El topònim Llastarri és preromà, segon Joan Coromines prové del basc llastra: palla, herba seca i arri: roqueral o llastro: col·lectiu de plantes.
El poble de Llastarri està situat a 1.211 metres d’altitud, sent el llogaret més alt de tots els pobles de la Terreta.
Apareixen documents on fan palès que les terres de Llastarri eren importants pel Monestir d’Alaó quan les va adquirir i plantar l’any 833. Una donació l’any 930 menciona terres, vinyes, cases, casals, eres, pallers, molins, prats, garrigues, boscos, fonts, horts i arbres, situats al castell de Llastarri. Fins al s. X va pertànyer al pagus d’Orrit, l’any 1217 Berenguer de la Meitat concedí al monestir d’Alaó i a l’abat Berenguer de Cornudella el castell de Llastarri que va estar en poder d’aquest cenobi fins a la desamortització de Mendizabal.
El castell de Llastarri segons l’ICC estaria situat al voltant de l’església de Sant Hilari (fotos 1 i 2). En el catàleg del patrimoni arquitectònic, paisatgístic i ambiental de l’ajuntament de Tremp, el castell estaria situat al sud-oest del poble entre els Feixants i el pic de l’Àliga. Altres autors el localitzen al penyal que hi ha al mig del poble (foto 3) Encara que no hi ha restes visibles del castell en ambdós emplaçaments, les vistes que es veuen des d’aquest indret del monestir de Santa Maria d’Alaó, de la serra de Sant Gervàs i de la Terreta val la pena fer la caminada (foto 4).
A uns mestres 200 metres del poble i en direcció nord, l’any 1993 quan es llaurava un planell, es va descobrir la Necròpolis de Llastarri formada per diversos enterraments de lloses amb restes òssies humanes (foto 5).
El castell de Llastarri estava situat en un enclavament estratègic per dominar del congost d’Escales. Controlava el coll de Llastarri que era l’únic pas natural per remuntar la riba esquerra de la Noguera Pallaresa per accedir a la Ribagorça.
Accés:
A: Per l’antic camí de Soperia a Llastarri.
0,0 km: Pàrquing del monestir de Santa Maria d’Alaó de Sopeira. Es passa pel davant de la porta de l’església i anem a buscar els tres absis, s’agafa la pista en direcció nord fins trobar el pont romànic o pont de Dalt.
0,5 km: Es travessa el riu Noguera Ribagorçana i es camina pel costat de l’estació transformadora, ara el camí voreja les aigües del Contraembassament. 0,9 km: Pal indicador que assenyala el camí que porta a Llastarri. És un camí ample que va pujant en direcció est (foto 6).
1,7 km: S’acaba el terme municipal de Soperia on hi ha un pal indicador que diu “Mirador de Sopeira” (foto 7). Ara es continua per l’antic camí que està indicat amb marques grogues i va ascendint en mig de boixos, roures, alzines i algun faig. A mesura que anem fent camí, tenim de referència les parets de la Roca de la Canal.
2,9 km: S’arriba a un planell on hi ha la Necròpolis de Llastarri (foto 5 i 8).
Aquí girem en direcció sud per una pista agrícola i planejant pel mig dels antics bancals.
3,2 km: S’arriba a les cases del poble de Llastarri on hi ha les dues roques on podia estar situat el castell (foto 9).
B: Per la pista que passa per Santa Maria de Miralles.
També s’hi pot arribar des de Sopeira passant per Sant Gregori, per una pista en molt males condicions, apta només per vehicles 4×4, que puja pel barranc de Miralles que cal seguir durant 9,4 km, però no té l’encant de passar per l’antic camí de Sopeira a Llastarri.
Track:
Bibliografia
Catàleg del patrimoni arquitectònic, paisatgístic i ambiental de l’ajuntament de Tremp.
Enciclopèdia Romànica de Catalunya XV
Enciclopedia.cat
https://calaix.gencat.cat>llastarri handle
http://hdl.handle.net/10687/97916
El canut dels minairons 