Els primers documents que citen el castell d’Espluga de Serra daten del s. X (977 i 986), mentre que el terme es menciona de manera específica l’any 1085. 

L’any 1122 fou lliurat en penyora per Artau III a Bernat Ramon de Pallars Jussà, per tal de dirimir totes les querelles i disputes que tenien els dos cosins. Sembla que restà en mans del comtat de Pallars Sobirà fins al s. XIII. Arnau Roger I de Pallars Sobirà,  l’any 1288 deixà el castell al seu fill natural, anomenat el bord de Pallars, en feu honorat, és a dir, sense servei però amb homenatge. L’any 1381 figura a la sotsvegueria de Pallars amb 6 focs i sota el domini de Ramon de Claramunt.

El rei Ferran el Catòlic, el 30 d’octubre de 1484, des de Sevilla, comunica al comte de Cardona la felicitació per les seves campanyes contra el comte de Pallars Hug Roger III: “e mes lo que tant treballes en pendre les fortalezes de Santangratia, Spluga de Serra,..”. L’any 1553 es trobava sota la senyoria dels Mur i en aquell moment hi havia 13 focs.

L’enginyer militar Juan Muñoz de Ruesta va ser l’encarregat de visitar “las plazas, castillos y casas Fuertes de algunos beguerios a la parte de Montblanc, Cervera i Lérida”.  Entre el 17 d’abril de 1711 i el 30 d’octubre de 1718, va avaluar el risc que podien tenir les fortificacions del país, una vegada derrotada Catalunya davant les tropes de Felip V, i en el seu informe diu: (Sic) “Dista de Trem cinco horas situado en alto. Es este lugar de Da Maria Rivera residente en Barzelona. Tiene ocho vezinos, y junto al lugar en lo eminente de un Peñasco inaccesible ai una Cassa, que por raçon de la siutacion era fuerte: fue demolida por el Governador de Aren cinco años hace”.

El castell es troba al mig del poble, damunt de la roca que està a 1.199 m d’altitud en una plataforma calcària molt irregular (fotos 1 i 2). Perimetralment, es poden veure restes dels murs del castell que segueixen l’orografia de la roca, encara que la major part de la muralla ha desaparegut i les seves pedres han servit per construir les cases del poble (fotos 3 i 4).

Per accedir-hi cal grimpar el penyal per la part est, amb certa dificultat, donat que no hi ha cap pas definit. L’altiplà de la roca del castell està plena de vegetació, la qual cosa dificulta observar les restes. Aproximadament al mig hi ha una depressió del terreny d’uns 1,5 x 1,5 m que podria correspondre a un aljub.

El castell d’Espluga de Serra controlava dos camins. El que porta al coll de Serradell i permetia l’accés directe al Pallars per la Pobla de Segur i el del coll de la Pedra Fitada que porta a Corroncui, per la Creu de Ferri, i a Pinyana i Cadolla, per la serra de Camporan, permeten, tant  l’entrada al Pallars com a l’Alta Ribagorça (fotos 5 i 6).

Accés:

Espluga de Serra, la Terreta (Pallars Jussà)

Bibliografia

• Enciclopèdia Romànica de Catalunya. Vol. XV.
• Catàleg del patrimoni arquitectònic, paisatgístic i ambiental de l’Ajuntament de Tremp.
• Visita del ingeniero militar Juan Muñoz de Ruesta al veguerio de Lérida y al sub-veguerio de Pallars. http://www.ub.edu/geocrit/b3w-611.htm