Les trumfes amb bacallà era un plat habituat durant els dies de la Quaresma, ja que permetia seguir el precepte de no menjar carn els divendres d’aquest període.  

Les trumfes, nom amb què es coneixen les patates al Pallars, era una planta desconeguda fins que es va introduir al segle XVIII a causa de les crisis cerealistes, que van provocar molta fam. Aquesta crisi va ser ocasionada per diversos factors, com la petita edat del gel, amb hiverns llargs i estius curts que van comportar collites minses de cereal. També hi va contribuir la Guerra de Successió, que va provocar la requisa del gra, la destrucció de collites i la interrupció dels mercats. La Guerra del Francès encara va agreujar més la situació amb noves requises i el bloqueig de les rutes comercials. En aquest context, la patata va ser clau per a la subsistència de les famílies pirinenques, va canviar l’agricultura de la zona i es va convertir en un aliment bàsic al segle XIX.

La patata es va adaptar molt bé al Pallars gràcies al clima i a l’altitud d’aquesta comarca. A més, es podia cultivar en tots els horts, s’emmagatzemava fàcilment durant l’hivern, aportava una important font d’energia amb els hidrats de carboni que conté i era molt versàtil en els usos culinaris, un exemple el tenim en la recepta de les trumfes amb bacallà.

Ingredients (foto 1): 

• 400 g de bacallà salat esqueixat.
• 4 Trumfes blanques grans.
• 2 Tomates.
• 1 Ceba petita.
• 4 Grans d’all.
• 4 Fulles de llorer.
• 2 Fulles de julivert.
•  Pebre negre molt.

Una estona abans de començar a cuinar, posem el bacallà en remull per dessalar-lo. 

A la cassola de ferro colat o de fang hi posem l’oli. Quan sigui calent, hi afegim la ceba i les tomates tallades ben petites, els 4 grans d’all sencers i el bacallà. Ho sofregim tot plegat fins que el bacallà estigui mig cuit.  

Mentrestant, pelem les trumfes, les tallem en cubs mitjans i les fregim en una paella amb oli fins que quedin ben daurades. Les afegim a la cassola amb el sofregit i el bacallà.  Hi posem les 4 fulles de llorer i un polsim de pebre negre molt. 

Deixem coure a foc lent durant uns trenta minuts vigilant que no s’enganxi. Si veiem que el guisat s’espesseix massa, hi podem afegir una mica d’aigua.  

Emplatem, hi afegim una mica de julivert picat per sobre i…. bon profit! (foto 2).