L’excursió que us presento per localitzar el graller, no té cap dificultat tècnica a part d’haver de caminar pel mig del bosc sense cap camí definit.  Permet contemplar un paisatge esplèndid de l’obaga de les Guardioles i del bosc del Castellet (fotos 4 i 5)  i gaudir d’una gran varietat de vegetació.

El traçat transcorre per un terreny que en molts indrets està recobert per faringoles amb les baies vermelles (foto 6) (Arctostaphylos uva ursi). També es troben boixos de grans dimensions (Buxus sempervirens)  (foto 7), molts “fais” que és com es coneixen els faigs o bedolls (Betua pendula) a la Terreta (foto 5). Aquets que són fills de la “faiada” del Castellet que es va talar als anys seixanta del segle passat. També s’hi troben roures (Quercus humilis), ginebres (Juniperus Communis) (foto 8), tintillaina (Viburnum lantana) amb el seu característic fruit vermell  (foto 9), trèmols (Populus tremula) i algun pi que ha crescut d’un pinyó que han transportat les potes d’alguna ovella dels boscos propers que ICONA va repoblar als anys seixanta del segle passat (foto 10).

Àmbit territorial: La Terreta, el Castellet, ajuntament de Tremp, Pallars Jussà

Circuit: Itinerari lineal (anada i tornada).

Distància: 2,78 km.

Ascensió acumulada: 217 metres

Duració aproximada: 60-90 minuts.

Grau de dificultat SENDIF: 407 Moderada.

Track: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/la-terreta-el-graller-del-castellet-143829663

Recorregut:

S’ha d’anar per la pista que va des del Pont d’Orrit-Sapeira-el Castellet. Es deixa el vehicle al barranc del Comellar i es continua a peu en direcció al Castellet durant uns 130 metres. 

0,0 km: A la dreta surt una pista agrícola que va a Sant Feliu del Castellet (veure www.elcanutdelsminairons.cat) que l’agafarem en direcció al sud (foto 11).

0.3 km: Es deixa la pista que porta a Sant Feliu i s’agafa la carrerada que travessa el barranc i porta a una finca de conreu que es troba a l’altre costat. Es creuen les dues finques tenint en compte que si estan sembrades, cal seguir el perímetre de les mateixes fins al capdamunt.

0,6 km: Entrem al bosc, continuem sempre en direcció sud enmig de la vegetació buscant el millor pas.

1,1 km: S’arriba al costat d’un barranc que cal baixar i creuar-lo en diagonal. A partir d’aquí es troben fites amb pedres que indiquen més o menys un senderó molt petit. Es continua amunt en direcció sud-oest fins que s’arriba a una altra llau que acaba en una gran roca.

1,39 km: Sembla que el camí finalitza aquí sense possibilitat de continuar (foto 12). Per la part dreta del penyal es puja amb la intenció de intentar superar-lo (foto 13) i es troba la boca del graller del Castellet (fotos 1 i 2).

Bibliografia:

https://espeleoworld.com

Baldiri Bolló. Diari Renovació de Tremp 1933.

Antoni Agelat. Plantes Medicinals del Pallars. 2008.