El castell d’Escalà formava part de la marca tolosana del s. IX a la Terreta i amb el temps devia estar vinculat al d’Espills. A ponent de la roca que hi ha al costat de l’església (foto 1) s’hi poden veure els vestigis d’una fortificació com la part d’una paret arrodonida seguint el perímetre de la roca i una arcada per aguantar el mur que puja al costat de la roca (foto 2). Novament la toponímia ens ajuda a la localització d’aquest castell. Al poble d’Escarlà hi ha la roca del castell i damunt seu hi ha casa Castellà.
El castell devia estar format per una torre rodona que estava totalment assentada al damunt de la roca (foto 3). Amb el temps una part de la torre va formar part de casa Castellà (foto 4).
El castell d’Escarlà defensava aquesta població i tenia la funció de guaita i el control visual del sud i de l’oest de la Terreta, controlant la riba esquerra del riu Noguera Ribagorçana (fotos 5 i 6).
Accés:
El recorregut és el mateix del que està descrit per anar a l’església de Sant Joan Baptistad’Escarlà
Vegeu: https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/terreta-sant-joan-baptista-descarla-127415835.
Se surt del Pont d’Orrit i s’agafa la pista que transcorre paral·lela a la riba esquerra del riu Noguera Ribagorçana.
- km: El pont d’Orrit.
0,6 km: Es travessa el barranc d’Esplugafreda i es continua en direcció sud.
2,7 km: Es franqueja el barranc de Tamesí fent una doble corba.
3,6 km: Barranc del Campàs.
3,9 km: S’agafa el trencall a l’esquerra que va pujant en direcció est pel mig de camps de conreu i de roures (foto 13).
5,5 km: La pista gira en direcció sud-oest i arriba a l’altiplà on es pot veure el poble (foto 14).
6,1 km: Escarlà.
Bibliografia
- Enciclopèdia Romànica de Catalunya. Vol XV.
El canut dels minairons 