DE SAPEIRA A REUS, EPÍLEG

Aquest viatge de Sapeira a Reus, tal com deia en la primera de les onze etapes,  ha volgut ser un homenatge de record i de memòria als nostres pares, padrins i padrí vell (besavi), de casa Jumperna i de casa Martí, que van deixar la manera tradicional de viure al poble per cercar un futur millor per a la seva família.

Segons l’arbre genealògic de la nostra família que data de finals del s. XVIII, ens situa sempre en aquest poblet de la Terreta, en un triangle format per Sapeira-Areny de Noguera-Tremp i prou més. Durant segles s’havien guanyat el pa treballant i treballant, lligats al que produïa la terra i la ramaderia, era una economia de subsistència, però el seu món va canviar de sobte a finals dels anys cinquanta del segle passat. Va ser un daltabaix que els treballs del camp no es poguessin mecanitzar per l’orografia del terreny, també van tancar l’estudi (escola), la mestra va marxar i també ho va fer el capellà. No hi havia futur per a les famílies del nostre poble i de la majoria dels llogarets del Pirineu, s’havia de marxar i buscar nous horitzons. 

Primer van baixar els pares a buscar feina i comprar un pis a Reus, al barri Fortuny que feia poc s’havia inaugurat, concretament a la urbanització Massó, que estava a l’altre costat del barranc de l’Escorial que en aquella època no estava canalitzat, comunicat per un pont que per no tenir, no tenia ni baranes.

Casa Jumperna va tancar la casa al mes de desembre de 1964, les pertinences d’unes quantes generacions es van encabir en una furgoneta DKV, les altres, la gran majoria dels estris van restar al seu lloc, inservibles, abandonats, però no oblidades.

M’acompanyaven en aquest primer viatge cap a Reus el meu germà Josep, els padrins Agustí i Maria i el padrí vell (José Roy Pagés) que aleshores tenia 84 anys. Els Pares, Àngel i Maria ens esperaven a Reus.

Tinc un record molt viu del meu padrí vell, que es marejava i va fer el viatge recolzant el cap en la padrina i anava dient “m’estic morint !!!”. Quan vam ser a la Riba ja no podia més, el xofer va parar al costat d’un pedrís (foto 1), va baixar i va preguntar si faltava molt per a arribar a Reus, aquest li va contestar que faltava molt poc, aleshores ell va dir: “vatres aneu, que jo ja vinc a peu”.

A la urbanització Massó els carrers no estaven encara asfaltats i quan plovia eren un fangà. Vivíem en un cinquè pis sense ascensor, però en aquella època baixàvem i pujàvem els esgraons de les escales de dos en dos. Teníem aigua corrent i al quarto de bany, un temo elèctric que permetia dutxar-se amb comoditat, unes confortabilitats que no teníem a Sapeira.

L’escola eren uns barracons, el pati era una esplanada i el mateix barranc de l’Escorial !!!. Entràvem a l’aula després de “a formar y a cubrirse” en dues fileres. Cada dilluns el Sr. Jaume ens posava a la pissarra “la consigna”, un eslògan del Règim que calia acatar

Van passar els anys i els cursos i amb els ensenyaments i els valors que els pares ens transmetien de l’esforç i del treball per cercar un futur millor del que ells van tenir, vam tirar endavant, penso que prou satisfactòriament  

Després va venir l’institut i la universitat per encarar un futur professional.

Tant el meu germà com jo ens vàrem casar amb dues reusenques i vam formar unes famílies meravelloses, que tenen les arrels a Reus, encara que alguns visquin una mica lluny i la fuga de cervells i del capital humà d’elit, que pateix el nostre país, ha fet que ara tingui un nebot que és americà i una neboda holandesa.

Avui, que arriba molta gent a la nostra terra per buscar unes millors condicions de vida i poder tenir un futur per a les seves famílies, i moltes vegades són malvistos i menystinguts per un sector de la nostra societat,  jo puc dir: també soc immigrant i amb molt d’orgull !!!.

Voldria agrair als amics que al llarg d’aquestes onze etapes ens han acompanyat, segurament han descobert paisatges de l’interior de les comarques lleidatanes desconeguts i molt bonits. A tots ells, moltes gràcies !!! (fotos 2, 3 i 4).

ALCOVER-REUS

Onzena i última etapa Alcover-Reus

Dimecres 22 de gener de 2025

Lluís Colomés, Maria Carme Barbarà, Josep Colomés, Mercè Gené, Alfonso Carbajo, Alfons Barceló, Lluís Boqué, Josep Pagés, Josep Moragas, Enriqueta Fernández, Jean Claude Bardin, Joan Eslava, Pilar Declara, Josep Maria Grau, Jordi Olivé, Àngels Bigorra, Xavi Llorens, Jordi Sans, Maria Àngels Estradera, Jaume Hernández, Lluís Llauradó i Anna Maria Pérez Vendrell.

Àmbit territorial: l’Alt Camp i el Baix Camp.

Track: 

Grau de dificultat:

SENDIF: Lineal 585 Moderat

Distància:15,3 km

Ascensió acumulada: 59 m

Descens acumulat: 131 m

Recorregut:

El recorregut d’aquesta etapa transcorre per carrerades agrícoles i no presenta cap dificultat tècnica, ja que és pràcticament plana.

0,0 km: Estació del ferrocarril d’Alcover (aquesta vegada hem tornat ha utilitzar el transport públic) (foto 1). Prenem l’avinguda de Sant Pau en direcció oest.

0,3 km: Avinguda de la Mare de Déu del Remei i girem a l’esquerra per l’avinguda de Catalunya.

0,6 km: Agafem el camí de l’Horta que baixa en direcció sud i sortim del poble (foto 2), caminem per la riba esquerra del riu Glorieta (foto 3). 

1,1 km: Travessem la via del tren per un pas sense barreres. A pocs metres passem la carretera C14Z i la C14 per un pas inferior. 

1,4 km: Creu i pont dels moros (fotos 4 i 5). La tradició popular atribueix la seva construcció als àrabs, encara que alguns experts consideren que la tècnica constructiva podria ser dels romans. Presenta una sola arcada d’arc carpanell o arc rebaixat.

1,7 km: Agafem la carretera auxiliar de la C14 en direcció oest (foto 6).

4 km: Riera del Burguet, travessem per sota de la C14 i de la via del tren.

4,2 km: Passem la C14Z i entrem a la part sud de la urbanització de les Masies Catalanes, continuem en direcció oest pel mig dels camps de conreu (foto 7) per anar a trobar el polígon industrial Silva que el travessarem d’est a oest.

6,9 km: Travessem el torrent de les Voltes i entrem a la Selva del Camp passant pel costat de la Creu Coberta (foto 8). És una creu de terme gòtica datada al s. XIII que es va cobrir al s. XVI. L’any 1036 es va destruir i el 1953 es va restaurar col·locant una rèplica de la creu del Cantó d’en Vaquer. Travessem el poble seguint la direcció dels carrers d’est a l’oest.

7,9 km: Rotonda del rellotge de sol (foto 9). Agafem la vorera de la carretera T3231 que porta a Almoster.

8,5 km: Prenem l’antiga carretera d’Almoster a la Selva del Camp que ara s’ha transformat en un passeig per a vianants (foto 10).

10,5 km: Deixem la carrerada de vianants que arriba a Almoster i seguim en direcció oest pel camí vell de Reus a la Selva del Camp (foto 11).

11,4 km: Travessem la riera d’Almoster i continuem en direcció oest.

11,6 km: Prenem a l’esquerra el camí dels cinc ponts que va en direcció sud-oest, passem pel mig de camps d’avellaner que en aquesta època de l’any presenten la floració masculina (coneguda pel moc dels avellaners) i les femenines molt diminutes (foto 12).

12,4 km: Agafem en direcció sud el camí dels capellans.

13,2 km: Riera de la Vidalera (foto 13).

14,3 km: Entrem a la urbanització del Pinar i continuem rumb oest fins a trobar l’avinguda de les Torres. Girem en direcció sud per anar a trobar a cercar el camí de Reus a Castellvell.

14,4 km: Pont de Calderons. Inicialment, era un aqüeducte construït al s. XV que conduïa l’aigua d’Almoster a la bassa del Pedró de Reus (actual plaça del Pintor Fortuny). Després s’hi va construir el pont per poder passar el barranc del mateix nom (fotos 14 i 15).

14,6 km: Entrem a Reus pel passeig del Nord.

15,3 km: Plaça d’Almoster. Fi de l’onzena etapa de Sapeira a Reus (foto 16).

Aquesta darrera etapa ha finalitzat amb un bon àpat al restaurant el Círcol de Reus, acompanyats dels amics que al llarg de 213 km hem travessat el país de nord a sud. Moltes gràcies, amics !!! (foto 17).

MONTBLANC-ALCOVER

Desena etapa Montblanc-Alcover

Dimecres 11 de desembre de 2024

Lluís Colomés, Josep Colomés, Alfonso Carbajo, Alfons Barceló, Lluís Boqué, Josep Moragas, Jean Claude Bardin, Joan Eslava, Josep Maria Grau, Jordi Olivé, Angels Bigorra, Xavi Llorens, Elvira Moyano.

Àmbit territorial: la Conca de Barberà i l’Alt Camp.

Track: 

Grau de dificultat:

SENDIF: Lineal 1061 Exigent

Distància:18,84 km

Ascensió acumulada: 309 m

Descens acumulat: 407 m

Recorregut:

La primera part de l’etapa transcorre des de Montblanc fins a la Riba per l’antiga carretera N240, actualment en desús a causa de la construcció de la C14. Des de la Riba es camina per senderons i pistes de muntanya fins a Alcover.

0,0 km: Estació del ferrocarril de Montblanc (aquesta vegada hem utilitzat el transport públic). Prenem el carrer del batlle Dionís Mestre Serrat i després el de la Muralla de Santa Tecla en direcció oest.

1,0 km:  Avinguda del General Prim (foto 1). Aquesta avinguda forma part de l’antiga carretera N240 que passava pel mig de Montblanc (foto 2). Sortim del poble i continuem en direcció sud-oest, actualment aquesta carrerada s’ha convertit en una via agrícola (foto 3). 

3,1 km: Tenim una bona vista del riu Francolí, del molí de Llorac i al fons tenim la serra de Miramar (foto 4).

4,6 km: Arribem a la C14, la travessem i agafem la carretera que porta al poble de Vilaverd (foto 5). Tornem a estar en l’antiga N24 que travessava aquesta població. Entrem a Vilaverd pel carrer Major (foto 6). Anys enrere tot el trànsit passava pel mig del poble ocasionant desperfectes en els balcons de les cases, avui en dia encara es poden veure aquestes destrosses  (foto 7). Amb la desviació del trànsit per la C14, el carrer Major de Vilaverd sembla gairebé un carrer de vianants.

6,0 km: Sortim del poble en direcció oest. Continuem per l’antiga N240.

7,3 km: Passem el riu Francolí (foto 8) i ens aproximem al congost de la Riba (foto 9), la carretera passa pel costat del Toll Rodó (foto 10).

8,0 km: Entrem a la Riba i anem pel carrer del pont.

8,4 km: Travessem el riu Francolí pel pont de cal Cisquet (foto 11). Abans d’enfilar pel carrer de la Costa Baixa, trobem la marca del nivell que va arribar l’aigua del riu en la riada del dia 10 d’octubre de 1994 (foto 12), imaginar la gran quantitat d’aigua que devia baixar pel riu fa fredor. Continuem pel carrer de la Costa Baixa pujant pels costeruts carrerons d’aquest poble (foto 13) fins a arribar al carrer de Fra Ignasi Carbó que és la carretera TV7044 que va de la Riba a Farena, hem fet 60 metres de desnivell des del pont.

9,2 km: Deixen la carretera en el moment que fa la corba i prenem a l’esquerra un corriol que baixa fent vàries ramanxoles en direcció a la llera del riu (és recomanable seguir el track perquè el caminet està totalment tapat per bardissa).

9,7 km: El camí passa al mateix nivell que el riu Francolí (foto 14), ara es transforma en una carrerada que va ascendint fent grans corbes per guanyar alçada. 

11,1 km: Estem a l’Estret de la Riba on podem observar les impressionants estructures de l’AVE en aquest indret: el túnel de la cova de l’Olivera i el pont per travessar el riu Francolí (foto 15).

11,9 km: Arribem al punt més alt d’aquesta etapa (365 m sobre el nivell del mar). Des d’aquest punt podem contemplar el poble de Picamoixons i tot l’Alt Camp (foto 16). Seguim la pista que va planejant (foto 17).

12,1 km: A la dreta trobem una cabana de pedra seca típica d’aquesta zona que està en molt bon estat de conservació (foto 18).

12,5 km: A l’esquerra hi ha una altra cabana de pedra seca de les mateixes característiques que l’anterior (foto 19).

13,1 km: Iniciem la baixada contemplant l’Alt Camp i el Baix Camp, i al mig, el poble d’Alcover (foto 20).

13,7 km: Passem pel costat de les antigues instal·lacions de les incubadores de la granja Vila, actualment un estat ruïnós.

15 km: Passem per sota del pont de l’AVE, a l’esquerra hi ha la via del tren de Reus a Picamoixons i la C14. Prenem la pista asfaltada que porta a les antigues construccions de la granja Vila.

15,3 km: Deixem la pista asfaltada i prenem una pista de terra que surt en direcció oest. Passem per la part alta del polígon industrial Roques Roges.

16,8 km: Trobem la pista asfaltada que ve del mas de Garriga. Continuem en direcció sud.

16,9 km: A la dreta prenem un corriol que baixa al llit del barranc de la Font Major. El travessem i ascendim fins a trobar els primers carrers de la urbanització Mas Gassol. Anem en direcció sud fins al darrer carrer.

17,6 km: Carril bici que comunica la urbanització amb Alcover.

18,8 km: Alcover. Creu de terme del portal de Sant Miquel i porta d’entrada del mateix nom que dona al carrer Major (foto 21).

Pròxima i última etapa: Alcover-Reus.

VINAIXA-MONTBLANC

Novena etapa Vinaixa-Montblanc

Dimecres 6 de novembre de 2024

Lluís Colomés, Josep Colomés, Alfonso Carbajo, Lluís Boqué, Josep Moragas, Jean Claude Bardin, Joan Eslava, Josep Pagés, Josep Maria Grau, Jaume Hernández, Jordi Olivé, Lluís Llauradó i Anna Maria Pérez Vendrell.

Àmbit territorial: les Garrigues-la Conca de Barberà

Track:

Grau de dificultat:

SENDIF: Lineal 1081 Exigent

Distància: 20,44 km

Ascensió acumulada: 216 m

Descens acumulat: 349 m

Recorregut:

Aquesta etapa transcorre per camins veïnals i pistes agrícoles entre  pinedes i conreus d’oliveres i quan s’arriba a la Conca de Barberà comença el cultiu de la vinya.

0,0 km Vinaixa. Aquesta població pertany a la comarca de les Garrigues i limita pel sud amb la Conca de Barberà. El seu nom prové de l’àrab, Ibn Aisa (fill d’Aixa). Era un antic castell musulmà que a partir del s. VIII s’hi va establir la població al seu voltant anomenant-se Beni-Aixa. Va ser conquerida per Ramon Berenguer IV, el qual va atorgar la carta de població. Sortim del poble des de la carretera de Tarragona i passem per la vorera de l’N-240 en direcció a Montblanc.

0,5 km: Prenem el camí de Comasegarra que surt en direcció sud. Són dos quart de vuit del matí, fa dies que plou a les Garrigues, la terra està mullada i hi ha molta humitat a l’ambient i la boirina deixa passar alguns raigs de sol (foto 1), la pista està asfaltada i va pujant enmig de pins i oliveres (fotos 2 i 3).

1,0 km: Travessem per un pont elevat l’autopista AP-2.

2 km: Passem per damunt de l’AVE Barcelona-Madrid (foto 4).

2,5 km: La carrerada ens porta al Coll dels Pins (foto 5) i passa paral·lela a la trinxera excavada per on passa el tren de Sant Vicenç de Calders-Lleida. Entrem a la Conca de Barberà per on transcorren les vies de comunicació més importants entre Tarragona i Lleida: l’AP-9, l’AVE i el ferrocarril regional (foto 6).

7,3 km: Creuem la TV 7004 i entrem a Vimbodí per l’avinguda dels Amics de Vimbodí. Travessem el poble d’oest a est pel carrer Major (foto 7). Agafem el carrer Catalunya i després de passar pel costat dels antics rentadors (foto 8), sortim del poble pel raval de Poblet. Deixem Vimbodí a la nostra esquena (foto 9) i seguim en direcció sud.

9,1 km: El camí ens porta a la carretera TV 7002 que seguirem en direcció sud.

9,5 km: A la nostra esquerra està la Mare de Déu dels Torrens (foto 10). L’ermita dels Torrens va ser fundada l’any 1484 per l’abat de Poblet Juan Payo Coello, en estil gòtic, per posar-hi la Mare de Déu dels Torrens que feia poc que s’havia trobat enmig d’un canyar en aquest lloc. L’any 1714 va ser reformada totalment en estil barroc tal com avui es pot veure.

9,8 km: Prenem a l’esquerra el camí de Milmanda (foto 11).

11,1 km: Castell de Milmanda. La primera referència documental es troba a mitjans del s. XII. Aquest lloc va ser un assentament iber, grec fenicis i romà. Sempre ha estat un castell-palau i no va tenir gaire importància estratègica des del punt de vista militar. Actualment, pertany a l’empresa vinícola Torres que conrea les terres plantades de vinya al seu voltant (fotos 12 i 13).

12,8 km: Entrem a l’Espluga de Francolí pel carrer de Milmanda. Carrer Rovira i Virgili i plaça Montserrat Canals (foto 14) on hi ha el Casal de l’Espluga de Francolí, construït per Lluís Carulla l’any 1963, actualment és un equipament cultural polivalent. Agafem el carrer Lluís Carulla fins a la plaça de l’església (foto 15). Sortim pel carrer de l’Ermita. Continuem pel camí del Mas de Móra, ara caminem pel GR 171/GR 175-2. A poc a poc ens aproximem a Montblanc on es poden veure les vinyes juntament amb la indústria i el parc logístic de la vila comtal (foto 16).

19,8 km: Aqüeducte (foto 17). Les epidèmies del primer terç del s. XVIII que va patir Montblanc i que van provocar la mort de 152 persones, va fer que es fessin les primeres obres per portar aigua des de la mina de la Pascuala a la Font Major. Aquestes van concloure l’any 1804 amb la construcció d’un aqüeducte que portava l’aigua des de la font de la Pascuala al Cingle Blanc fins a Montblanc, per poder superar el desnivell es va haver de construir aquest aqüeducte que, per on passa el camí, és el punt més alt. 

20,1 km: Entrem a Montblanc pel Portalet de la Serra (foto 18). L’any 1076 es va fundar el primitiu poble de  Montblanc, estava ubicat a l’aiguabarreig dels rius Anguera i Francolí, per aquest motiu es va denominar Duesaigües i el 1155 apareix amb el nom de Vilasalva (vila sense impostos). A causa de  les contínues inundacions que va patir i  a la necessitat de disposar d’una plaça forta al camí entre Tarragona i Lleida, Alfons I va ordenar el seu trasllat a un turó que la faria més segura i protegida. L’any 1163 aquest rei atorga a Montblanc una carta de població.  Al s. XIV la població de Montblanc es va protegir amb una muralla de 1.500 metres que encerclava tot el nucli antic. Aquesta muralla conté torres de defensa i portals d’accés a l’interior que avui en dia encara perduren.

Després de passar pel Portalet de la Serra, continuem pels carrers de Sant Marçal i de la Font Major arribem a la Plaça Major, on trobem la impressionant Font de la Vila, amb tres aixetes i un abeurador (foto 19)  i sota les porxades hi ha les antigues quarteres per a mesurar el cereal (fotos 21 i 21). Aquesta vegada hem acabat l’etapa fent un bon dinar a la Fonda del Àngels. Pròxima etapa: Montblanc-Alcover.

LES BORGES BLANQUES-VIMBODÍ

Vuitena etapa Les Borges Blanques-Vinaixa

Dimecres 30 d’octubre de 2024

Lluís Colomés, Alfons Barceló, Alfonso Carbajo, Josep Moragas, Jean Claude Bardin, Joan Eslava, Josep Pagés, Jordi Olivé i Lluís Llauradó.

Àmbit territorial: les Garigues

Track:

Grau de dificultat:

SENDIF: Lineal 942 Exigent

Distància: 18,14 km

Ascensió acumulada: 305 m

Descens acumulat: 103 m

Recorregut:

Aquesta etapa transcorre per camins veïnals i pistes agrícoles entre conreus d’arbres fruiters, oliveres i ametllers i abans d’arribar a Vinaixa, a la serra de les Solanes, hi ha pinedes. Els primers 12 km del recorregut segueix el GR-3 (GR central de Catalunya).

0,0 km: Estació de ferrocarril de les Borges Blanques. Anem en direcció nord fins a trobar el carrer de la Cavalleria per poder travessar el canal d’Urgell i la línia de ferrocarril.

0,3 km: Pont, per la dreta agafem les escales metàl·liques per baixar del pont,  anem en direcció sud fins a trobar la banqueta del canal d’Urgell (foto 1).

0,7 km: Agafem la banqueta del canal d’Urgell en direcció sud (foto 2), la seguim al llarg d’un quilòmetre, el canal actualment no porta aigua pel fet que no és època de regar els conreus (foto 3).

1,8 km: Deixem el canal i agafem la pista que surt en direcció sud-est (foto 4). Estem en la carrerada de la Font Vella que coincideix amb el GR-3. A dreta i esquerra podem veure com la tardor modifica els colors dels arbres fruiters (fotos 5 i 6) que són regats amb l’aigua del canal. A mesura que anem en direcció sud, l’aigua ja no arriba als camps i els conreus de fruiters canvien per oliveres (foto 7), en aquests moments estan carregades d’olives arbequines que produeixen l’oli de la denominació d’origen les Garrigues (foto 8)  i per ametllers (foto 9). A poc a poc ens anem apropant al poble de la Floresta (foto 10).

5,6 km: La Floresta. A l’esquerra de l’entrada del poble hi ha l’imponent castell que té els seus orígens al s. XII, posteriorment es va engrandir i transformar en estil gòtic i després renaixentista. Va pertànyer als comtes de Pallars, als ducs de Cardona i de Medinaceli. Actualment, és propietat de particulars i  d’institucions eclesiàstiques (foto 11).  A la dreta hi ha el pou de gel, únic exemplar que es conserva a la comarca de les Garrigues (foto 12). Passem pel carrer Major i sortim del poble pel carrer de l’alcalde J. Torné.

6,2 km: Travessem la carretera LV-2012 i agafem el camí dels Boixols, que al cap de 300 metres creua la via del tren per un pont. Continuem per aquesta carrerada en direcció sud seguint les marques vermelles i blanques del GR-3. Al llarg d’aquest tram podem veure grans extensions de plantacions d’oliveres per poder recol·lectar les olives de forma mecanitzada (foto 13).

9,3 km: A l’esquerra de la pista hi ha una cabana de pedra seca que presenta un tret característic de les construccions típiques de la comarca: un gran arc de mig punt de descàrrega (foto 14). A dins hi ha una menjadora pels animals de peu rodó (foto 15), una llar de foc en un dels extrems i un parell  d’armaris integrats a la paret (foto 16).

9,5 km: Travessem el canal Segarra-Garrigues.

12 km: Ermita de Sant Bonifaci (foto 17).

12,1 km: Deixem el GR-3 que va en direcció est i agafem a la dreta la pista  que baixa en direcció sud. És el camí de Barrils i Sant Bonifaci.

14,7 km: La carrerada va ascendint per la serra de les Solanes fins a arribar als 518 metres d’altitud. Després amem baixant.

16,9 km: A l’esquerra tenim la via del tren. El camí transcorre paral·lel a les vies.

17,8 km: Passem per sota de l’N-240.

18,1 km: Entrem a Vinaixa per sota del pont del ferrocarril Sant Vicenç de Calders-Lleida (foto 18).

18,14 km: Vinaixa. Fi de l’etapa (foto 19). 

LLEIDA-LES BORGES BLANQUES

Setena etapa Lleida-les Borges Blanques

Dimarts 18 de juny de 2024

Lluís Colomés, Josep Colomés, Alfons Bareló, Josep Moragas, Jean Claude Bardin, Josep Maria Grau, Àngels Bigorra, Xavi Llorens i Joan Eslava.

Àmbit territorial: el Segrià i les Garigues

Track:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/de-sapeira-a-reus-lleida-les-borges-del-camp-174565882

Grau de dificultat:

SENDIF: Lineal 1.301 Moderada

Recorregut:

Aquesta etapa transcorre totalment per la banqueta de la Séquia quarta del Canal d’Urgell.

El canal d’Urgell és una infraestructura hidràulica destinada al regadiu dels camps de conreu de les comarques d’Urgell, Pla d’Urgell, la Noguera, el Segrià i les Garrigues. El projecte de portar aigua del riu Segre per regar els camps de conreu de secà del Pla de Lleida ve de molt lluny. Els primers estudis es van fer en època dels reis Carles I i Felip II, projectes que no van tirar endavant per diferents motius. Durant el regnat de Felip V es va tornar a estudiar la seva viabilitat sense que tampoc es pogués dur a terme.

Finalment, l’any 1853 s’inicien les obres d’un projecte que per la seva dificultat i magnitud va ser l’obra més atrevida que s’havia fet a l’estat Espanyol fins aquell moment. 

Es va fer una presa al riu Segre per sota de Pons per captar l’aigua i desviar-la al canal. Es va haver de construir un túnel de més de 5 km per travessar la serra de Montclar, per fer aquesta canalització subterrània hi van participar unes 6.000 persones, amb 4.681 peons, 480 paletes, 500 carros i 150 animals de càrrega. A la vegada es van portar 900 presos de les presons de Burgos i de Tarragona per fer les feines més dures i això va provocar una gran mortalitat d’aquest presidiaris.

La gran longitud d’aquesta obra i l’orografia del terreny va fer que hagueren de construir nombrosos ponts i aqüeductes per franquejar  els diferents rius i barrancs. Després de recórrer 144 km i de regar els conreus d’unes 70.000 hectàrees per on passa, finalitza a Montoliu (Lleida). El març de 1862 es va regar la primera finca situada a Tarascó (Mollerussa).

0,0 km: Polígon industrial del camí dels Frares de Lleida.

0,9 km: Travessem la C13B i entrem a la banqueta de la quarta séquia del canal d’Urgell. Primera sorpresa, la banqueta està formada per una filera d’arbres i de vegetació que fa que l’etapa sigui més suportable a la calor d’aquesta època de l’any (fotos 1 i 2). Des de les Borges Blanques fins a Lleida la séquia ha de fer uns 100 metres de desnivell negatiu, per aquest motiu, al llarg del recorregut es poden veure les “escales” o esgraons que fa el canal per salvar aquest desplom i d’aquesta manera disminuir la velocitat de l’aigua de baixada i també serveixen per permetre desviar l’aigua cap als recs secundaris (fotos 3 i 4).

3,5 km: Caseta de Lisa, habitacle dels encarregats de cuidar la banqueta i per distribuir l’aigua als diferents ramals (foto 5).

5,9 km: La banqueta passa pel costat de la N240 al llarg de 3 km (foto 6).

8,9 km: Deixem la N240 i la Séquia gira en direcció sud-est. Passem pel mig de conreus de fruiters, de cereals i de farratge.

12,1 km: Travessem la carretera que porta a Torregrossa.

12,2 km: Font de Paradell. Pren el nom de l’antic despoblat de Paradell. És una excavació feta en una espona fins a trobar la capa freàtica. Actualment està seca (foto 7). Al llarg de la séquia es poden observar les casetes que serveixen per desviar l’aigua per a distribuir-la en els recs secundaris que van directament a les finques o a les basses (fotos 9 i 10).

17,3 km: Entrem a Juneda passant pel mig d’una filera de plataners impressionats (foto 11), la séquia passa per la part nord-est de la població (foto 12).

19,1 km: Salt de la Primera Màquina. El desnivell que fa la séquia es va aprofitar per instal·lar-hi una central hidroelèctrica a principis del s. XX, actualment desmantellada (foto 13).

20,4 km: Salt de la Segona Màquina (fotos 14 i 15).

21,8 km: Els nou salts (foto 16). En aquest punt hi ha una petita central hidroelèctrica que aprofita el salt de 13 metres per produir electricitat. La séquia quarta continua en direcció sud-est per anar a trobar el Canal d’Urgell i abastir-se de l’aigua. Prenem la pista que baixa en direcció oest. Al fons es pot veure el campanar de l’església de les Borges Blanques.

23,1 km: Passem per damunt de la Línia de ferrocarrils R13/R14 (foto 17).

23,0 km: Trobem el Canal d’Urgell, Amen per la banqueta dreta en direcció est (foto 18).

25 km. Estació de ferrocarril de les Borges Blanques.

TORRELAMEU-LLEIDA

Sisena etapa Torrelameu-Lleida

Dimarts 7 de maig de 2024

Lluís Colomés, Maria Carme Barbarà, Josep Moragas, Josep Pagés, Jean Claude Bardin, Josep Maria Grau, Àngels Bigorra, Xavi Llorens.

Àmbit territorial: la Noguera i el Segrià

Track:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/de-sapeira-a-reus-torrelameu-lleida-169932019

Grau de dificultat:

SENDIF: lineal 537 Moderat

Ascensió acumulada: 45 metres

Descens acumulat: 95

Recorregut:

Aquesta etapa transcorre pel Pla de Lleida, seguint la vall del riu Segre,  entre les comarques de la Noguera i el Segrià. L’etapa discorre per pistes agrícoles majoritàriament asfaltades i entre camps de conreu d’arbres fruiters, seguint el GR-3 (foto 1).

0,0 km: Torrelameu. Prenem el carrer Nou en direcció sud. 

1,7 km: Travessem el riu Noguera Ribagorçana (foto 4) pel Parc del riu (foto 5), aquest forma part d’un espai protegit que constitueix la zona humida de l’aiguabarreig d’aquest riu amb el Segre. Està integrat per canyars i vegetació de ribera, que fa que sigui un recer per a aus que hi fan estada i un habitacle idoni per als moixons autòctons, per mamífers i per petits rèptils (foto 6).

2,2 km: Corbins. El nom d’aquesta població té un origen llatí, curvum, que fa referència als meandres del riu Noguera Ribagorçana previs a incorporar-se al riu Segre. El primer document on apareix Corbins el va escriure Caius Juli Cesar en el seu llibre Bello Vivili, on narra les maniobres de la batalla d’Ilerda que van tenir lloc a la zona de Corbins, quan s’enfrontava a Pompeu. Per Corbins passava una via romana que comunicava Ilerda (Lleida) amb Iesso (Guisona), Aesso (Isona) i amb Iulia Libica (Llívia).

El castell de Corbins va ser al s. VIII un hisn (fortalesa) per ser un punt estratègic entre Lleida i Balaguer. L’any 1167 va ser conquerit pel comte Ramon Berenguer IV i el donà a l’Orde del Temple. De l’antic castell només en queda una torre quadrangular. L’església de Sant Jaume està datada l’any 1736, ja que l’antic temple va ser enderrocat durant la Guerra dels Segadors (fotos 7 i 8).

3 km: Sortim de Corbins pel carrer de l’Horta que després canvia el nom per l’avinguda de la Diputació.

3,8 km: Travessem la C-12. Des d’aquest punt es pot veure al costat d’unes granges el Tossal del Moro (foto 9), on s’ha excavat una vila romana amb un  monument funerari i un antic molí romà.

3,9 km: Agafem l’antiga carretera vella de Corbins a Lleida. Al fons ja s’albira la silueta de la Seu Vella de Lleida i el castell de la Suda i als costats del camí podem veure margarides silvestres, ababols i malves (foto 10).

8,2 km: Estem molt a prop del riu Segre (foto 11). Per evitar l’encreuament de la C12- amb l’A-2 el camí gira cap al nord per anar a trobar l’antiga carretera de Corbins a Lleida (foto 12).

10,8 km: Llívia, travessem aquest agregat de Lleida i continuem en direcció sud-oest. 

12,5 km: Sant Ruf. L’any 1152 el compte Ramon Berenguer IV va fer la donació d’aquest lloc a l’abadia de Sant Ruf de Provença. Es va començar a construir un monestir capçat per tres absis però l’obra no es va acabar,, no es va arribar a finalitzar l’obra, possiblement a causa de l’epidèmia de la Pesta Negra de l’any 1348 (fotos 13, 14 i 15).

13,9 km: Lleida. Rotonda del rellotge solar (foto 16).

BALAGUER-TORRELAMEU

Cinquena etapa Balaguer-Torrelameu

Dimarts 19 de març de 2024

Mercè Gené, Carme Tost, Alfons Barceló, Josep Colomés, Lluís Colomés, Maria Carme Barbarà, Alfonso Carbajo, Cori Bertomeu, Josep Moragas, Maria Enriqueta Fernández, Jean Claude Bardin, Àngels Bigorra, Xavi Llorens, Joan Eslava, Anna Figuera, Lluís Llauradó. 

Àmbit territorial: la Noguera.

Track:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/de-sapeira-a-reus-balaguer-torrelameu-163548851

Grau de dificultat:

SENDIF: lineal  704 Moderada

Ascensió acumulada: 109 metres

Descens acumulat: 173 metres

Recorregut:

Aquesta etapa transcorre per la vall del riu Segre en el  seu pas per la comarca de la Noguera. La ruta passa per la riba dreta del riu i entre els camps de conreu de cereal de secà i, una vegada s’arriba a les terres regades amb l’aigua del canal d’Algerri-Balaguer, enmig de fruiters i bancals de farratges. Segueix el GR-3.

0,0 km: Balaguer. Sortim de la zona del Pla de l’Almatà, primitiu nucli urbà de la ciutat i lloc de l’assentament musulmà quan van conquerir aquest territori al s. VIII. En aquest lloc elevat hi van construir el castell andalusí denominat la Suda. Des d’aquest emplaçament surt la muralla islàmica bastida entre els s. VIII i IX que envolta la ciutat de Balaguer fins a arribar al riu Segre.

Balaguer fou conquerit definitivament l’any 1105 pel vescomte d’Àger, Gerau II de Cabrera, sota les ordres del comte d’Urgell Armengol VI quan encara era menor d’edat.

0,3 km: L’església de Santa Maria. Es va començar a construir a mitjans del s. XIV en estil gòtic català.  És d’una sola nau molt ampla, amb capelles laterals situades entre els contraforts i un absis poligonal de set cares amb sis finestrals apuntats de gran format (fotos 1 i 2). A la façana sud i al costat de l’absis hi ha el campanar prismàtic i octogonal. Està dividit en quatre pisos per cornises, i presenta un pis de finestres de mig punt al quart nivell (foto 3). La porta d’entrada està situada a la façana sud, presenta un arc de mig punt rebaixat amb dovelles poc destacades i sense cap ornamentació (foto 4). Des de l’església de Santa Maria es pot contemplar una panoràmica  molt bonica de Balaguer  (foto 5) Baixem per les escales per agafar a la dreta el carrer de Santa Maria.

0,4 km: Carrer de la Botera, on podem veure el portal del Gel (foto 6). Porta d’accés a la població a traves de la muralla nord.

0,5 km: Entrem a la Plaça Major, és la plaça porxada d’època medieval més gran de Catalunya, tots els arcs que formen part del porxo són de mig punt (foto 7). Ha estat sempre un lloc de venda dels productes conreats a l’horta de Balaguer i de tota mena de productes domèstics que la ciutat ha necessitat. Agafem el carrer del Barrinou i el continuem fins a la sortida de la població pel carrer de la Giradeta.

1,4 km: Carrer Valentí Almirall, seguim en direcció oest.

2,1 km: Passem per damunt  de la carretera C-26.

2,4 km: Travessem el pont de la C-12 i continuem pel camí de la Roca Pallissa en direcció oest enmig de grans extensions de camps de conreus de cereal (fotos 8 i 9)

5,3 km: La pista passa pel costat de la gravera del Pla del Corb.

9,5 km: Travessem la C-12 i seguim en direcció sud fins a trobar el riu Farfanya (foto 10)

10,2 km: Entrem a Menàrguens, continuem en direcció oest  pel carrer Raval.

10,4 km: Carrer Major (foto 11) on podem observar l’església parroquial de Sant Vicent, d’estructura gòtica amb finestres ogivals i contraforts a l’exterior i els porxos de la plaça de l’església (fotos 12, 13 i 14). Sortim del poble per l’avinguda de la Creu. Continuem sempre en direcció oest seguin el track del Gr-3, comencem a trobar bancals amb arbres fruiters que estan en plena floració en aquesta època de l’any (foto 15). Al sud de Menàrguens es pot veure la xemeneia de la Sucrera del Segre. Es tracta d’un conjunt d’edificis noucentistes de tipus industrial que s’utilitzaven per fabricar sucre a partir de la remolatxa que es conreava a la Noguera i que es transportava fins a la fàbrica mitjançant el carrilet-Mollerussa-Balaguer (foto 16).

16,4 km: Torrelameu (Turri d’Abihumet) fou un assentament andalusí que explotava els conreus irrigats per la sèquia d’Albera-Corbins. En un document de l’any 1093 apareix aquesta explotació agrària o Almúnia andalusina de Torrelameu. Aquesta població fou conquerida l’any 1147 pel comte d’Urgell Ermengol VI i la va cedir a l’Orde del temple que a la vegada la va incorporar a la comanda de Corbins.

TARTAREU-BALAGUER

Quarta etapa Tartareu-Balaguer

Dimarts 5 de març de 2024

Mercè Gené, Carme Tost, Alfons Barceló, Josep Colomés, Lluís Colomés, Alfonso Carbajo, Cori Bertomeu, Josep Moragas, Josep Maria Grau, Josep Pagés, Ángels Bigorra, Joan Eslava

Àmbit territorial: la Noguera.

Track:

https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/de-sapeira-a-reus-tartareu-balaguer-163208093

Grau de dificultat:

SENDIF: lineal  1041 Exigent

Ascensió acumulada: 98 metres

Descens acumulat: 402 metres

Recorregut:

Aquesta etapa transcorre per la vall del riu Farfanya que neix als vessants de la muntanya de Millà, davalla cap a Tartareu i Os de Balaguer engorjat en la zona muntanyosa dels Aspres, passa per Castelló de Farfanya i desemboca al riu Segre prop de Menàrguens. Farfanya prové del mot àrab farhan que significa “el que porta alegria” (foto 1).

Tartareu. Aquest poble és una pedania del municipi de les Avellanes i Santa Linya (la Noguera) està situat als peus de l’antic castell, d’origen musulmà i situat al damunt d’una roca (foto 2). Controlava l’antic camí romà-medieval que comunicava Àger amb Balaguer i formava part de la línia husün de la frontera nord del districte de la Lleida musulmana. 

L’any 1083 va ser conquerit pel comte d’Urgell Armengol IV. La part superior és d’origen andalusí i la resta de construcció és de finals del s. XI (fotos 3 i 4). Una vegada conquerit el castell es va construir la primitiva església de petites dimensions i adaptada al terreny (foto 5). Al cap d’un segle es va bastir una segona església més gran i dedicada a Sant Miquel d’estil arquitectònic del romànic de s. XII. És d’una sola nau capçada amb un absis semicircular a llevant amb dues capelles a cada costat (fotos 6 i 7). Al s. XVIII es va construir la tercera església que està dedicada a l’Assumpció (foto 8).

0:0 km Carrer Solsdevila. Prenem el camí que baixa en direcció sud per la riba  esquerra del riu Farfanya (foto 9), a la dreta es poden veure els horts del poble.

1,9 km: Travessem el riu que, malgrat la sequera, porta aigua (foto 10).

2,1 km: Molí de Tartareu, actualment convertit en una casa de colònies (foto 11).

2,9 km: Carretera d’Os de Balaguer a Alberola, l’agafem en direcció sud.

3,7 km: Deixem la carretera i prenem la pista de la dreta.

3,8 km: Agafem el camí que surt a l’esquerra, continuem en direcció sud-oest.

4,1 km: Retrobem la pista agrícola que havíem deixat i continuem en direcció sud-est. Al fons veiem el poble d’Os de Balaguer (foto 13).

6,0 km: Entrem a Os de Balaguer. Al cim del turó hi ha el castell d’origen musulmà que controlava la part alta de la vall del riu Farfanya. Va ser conquerit l’any 1116 pel comte d’Urgell Armengol VI i pel vescomte d’Àger Guerau Ponç II de Cabrera (foto 14). Sant Miquel és l’església parroquial que fou construïda al s. XVIII (fotos 15 i 16). Passem pel carrer de la font Vella (foto 17) i prenem l’antic camí d’Os de Balaguer a Balaguer que surt del poble en direcció sud per la riba esquerra del riu Farfanya. Continuem en aquesta direcció per una pista agrícola, al llarg del camí es poden veure construccions fetes amb tapia, sistema constructiu que van introduir els musulmans i que  recorda els més de tres-cents anys que aquesta  cultura va impregnar tota aquesta zona (foto 18). A poc a poc ens acostem a Castelló de Farfanya (foto 19).

13,2 km: Castelló de Farfanya. A dalt del turó hi ha les restes del castell musulmà que feia de línia defensiva de la plana de Balaguer-Lleida  del poder militar d’Arnau Mir de Tost (comentada en l’etapa 3) juntament amb Os de Balaguer. Es tracta d’una fortificació formada per un recinte fortificat i envoltat d’una muralla amb diverses torres defensives. Va ser conquerit l’any 1116 pel vescomte d’Àger Guerau II de Cabrera. Dins del recinte del castell s’hi va construir al s. XIV l’església d’estil gòtic de Santa Maria (fotos 20 i 21).

13,5 km: Prenem a l’esquerra la pista que va en direcció est i fa pujada. Estem al Camí de Sant Jaume que seguirem fins a arribar a Balaguer. És una pista agrícola que està en molt bon estat de conservació i que transcorre entre camps de correu de cereal. A poc a poc ens aproximem a Balaguer, podent observar els campanars de les esglésies del Sant Crist i de Santa Maria.

19,6 km: Passem per sota del pont de la C-12. Creu de Terme i camí de la Creu Trencada (foto 22).

20,7 km: Muralla andalusí i pla d’Almatà primer assentament musulmà del s.VIII (fotos 23 i 24).

CORÇÀ-TARTAREU

Tercera etapa Corçà-Tartareu

Dimarts 6 de febrer de 2024.

Mercè Gené, Carme Tost, Alfons Barceló, Josep Colomés, Lluís Colomés, Alfonso Carbajo, Cori Bertomeu, Josep Moragas, Josep Maria Grau, Jean Claude Bardin, Josep Pagés, Ángels Bigorra, Xavi Llorens.

Àmbit territorial: la Noguera.

Track:

https://es.wikiloc.com/rutas-senderismo/de-sapeira-a-reus-corca-tartareu-160410051

Grau de dificultat:

SENDIF: lineal  1549 Molt exigent

Ascensió acumulada: 491 metres

Descens acumulat: 609 metres

Recorregut:

Aquesta etapa transcorre per la vall d’Àger, anunciar aquest territori ens obliga  a parlar d’un personatge clau per entendre la Catalunya actual, com és Arnau Mir de Tost (Tost 1000?-Àger 1072). Va tenir una importància cabdal durant el s.XI  col·laborant amb els comtes de Barcelona i d’Urgell i amb el rei d’Aragó per expandir la conquesta cristiana cap als territoris musulmans de les terres lleidatanes. Durant la primera meitat del s.XI va apoderar-se d’aquest enclavament, la construcció d’infraestructures i l’organització administrativa que va dur a terme, va permetre el seu enriquiment i incrementar el seu poder políticomilitar. A la seva mort l’any 1072,  la conquesta cristiana a la vall d’Àger s’havia estès cap al sud, seguint la línia dels castells defensius de Queralt, Cas, Fondepou i Millà.

Va establir la seva residència a Àger on va reconstruir la part alta amb un complex format per  un castell, amb una torre rodona de 19 metres de diàmetre i una alçada de 30 metres, actualment desapareguda, un palau vescomtal i la col·legiata de Sant Pere.

Tota la població d’Àger estava emmurallada i actualment encara se’n conserva una part important a la banda est del poble.

0,0 km: Corçà, el poble ha crescut als peus del tossal rocós on hi han les restes de l’antic castell datat a la primera meitat del s. XI propietat d’Arnau Mir de Tost (fotos 1 i 2). L’església del poble va ser construïda al s.XVIII i està sota l’advocacia de la Mare de Déu del Roser (foto 3). Prenem el camí de les masies que surt del poble en direcció est. 

0,1 km: El camí gira en direcció sud-est i passa pel costat dels masos de Badia, Panyelló i Serradill (foto 4). A l’oest  podem veure el poble de Corçà i la boira que jau sobre les aigües del riu Noguera Ribagorçana, aturades al pantà de Canyelles (foto 5). El camí de les masies transcorre entre camps de conreu de cereal, a l’esquerra al capdamunt del Montsec d’Ares, es pot observar la torre del castell de Claramunt (propietat d’Arnau Mir de Tost) (foto 6). La sendera en molt trams s’ha convertit en una pista agrícola que transcorre entre roures i conreus d’ametllers (fotos 7 i 8).

4,3 km: Sant Pere Màrtir, d’arquitectura rural popular, construïda als s. XVII-XVIII amb un campanar d’espadanya d’un sol ull (foto 9). 

8,8 km: Cementiri d’Àger i capella del Calvari (foto 10). Darrere del cementiri hi ha la necròpolis medieval de Santa Coloma, extensa àrea funerària que data entre els segles VI i XI  (foto 11).

9,0 km: Àger. Pugem pel camí de la Font, portal de Pedró  i entrem a la part medieval de la població (fotos 12 i 13). Sortim d’Àger pel raval de Sant Martí.

10,4 km: Pont d’en Rosell (foto 14). Prenem l’antic camí d’Àger a Balaguer que es dirigeix cap al port de la Creu (port d’Àger). Una part important d’aquesta carrerada està empedrada i té els seu orígens en una via romana (foto 15).

13,6 km: Després de fer 322 metres de desnivell positiu i de caminar 3,2 km, arribem al coll de la Creu (coll d’Àger) (foto 16). Iniciem la baixada en direcció sud.

14,7 km: Travessem la C12 a l’alçada de la urbanització de Sant Josep de Fondepou.

15,6 km: Reprenem l’antic camí d’Àger a Balaguer (fotos 17 i 18).

16,1 km: Fondepou. Petit nucli de població que encara conserva una part de la torre del castell que fou propietat d’Arnau Mir de Tost (foto 19). Des del darrera de l’esglesiola agafem el camí que baixa en direcció sud.

16,5 km: El camí transcorre per la Cabanera Reial (foto 20) i va paral·lel a la C12. Continuem en direcció sud, al fons veiem el poble de Vilamajor (foto 21).

19,6 km: Mas de Canonges i cementiri de Vilamajor (foto 22). Prenem la carretera que va de Vilamajor a Tartareu.

19,9 km: A la dreta surt el trencall que arriba a Vilamajor. Continuem en direcció sud-oest per la carretera.

22,8 km: Tartareu. Al capdamunt hi ha les restes del castell i l’església romànica de Sant Miquel (s.XI-XII). Aquest lloc serà la sortida de la quarta etapa Sapeira-Reus. Fi de la tercera etapa (foto 23).