Les primeres notícies que es tenen d’Enrrense estan relacionades amb les adquisicions del monestir de Lavaix i el castell de Viu, que n’era termenat.
L’any 980 s’esmenta la serra d’Enrens com a fita de l’alou d’Ezo. En les disputes dels dos comtats, el castell d’Enrens era assignat al Pallars Jussà, però malgrat això els homes d’Artau I trencaren la Treva del Senyor i la sagrera de l’església d’Enrens. En l’arranjament definitiu el dia 9 d’agost de 1094, Artau II, la seva dona Eslonça i el germà Ot, venen i commuten el castell d’Enrens a Ramon V i Valença de Pallars Jussà. Al s. XII anà a parar a les mans dels Erill. Al s. XIV tenia 9 focs amb els agregats. A l’any 1553 nomes en tenia 2.
Aquest castell està situat en el punt estratègic entre la Terreta i la Ribagorça. Pel sud controlava el camí que venia des del coll de Llastarri, Casterner de les Olles i el Trepadús, i pel nord-est, el coll de Sant Roc de Viu, que permetia arribar fins a Viu de Llevata, al coll de Perves, Sarroca de Bellera, Senterada i entrar al Pallars Jussà per la Pobla de Segur o al Pallars Sobirà per la Pobleta de Bellveí, Montcortès i Gerri de la Sal. Des del coll de Sant Roc de Viu, en direcció nord, s’arriba a Montiberri i d’allí fins al Pont de Suert passant pel monestir de Lavaix i el castell del mateix nom que està al damunt d’una gran roca.
El castell està totalment ensorrat i les seves pedres han servit per a la construcció de les bordes properes al castell. Carreus ben tallats i de grans dimensions estan escampats per la zona (fotos 1, 2 i 3). Hi ha una paret feta amb pedres fixades amb argamassa que podria tractar-se de la base de la torre quadrangular (foto 4).
A uns 50 metres del castell, al damunt d’una gran roca, hi ha l’església de Santa Maria d’Enrens (vegeu Santa Maria d’Enrens/Esglésies, ermites i capelles de la Terreta a: http://www.elcanutdelsminairons.cat), constituint el conjunt de castell, església i nucli de població típic de l’edat mitjana (foto 5).
Accés:
Per accedir-hi s’ha d’agafar la pista forestal que surt de Viu de Llevata fins al cap de la Faiada de Malpàs.
0,0 km: Just a la part contrària de l’entrada al poble, en direcció oest agafem la carrerada que està cimentada.
0,2 km: A la dreta prenem l’antic camí que puja diagonalment en direcció oest, d’aquesta manera ens estalviem les corbes que fa la pista.
1,3 km: A l’esquerra es troba el pilaret de Sant Roc (foto 6), seguim ascendint fins a arribar al coll del mateix nom.
1,5 km Coll de Sant Roc de Viu, estem al punt més alt (1.148 m sobre el nivell del mar), hem fet 218 metres de desnivell positiu. Deixem la pista que arriba al cap de la Faiada i comencem la baixada per una carrerada agrícola que inicialment coincideix amb el camí del Trepadús (foto 7)
1,9 km: Deixem la pista agrícola i prenem el camí que baixa en direcció oest.
2,3 km: Tornem a trobar la pista.
2,4 km: Deixem a l’esquerra la pista agrícola que arriba fins a Adons.
Continuem pel camí que va baixant sempre en direcció oest.
2,9 km: Trobem les restes del castell d’Enrens.
Track:
També si pot pujar des de Montiberri seguint l’itinerari de la Caminada de les Carenes https://ca.wikiloc.com/rutes-cursa-de-muntanya/carenes-2022-pont-de-suert-pui-de-lleras-100-cims-feec-tremp-99592093.
Bibliografia:
- Enciclopèdia Romànica de Catalunya. Vol. XV.
- Enciclopedia.cat
- Santa Maria d’Enrens. www.elcanutdelsminairons.cat
El canut dels minairons 